Altres indrets del terme
Sant Julià de Cabrera i el santuari de Santa Maria de Cabrera
L'antiga parròquia de Sant Julià de Cabrera (17 h el 2005), al peu de la cinglera occidental de la serra de Cabrera, fou centrada per l'església de Sant Julià, que forma un nucli amb l'important mas del Prat de Sant Julià. Fou renovada vers els 1079, any que es troba documentada per primera vegada. És un notable edifici romànic, d'una nau i transsepte, en el qual s'obrien els tres absis. Damnificada pels terratrèmols de 1425-27, fou modificada el 1567, quan es construí el portal adovellat i el petit campanar. Al davant, té el petit cementiri i un pedró per a beneir el terme. L'antiga rectoria té una bonica balconada de fusta, i al portal consta que fou aixecada pel rector Eudald Fontanelles el 1729. La gran masia del Prat, on es guarda la clau, és un conjunt d'edificis de pedra nua, solar del llinatge Prat de Santjulià, ennoblit al segle XVIII; esmentada ja al segle XIII, fou ampliada al segle XVII. La parròquia tenia 13 masos el 1687, i arribà a un màxim de 28 famílies i 210 h el 1855.
El santuari de Santa Maria de Cabrera (1 294 m) és dalt la serra de Cabrera, en un pla que forma una miranda extraordinària de tot el Cabrerès, de la Plana de Vic i fins dels Pirineus, les Guilleries i la Garrotxa. Correspon a l'església del castell de Cabrera, coneguda des del 1144. Als segles XII i XIII rebé diverses dotacions dels castlans del castell, i s'hi arribaren a crear cinc beneficis. Ensorrada amb el terratrèmol del 1428, fou reedificada. El santuari actual fou erigit en 1611-41, quan només quedava un beneficiat, que no hi residia, i l'ermita era administrada per ermitans sotmesos al rector de Sant Julià de Cabrera. El campanar és posterior, i la casa dels ermitans fou refeta també al segle XVII i ampliada el 1783. L'antiga imatge de marbre del segle XIII fou destruïda el 1936 i fou reemplaçada per l'actual, també de marbre, que en vol ser una reproducció. La devoció comarcana ha estat viva i constant: aplecs, especialment per la Santíssima Trinitat (encara s'hi fa un aplec), i romiatges de pregàries i d'acció de gràcies omplen la seva història. Una pista de 8 km enllaça el santuari amb el pont de les Perxes, a la carretera de Vic a Olot; acaba al coll del Bram, on s'inicien l'atrevit camí de les escales que puja a punta de cinglera i l'antic camí de les marrades.