Bernat i Jaume Serra

Bernat i Jaume Serra eren originaris de Tortosa, on aquests germans van néixer vers el 1400-03. Estigueren relacionats amb el pintor de Morella Pere Llembrí o, si més no, amb la seva família, ja que uns dos anys després de la mort de Llembrí, cap al 1423, Bernat Serra ja estava casat amb la seva vídua, Margarida, i més endavant Jaume Serra esposà Agnès, la filla de Pere Llembrí i Margarida. Aquest parentiu, però, no anà aparellat amb cap continuïtat estilística. El 1423 Bernat estava establert com a pintor a Tortosa. Així consta en un document emès el 25 de setembre a València, on vivia un germà de Margarida, en el qual Bernat Serra designa la seva dona com a fiadora en els contractes de futurs retaules. Jaume Serra també estava establert a Tortosa, probablement en societat amb el seu germà.

El 22 de novembre de 1423 Bernat i Jaume Serra declaren ser majors de vint anys i menors de vint-i-cinc quan contracten amb els jurats i els prohoms de Casp la pintura d’un retaule per a l’altar major de la canònica de Santa Maria, per un total de 200 florins. Dos anys més tard, el 23 de febrer de 1425, ambdós germans contracten un retaule dedicat als sants patrons per a l’església dels Sants Joans a Rossell, al Baix Maestrat. Aquest contracte fou l’inici d’una relació professional molt estreta de Bernat Serra amb les comarques dels Ports i el Maestrat, on a poc a poc sembla que ocupà el buit deixat per Pere Llembrí, mentre que Jaume Serra optà per quedar-se a Tortosa.

El 8 d’abril de 1428 Bernat Serra, tot sol, contractà amb el framenor Miquel Castell, per 550 sous, un retaule dedicat a santa Bàrbara i sant Mateu per a l’església del convent de Sant Francesc, a Morella. Aquesta obra es realitzà al seu taller de Tortosa, i les despeses del trasllat fins a Morella quedaven al seu càrrec. El contracte especifica que en el retaule s’havien de representar tres escenes dedicades a cada sant, i que les mides s’havien d’ajustar a les d’un altre retaule que hi havia a l’església.

Bernat Serra encara estava establert a Tortosa quan l’11 d’abril de 1429 contractà un retaule per a l’ermita de Sant Miquel de la Pobla del Bellestar (Alt Maestrat). L’obra, dedicada a la mateixa advocació que l’ermita, s’estipulà en 62 florins amb els jurats de Vilafranca del Maestrat i havia de fer 9 pams i mig d’ample per 12 d’alçada, i tot i que s’havia compromès a lliurar-la el 22 de juny següent encara trigà dos anys a acabar-la. El retaule, que el 1935 encara es conservava a l’ermita, ara és a l’església parroquial de Vilafranca del Maestrat i mostra una distribució de les escenes que respecta allò que s’havia pactat en el contracte. La taula central presenta, al compartiment inferior, sant Miquel Arcàngel vencent el drac infernal, amb un fons format per dues muntanyes que recorden un dels episodis prodigiosos relacionats amb la llegenda de l’arcàngel, i, al compartiment superior, la Mare de Déu amb l’Infant i dos àngels. La taula de l’esquerra mostra l’Anunciació, el Naixement i l’adoració dels Reis, tres de les “stòries de Maria” acordades en el contracte. A la taula de la dreta hi ha representats dos episodis relacionats amb el sant titular, extrets dels imaginatius relats de la Llegenda àuria basats en l’Apocalipsi de sant Joan: la caiguda dels dimonis, i sant Miquel pesant les ànimes dels fidels abans d’introduir-los al cel, a més d’un episodi sobre un dels miracles relacionats amb el santuari del Mont-Saint-Michel, a Normandia, en el qual una peregrina embarassada, sorpresa inesperadament per la marea, infantà un nen sota l’aigua i ambdós se salvaren miraculosament. A la predel·la, d’esquerra a dreta, hi ha sant Pere, santa Maria Magdalena, la Mare de Déu Dolorosa, Crist Sofrent, sant Joan, santa Caterina i sant Pau. En el tractament de les figures, com ja notava Sánchez Gozalbo, destaquen els rostres de celles fines, nas allargat i punxegut, boca petita i molsuda, orelles desproporcionades i molt treballades, i cabells arrissats, com també una tendència a l’allargament del cànon dels cossos.

El 19 de març de 1436 el pintor nomenà procurador seu el “mestre de talla” Antoni Sanxo, de Morella. El mateix any, el 30 de juliol, comprà una casa en aquesta població, que tardà un any a pagar. Al voltant d’aquestes dates s’establí definitivament a Morella, fet que sembla quedar confirmat amb l’atorgament de poders a Francesc Menganegues, de Tortosa, el 13 de febrer de 1438. Consta com a habitant de Morella el 8 de març de 1438, quan contractà per 85 lliures un retaule dedicat a la Mare de Déu per a l’església parroquial de Santa Maria, a la Mata (els Ports), que havia de fer 14 pams d’ample per 18 d’alçada, i en el qual s’havien de representar setze episodis de la vida de Maria. Va trigar quatre anys a acabar de cobrar l’import del retaule, tot i els diversos donatius que a aquest efecte feren alguns veïns de la Mata. Antoni José i Pitarch relaciona una taula amb la Mare de Déu entronitzada amb l’Infant, ara en la col·lecció Aurelio González, a Barcelona, amb la taula central del retaule de la Mata, atribució basada en afinitats estilístiques amb el retaule de Sant Miquel de la Pobla del Bellestar.

Retaule de Sant Miquel de l’església parroquial de Vilafranca del Maestrat, obra contractada a Bernat Serra el 1429 i originària de l’ermita de Sant Miquel de la Pobla del Bellestar (Alt Maestrat).

ECSA – F.J.Miralles

El 26 de març de 1439 signà com a testimoni d’un acte a Morella. El mateix any, el 10 de juny, el notari Jaume Cogoma de Sant Mateu (Baix Maestrat), li pagà 23 lliures, import del retaule de santa Helena i santa Bàrbara que Bernat Serra havia pintat per a la seva capella familiar al convent de Sant Domènec. El 17 de setembre del mateix any va arrendar uns terrenys a Morella, i el 22 de desembre signà com a testimoni d’un acte. El 19 de juny de 1441 atorgà poders al notari de Morella Jaume Massana, i el 3 de juliol tornava a signar com a testimoni d’un acte. El 31 d’octubre següent cobrà 6 lliures de Guiamoneta, esposa de Jaume Mas, de la Mata, per la pintura d’un retaule destinat a Cinctorres (els Ports), probablement per al santuari de la Mare de Déu de la Gràcia. La notícia no és més explícita, però serví a Sánchez Gozalbo per a relacionar el retaule esmentat en el document amb tres taules que el 1935 encara es conservaven a l’arxiu de l’església parroquial de Cinctorres, i que posteriorment van passar a una col·lecció privada de Bilbao, on es representen sant Miquel Arcàngel vencent el drac, sant Joan Baptista i la Mare de Déu de la Gràcia o del Patrocini, també coneguda com a Mater omnium, acollint sota el seu mantell sants i santes, reis, papes, cardenals, bisbes, religiosos i religioses, i homes i dones del poble. La relació estilística amb el retaule de Sant Miquel sembla prou clara.

El pintor continuava documentat a Morella el 29 de desembre de 1443. Dos anys més tard, el 14 d’abril de 1445, Bernat Serra contractà per 20 lliures un retaule amb els marmessors de Valenceta Campana, dels Goigs de la Mare de Déu, per a l’església de Sant Salvador de Xiva de Morella (els Ports). L’obra havia de fer 7 pams d’ample i 8 d’alçada, i havia de mostrar una taula central amb un compartiment inferior on s’havia de representar la Mare de Déu de la Misericòrdia com a empara dels pecadors, amb el mantell estès per a protegir-los contra les tres sagetes que Crist, en la seva còlera divina, llança contra la humanitat pecadora, una escena descrita a l’Speculum humanae salvationis. A més, havia de pintar vuit escenes marianes més: la Mare de Déu asseguda en un prat, amb Jesús “collint floretes”, la nativitat de Maria, la presentació de Maria al Temple, les esposalles de Josep i Maria, la fugida a Egipte, la dormició de Maria, l’enterrament de Maria i la seva coronació al cel.

El 22 de gener de 1447 Bernat Serra i la seva esposa Margarida estan documentats a Morella, on compren roba per valor de 73 sous. El mateix any, el 29 d’abril, el pintor es comprometé a fer un retaule de la Mare de Déu de la Gràcia per a la capella del convent de Sant Francesc de Morella, on havien de ser enterrats ell i la seva esposa. Margarida va morir el 10 de febrer de 1455 i Bernat era mort abans del 30 d’abril de 1456, després d’haver llegat al seu gendre, l’argenter Bartomeu Santalínea, casat amb la seva filla Violant, un tapís amb la “stòria de Paris”. L’obrador de Morella s’extingí després de la seva mort, i la zona va viure en general un estancament fins a l’arribada de Valentí Montoliu a Sant Mateu, pocs anys més tard.

L’estil de Bernat Serra s’ha de jutjar a partir del retaule de Sant Miquel de la Pobla del Bellestar i de les taules procedents de Cinctorres. El caràcter de cruïlla artística del bisbat de Tortosa explicaria els lligams del pintor amb els tallers de Barcelona, així com trets procedents de la pintura tarragonina i també de la valenciana, i en fou més destacat l’influx barceloní, en especial el de Bernat Martorell.

L’activitat del germà

Pel que fa a Jaume Serra, que el 1423 col·laborava amb el seu germà Bernat en el retaule de Casp i el 1425 en el de Rossell, romangué a Tortosa. El 27 de gener de 1435 contractà en solitari amb el canonge de la catedral Joan Amargós un retaule dedicat a santa Caterina. El 1441, Elisenda, vídua de Pere de Brusca, de Vilafranca del Maestrat, li encarregà el retaule de Sant Pere per a l’ermita d’idèntica advocació de Castellfort (els Ports). El pintor es comprometé a restaurar una imatge de talla de sant Pere que ocupava la fornícula central, i a pintar diverses escenes de la vida del titular, a més d’una amb la Mare de Déu i l’Infant, tot pel preu de 60 florins. L’obra s’havia de lliurar per la següent Pasqua. Potser es tractava d’un contracte que li cedí el seu germà. La resta de notícies sobre Jaume Serra el situen a Tortosa, on es dedicava a labors menors per al Consell municipal. El 3 d’agost de 1448 cobrà 8 sous per pintar un Crucifix als evangelis del municipi. El 17 de juny de 1451 pintà dos ciris o brandons de cera blanca. La seva dona Agnès, filla de Pere Llembrí, morí a Tortosa aquell mateix any. El 20 de juny pintava, a casa seva, els entremesos de les festes de Tortosa, obra que finalment no cobrà. Entre el 1459 i el 1466 continuava establert a Tortosa, tal com mostra la documentació –on consta que rebia diverses quantitats per pintar l’escut de la ciutat en llibres i en brandons o torxes que els jurats portaven a les processons–, del 23 de novembre i el 24 de desembre de 1459, el 8 de febrer, el 3 i el 30 d’abril de 1460, el 28 de maig de 1465 i el 19 de gener de 1466, darrera notícia del pintor.

Bibliografia consultada

Sanchis Sivera, 1912-13, vol. VII, pàg. 317-318; Pastor, 1915, pàg. 246; Post, 1930b, pàg. 135; Matamoros, 1932, pàg. 85, nota 1; Post, 1933, pàg. 602 i 606-607, fig. 244-245, i 1934, pàg. 292; Sánchez Gozalbo, 1935; Post, 1938, pàg. 796-798, i 1941, pàg. 653; Sánchez Gozalbo, 1943a, pàg. 12, 15, 17, 18, 46, 62, 66-69, i 1943b, pàg. 131-132, 197-198, 202 i 206; Gudiol i Ricart, 1955, pàg. 131-132; Camón Aznar, 1966, pàg. 307; Llonch, 1975, pàg. 185-187 i 201; Dalmases – José, 1984, pàg. 239-240; Gudiol – Alcolea, 1986, pàg. 144-146, cat. 431-432, fig. 724; José, 1986a, pàg. 200-201 i 234; Benito, 1989; Calvo, 1995, pàg. 256-259; Alcoy, 1998, pàg. 293-295; Eixarch, 1998, pàg. 29; Vidal, 2002; José, 2003, pàg. 168-173 i 424-425; Vidal, 2003.