De família i confessió mormones, cursà estudis musicals a la Universitat d’Utah i posteriorment els amplià a la de Princeton, on entre el 1941 i el 1946 fou deixeble de Robert Casadesús. També estudià amb Egon Petri a la Cornell University (Nova York) i fou alumne de composició de Robert Sessions i de Nadia Boulanger. A partir del 1944, any del seu debut a Nova York, inicià la carrera de concertista, sovint formant duet amb la seva esposa, la violoncel·lista Zara Nelsova. El 1949 debutà amb l’Orquestra Filharmònica de Nova York, dirigida per Georg Szell, i amb la qual els anys 1956-57 feu una gran gira per Europa sota la direcció de Dimitri Mitropoulos. Gran entusiasta de la música francesa, es decantà especialment pels impressionistes —Claude Debussy i Maurice Ravel—, i també per compositors com Emmanuel Chabrier, Gabriel Fauré, Camille Saint-Säens i del Grup dels Sis, dels quals el 1949 estrenà el Concert per a piano de Francis Poulenc. Escriví unes Improvisations over a Mormon Hymn i cadències per als concerts de W.A. Mozart, i fou professor i director de l’Institut de Música de Cleveland (1974-85). Enregistrà l’obra completa per a piano de Gabriel Fauré i el 1995, amb motiu del cent cinquantè aniversari del seu naixement, oferí a Londres un recital monogràfic dedicat al compositor occità.