Introducció
La nostra riquesa arqueològica no para de créixer perquè, any rere any, les excavacions arqueològiques proveeixen d’un degotall difícilment quantificable de troballes d’envergadura i rellevància desigual. Algunes d’aquestes troballes procedeixen del saqueig il·legal de jaciments i es posen a la venda a internet; per això, la Unitat Central de Patrimoni Històric dels Mossos d’Esquadra va sol·licitar una mesura pionera: l’ordre d’allunyament per als infractors dels jaciments saquejats.
Prehistòria
Excavació de la cova Freda de Collbató, al massís de Montserrat, durant la campanya del mes de juny del 2018 desenvolupada pel Seminari d’Estudis i Recerques Prehistòriques de la Universitat de Barcelona, sota la direcció dels arqueòlegs Josep M. Fullola, Artur Cebrià, F. Xavier Oms i Juan I. Morales
© Arxiu SERP-UB
A Catalunya, la campanya al poblat de la Draga va evidenciar que els humans que l’habitaven fa 7.300 anys feien servir fongs com a esca per a encendre foc o per a transportar-lo. Un altre de les notícies de l’any va ser l’inici de les excavacions d’un equip de la Universitat de Barcelona en dos jaciments de la muntanya de Montserrat: la cova Freda i la cova Gran, que van constatar l’existència d’una comunitat de caçadors recol·lectors que va evolucionar cap a un mode de vida neolític.
A la resta de l’Estat espanyol, les notícies més sorprenents van provenir de la cova d’Atxurra (Berriatua, Biscaia), on es van catalogar 113 imatges rupestres (sobretot animals), a més dels materials i instruments emprats per a fer els gravats i il·luminar l’espai. Cal destacar també el descobriment de noves mans gravades a la cova d’Altamira ara fa uns 20.000 anys, i la troballa a la cova de Las Ventanas (Piñar, Granada) d’uns 765 gravats paleolítics, els més antics d’Andalusia, amb una antiguitat entorn els 35.000 anys.
En l’àmbit internacional, enguany es va datar la falange d’Homo sapiens, trobada l’any 2016 a al-Wustà (Aràbia Saudita), i va situar l’arribada de l’ésser humà a la península Aràbiga ara fa 85.000 anys. Altres descobriments interessants van ser el conjunt de 150 puntes de llança emprades per caçadors peruans ara fa 12.000 anys que es van trobar a Pampa Lechuza, cosa que indica que en aquells temps el desert d’Ica no era tan àrid; la pintura figurativa més antiga coneguda fins ara, realitzada ara fa 40.000 anys a l’illa de Borneo (Indonèsia), que mostra un bou travessat per una llança, i el dibuix geomètric més antic del món, a la cova de Blombos (Sud-àfrica), obra d’un Homo sapiens fa 73.000 anys.
Pel que fa a les restes d’època neolítica i de l’edat dels metalls, les troballes més interessants van ser, d’una banda, les restes de pa trobades a Xubayqa (Jordània), datades ara fa 14.400 anys, que han qüestionat la cronologia tradicional del procés de neolitització; i, de l’altra, una singular màscara de pedra calcària de mida real representant toscament un rostre humà, d’uns 9.000 anys d’antiguitat, trobada a la regió de Pnei Hever (Israel).
Arqueologia del Pròxim Orient, bíblica i protohistòrica
Les excavacions als grans centres de la cultura mesopotàmica i egípcia van continuar revelant aspectes molt interessants de la vida al tercer i segon mil·lenni abans de Crist.
Pel que fa a les civilitzacions mesopotàmiques, la notícia més destacada va continuar sent tristament la irracional destrucció de patrimoni arqueològic protagonitzada pel Daesh, principalment, a Mossul. Entre els descobriments més interessants a la perifèria del món mesopotàmic, cal destacar el monumental relleu sedent d’una deessa mare excavat pels hitites a Manisa (Turquia), de 8 m d’alçada (segles XIV-XIII aC). D’altra banda, els investigadors del Pròxim Orient antic van rebre amb sorpresa la notícia que un dels arqueòlegs de referència, James Mellaart, excavador del jaciment neolític de Çatalhöyük (Turquia), podria haver creat alguns dels murals que ell mateix va descobrir.
Pel que fa a Egipte, la notícia més notable va ser la troballa de la tomba intacta d’un sacerdot enterrat a Sakkara ara fa 4.400 anys, durant la dinastia V (Regne Antic), que encara preserva les seves pintures murals. Un altre descobriment digne d’esment el va proporcionar l’equip del projecte Djehuty (CSIC) a la necròpolis de Dhirà Abú al-Najà (Luxor), on es va excavar la tomba associada al jardí funerari descobert l’any 2017. La troballa de diverses mòmies de cortesans de la dinastia XII i de sacerdots d’Amon de la dinastia XXII constitueix un cas molt interessant de reutilització de la tomba mil anys més tard del seu primer ús funerari. Finalment, caldria esmentar l’aparició de set tombes a Sakkara farcides de gats momificats (IV mil·lenni aC), que van proporcionar més d’un miler d’amulets i el desmentiment públic, per part del govern egipci, de les especulacions que asseguraven l’existència d’una cambra secreta dins la tomba de Tutankamon.
Amb referència a l’arqueologia de Terra Santa, el fet més rellevant, tot i que polèmic, va ser la butlla d’argila datada d’ara fa 2.700 anys trobada entre les restes d’un antic palau reial a Jerusalem, al sud del Mont del Temple. Es va atribuir al profeta Isaïes i, en conseqüència, podria confirmar l’existència històrica d’aquest personatge.
Pel que fa a les troballes d’època protohistòrica, a partir d’una estela funerària escrita en fenici trobada a Lisboa (segle VII aC), es va presentar la hipòtesis que els púnics n’haguessin estat els fundadors.
Quant al món ibèric, gràcies als estudis amb georadar, cal ressenyar, d’una banda, la significativa troballa d’un nou assentament ibèric de dues hectàrees (uns 190 habitatges) que estaria en funcionament entre els segles VI-III aC (Banyeres del Penedès, Baix Penedès) i, de l’altra, el descobriment a Moixent (Costera, València) i a Montemayor (Còrdova) de dos jaciments sense connexió històrica aparent, amb restes de rodes i altres parts de vehicles cerimonials destinats al viatge del difunt cap al més enllà (mitjan segle IV aC).
Pel que fa a la cultura celta dels castres gallecs, a prop de Castro de Rei (Lugo) es va completar l’excavació d’un dipòsit d’aigua de 70 m2 amb una capacitat per a 150.000 litres (segle III aC).
Per acabar, al jaciment tartessi de Turuñuelo (Badajoz) es va trobar un fragment de l’estàtua de marbre més antiga apareguda a la península Ibèrica, uns peus amb les ungles pintades de vermell sobre un pedestal de color blau egipci.
Arqueologia clàssica i paleocristiana
Aquest 2018, l’arqueologia clàssica catalana va proporcionar unes interessants troballes a la Bàrcino romana, on es van trobar diverses restes constructives d’una casa situada vora la muralla pavimentada amb un terra d’opus signinum (carrer de Sant Sever, 10), reformada al segle IV i que, al segle V, va acollir a l’interior tres sitges per a emmagatzemar cereals. D’altra banda, la necròpolis islàmica del Born va proporcionar una desena d’enterraments dels segles III-IV.
Pel que fa a l’arqueologia romana peninsular, un estudi de la Universitat de Jaén va aclarir una antiga polèmica en demostrar, amb indicis arqueològics, que cal localitzar la ciutat romana d’Iliturgi, destruïda per Escipió l’Africà, a Mengíbar, i no a Andújar. D’altra banda, 3 km al sud-est d’Alcalá de Henares (Madrid) es va trobar l’emplaçament primitiu de la ciutat romana de Complutum (segle I aC), abans del seu desplaçament a una zona més pròxima al riu Henares (segle I dC); feia 35 hectàrees i tenia termes, temples i un teatre. Finalment, la darrera campanya d’estudis amb georadar a Hasta Regia (Jerez de la Frontera, Cadis) va desvelar l’extraordinària superfície urbana de la ciutat (60 hectàrees) i va identificar una gran vil·la suburbana de 600 m2.
En l’àmbit internacional, es van produir troballes interessants en el camp de l’arqueologia clàssica, com la luxosa vil·la romana de Lod (Israel), que es creu que és un palau imperial i està pavimentada amb un extraordinari mosaic de factura africana (segle IV); el conjunt de sis estàtues pràcticament senceres trobades a Magnèsia (Turquia) entre les ruïnes del temple d’Àrtemis (segle I dC), i les excepcionalment ben conservades pintures de la tomba del Fundador (Bayt Ras, Jordània), en què es representa el mite fundacional de la ciutat de Capitòlies (segle I dC).
Casa d’un comandant imperial de l’emperador Adrià a Roma
No obstant això, és a Itàlia on van tenir lloc les troballes més importants. A Roma, l’excavació d’una nova línia de metro va descobrir les restes d’un barri militar al voltant de Sant Joan de Laterà, entre les quals destaca la casa d’un comandant imperial de l’emperador Adrià (segle II dC), de 300 m2, amb 14 estances que envolten un peristil central. A Pompeia, va aparèixer un fresc de gran sensualitat i qualitat que reprodueix el tema de Leda i el cigne com a decoració d’un dormitori en una casa benestant veïna al fòrum (segle I dC). També cal esmentar tant el sumptuós larari trobat a la casa del Jardí Encantat, de 4 × 5 m, recobert de frescos que reprodueixen escenes paisatgístiques idíl·liques, com el calc íntegre d’un cavall aparegut a les excavacions d’una vil·la suburbana.
Pel que fa a l’arqueologia paleocristiana, la troballa més interessant es va produir a Chipiona (Cadis), ja que, sota la basílica de la Verge de Regla, es van descobrir les restes d’una església visigoda (segle VII) que temps després va funcionar com a mesquita almoràvit.
A escala internacional, es va donar molta publicitat a un retrat de Jesús amb el cabell curt i arrissat i sense barba, aparegut en una església a Shivta (Israel, segles V-VI).
Arqueologia de l’Amèrica precolombina
El 2018, la notícia més interessant va ser la identificació de tres noves galeries funeràries al monument preinca de Chavín de Huántar (Perú), que proporcionen dades noves i rellevants sobre els cerimonials funeraris peruans d’ara fa 3.000 anys. D’altra banda, també va despertar interès el descobriment d’unes pintures rupestres maies (guerrers, animals i figures geomètriques), en una cova al sud-est del Yucatán (Mèxic), sobre la superfície d’una roca de 15 m de llarg i 5 m d’ample a 12 m de profunditat. Cal destacar també la identificació d’uns 60.000 edificis maies ocults a la selva de Guatemala (tombes, palaus i piràmides), gràcies a una revolucionària tecnologia làser que permet llegir el relleu sota el mantell forestal.
Arqueologia medieval i postmedieval
Necròpolis altmedieval de Barcelona
© Servei d’Arqueologia de Barcelona
L’arqueologia medieval als Països Catalans va documentar a la Barceloneta (Barcelona) vestigis d’una necròpolis (segle XVII) amb tres enterraments d’adults, morts per un procés infecciós i sepultats amb els seus respectius rosaris. També va ser extraordinària l’aparició, a les obres de l’estació de l’AVE a la Sagrera, de 68 fosses amb 358 esquelets de soldats de la guerra dels Segadors, morts per la pesta (segle XVII). Per acabar, en els primers treballs de demolició dels antics jutjats de Barcelona van aparèixer tombes dels habitants de la Barcelona altmedieval (segles VIII-IX), i cal esperar que les futures actuacions en aquest solar de 5.400 m2 proporcionin altres evidències arqueològiques de gran interès.
A la resta de l’Estat, una de les notícies més curioses va ser la troballa de les restes de la façana i del claustre del convent franciscà de San Buenaventura a Betancuria (Fuerteventura), datat al segle XV i, per tant, el més antic de les Canàries. A més, excavacions conduïdes a Guía de Isora (Tenerife) van descobrir els cossos de dos nadons guanxes semimomificats en el context d’un enterrament ritual (segle XV). Cal destacar també el reconeixent de la UNESCO de Medina Azahara (Còrdova) com a ciutat patrimoni de la humanitat.
A escala internacional, a l’illa de Rügen (Alemanya), un nen de 13 anys va descobrir unes 600 peces vikingues (segle X), principalment, monedes de plata, collars, joies i un martell del déu Thor. D’altra banda, a Xinli (Xina), en una tomba aristocràtica de la dinastia local Liao, es va descobrir un sistema antirobatori amb blocs de pedra que rodolaven sobre rases excavades en pendent (segle XI).
Arqueologia submarina
Una de les notícies més sorprenents de l’any va ser la donació a la Generalitat de Catalunya d’unes 240 peces que un pescador ha anat atrapant accidentalment entre les seves xarxes a la zona del cap de Creus durant 40 anys (sobretot, àmfores, vaixelles romanes i alguna àncora). Una selecció d’aquests objectes s’exhibirà a la ciutadella de Roses. Cal destacar també la descoberta accidental que un submarinista va fer a la badia de Getaria (Guipúscoa): un lingot de plata de 8 kg provinent de les mines de l’Amèrica colonial (segles XVI-XVII) que podria haver arribat de contraban.
Igualment interessant va ser la identificació del port romà de Portum Blendium a Suances (Cantàbria), gràcies a l’acurat estudi del indicis arquitectònics trobats a la zona. Per acabar, cal esmentar també la detecció d’un vaixell grec intacte al fons de la mar Negra (segle IV aC), el millor conservat fins a l’actualitat, que pot fer progressar notablement els estudis sobre la navegació a l’antiguitat.
Numismàtica, epigrafia i paleografia
La troballa numismàtica més interessant del 2018 van ser les tres-centes monedes d’or del segle V dC descobertes dins d’una àmfora romana en una zona pròxima al fòrum de la ciutat de Como (Itàlia), juntament amb una barra d’or.
En l’àmbit epigràfic, va destacar un petit objecte de plom amb una inscripció ibèrica, trobat a les excavacions que s’estan fent al fossat del puig de Sant Andreu (Ullastret, Baix Empordà). La troballa servirà per a datar aquesta notable infraestructura defensiva. De gran interès va resultar també les lletres de bronze d’una inscripció dedicada a Júnia Rufina (segle II dC) dins un mausoleu funerari de marbre a Baelo Claudia (Tarifa, Cadis), un fet únic i excepcional a la Península. Cal destacar, per acabar, la inscripció en un anell de coure del segle I dC trobat ara fa 50 anys a Heròdion (Israel), on enguany es va poder llegir el nom de Pilat (potser, el governador romà Ponç Pilat dels textos bíblics).
Pel que fa a la troballa de manuscrits, va resultar molt reveladora la descoberta, a Olímpia (Grècia), dels fragments més antics conservats de l’Odissea, tretze versos del cant XIV sobre una placa d’argila (segle III dC). Igualment interessant va resultar el missatge dins una ampolla de ginebra trobat enterrat en una platja al sud-oest d’Austràlia i que fou llançat el 12 de juny de 1886 des del vaixell alemany Paula.