El sector de Sant Ponç, o de Sant Ponç de la Verneda, s'estén des del coll de Romegats fins a la vora dreta de la Riera Major, al SW de Sant Sadurní. És un indret emboscat i aspriu que té com a límit de ponent la cinglera que va del coll de Romegats al de Portell, amb claps de conreus i importants masies, com la Verneda de Sant Ponç, Bell-lloc, Torrents i Vila del Prat. La petita església de Sant Ponç, documentada des del 1050 dins la parròquia de Sant Julià de Vilatorta, fou totalment renovada als segles XVII i XVIII.
El sector de l'antiga parròquia de Sant Feliu de Planeses, amb la caseria de la Verneda de Sant Feliu, es troba al NW del terme, entre les Cases i l'Espluga i el límit meridional de la vall de Sau. És centrat per l'església de Sant Feliu de Planeses, al costat de l'important mas de la Verneda de Sant Feliu. El lloc és esmentat des de l'any 953, i l'església des del 1014. Aquesta tenia inicialment independència parroquial fins que fou supeditada al veí monestir de Sant Llorenç del Munt vers l'any 1140 i passà a ser sufragània de Sant Sadurní al segle XV. L'edifici romànic ha sofert poques reformes que n'hagin alterat l'estructura. L'església constitueix un exemplar típic del primer art romànic, consta d'una nau coberta amb volta de canó seguit, reforçada per un arc toral i amb un absis semicircular. L'entrada primitiva, a la façana de migjorn, es troba tapiada, però és ben visible. La portalada nova, a la façana de ponent, també té un arc de mig punt adovellat. En aquesta mateixa façana hi ha el campanar de cadireta, fet amb dues arcades i una finestra esqueixada simple, situada sobre l'arcada de l'entrada. L'edificació, en bon estat de conservació, palesa, per la seva estructura i decoració, els models propis de l'arquitectura del segle XI.
El mas de la Verneda de Sant Feliu reemplaçà l'antiga fortalesa de Planeses i rebia encara el nom de domus o casal fortificat al segle XV. Fou renovat als segles XVII i XVIII i té una gran bellesa de línies. També és remarcable el mas l'Espluga, que havia estat situat en una espluga o balma, on encara hi ha restes de l'Espluga Vella.
Altres punts d'interès dins la vall de la Riera Major són l'Hostal de la Cantina, després dels giravolts de la carretera que ve de Sant Hilari; el grup de masos de la Boixeda; el Rifà i un molí prop del torrent homònim; el molí de la Verneda; el molí de Bojons, en un sector engorjat de la riera entre penyes, convertit en hostal, el qual encara guarda l'arcada de pedra del pont primitiu i el mas Bojons, al voltant del qual s'anaren construint una sèrie de xalets, al NE de la caseria de Sant Sadurní, que, convertits en urbanització, han adoptat el nom del mas. La festa major se celebra a Bojons el primer diumenge de setembre.
Sobre la Mina hi ha Puig Castellar, amb importants restes prehistòriques, probablement d'un antic poblat ibèric. Excavat superficialment, s'hi trobà ceràmica abundant i una moneda ibèrica. Tot aquest sector de la comarca és ric en troballes i restes del pas del món ibèric al romà.