Alerta científica pel canvi climàtic
Presentació de l’informe especial Canvi Climàtic d’1,5 °C a la 48a sessió del Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic
© IISD/ENB / Sean Wu
El Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic (GIECC) va presentar entre l’u i el 6 d’octubre a Incheon (República de Corea) els resultats de l’informe especial Canvi Climàtic d’1,5 °C, elaborat per 91 científics de 40 països a petició de la Convenció Marc de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic. L’informe destaca la llarga llista de danys ambientals, socials i econòmics que poden evitar-se si la humanitat aconsegueix que l’escalfament global es mantingui en els límits recomanats per l’Acord de París del 2015.
Així, si l’augment de la temperatura global no supera els 1,5 °C (respecte a la mitjana preindustrial) es reduiran molts dels impactes que l’escalfament provoca en els ecosistemes i s’evitaran danys dramàtics en la biodiversitat, l’agricultura, l’abastament d’aigua i les migracions humanes. A més, si es controla l’augment de la temperatura, serà possible assolir bona part dels objectius de desenvolupament sostenible de les Nacions Unides.
Pel que fa a aspectes concrets, l’informe del GIECC calcula que si l’any 2100 la temperatura augmenta 2 °C, l’elevació del nivell global del mar serà 10 cm superior al que es preveu si l’escalfament global és d’1,5 °C. En el mateix sentit, la probabilitat que l’oceà Àrtic es desgeli a l’estiu serà d’una vegada per segle amb un escalfament global d’1,5 °C, mentre que si l’augment de la temperatura global supera els 2 °C, com a mínim una vegada cada decenni desapareixerà tot el gel de l’Àrtic. Igualment, els esculls de corall poden disminuir entre un 70% i un 90% amb un escalfament global d’1,5 °C, però si la temperatura puja 2 °C, segons l’informe, “pràcticament desapareixerien tots (> 99%)”.
Aquest treball científic indica també que, si es vol limitar l’escalfament global a 1,5 °C, es necessitaran transicions “ràpides i de gran abast” en l’ús de la terra, l’energia, la indústria, els edificis, el transport i les ciutats. Per a fer-ho realitat caldrà que les emissions globals de gasos d’efecte hivernacle (com el diòxid de carboni, CO2) d’origen humà disminueixin el 2030 al voltant d’un 45% respecte dels nivells del 2010, i que segueixin disminuint fins a arribar l’any 2050 al zero net (és a dir, que no s’emetin gasos d’efecte hivernacle i que no se sostreguin de l’atmosfera la mateixa quantitat de gasos que s’emeten).
L’informe del GIECC va ser el principal document científic de base a la Cimera del Clima (COP24) celebrada al desembre a Katowice (Polònia), una trobada internacional en què es van aprovar les pautes per a portar a la pràctica les resolucions de l’Acord de París. Tot i que el resum oficial d’aquesta cimera convocada per les Nacions Unides va destacar els aspectes positius aconseguits, la majoria d’organitzacions ecologistes van fer-ne un balanç molt crític per la falta d’ambició i de compromisos concrets.
Llei catalana del canvi climàtic
En una resolució comunicada el 14 d’abril, el Tribunal Constitucional espanyol va aixecar la suspensió de la pràctica totalitat d’articles de la Llei del canvi climàtic, aprovada pel Parlament de Catalunya el juliol del 2017. En conseqüència, i a l’espera de la resolució definitiva, la Generalitat va decidir dur a terme les accions previstes en aquesta llei, entre les quals destaca un nou impost sobre les emissions de gasos d’efecte hivernacle per als vehicles amb motor de combustió. Els ingressos recaptats amb aquest impost –que podria entrar en vigor entre el 2019 i el 2020– serviran per crear el Fons Climàtic, destinat al foment de les energies renovables, la descentralització de les xarxes elèctriques, l’eficiència energètica en els edificis i la mobilitat sostenible.
La importància de la Llei del canvi climàtic va quedar en evidència amb les dades presentades al maig pel Servei Meteorològic de Catalunya al Butlletí anual d’indicadors climàtics, que assenyalen que entre el 1950 i el 2017 la temperatura mitjana ha augmentat a Catalunya a un ritme de 0,25 °C per decenni, amb un increment de la temperatura màxima (diürna) de 0,31 °C per decenni. Al nostre país, el procés d’escalfament és especialment significatiu a l’estiu (+0,36 °C per decenni) i més modest a l’hivern i a la tardor (+0,20 °C per decenni). També en relació amb el canvi climàtic, l’evolució històrica de les precipitacions de pluja i neu a Catalunya mostra una reducció del 2,1% per decenni; amb un 5,5% menys de pluja per decenni durant l’estiu.
Contaminació per plàstics
Plàstics arrossegats pel mar a les platges de la ciutat de Panamà
© European Chemicals Agency / Lauri Rotko
Després de molts mesos de negociació, el Parlament Europeu i el Consell de la Unió Europea van presentar el 19 de desembre un acord polític per fer front a la contaminació marina provocada per residus plàstics. El pacte es basa en la proposta de la Comissió Europea i inclou mesures de control en origen i prohibició de comercialització dels deu tipus de productes de plàstic que es troben més sovint a les aigües i a les platges en forma de deixalles. Així, quan hi hagi alternatives fàcilment disponibles i assequibles, es prohibiran objectes com els bastonets per a les orelles, els coberts i plats d’un sol ús, els palets per a remoure les begudes, les palletes per a begudes, els productes fets de plàstic oxodegradable i els contenidors de menjar i beguda fets amb poliestirè extrudit. La futura normativa també vol combatre la contaminació reduint l’ús d’altres productes de plàstic, com envasos i embolcalls, a més de promoure l’ecodisseny i incrementar les obligacions dels productors –empreses fabricants i distribuïdores– pel que fa a la gestió i neteja dels residus.
La contaminació per plàstics és un problema que també afecta Catalunya directament, en especial a la costa. Com indica la tesi doctoral presentada el mes de juliol a la Universitat Politècnica de Catalunya per Luis Francisco Ruiz-Orejón, investigador del Centre d’Estudis Avançats de Blanes (CEAB-CSIC), es calcula que només a la part superficial del Mediterrani (fins a 20-25 cm de fondària) hi suren unes 1.455 tones de residus plàstics.
Els resultats d’aquesta investigació, que s’inclouen al projecte NIXE III, indiquen que a la superfície de les nostres costes suren una mitjana de 147.500 peces o fragments de plàstic per cada quilòmetre quadrat; amb un equivalent en pes de 579 grams de residus plàstics per cada quilòmetre quadrat.
Pas endavant de les energies renovables
El Butlletí Oficial de l’Estat va publicar el 6 d’octubre el Reial decret llei 15/2018, de 5 d’octubre, de mesures urgents per a la transició energètica i la protecció dels consumidors, una normativa que, a la pràctica, posa fi a l’impost al sol (la normativa aprovada pel govern del Partit Popular que establia gravàmens i entrebancs burocràtics a l’energia solar). Aquest canvi radical en el tractament de les fonts renovables d’energia va arribar només tres mesos després del nomenament de Teresa Ribera com a ministra per a la Transició Ecològica –exdirectora de l’Oficina Espanyola del Canvi Climàtic (2004-2008) i secretària d’Estat de Canvi Climàtic del Govern espanyol del 2008 al 2011. El mes de juliol, Ribera va nomenar Joan Herrera (coordinador d’Iniciativa per Catalunya Verds del 2013 al 2016), com a director general de l’Institut per a la Diversificació i Estalvi de l’Energia del Ministeri de Transició Ecològica.
El nou marc legal espanyol sobre energies renovables elimina el gravamen que havien de pagar les instal·lacions solars per connectar-se a la xarxa elèctrica general, ofereix garanties jurídiques a les persones i empreses que inverteixen en equips d’energia renovable i promou l’autoconsum elèctric eliminant entrebancs administratius i estenent aquesta possibilitat de producció i consum fins a les comunitats de veïns.
La política energètica del nou Govern central espanyol ha reobert les esperances de recuperar el sector de les energies renovables a Catalunya, que des de fa una dècada està estancat (fins i tot amb un descens de l’1,3% en la generació elèctrica l’any 2017). De fet, el 2018 només es va posar en funcionament a Catalunya una central d’energia renovable, el parc eòlic construït a Pujalt (Anoia) pel projecte comunitari Viure de l’Aire del cel d’Eolpop SL, amb una potencia instal·lada de 2,35 MW.
Protecció dels cetacis al Mediterrani
El 29 de juny, una àmplia zona del Mediterrani compresa entre les Balears, el País Valencià i Catalunya va ser declarada pel Consell de Ministres àrea marina protegida, amb l’objectiu de defensar els cetacis i les tortugues marines que fan servir aquestes aigües com a zona de pas, alimentació i reproducció. Amb aquesta decisió llargament reivindicada per científics i grups ecologistes, es protegeix una superfície de 46.385 km2 del corredor de migració de cetacis del Mediterrani, que s’inclourà ara a la llista de zones especialment protegides d’importància per al mediterrani (Llista ZEPIM), en el marc del conveni per a la protecció del mar Mediterrani contra la contaminació (Conveni de Barcelona).
L’objectiu principal d’aquesta decisió és protegir una gran diversitat d’espècies de cetacis i tortugues dels efectes negatius provocats pel soroll submarí. Per a aconseguir-ho, ha quedat prohibit l’ús de sistemes actius d’investigació geològica que facin servir sondes, aire comprimit o explosions. També es prohibeixen les noves perforacions i activitats d’extracció d’hidrocarburs.
Protecció de les abelles
En el marc de les múltiples iniciatives internacionals en defensa de les abelles, els països membres de la Unió Europea van aprovar el 27 d’abril la nova normativa que prohibeix l’ús de tres insecticides del grup dels neonicotinoides en camps i espais oberts, i incrementa així les restriccions existents sobre aquests productes des del 2013. Un estudi publicat el mes de febrer per l’Agència Europea de Seguretat Alimentària va detallar els danys que aquest tipus de productes poden provocar a les abelles, un dels principals insectes pol·linitzadors en el nostre continent.
Campanya positiva contra els incendis
El 2018, Catalunya va viure una de les campanyes de lluita contra els incendis forestals més positiva de les dues darreres dècades. Els incendis forestals declarats entre juny i setembre van cremar només 115 hectàrees, en part gràcies a les condicions meteorològiques relativament favorables (amb una onada de calor a principis de juliol però amb precipitacions per sobre de la mitjana). Els Bombers de la Generalitat van treballar en aquest període d’estiu en 1.761 serveis de vegetació. Els tres incendis forestals més destacats es van produir a Tivissa (26 de juliol), Cabra del Camp (7 d’agost) i Roses (19 d’agost).