Després d’uns anys d’estancament relatiu, l’activitat espacial va retornar amb noves energies. Les causes van ser diverses: valor comercial, valor estratègic, valor científic i, en bona part, valor propagandístic. L’activitat va ser espectacular en tots els camps i Catalunya, tot i les dificultats, no se’n va quedar al marge. Ara bé, la concepció, el desenvolupament i l’execució d’una missió espacial és un procés lent i caldrà veure com la crisi econòmica recent afectarà les activitats a mitjà termini.
Satèl·lits científics
El 18 d’abril la NASA va llançar a l’espai la missió Transient Exoplanet Survey Satellite
© NASA
El 2018 va ser un any brillant des del punt de vista científic. La NASA va llançar quatre grans missions: Transient Exoplanet Survey Satellite (TESS), amb l’objectiu de buscar planetes en altres sistemes aliens al sistema solar (18 d’abril); InSight, que té com a objectiu estudiar l’interior i l’activitat sísmica del planeta Mart gràcies a un mòdul d’aterratge que ha aterrat a Elysium Planitia (5 de maig); GRACE Follow-On, en col·laboració amb el Centre Alemany de Geociències (GFZ), per a analitzar el camp gravitatori terrestre i el canvi climàtic (22 de maig), i la missió de la sonda solar Parker, que viatja directament cap al Sol per a estudiar l’atmosfera, la corona i el vent solars, i que es va llançar el 12 d’agost amb un Delta IV Heavy, la llançadora més potent de què disposen els Estats Units.
Després de molts anys d’endarreriments, el 19 d’octubre, l’ESA i la JAXA, les agències espacials europea i japonesa, respectivament, van llançar la sonda Bepi Colombo mitjançant un Ariane 5. L’objectiu és arribar a Mercuri després d’un viatge de set anys per a examinar l’interior del planeta i el seu camp magnètic. La durada del viatge, les desviacions pressupostàries i els retards són un bon testimoni de les dificultats per a arribar als planetes interiors.
Després de dos anys de viatge, el 20 de desembre, la sonda Osiris-Rex va començar les maniobres de reconeixement per a entrar en òrbita al voltant de l’asteroide Bennus, de mig quilòmetre de diàmetre. La seva missió és obtenir mostres de la superfície i portar-les cap a la Terra.
En les primeres hores del 2019 van arribar les primeres dades de l’Ultima Thule, un objecte del cinturó de Kuiper situat a unes 6 hores llum de la Terra. Les imatges es van obtenir gràcies a la sonda New Horizons, que havia estat llançada el 6 de gener de 2006 amb la missió d’explorar Plutó i que, una vegada aconseguit l’objectiu, es va reenviar cap aquest planetoide. Les fotografies mostren un objecte de forma irregular, la qual cosa és natural, ateses les mides, però caldrà esperar uns quants mesos per a extreure’n conclusions.
L’altra gran notícia va ser el llançament, el 7 de desembre, de la Chang’e 4 xinesa, en direcció a la cara oculta de la Lluna, on s’espera que aterri al principi de gener del 2019. Aquesta sonda consta d’un mòdul fix d’aterratge capaç d’estudiar la composició i naturalesa del sòl i un vehicle per a explorar l’entorn. La missió també porta a bord diversos experiments i detectors, entre els quals hi ha un d’alemany i un de suec. La missió va estar precedida pel llançament de la Chang’e 4 Relay, un mòdul de comunicacions situat al punt de Lagrange 2 (un dels punts on les atraccions gravitatòries del Sol i la Terra s’equilibren) per a assegurar la correcta transmissió de dades entre la sonda i la Terra.
Vols tripulats
L’Estació Espacial Internacional (ISS) va continuar de manera rutinària les activitats científiques i tecnològiques gràcies a la logística implantada. L’únic incident va ser l’accident que va patir l’11 d’octubre laSoiuz que transportava els astronautes Ovtxinin i Hague, els quals van poder escapar-se gràcies al sistema d’emergència.
Satèl·lits de navegació i telecomunicacions
Com a conseqüència de l’interès econòmic i estratègic d’aquests dos camps, l’activitat va ser espectacular. Pel que fa a navegació, la Xina, dins el programa Beidou, va llançar setze plataformes d’òrbita mitjana i dos en òrbita geoestacionària; Europa, dues del sistema Galileo; Rússia, dues del GLONASS M; l’Índia, una del seu sistema regional IRNSS, i, finalment, els Estats Units van posar en òrbita el primer GPS de tercera generació.
La importància del mercat de les comunicacions i el paper que hi té l’espai queda reflectit en els 22 llançaments, gairebé un cada dues setmanes, que es van fer. Els operadors comercials van renovar les flotes, i països com Bangladesh ara tenen plataforma pròpia, mentre que els grans països van reafirmar la seva presència. El fet més notable va ser el llançament mitjançant un Ariane 5 del satèl·lit més pesant que s’ha construït mai, propietat de l’Índia.
Satèl·lits militars
La tensió militar que hi ha a escala global va fer que s’invertissin molts recursos en satèl·lits militars de tota mena: satèl·lits espia, de comunicacions i, fins i tot, tecnològics. D’altra banda, molts dels satèl·lits, especialment d’observació de la Terra, tenen o poden tenir un ús dual i molts tenen continguts classificats, cosa que fa difícil esbrinar-ne els objectius.
Entre una bona mostra de l’apartat del que es podria denominar reconeixement militar cal destacar la mitja dotzena de plataformes Yagoan i les LKW 3 i 4, llançades per la Xina; el nou NROL-47, dels Estats Units; els dos IGSradar i l'òptic japonesos; les Soiuz i els Lotus russos, i el CSO-1 francès. Pel que fa a les telecomunicacions, destaquen els satèl·lits nord-americans AFSPC-11 i ACHF-4, aquest últim, capaç de treballar amb freqüències de ràdio de molt alta freqüència per a garantir la seguretat de les comunicacions; el Rodnik rus, i el GSAT-7A indi. Probablement el més espectacular va ser l’SBIRS GEO Flight 4, una plataforma geosíncrona encarregada de detectar les emissions infraroges de qualsevol míssil des del primer moment del seu llançament.
Observació de la Terra
En aquest camp, el lideratge també se’l va emportar la Xina, amb un total de 14 llançaments i 17 plataformes, entre les quals destaquen un satèl·lit meteorològic geoestacionari; dos en òrbites polars; sis de la sèrie Gaofen-1; tres d’oceanogràfics, un en col·laboració amb França, i dos per a estudiar els corrents elèctrics de l’atmosfera i la seva correlació amb els terratrèmols, un dels quals, en col·laboració amb Itàlia.
L’Índia en va llançar quatre, un en col·laboració amb la Gran Bretanya, capaços de treballar a la banda de radar, l’òptica i la hiperespectral. El Japó, dos, un radar d’alta resolució i un per a estudiar l’evolució dels gasos amb efecte d’hivernacle, el GOSAT-2. Rússia va llançar-ne 4 de la sèrie Kanopus, especialitzats en l’observació de la vegetació i el control de desastres naturals, especialment focs forestals, i també un de meteorològic.
D’altra banda, es va posar en òrbita un satèl·lit meteorològic geoestacionari i l’ICESat-2 per a seguir l’evolució dels gels oceànics i l’evolució de la vegetació. L’Agència Espacial Europea, en col·laboració amb la Unió Europea, va llançar el Sentinel-3B; l’Aeolus, per a estudiar els perfils de vent a escala global, i el Metop-C, de la família meteorològica polar. Països com l’Argentina, el Marroc i el Pakistan també van posar la seva plataforma en òrbita.
Imatge artística del satèl·lit Paz, que va ser llançat a l’espai al febrer
© Airbus
El 22 de febrer, després de molts endarreriments a causa de la crisi russoucraïnesa, l’Estat espanyol va aconseguir posar en òrbita el Paz mitjançant un Falcon 9. Aquest satèl·lit està equipat amb un radar que pot treballar amb alta o baixa resolució segons si opera militarment o comercialment, i coopera amb els satèl·lits alemanys TerraSAR-X i TanDEM-X.
Activitat espacial a Catalunya
La recerca espacial a Catalunya també va viure un bon moment. D’una banda, tal com s’ha explicat, al març es va posar en òrbita la plataforma Paz. Un dels experiments a bord, desenvolupat per un equip conjunt entre el Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) i l’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya (IEEC), és el ROHP (Radio Occultation and Heavy Precipitation), que té com a objectiu analitzar les condicions físiques a l’interior de les grans tempestes fent servir els senyals dels satèl·lits GPS de navegació.
D’altra banda, al novembre es va posar en òrbita un nanosatèl·lit, el CubeCat-1, construït pel NanoSat Lab de l’Escola d’Enginyeria en Telecomunicacions de la UPC, el qual porta a bord sis experiments tecnològics, que van des d’estudiar el comportament del grafè i diversos polímers en condicions espacials fins el transport d’energia. Aquest nanosatèl·lit, que va ser llançat des de l’Índia, va ser finançat per l’IEEC i el seguiment es fa des de l’Observatori Astronòmic del Montsec (Sant Esteve de la Sarga, Noguera), un observatori de la Generalitat de Catalunya gestionat per l’IEEC.
Finalment cal mencionar que les converses sinoeuropees per a posar en òrbita la missió eXTP estan molt avançades i és probable que els treballs de desenvolupament i construcció comencin immediatament. Aquesta missió té com a objectiu l’estudi de l’emissió de raigs X per objectes molt compactes, com els estels de neutrons i els forats negres. Un equip del CSIC i l’IEEC encapçalarà la construcció d’un dels instruments, el monitor de gran camp.