|
[Transcripció: Mahmud Ahmadinejad (català)] Garmsar, Teheran, 1956
Polític iranià. Doctor en enginyeria de transports per la Universitat de Teheran, on fou professor. El 1979, poc després de la revolució islàmica, participà en l’assalt de l’ambaixada dels EUA a Teheran. El 1986 passà a formar part dels Guardians de la Revolució, cos parapolicial creat amb la missió de vetllar per l’ortodòxia islàmica d’individus i grups i amb poders per a exercir una repressió discrecional. El 1988 fou designat governador de dues províncies. El 2003 aconseguí l’alcaldia de Teheran, i al juny del 2005 derrotà, amb un missatge que combinava l’hostilitat a Occident, l'enaltiment dels valors islàmics i la preocupació social i econòmica, el candidat oficialista Ali Akbar Hashemi Rafsandjani a la presidència del país. La seva primera acció al capdavant del govern fou la reafirmació del programa nuclear de l’Iran davant l’hostilitat dels EUA i les reticències de l’ONU i de la Unió Europea. A l’octubre, en declaracions públiques, reprengué els pronunciaments iranians instant a la destrucció d’Israel. Per tal de reforçar la seva posició internacional, buscà aliats entre diversos entre diversos estats hostils als EUA, molt especialment amb el règim veneçolà d'Hugo Chávez, amb el qual l'Iran signà nombrosos acords de cooperació, i el 2008 feu una visita oficial a l'Iraq (la primera d'un president iranià). A l'interior, reforçà la censura i la repressió de la dissidència i afavorí amb subsidis generosos la sanitat, els serveis públics i els estrats més humils de la societat, mesures que, tot i convertir l’Iran en un dels països amb un dels nivells de vida més alts de l’Orient Mitjà, sumades a l’embargament internacional, la ineficiència i la corrupció perjudicaren greument l’economia. A l'abril del 2008, els resultats de les eleccions legislatives (amb la majoria de candidatures de l'oposició anul·lades) posaren de manifest una consolidació dels partits favorables al president. Les eleccions del juny de 2009 el confirmaren en el càrrec, però l’oposició encapçalada per l'ex primer ministre Hossein Mussavi rebutjà els resultats, qualificant-los de frau massiu.
|