Introducció
Les fake news, les plataformes per a veure continguts en streaming, i la intromissió i influència dels conflictes polítics en el periodisme van marcar l’àmbit dels mitjans de comunicació l’any 2018. A Catalunya, el 2018 va portar la consolidació i lideratge de TV3 com a mitjà de referència al país, tot i els constants atacs que va rebre la cadena pública catalana durant tot l’any –aguditzats des de l’aplicació de l’article 155 contra les institucions catalanes– de polítics i mitjans de comunicació espanyols.
Fake news
Les fake news, o notícies falses, van proliferar durant l’any 2018, cosa que va fomentar la desinformació i va provocar una certa pèrdua de confiança de l’opinió pública en els mitjans de comunicació. Les fake news es defineixen com aquelles informacions que no tenen cap veracitat, però que es transmeten mitjançant xarxes socials o mitjans de comunicació com si fossin reals, amb la intenció de difondre una mentida que generi una reacció o opinió concreta entre els receptors.
Si bé ja van ser protagonistes els anys anteriors, les notícies falses van ser objecte d’atenció preferent el 2018, quan se’n van constatar alguns efectes greus. Un dels exemples més clars dels efectes negatius de les fake news es va produir a l’Índia, on el fet que es viralitzessin notícies falses a través de WhatsApp va generar la mort de desenes de persones que van patir linxaments en compartir-se rumors que els assenyalaven com a grups organitzats per segrestar nens i traficar amb ells.
També van ser víctimes de les fake news les protestes dels “armilles grogues” a França. Des de fotos de ciutadans sagnant que no corresponien ni tan sols a manifestacions que s’haguessin produït en aquell país, fins a vídeos de càrregues policials que corresponien al novembre de l’any 2015, durant una manifestació pel canvi climàtic que es va fer a França durant el COP21.
Els conflictes polítics afecten els mitjans i els periodistes
El 2018 va portar també un augment de la ingerència política en els mitjans de comunicació, i els conflictes polítics van tenir conseqüències sobre mitjans, periodistes i, fins i tot, humoristes. Al febrer, Reporters sense Fronteres (RSF) va denunciar que la llibertat de premsa a Catalunya vivia “els mesos més negres de la història democràtica” a causa “del ciberassetjament, les amenaces i els forts atacs” que, segons ells, patien alguns periodistes “per assenyalaments des del poder, linxaments a les xarxes socials, amenaces, agressions físiques i fustigacions”.
A més, en ple conflicte polític entre Catalunya i Espanya, en un context d’atac generalitzat des dels mitjans de comunicació espanyols, articulistes i polítics contra els mitjans públics catalans, el gener del 2018 la Junta Electoral de Barcelona va imposar multes a TV3 i Catalunya Ràdio per valor de 4.000 € per la cobertura que els dos mitjans van fer del concert que reclamava l’alliberament dels presos polítics del 2 de desembre de 2017 i, igualment, de la manifestació que diverses organitzacions sobiranistes van convocar a Brussel·les el 7 de desembre.
El periodista i humorista Dani Mateo va ser imputat per un gag al programa El intermedio on es mocava amb la bandera d’Espanya
© La Sexta
Paral·lelament, la Unió d’Oficials de la Guàrdia Civil va denunciar la periodista Mònica Terribas, a qui acusaven d’haver afavorit “actuacions contra l’ordre públic” des del seu programa, El matí de Catalunya Ràdio, una denúncia que va acabar arxivant-se. D’altra banda, l’Audiència Provincial de Barcelona va donar la raó al diari El País davant d’una petició de rectificació feta per TV3 sobre un article publicat al diari espanyol el novembre del 2017 sota el títol “Una setmana veient TV3”. Qui també va patir les conseqüències de la tensió política va ser el periodista i humorista català Dani Mateo, que al novembre va ser imputat per mocar-se amb la bandera d’Espanya durant un gag al programa El intermedio, de La Sexta. La denúncia la va interposar l’organització Alternativa Sindical de Policia, tot i que finalment el jutge la va desestimar.
El mateix programa i, també, Dani Mateo i el Gran Wyoming havien estat denunciats uns mesos abans per la Fundació Francisco Franco per una paròdia sobre el dictador. En aquest cas el jutge també va decidir arxivar la denúncia.
A l’octubre, el titular del Jutjat d’Instrucció núm. 13 de Barcelona, Juan Antonio Ramírez Sunyer, que investigava la logística de l’1-O, va citar a declarar com a investigada la presidenta en funcions de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA), Núria Llorach. En aquest sentit, al final d’any es va conèixer que tant el director de TV3, Vicent Sanchis, com el de Catalunya Ràdio, Saül Gordillo, havien estat imputats per aquest jutjat en la causa oberta contra l’1 d’octubre.
La Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) va sancionar amb 17.000 € l’empresa Libertad Digital, el mes d’octubre, pels comentaris del periodista Federico Jiménez Losantos fets a l’abril en el seu programa a esRadio (“A Baviera poden començar a esclatar cerveseries. Naturalment proposo una acció”), ja que va considerar que podien incitar a l’odi respecte als alemanys, després que un tribunal d’aquest país desestimés els principals delictes amb què Espanya reclamava l’extradició de Carles Puigdemont.
El moment polític que va viure Catalunya l’any 2018 també va complicar les coses a la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA). D’entrada, Brauli Duart va deixar la presidència de la CCMA per a incorporar-se al Departament d’Interior. També Josep Vilar va presentar al desembre la renúncia com a conseller de la CCMA per a dedicar-se a altres projectes professionals. L’ens es va quedar, així, amb només quatre membres dels sis nomenats pel Parlament, tots ells, amb el mandat caducat, ja que el consell es trobava en funcions des del març del 2018. Al final d’any, la CCMA encara esperava la renovació del seu òrgan de govern, tot i que al principi del mes de desembre es va anunciar un acord entre JxCat, ERC, el PSC i Cs per a nomenar els nous consellers, dos dies després del qual el partit taronja es va fer enrere al·ludint a unes declaracions del president Quim Torra en relació amb la via eslovena.
La periodista Rosa María Mateo va ser nomenada administradora provisional única de RTVE
© RTVE
A Madrid, l’any 2018 va acabar sense la renovació del consell d’administració de RTVE, el mandat del qual estava extingit. A la proposta, de consens entre diversos grups parlamentaris, hi havia sis candidats, però no van passar la votació al Congrés dels Diputats. Es va decidir que el Govern espanyol nomenés una administradora provisional única, un nomenament que va recaure en Rosa María Mateo, expresentadora emblemàtica de la televisió pública espanyola. Seguidament es va activar la següent fase del procés, que consistia en la designació d’un comitè d’experts –un total de 17 persones– i després es va fixar un sistema per a avaluar els candidats a presidir el consell d’administració. Se’n van seleccionar els 20 millors i n’havien de sortir els 10 integrants del consell d’administració. Posteriorment, el president havia de ser escollit entre aquests 10 membres. En acabar l’any, però, el procés estava paralitzat –després que diversos candidats haguessin presentat recursos per la puntuació obtinguda a l’avaluació– i, per tant, Rosa María Mateo encara va haver de seguir al capdavant de RTVE.
L’any de TV3
El 2018 va ser un any d’expansió de la televisió pública catalana, tant en termes d’influència com d’audiència. TV3, la marca principal de la CCMA, va batre rècords de seguiment. Va ser la televisió més vista de l’any a Catalunya –per novè any consecutiu– i ho va fer amb una gran distància respecte dels seus principals competidors, Antena 3 i Telecinco. TV3 va assolir un 14% de quota de pantalla, mentre que les altres dues cadenes van aconseguir-ne un 9,8%. En canvi, en l’àmbit espanyol, Telecinco va ser la cadena més vista (14,1%), seguida d’Antena 3 (12,3%), mentre que La 1, de TVE, va ocupar el tercer lloc (amb un 10,4%).
Plataformes de streaming
El 2018 va estar marcat també pel fort creixement de les plataformes de distribució de continguts en streaming, com Netflix, HBO, Amazon o Sky, entre d’altres. La consultora especialitzada en televisió Barlovento, va destacar la davallada del consum tradicional de televisió i l’increment de les subscripcions a plataformes en streaming. La televisió de pagament va marcar el seu màxim històric el 2018, fins a assolir el 25% del consum. De fet, el 2018 l’ús de Netflix es va duplicar a l’Estat espanyol.
Movistar+ va anunciar el mes de maig que integraria Netflix, un fet que es va fer efectiu al desembre.
Comcast Corporation (CMCSA) va fer públic a l’octubre que havia arribat a un acord per a adquirir una participació del 39,1% de 21st Century Fox, Inc. a Sky per 11.630 milions de lliures, després de derrotar Fox –propietat de Rupert Murdoch– en una licitació pel grup de televisió de pagament britànic.
Dins d’aquest àmbit, Atresmedia va pactar a l’octubre un paquet amb AMC Networks International Southern Europe que havia de permetre afegir a Atreseries, Atrescine i Antena 3 Internacional els canals Canal Cocina, Canal Decasa, Sol Música i Somos. Aquest paquet, amb tots els canals, s’havia de comercialitzar a través dels operadors de televisió més importants d’Europa. RTVE, Mediaset i Atresmedia van llançar durant el 2018 Loves TV, el que es va anomenar com el Netflix espanyol, una plataforma digital gratuïta a través de la qual els espectadors podien recuperar programes i sèries dels tres grups audiovisuals.
Una de les plataformes de streaming que va créixer més el 2018 va ser DAZN, que ofereix esport en directe i sota demanda. DAZN va arribar a Àustria, Alemanya, el Japó i Suïssa el 2016. Aquesta plataforma encara no funcionava a Espanya l’any 2018, però estava prevista la seva posada en marxa el març del 2019.
D’altra banda, durant el 2018 els seguidors del futbol van haver de passar al pagament. Veure futbol en obert es va fer pràcticament impossible. Movistar+, plataforma de Telefónica, va emetre els vuit partits de primera divisió de la Lliga Santander i un partit destacat de cada jornada, gràcies a un acord amb Mediapro, que era qui en tenia els drets –al febrer el 53,5% de les accions de Mediapro van ser comprades pel fons d’inversió xinès Orient Hontai–. En relació amb les competicions europees, com la Lliga de Campions i l’Europa League, Movistar+ es va quedar els drets d’explotació dels partits per al mercat residencial fins el 2021. A més, la plataforma de Telefónica també va ser qui va explotar els drets de la segona divisió, la Supercopa d’Europa i la Copa del Rei. En canvi, altres operadors com Orange i Vodafone van tenir un paper més secundari. La primera va arribar a un acord amb Telefónica per a emetre la Lliga de Campions i l’Europa League. En canvi, Vodafone va decidir prescindir del futbol –i dels esports en general– la temporada 2019-20 i va apostar per les sèries, tot i que durant la temporada que va començar el mes d’agost sí que va emetre els vuit partits de primera divisió, els de segona divisió i la Copa del Rei, ja que estava vigent encara el pacte amb Mediapro.
Quant a l’Eurocopa, Mediaset es va quedar els drets d’emissió de la competició europea de l’any 2020.
Bones i males notícies en l’àmbit informatiu
El 2018 va portar el tancament de mitjans de comunicació de llarga trajectòria, però també en van aparèixer de nous. Un fet inesperat va ser la decisió del Grupo Zeta de tancar la revista Interviú i el setmanari d’informació política Tiempo.
Al juny es van iniciar les emissions regulars d’À Punt
© À Punt Mèdia
Al País Valencià, a l’abril van començar les emissions en proves de la radiotelevisió pública valenciana À Punt. No va ser fins el 10 de juny, però, quan van arrencar les emissions regulars, que van arribar quatre anys després del tancament de Canal 9. L’audiència de la cadena es va situar en l’1,4% de quota sis mesos després de l’inici de les emissions.
L’any 2018 també va portar el tancament dels informatius de 8tv (la cadena del Grup Godó), que es va quedar només amb programació enllaunada.
Al final d’abril va aparèixer el setmanari La República, dirigit pel periodista Carles Ribera, amb una redacció de periodistes procedents del diari El Punt Avui. Al final de novembre del 2018, IB3 i TV3 van posar en marxa Bon Dia TV, un canal digital destinat a emetre programes de les dues corporacions públiques. El 31 de novembre va tancar la revista de grans reportatges de divulgació Geo després de 31 anys d’història.
En l’àmbit anglòfon, al juliol el tabloide novaiorquès Daily News va acomiadar la meitat de la plantilla. Al setembre va dimitir el president de la cadena estatunidenca CBS, Leslie Moonves, després d’una dotzena d’acusacions d’abús sexual.
El mes de desembre, el diari veneçolà El Nacional va imprimir el seu darrer número en paper, fet que l’oposició política va denunciar com a conseqüència d’una pressió exercida pel Govern de Nicolás Maduro.
En l’àmbit del periodisme local, el Diari de Sabadell va canviar durant el 2018 de propietaris, en favor de Novapress Edicions. El periodista Albert Solé va ser nomenat nou director de la capçalera històrica i, des de llavors, el diari va passar a publicar-se íntegrament en català.
L’11 de maig va sortir el primer número d’El Diari de la Ciutat, la nova marca que va reformular el Diari de Vilanova, després del seu tancament, i que havia suposat l’acomiadament de tota la plantilla.
Finalment, al novembre va néixer el diari digital TOT Barcelona, dirigit per la periodista Sílvia Barroso, fins aleshores subdirectora del diari Ara.
Periodistes assassinats
L’any 2018 un total de 63 periodistes van ser assassinats al món, segons l’informe publicat al final d’any per Reporters sense Fronteres, que, a més, va denunciar una degradació constant de la llibertat de premsa. Si a aquesta dada s’hi afegeixen els periodistes no professionals i els col·laboradors, el nombre d’assassinats puja a 80, un 8% més respecte al 2017. Tot i que els principals escenaris dels assassinats van ser l’Afganistan (15 morts) i Síria (11), el 45% van tenir lloc en països que no estan en conflicte, com Mèxic, on 9 professionals van perdre la vida. Amb aquestes dades del 2018, van pujar fins a 702 els periodistes professionals assassinats en deu anys arreu del món.
El mateix informe va revelar que 348 periodistes estaven a la presó per activitats relacionades amb la seva professió, i que 60 més estaven segrestats per diverses organitzacions.
En aquest àmbit cal destacar l’assassinat de Jamal Khashoggi. El periodista saudita havia fugit de l’Aràbia Saudita l’any abans, i va escriure articles crítics amb el Govern de Riad i contra el príncep Muhàmmad bin Salman i el rei Salman. El 2 d’octubre va entrar al consolat del seu país a Istanbul, i ja no en va sortir mai més. D’entrada, el Govern saudita va defensar que el periodista va sortir del consolat, mentre que el Govern turc assegurava que no va ser així. Dies després, diverses informacions van confirmar que va ser esquarterat dins del consolat. L’assassinat de Jamal Khashoggi va provocar moviments diplomàtics en l’àmbit mundial i va ocupar una gran quantitat d’espai en els mitjans de comunicació d’arreu del món.
Nomenaments i reconeixements
Pocs dies després de començar l’any, el periodista Jordi Juan va ser nomenat vicedirector de La Vanguardia. Ja n’havia estat director adjunt i en el moment del nomenament també va passar a ser el responsable de la integració de les redaccions digital i de paper.
El mes de juny la periodista Soledad Gallego-Díaz va ser nomenada directora d’El País. Prisa havia decidit dos mesos abans fer cessar el director del diari, Antonio Caño. Dies abans també s’havia produït l’acomiadament de Juan Luis Cebrián com a president del diari. Amb el nomenament de Gallego-Díaz, Prisa va intentar apropar-se de nou a l’esquerra ideològica, una línia editorial de la qual el diari s’havia allunyat durant els quatre anys en què Caño va estar al capdavant de la capçalera.
La periodista Begoña Alegría va ser nomenada cap d’informatius de TVE al juliol. Guillermo Rodríguez, el mateix mes, va assumir la direcció del mitjà digital El Huffington Post, en substitució de Montserrat Domínguez. I el TheWall Street Journal també va rellevar el seu director: Matt Murray va substituir Gerard Baker al capdavant del diari financer.
La periodista Cristina Ónega, filla del també periodista Fernando Ónega, va ser nomenada el mes de setembre nova directora del Canal 24 Horas, de RTVE.
Ana Romaní va rebre al novembre el Premio Nacional de periodisme cultural 2018 “per la seva llarga trajectòria en el periodisme, el seu constant treball de promoció de la cultura i de la ràdio amb formats propis, així com per la seva visió de feminisme crític i compromís social”. El mateix mes Rosa María Mateo va ser distingida amb el premi Margarita Rivière, un guardó que reconeix el rigor periodístic amb visió de gènere. Aquest mes també va ser reconeguda Ana Blanco amb el premi a la trajectòria Jesús Hermida de l’Acadèmia de Televisió.
La periodista Maria Casado va ser escollida al començament de desembre com a nova presidenta de l’Acadèmia de les Ciències i les Arts de Televisió, en substitució de Manuel Campo Vidal. Casado es va convertir en la primera dona a posar-se al capdavant d’aquesta institució.
Al desembre es van atorgar els Premis Nacionals de comunicació 2018. El programa La competència, de RAC1, va obtenir el Premi Nacional de radiodifusió; el canal 3/24 el de televisió; el fotoperiodista Tino Soriano va rebre el de premsa; el digital cultural Núvol va aconseguir el de mitjans d’arrel digital; Corisa Media Grup, una iniciativa multimèdia de la comarca del Ripollès, va obtenir el de comunicació de proximitat, i Wallapop va ser guardonada amb el de publicitat. A més, el jurat va voler fer una menció honorífica a Pepi Rafel, l’ànima de les televisions locals.
Poc abans d’acabar l’any, la periodista italiana Emanuela Audisio va ser guardonada amb el Premi Internacional de periodisme Vázquez Montalbán. Audisio va ser la primera dona que va guanyar aquest premi en la categoria de periodisme esportiu.
D’altra banda, el diari El Periódico va celebrar el 40è aniversari el 2018, en ple conflicte laboral després d’haver anunciat al començament d’any un ERO. A més, va acomiadar el ninotaire Miquel Ferreres, que feia més de 20 anys que treballava al diari; l’Ara va acabar fixant-lo. També va presentar un ERO durant el 2018 El Punt Avui.
I Catalunya Ràdio va celebrar el mes de juny 35 anys.
Les pèrdues del 2018
El 2018 el món del periodisme i la comunicació va perdre grans referents. Una setmana després de començar l’any va morir Peter Preston, que va ser director del diari The Guardian entre el 1975 i el 1995. El mes de març va morir Joan Corbera, delegat d’Europa Press de Catalunya del 2007 al 2011 i també professor de periodisme en diverses universitats catalanes. Un mes després, a l’abril, va traspassar Lluís Oliva. Oliva havia estat director de Catalunya Ràdio, TV3 i també de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió (CCRTV). També va morir Pedro Erquicia, als 75 anys, el creador del programa de TVE Informe semanal. I Franck Bauer, un dels locutors de Radio Londres durant la Segona Guerra Mundial, va morir als 99 anys.
El mes de maig va morir el periodista José María Íñigo. El mateix mes va desaparèixer el periodista i escriptor nord-americà Thomas Kennerly Wolfe Jr., conegut com Tom Wolfe, el pare de l’anomenat nou periodisme, un estil periodístic dels anys 1960 i 1970 nascut als EUA que injectava tècniques literàries al periodisme. També va morir el director de la Casa Amèrica Catalunya, Antoni Traveria, que estava especialitzat en temes de Llatinoamèrica.
L’empresari Serge Dassault, propietari del diari francès Le Figaro, va morir també al maig a París, als 98 anys.
El mes de juliol va morir Josep Lluís Surroca, exdirector de Ràdio Joventut, als 97 anys. També havia dirigit RNE a Catalunya.
Pedro Roncal, que va ser director de Radio 5 i el Canal 24 Horas, de RTVE, va traspassar a l’agost.
El fundador d’El Periòdic d’Andorra, el periodista Josep Anton Rosell, va morir al final d’agost als 79 anys.
Montse Oliva, la delegada d’El Punt Avui a Madrid, va morir el mes d’octubre als 52 anys. Era un referent del periodisme català a la capital espanyola. Al novembre va traspassar Pere Andreu Serra, que havia estat director i editor del diari Última Hora i era considerat com un referent de la premsa de les Illes Balears.
Pocs dies abans d’acabar l’any, va traspassar Joana Biarnés, la primera dona fotoperiodista professional de l’Estat espanyol. I també el periodista de successos Francisco Pérez Abellán.