Aquest teixit forma part del fons del Museu Tèxtil i d’Indumentària de Barcelona (núm. inv. 28 232). És un vellut tallat d’un sol cos, llavorat i anellat amb or sobre fons de tafetà. Fa 126 cm per 60,5 cm. Va ser adquirit per la Junta de Museus el 1914, juntament amb la col·lecció de Josep Pascó. Es tracta probablement d’una producció italiana o valenciana de la segona meitat del segle XV.
La decoració és en diagonal i fa una línia corba inclinada a l’esquerra o a la dreta alternativament, alternança que ocupa tota l’amplada del teixit. Una magrana de mida gran, col·locada al costat esquerre de la peça, és sostinguda per una tija corba que acaba al capdamunt exactament igual, posada al costat dret de la peça, la tija de la qual acaba en una altra magrana al costat esquerre i així continua el dibuix. La magrana és contornejada per un oval de vellut tallat amb petits anellats espargits. La part central és tota d’or. El centre pròpiament dit de la magrana és fet d’anelles d’or, la qual cosa li dona un efecte de relleu. La part central de la tija, corbada, es compon de formes recargolades, feta d’or, i els laterals de vellut de pèl blau amb anellats espargits. Al costat de cada magrana hi ha una pinya d’or amb el centre també anellat. El fons del teixit és daurat i d’or formant dibuixos de branques i fulles, algunes de pèl blau. La unitat decorativa del dibuix fa 82,5 cm d’alçada per 58,5 cm d’amplada.
El teixit té quatre ordits: un de fons format per dos fils simples de seda de color blau gris; un de pèl d’un sol fil blau fosc (alternen dos fils d’ordit de fons amb un de pèl); un de lligadura d’un sol fil simple de seda de color coure pàl·lid (alterna amb el del fons i el del pèl de la manera següent: un fil ordit de lligadura, un fil ordit de fons, un fil ordit de pèl, un fil ordit de fons, un fil ordit de lligadura, i així successivament), i en quart ordit és un ordit de decoració d’un fil simple de seda de color groc pàl·lid (alterna amb els altres ordits de la manera següent: un fil d’ordit de decoració, un fil d’ordit de pèl, un fil d’ordit de fons, un fil d’ordit de lligadura, un fil d’ordit de fons, un fil d’ordit de decoració, i així successivament).
Hi ha tres trames: una trama de fons llançada de seda de color coure rosat que lliga amb tafetà, en una sola passada, tant l’ordit de fons com el de pèl; els fils presos d’un ordit corresponen als deixats de l’altre i viceversa, formant el fons base del tafetà. La segona és una trama de decoració llançada de seda groga que lliga amb l’ordit de lligadura en tafetà, tot alternant una passada visible per sobre del tafetà de fons i una altra que queda en l’interior d’aquell. La tercera trama és una trama suplementària de decoració llançada de fil d’or –ànima de seda groga coberta per membrana animal recoberta de lamineta d’or–; lliga amb l’ordit de decoració en tafetà, únicament quan és present en el teixit. Al centre de les magranes forma anellat compacte i al contorn de pèl blau de la magrana forma anellat dispers, el tipus d’anellat anomenat allucciolato. Aquesta tercera trama és tallada pel revers del teixit, cosa que era molt corrent en les trames llançades d’or, a fi d’evitar el pes del teixit i d’abaratir-ne despeses.
Els dos voravius tenen un ordit de fils de lli amb la següent disposició: divuit fils dobles grocs; vint de dobles rosats; vint de simples blancs; vint de dobles rosats, i vint de simples blancs. Lliguen en acanalat, base tafetà, amb els ordits de fons i de lligament. Els dos voravius fan 1 cm d’amplada.
Detall d’un teixit de vellut, amb el típic motiu de la magrana, probablement una producció italiana o valenciana de la segona meitat del segle XV.
©Museu Tèxtil i d’Indumentària, Barcelona, núm. inv. 28 232
El teixit està fet en teler de vellut amb l’ordit de pèl separat dels altres i amb el mecanisme dels llaços o a l’estirada per fer el llavorat.
El seu estat de conservació és molt dolent. Presenta llacunes en tota l’extensió, el voraviu és pràcticament desprès del costat dret, el pèl del vellut ha caigut d’alguns indrets i la trama d’or s’ha desprès del seu ordit, el qual s’ha perdut en molts llocs a causa del pes de la trama, els fils de la qual pengen, mentre que molts altres s’han perdut.
És un vellut plenament gòtic, que presenta la magrana amb la tija corba i tots els elements complementaris –branques, fulles– en moviment. Aquest dibuix va ser corrent per als teixits rics, com podem veure en la pintura del moment, i especialment en les taules pintades per Jaume Huguet i Pere Garcia de Benavarri. Aquest tipus de velluts eren anomenats també “brocats” en els documents de l’època a causa de l’or emprat, sense distingir si eren velluts o teixits d’altre tipus decorats amb trames d’or, per la qual cosa pensem que molts dels “brocats d’or” del segle XV eren tècnicament velluts d’or, ja que aquest era el teixit ric més estès. La procedència és incerta: pot ser italià per la perfecció i la magnificència del treball, però no es pot oblidar que a la Península Ibèrica, a la segona meitat de segle, es fabricaven magnífics velluts d’aquest tipus, fins i tot a la Corona d’Aragó, especialment a València. No en va la confraria de velluters valenciana obtingué del rei Ferran II la ratificació de les seves ordenances el 1479, la primera aconseguida en tots els reialmes del monarca.
Bibliografia consultada
Martín i Ros, 1999d.