L'antiga parròquia de Sant Joan de Fàbregues, documentada des del 968, és a migdia de Rupit, arran de cinglera (830 m). De fàcil accés gràcies al camí que la uneix a Rupit, i que continua fins al mas del Pendís, baixat el grau, al sector de Montdois i del pantà de Susqueda, és un dels millors edificis romànics de la regió. L'església té una nau amb tres absis de disposició trevolada i els secundaris formen com un creuer i un cimbori amb llanternó modern. L'absis major havia estat mutilat per a fer un presbiteri més ample. El conjunt és de la fi del segle XI o principi del XII, però la porta de migdia és més tardana. Dos arcs torals restaurats responen segurament a un reforçament, a causa dels terratrèmols del segle XV. Vers el 1770 s'abarrocà l'interior i es bastí el petit campanar, però totes les mutilacions dels murs i l'arrebossat desaparegueren arran d'una restauració. En l'època parroquial havia arribat a tenir 62 masos. El 1989 hom col·locà una còpia del retaule dels Sants Joans que el 1503 féu Joan Gascó, l'original de la qual es troba actualment al Museu Episcopal de Vic.
Un petit sector de l'antiga demarcació de Sant Joan de Fàbregues, sota la cinglera presidida per l'església de Sant Joan, pertany a les Guilleries. És al límit amb Collsacabra, entre la cinglera de Fàbregues i el penyal de l'Agullola i el santuari de Montdois, sector que havia estat força poblat. L'anomenat pla de Montdois (amb els antics masos de l'Aulet, les Serres, el Casal i la Casanova de Montdois) és un extens pla inclinat que va del Riu Pregon (a uns 600 m d'altitud) al cim de Montdois (elMonte Dulios esmentat l'any 968), a 930 m d'altitud, que s'acaba bruscament a l'indret del santuari i baixa en fort pendent fins al llit del Ter (ara ocupat pel pantà de Susqueda), a 300 m d'altitud. Des de Montdois hi ha una magnífica panoràmica cap al pantà de Susqueda i els vessants N del puig del Sui, del Coll i de Sant Benet. Tradicionalment s'hi accedia des de Sau, però el 1976 fou oberta una pista que davalla de Rupit per la cinglera de Fàbregues i el Pendís.
El santuari de Montdois fou inicialment una capella rural dependent de la parròquia de Sant Joan de Fàbregues, i es convertí, al llarg del temps, en un santuari marià de molta devoció de les contrades veïnes. Les primeres notícies de l'existència d'una capella dedicada a la Mare de Déu daten del 1263, però l'espaiós edifici actual fou construït a partir del 1769. Al costat, l'antiga casa dels ermitans, obra del segle XVII segons les llindes, avui és totalment en ruïnes. Té l'aparença d'una gran masia, amb un petit pòrtic i una precària balconada de pedra. Encara és obert al culte (pertany a la parròquia de Rupit), però no té cap element de valor, havent-se perdut (1936) la valuosa imatge gòtica d'alabastre de Santa Maria de Montdois, que presidia l'altar. A la llinda es llegeix “La caritat me a feta”.