Dins una enorme espluga al vessant septentrional de la serra de Montsant hi ha l’ermita de Sant Salvador de Margalef, construïda al segle XVI. És un edifici refet després de l’incendi del 1936, amb una nau i cor. Al costat té la casa de l’ermità, arruïnada, i una font. El seu eentorn ha estat arranjat com a àrea d’esplai.
Pel terme hi ha nombroses coves i avencs, entre els quals es destaquen els cinc avencs de l’Aurefí, de gran fondària, i la cova de la Taverna, de grans dimensions i amb tolls d’aigua.
En diferents balmes, dites coves per la gent del país, utilitzades en temps moderns com a cabanes o corrals, tancades amb parets de tàpia, s’han trobat tallers de sílex. Entre les més importants hi ha l’abric o cova del Filador o del Vilar, anomenada així perquè al segle XIX hi havia un filador de seda. A l’interior i a l’entorn s’han trobat moltes restes de sílex, que converteixen el jaciment en un dels més rellevants del paleolític superior de Catalunya, ja que ofereix una seqüència cronològica de tot el període epipaleolític en les seves fàcies fins al neolític inicial. Cal mencionar també la cova dels Colls, la Solejada, la del Roger, la del Mas de n’Arquers, la de la Terra i la de l’Olla, en totes les quals la major part del sílex es troba a flor de terra. Pel terme s’han trobat, a més, puntes de fletxa de bronze.