Lluitadora antifeixista. Diplomada en infermeria el 1937, formà part de les Joventuts Socialistes Unificades de Catalunya i, en començar la Guerra Civil (1936), es traslladà a Barcelona. L’any 1939 creuà la frontera amb 182 infants orfes de la colònia Negrín de Premià de Dalt que estaven sota la seva cura. A França, col·laborà en activitats de la Resistència. A casa seva se centrà la recepció i transmissió de missatges, armes i documentació. L'any 1943 fou denunciada als nazis. Reclosa i maltractada a la presó de Llemotges, el 1944 fou deportada a Ravensbrück i posteriorment al camp de Flossenburg, on l'obligaren a treballar en la indústria d’armament. En ser alliberada, retornà a França, on continuà la lluita clandestina contra el franquisme. Militant del PCC i d'EUiA, és sòcia d'honor de la Fundació Pere Ardiaca, a més d'una de les seves fundadores. És presidenta de l'Amical Ravensbrück des de la seva fundació (2005). Creu de Sant Jordi 2005.