L’església de Santa Magdalena, que havia estat capella d’un hospital de mesells. El mercader Joan Llop n’impulsà la renovació total a partir del 1377.
ECSA - G.Serra
La vitalitat de la vila de Cervera durant el gòtic es reflectí constructivament no solament en la fàbrica extraordinària del temple parroquial de Santa Maria –al qual es dedica un article monogràfic en aquest mateix volum– o en els significatius convents de Sant Francesc i Sant Domènec –tractats en el volum Arquitectura I de la present col·lecció–, sinó també en empreses tan notables com l’edificació de la muralla o l’erecció d’un nombre important de temples de diversa entitat. Deixant de banda l’església de Sant Joan de l’orde dels hospitalers (Catalunya Romànica, 1984-98, vol. XXIV), l’edifici religiós cerverí que, tot i els desperfectes, ha conservat millor la seva forma gòtica és l’església de Santa Magdalena. Situada extramurs, a ponent de la vila, existia ja a la primeria del segle XIII, potser ja aleshores associada a un hospital, especialitzat segurament des de l’inici en l’atenció dels leprosos. Gràcies a una deixa testamentària del mercader Joan Llop, l’edifici original fou completament reconstruït a partir del 1377, moment en què cal datar l’actual construcció, ara mig enrunada. És una nau senzilla de reduïdes dimensions que conserva la volta de l’absis pentagonal, centrada per una clau de volta esculpida, però que ha perdut la coberta restant. Aquesta havia estat projectada amb voltes de creueria, de les quals es conserven les arrencades, però poc després fou replantejada a base d’una teulada plana sobre dos arcs de diafragma, encara existents. A la façana, que devia tenir un porxo, hi ha un senzill portal apuntat, amb una llinda amb els escuts del rei i de Cervera. Entre tots dos hi havia la peanya de la imatge de la santa titular, col·locada sota un dosser. Aquest és l’únic element supervivent, perquè la imatge, que ja havia estat decapitada al final del segle XIX, fou robada el 1963, i la mènsula fou rompuda posteriorment. El cap trencat és al Museu Comarcal de Cervera, on va recollir-lo Duran i Sanpere, el qual també va atribuir versemblantment l’escultura a Jordi de Déu, que l’hauria fet cap a 1377-80.
L’altre temple cerverí que conserva elements gòtics és el de Sant Antoni, nascut també als afores de la vila medieval, a la zona de Capcorral, i vinculat a un hospital, el que els antonians fundaren al començament del segle XIII per a assistir els malalts del “mal de foc”. L’aspecte actual de l’edifici és el resultat de diverses renovacions posteriors, especialment la reconstrucció del segle XVIII i la restauració i ampliació inaugurada el 1982. Tot i així, encara es poden endevinar les restes de l’església gòtica del segle XIV, època en què el centre fou afavorit per donacions i per la protecció del rei, que hi residia en les estades cerverines. La consagració del 1374, consignada en una làpida que es conserva a l’interior del temple, indica la conclusió d’aquesta fase de l’obra, quan l’edifici fou refet o, si més no, reparat. Podem deduir que devia ser una nau única, de l’amplada de l’actual, flanquejada per capelles quadrades entre contraforts. La citada consagració esmenta, a més de l’altar major dedicat a la Mare de Déu, sant Jaume i sant Antoni abat, el de la Mare de Déu de l’Esperança i els dels sants Jordi, Llúcia, Marc, Lluc, Victòria i Maria Magdalena. Sabem que la capella d’aquesta darrera santa havia estat fundada per Pere Llompart, la vídua del qual n’encomanà el 1373 el retaule a l’escultor de Barcelona Bartomeu Rovira. Duran i Sanpere va identificar aquesta capella amb la del costat de l’evangeli més propera als peus, ja que ostenta l’escut amb lleó rampant que correspon als Llompart. Els quatre nervis de la seva volta de creueria reposen sobre mènsules amb el tetramorf. Les tres capelles que vénen a continuació d’aquesta mostren també la fàbrica gòtica de pedra, però només la darrera té volta de creueria i mostra, a més, a la clau i als murs, escuts amb la imatge d’un cavaller, que Duran va atribuir als Cardona. La volta de la capella immediata és renovada, mentre que l’anterior, contigua a la de la Magdalena, es cobreix amb un canó apuntat. És similar la que se li encara a l’altre costat de la nau, que constitueix, a més, la base del campanar de planta quadrada, un altre dels elements que remeten als orígens medievals de l’església.
Malgrat que els antonians cerverins entraren en crisi al segle XV i que el seu orde s’extingí al segle XVIII, l’església ha mantingut la dedicació originària, si bé la seva principal devoció recau des de fa segles en la imatge del Sant Crist. Des del 1738 els administradors del Sant Crist es feren càrrec del temple, i el 1787 la figura fou instal·lada a l’altar major, on a l’inici del segle XIX se li va bastir un cambril. També el 1787 fou enllestida la nova façana barroca, amb un relleu que evoca la llegenda de l’execució del crucifix per uns pelegrins angèlics, que el deixaren a la cambra de l’hospital cerverí que els havia acollit. No és gaire clar, però, l’origen del culte, ja que, si bé la imatge és plenament gòtica i del segle XIV (a Franco Mata, 1984, pàg. 75, es data cap als anys 1360-70), no es compta entre les devocions atestades al temple el 1374, la qual cosa prova que va arribar-hi més tard.
Façana de la capella de l’Hospital de Castelltort al principi del segle XX, amb un finestral apuntat i el portal d’arc de mig punt. Adossat a la capella hi ha el cos de l’antic hospital.
AHCC - Ramos
El 1936 va desaparèixer l’església cerverina que, tot i ser coneguda com a Sant Francesc de Paula, no era sinó la pròpia de l’Hospital de Castelltort. Aquest fou fundat arran del testament del ric mercader Berenguer de Castelltort, mort el 1392, i es construí a l’entorn del 1400 amb la participació de Pere Areny com a mestre de l’obra i de Jaume Mestre i Guillem de la Força com a picapedrers. És explícita la intervenció del primer en l’edificació de la capella, encara no enllestida el 1403. El 1404 intervingué en les obres el picapedrer Domènec Ramon, i sabem així mateix que el 1422 es treballava al pati de l’hospital. El 1464 els franciscans s’instal·laren també al nou edifici de l’hospital, que acabà buscant una nova seu. Arran de la dissolució dels franciscans conventuals el 1567, l’edifici romangué vacant fins que el 1591 va ser ocupat pels mínims, que hi romangueren fins el 1835. A ells es deu la dedicació a sant Francesc de Paula que ha esdevingut el nom habitual de la vetusta fàbrica, que havia d’allotjar provisionalment la Universitat de Cervera des del 1716 fins al 1740, any en què va entrar en ús la nova seu. Un dels seus arquitectes, Francesc Soriano, projectà el 1745 una remodelació del vell hospital sense intervenir, pel que sembla, en l’església, que continuà presidint el conjunt fins l’enderroc del 1936. Una fotografia anterior en mostra la senzilla façana gòtica, amb portal motllurat, fornícula i finestral apuntat (segons Dalmases, a la façana nord hi havia un gran portal de mig punt i una rosassa tapiats). El projecte de remodelació del 1740 permet veure l’estat aproximat del conjunt, i una planta inèdita de l’església dibuixada al juny del 1925 (Arxiu Comarcal de Cervera) ens mostra amb un cert detall la seva senzilla organització, en correspondència amb les descripcions que Dalmases i Barraquer fan de l’interior. Era un temple d’una sola nau, amb capçalera plana, sis capelles per banda i una coberta de fusta sobre arcs de diafragma que, a l’inici del segle XVIII, fou substituïda per una volta d’obra que va haver de ser refeta a la darreria del XIX. Aquestes voltes continuaven recolzant, però, damunt els vells arcs apuntats de pedra, per la qual cosa era un canó apuntat amb llunetes també apuntades.
Un altre edifici gòtic d’una certa entitat devia ser l’església de Sant Agustí, que formava part del convent agustí fundat el 1362 per Ramon Serra, dit el Major, i que ens ha arribat completament reedificada. Tot i el llenguatge neogòtic del temple nou, bastit en 1888-89 segons projecte del mestre d’obres Manuel Minguell, aquest no guarda cap relació formal amb l’original, que ni tan sols no era col·locat de la mateixa manera. Per les descripcions que en fan Dalmases i Barraquer sabem que era d’una sola nau, paral·lela al Carrer Major, des d’on s’hi accedia per un portal de mig punt amb dovelles de pedra i amb l’escut dels Serra a la clau. La capçalera era plana i tenia cinc capelles laterals per banda, poc profundes, obertes amb arcs de mig punt i sense la volta original. La coberta de la nau també era una combinació de voltes d’obra modernes recolzades sobre els arcs de diafragma originals. No ens consta cap imatge d’aquest edifici que permeti anar gaire més enllà en el coneixement de la seva forma original. Menys encara sabem d’altres temples o capelles que, com els de Sant Bernat, Sant Miquel, Santa Clara, el de les Verges o el de la Mare de Déu del Miracle, van ser edificats a Cervera als segles XIII, XIV i XV, però que no han deixat rastres de l’aspecte original, tan sols referències històriques disperses.
Bibliografia consultada
Dalmases, 1890, pàg. 191-209, 217-234 i 257-258; Barraquer, 1906, vol. II, pàg. 235-237 i 321-323; Rota, 1966; Duran i Sanpere, 1972b; Parramon, 1976, pàg. 128-129; Duran i Sanpere, 1977, pàg. 209-231 i 455; Llobet, 1979; Razquín, 1979; Franco Mata, 1984, pàg. 75; Llobet, 1990, pàg. 15-23; Sabaté, 1997a; Salat – Cuñé, 1998, pàg. 29, 57, 65 i 120; La Universitat de Cervera…, 1998, pàg. 75; Turull (dir.), 2001, fig. 158-159 i 161-163.