La segona etapa del gòtic internacional a l’arquebisbat de Tarragona es caracteritza, com la primera, pel fet que la contractació d’obres importants estigué a càrrec de pintors forasters. Però així com a l’etapa anterior aquesta situació no impedí als pintors autòctons afirmar els seus estils i els seus tallers, en aquesta l’efecte fou el contrari i contribuí de manera important a l’atonia de la pintura local, a la qual no ajudaren tampoc ni l’emigració cap a altres zones dels artistes més destacats ni la complicada situació econòmica, demogràfica i política del Principat en aquells moments. Pel que fa als pintors aveïnats a les comarques tarragonines, en molts pocs casos es pot parlar de contractació de retaules, i la majoria de notícies només ofereixen unes mínimes informacions documentals referents a obres menors.
La ciutat de Tarragona, que havia esdevingut un centre pictòric de certa importància entre el final del segle XIV i el primer terç del següent, patí una clara davallada al llarg del segon terç del segle XV, deguda a diverses circumstàncies. Si bé la presència a Tarragona des del 1419 de l’arquebisbe Dalmau de Mur havia estat beneficiosa per a la producció artística, la seva anada a Saragossa l’any 1431 marcà un moment de declivi per a la pintura local. Entorn d’aquesta darrera data, també contribuïren a l’inici de l’empobriment la desaparició de Mateu Ortoneda i de Ramon de Mur. L’emigració de Pasqual Ortoneda cap a l’Aragó vers el 1423 ja havia truncat prèviament la possibilitat d’una continuació del que havia estat un dels tallers més importants de la ciutat.
Hi ha poques notícies de pintors actius a la ciutat de Tarragona en el període del segon internacional, i, a més, es conserven poques obres realitzades en aquesta etapa, indici prou clar d’un moment de crisi. El vallenc Pere Huguet, oncle de Jaume Huguet, documentat entre el 1414 i el 1424 a Valls i a Tarragona, on probablement hauria col·laborat al taller de Mateu Ortoneda, marxà a Barcelona, on és documentat des del 1429 o el 1432. Tot i que la tendència habitual de la historiografia és la de situar Jaume Huguet en relació amb la ciutat de Barcelona i Valentí Montoliu en relació amb el bisbat de Tortosa, després del seu establiment al Maestrat, el període inicial d’ambdós pintors es va desenvolupar a Tarragona, ciutat on arribaren a tenir taller. La marxa de tots dos artistes impedí la possible continuïtat de la interessant escola tarraconense del període anterior. L’activitat a Tarragona de Valentí Montoliu s’inicià cap al 1431, amb unes minses dades documentals que el relacionen amb petits treballs de policromia a la catedral. La primera notícia coneguda és del 31 de juliol de 1431, en què cobrà 17 sous per haver policromat uns permòdols i uns cairats situats a la part posterior del retaule major, destinats a sostenir llànties i llanternes. Abans del 1439 s’havia casat amb Caterina Rossell, originària de Sant Mateu (Baix Maestrat). Un oncle de la seva dona esmenta Montoliu, juntament amb Caterina, en unes clàusules testamentàries, el 1439 i el 1447. Aquest darrer any el pintor continuava establert a Tarragona, ja que convingué amb Cosme Montserrat, ardiaca de Sant Llorenç, amb Joan Iglésies, succentor, i amb Ramon Verdú, notari, tots tres síndics de l’hospital de Tarragona, i també amb el capítol de la catedral, que entre els dies 5 de juliol i 13 d’agost pintaria amb atzur d’Alemanya i or fi els respatllers corresponents a les imatges de sant Pau i santa Tecla del retaule major, pel preu de 10 florins d’Aragó. A aquesta etapa tarragonina correspondrien dues atribucions poc fiables, una taula amb l’estigmatització de sant Francesc d’Assís davant la Santíssima Trinitat (MDT, núm. inv. 2951) i dues pintures a l’oli sobre sarja, l’una amb la representació de l’arcàngel sant Rafael amb Tobies i un sant bisbe, i l’altra amb sant Onofre amb un àngel, del santuari de Paretdelgada (la Selva del Camp), que foren destruïdes el 1936. Una comparació amb els treballs documentats i conservats de Valentí Montoliu permet desvincular estilísticament ambdues obres de la producció segura d’aquest pintor. El 1448 marxà a Sant Mateu, lloc on s’establí i on la seva activitat fou molt productiva.
Del taller tarragoní de Jaume Huguet, anterior al 1448, data en què aquest s’instal·là definitivament a Barcelona, hi ha poca informació. Potser pertany a aquesta etapa tarragonina d’Huguet el retaule de Vallmoll, dedicat a la Mare de Déu, obra que li ha estat atribuïda, del qual es conserven la taula principal i dos muntants al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC/MAC, núm. inv. 64066), i una taula amb l’Anunciació al Museu Diocesà de Tarragona (MDT, núm. inv. 1540). Només es coneix amb seguretat el que s’expressa en un document signat a Barcelona el 31 d’agost de 1448, en el qual el pintor atorga poders al seu germà Antoni, prevere resident a Puigtinyós (actual Montferri), per tal de cancel·lar un contracte que havia signat amb els prohoms d’Arbeca comprometent-se a pintar, a Tarragona, un retaule per a l’esmentada població.
Un altre pintor actiu a Tarragona en aquest període és el barceloní Joan Ponç, que està documentat a la Ciutat Comtal el 9 de març de 1434, quan el també pintor Guillem Talarn actuava com a testimoni seu. El 1435 Joan Ponç ja s’havia establert a Tarragona, atès que hi consta com a veí quan nomena procurador Anton Brugarol, beneficiat de Palamós, per a treure la seva filla Joana d’una casa i col·locar-la en una altra. El pintor tarragoní Guillem Paladella probablement intentà establir-se a Tortosa, on consta que el 12 de maig de 1442 rebé del municipi tres pagaments per haver pintat senyals en brandons i torxes. L’any 1449 tornava a estar instal·lat a Tarragona, on cobrà 4 lliures i 18 sous per la policromia de la “Salutació” o escena de l’Anunciació del retaule major. Guillem Paladella potser es podria identificar amb el pintor Guillem Talladella que el 12 d’octubre de 1412 figurava com a testimoni en el contracte signat per Ramon de Mur per a la pintura del retaule de la capella de Santa Llúcia, a l’església de Santa Coloma de Queralt, document en què consta que estava domiciliat a casa del mestre. Aquesta circumstància fa pensar en un aprenent o un oficial, format en el taller de Ramon de Mur, que anys més tard s’instal·là pel seu compte.
La confraria de preveres de la catedral de Tarragona, també anomenada de Santa Maria, que havia estat fundada el 1345, tenia la seva seu a la capella de la Nativitat de la Mare de Déu, actual capella de la Presentació, a la catedral. El 21 de setembre de 1451 els seus membres lliuraren al pintor Vidal una primera paga de 18 florins del total de 10 lliures que havien convingut amb ell per a la pintura d’un retaule de la Mare de Déu. El 31 de desembre de 1452 li pagaren una segona part, de 18 florins. Al Museu Diocesà de Tarragona (núm. inv. 2952) es conserva una taula (106 × 87 cm), amb la representació de la Mare de Déu amb l’Infant i dos àngels. Es tracta del compartiment d’un retaule on són visibles encara les empremtes d’un arc conopial decorat amb fulles de card a l’extradós, amb un floró al centre. La Mare de Déu, asseguda en un tron, sosté l’Infant als genolls. Els àngels, revestits amb albes, ofereixen cireres a l’Infant i un gerro amb roses a Maria. Serra i Vilaró proposà una relació entre l’obra contractada pel mestre Vidal i la taula anònima descrita. El mateix artista consta a la catedral el 1453, on feu uns treballs de pintura al reconditori de la relíquia de santa Tecla, al presbiteri. Per poder dur a terme la seva labor, va haver de recollir uns exvots de plata en forma d’ulls que hi havia en aquell lloc.
Taula de la Mare de Déu amb l’Infant i dos àngels, que algun autor ha relacionat amb el retaule que la confraria dels preveres de Tarragona encarregà al pintor Vidal el 1452.
MDT – J.Farré
Segurament hi havia un cert nombre de tallers escampats per les poblacions de la diòcesi tarraconense i zones limítrofes. A Vila-rodona està documentat el pintor Bernat de Requesens, el qual havia tingut relació amb Joan Mates i havia treballat per a poblacions properes a Tarragona, com la Bisbal del Penedès. La seva esposa, Florència, era filla del pintor barceloní Pere Rovira. El 1437 Bernat consta com a fiador del seu sogre, en un contracte signat per aquest a Igualada. El 16 d’abril de 1438 firma un rebut del dot a favor de la seva esposa. El 26 d’agost del mateix any el seu cunyat, Pere Joan Rovira, li reclama la resta de la restitució del dot de la seva esposa. A Valls treballava el pintor Guillem Cisteller, que el 1444 pintava unes diademes i altres objectes per als entremesos del Corpus.
Al segon terç del segle XV l’àmbit tarragoní no es va poder apartar del poderós influx d’alguns tallers pictòrics establerts arreu de Catalunya, especialment el dels pintors de Barcelona, com Bernat Martorell, bon coneixedor del panorama artístic de la zona de Tarragona gràcies a la seva relació amb Ramon de Mur i Pere Huguet. Fins i tot un fill de Pasqual Ortoneda fou enviat com a aprenent des de Saragossa al taller barceloní de Bernat Martorell. A l’àrea tarraconense aquest pintà un retaule de santa Eulàlia, que s’ha dit que procedia del monestir de Poblet (MNAC/MAC, núm. inv. 60041 i 60042), el retaule de Sant Miquel de la Pobla de Cérvoles (MDT, núm. inv. 1958) i el retaule dels Sants Joans de Vinaixa, la taula principal del qual es conserva al Museu Diocesà de Tarragona (núm. inv. 1952), mentre que les altres són al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC/MAC, núm. inv. 64045 i 71930-71934); també se’n coneix l’existència d’una més, ara en parador desconegut. El retaule de Vinaixa –obra contractada i cobrada per Ramon de Mur, però indubtablement realitzada per Bernat Martorell–, constitueix una de les incògnites encara no suficientment aclarides de la pintura gòtica catalana. La influència de Bernat Martorell a la zona de Tarragona aviat degué sobrepassar la de Mateu Ortoneda o Ramon de Mur. A tall d’exemple, les obres conservades de Valentí Montoliu demostren, tot i una traducció de línies més dures, l’impacte rebut de les obres de Bernat Martorell, que sens dubte conegué durant la seva etapa a Tarragona.
Altres pintors forans treballaren també a la zona. El 1438 el pintor lleidatà Pere Teixidor, que el 1426 havia contractat un retaule de Sant Jaume per a l’església d’Ulldemolins, en realitzà un altre dedicat als sants Joans per al convent de Sant Francesc de Montblanc. El 1446 és documentada la presència a la ciutat de Tarragona del barceloní Pere Joan Rovira, fill del ja esmentat pintor Pere Rovira. El 1457 el lleidatà Jaume Ferrer rebé una primera paga de 100 florins del total de 400 que havia de cobrar pel seu treball en el retaule major de l’església de la Sang d’Alcover (MDT, núm. inv. 2969). Tractant-se de poblacions properes a Tarragona, la incapacitat de trobar un pintor autòcton competent per a dur a terme la tasca és indicativa del procés de davallada qualitativa i quantitativa de la pintura local, que haurà d’esperar a la segona meitat del segle XV per a veure un cert grau de represa dels seus pintors.
Bibliografia consultada
Moragues, 1921, pàg. 16-17; Betí, 1927, pàg. 60-61, doc. II-III; Moragues, 1934, pàg. 285-286; Capdevila, 1935, pàg. 29 i 110-112; Post, 1938, pàg. 688-690, fig. 290; Batlle i Huguet, 1945, pàg. 214, núm. 14-15 i làm. LXXI, 2 i LXXI, 4; Fort i Cogul, 1947, pàg. 36-37 i fig. 12 i 39-41; Madurell, 1949-52; Serra i Vilaró, 1950a, pàg. 137-139 i làm. I; Batlle i Huguet, 1952, pàg. 213, núm. 20-21, i làm. XIII-XIV, 1; Gudiol i Ricart, 1955, pàg. 105-117; Dalmases – José, 1984, pàg. 236; Gudiol – Alcolea, 1986, pàg. 138-139, 144-149, 163 i 170, cat. 439 i cat 471, i fig. 69 i 780; Sureda, 1987, pàg. 85-93; Webster, 1990; Alcoy, 1993, pàg. 32-47, i 1998, pàg. 293-295; Alcoy – Miret, 1998, pàg. 28; Puig Sanchis, 1999a; Vidal, 2003, pàg. 465-467.