Pla de Consum de Fruites i Verdures a les Escoles
El consum insuficient de fruites i verdures és la causa de 2,7 milions de morts anuals
© Fototeca.cat
Segons l'Organització Mundial de la Salut, el consum insuficient de fruites i verdures causa 2,7 milions de morts anuals a tot el món, a més de ser responsable d'un 19% dels casos de càncer gastrointestinal i un 31% dels de cardiopatia isquèmica. A banda d'això, les xifres d'augment d'obesitat infantil creixen any rere any arreu dels països rics, i existeixen evidències científiques del paper del consum de fruites i verdures en la prevenció de l'obesitat, la diabetis tipus 2, les malalties cardiovasculars i alguns tipus de càncers. Això va portar la Comissió Europea a invertir 90 milions d'euros anuals per liderar una iniciativa que es portarà a terme durant el curs escolar 2009-2010 i que pretén millorar els hàbits alimentaris dels infants a través del consum de fruites i verdures a les escoles.
En col·laboració amb el Ministeri de Medi Ambient i Medi Rural i Marí, i les comunitats autònomes interessades, s'ha dissenyat un pla per a distribuir gratuïtament fruita i verdures a les escoles. També s'implantaran mesures educatives per a insistir en la importància de consumir aquests aliments i reforçar el coneixement dels seus sistemes de producció i comercialització.
A Catalunya, la iniciativa es fa efectiva mitjançant la coordinació del Departament d'Agricultura, Alimentació i Acció Rural, el de Salut i el d'Educació, i consisteix a distribuir, de manera gratuïta, fruita fresca per a esmorzar o berenar als escolars del cicle inicial i mitjà de primària (nens i nenes de 6 a 10 anys) de centres educatius inclosos en àrees del pla de millora de barris o projectes similars. També es desenvoluparan activitats complementàries per a informar sobre els beneficis del consum de fruites i verdures, la seva estacionalitat, etc.
Disminueix un 26% la quantitat de sal del pa en quatre anys
El conveni iniciat l'any 2005 entre els fabricants de pa i el Ministeri de Salut per a la reducció de sal en el pa va finalitzar aquest 2009 amb un gran èxit: el pa que es consumeix avui té el 26,4% menys de sal que el de fa quatre anys. D'aquesta manera, s'aconsegueix aproximar-se a les recomanacions de l'Organització Mundial de la Salut, encarades a la disminució del consum de sal (màxim 5 g diaris) per tal de reduir la hipertensió arterial.
Actualment, 10 milions d'espanyols, un 35% de la població adulta, pateix hipertensió arterial, xifra que arriba al 40% en edats mitjanes i fins al 68% en els més grans de seixanta anys. La hipertensió arterial és un reconegut factor de risc per a les malalties cardiovasculars, ja que és la causa del 50% dels infarts i accidents cardiovasculars i cerebrovasculars.
El pa és un aliment molt consumit al nostre entorn, amb una ingesta mitjana diària de 97 g/dia, i constitueix la primera font de sal de la dieta, seguit dels embotits. És per això que fou un dels aliments centrals d'aquesta iniciativa, i s'ha passat d'utilitzar 22 g de sal per kg de farina a 16,3 g/kg. La reducció s'ha fet de manera progressiva, per tal que els consumidors no notin la diferència en el gust. A més, no s'han modificat les condicions per a la fabricació, ja que s'ha augmentat la hidratació de la farina i el temps de fermentació i s'ha afegit malta com a ingredient per a elaborar-lo.
Reglamentació de l'etiquetatge dels aliments sense gluten
La UE va regular la quantitat màxima de gluten per als productes etiquetats amb la identificació “sense gluten”
© Núria Farrús
Al principi del 2009 es va publicar al Diari Oficial de la Unió Europea un reglament comunitari d'etiquetatge d'aliments sense gluten. Aquest document estableix la quantitat màxima de gluten que ha de figurar en la composició i etiquetatge dels aliments per a poder ser considerats "sense gluten", la qual cosa suposa una millora important en la qualitat de vida de les persones que pateixen celiaquia, és a dir, intolerància al gluten.
La nova reglamentació estableix que es consideren aliments "sense gluten" aquells que garanteixen un contingut de gluten inferior a 20 mg/kg. A més, també estableix que es poden etiquetar com a aliments amb un contingut "molt baix de gluten" si contenen una quantitat inferior a 100 mg/kg.
La malaltia celíaca té origen en una intolerància permanent al gluten, una proteïna d'origen vegetal present en el blat, el sègol, l'ordi i la civada, que cursa amb atròfia i aplanament de les vellositats intestinals, la qual cosa altera la capacitat per a absorbir els nutrients. Els símptomes associats a la malaltia són variables, encara que sovint apareixen vòmits, diarrees, distensió abdominal, anorèxia, etc.
Els celíacs depenen estrictament de la composició dels aliments que consumeixen per a estar sans. Qualsevol producte que contingui blat, sègol, ordi o civada els és nociu, per la qual cosa el tractament es basa en l'exclusió del gluten de la dieta. A més, cal tenir present que la farina del blat i els seus derivats s'utilitza àmpliament en la preparació d'un gran nombre d'aliments com a additius, i sovint no es detalla en l'etiqueta.
Segons dades del Ministeri de Salut, aproximadament el 70% dels aliments que es troben al mercat no contenen gluten, encara que en la majoria no s'indica així, perquè no hi havia, fins ara, cap límit legal, la qual cosa porta a les persones amb celiaquia a desconfiar-ne.
Actualment, existeixen al mercat al voltant de 4.000 productes sense gluten, i es calcula que en un any, i gràcies a l'aplicació del nou reglament, el nombre es podria duplicar, ja que es podrà etiquetar com a "sense gluten" qualsevol aliment convencional que no superi el contingut establert d'aquesta proteïna en la seva composició. Aquesta mesura suposarà un estalvi important per a les persones que pateixen la malaltia, que fins ara s'han vist obligades a recórrer a un tipus d'aliments específics per a celíacs, i que actualment disposen de poca oferta.
Alimentació mediterrània als menjadors laborals dels hospitals
Als menjadors laborals d’alguns hospitals de Catalunya es van regular els àpats per garantir la dieta mediterrània
© Fototeca.cat
L'alimentació o dieta mediterrània es defineix com un model d'alimentació molt saludable, variat i basat principalment en productes frescos, locals i de temporada. Encara que difereix lleugerament en les diverses regions de la Mediterrània, en general es caracteritza per un consum abundant d'aliments d'origen vegetal, com el pa i altres derivats del blat, l'arròs, els llegums, les fruites seques, les fruites, verdures i hortalisses i l'oli d'oliva com a font de greix. Quant als aliments d'origen animal, el peix té el paper principal, seguit dels derivats lactis i els ous, mentre que la ingesta de carn, preferentment d'au, és més reduïda. Les begudes per exceqència són l'aigua i el vi, aquest últim pres durant els àpats.
En el marc del programa AMED (acrònim d'Alimentació Mediterrània), desenvolupat dins les accions del Pla Integral per a la Promoció de la Salut mitjançant l'Activitat Física i l'Alimentació Saludables (PAAS) --promogut per la Generalitat de Catalunya-- s'han estat acreditant, des de l'any 2007, diversos establiments de restauració dedicats a difondre l'alimentació mediterrània. La iniciativa ha tingut en compte que el sector de la restauració és cada cop més important en el model d'alimentació actual, i que un 36% de la població adulta de Catalunya menja fora de casa entre 1 i 3 vegades la setmana. Els establiments acreditats, a canvi de rebre una identificació externa en forma d'adhesiu i la difusió en diferents mitjans, es comprometen a servir una oferta gastronòmica pròpia de l'alimentació mediterrània, així com informació sobre opcions de lleure actiu (passeigs, circuits, etc.) al voltant de l'establiment o en zones pròximes.
La novetat de l'any 2009 fou l'adhesió al programa dels menjadors laborals de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau de Barcelona, al mes de juny, i de l'Hospital de la Vall d'Hebron, al mes de setembre. Aquests menjadors laborals serveixen diàriament 1.300 i 6.000 àpats, respectivament, i a partir d'ara garantiran la utilització d'oli d'oliva per a amanir i preparar els àpats; una àmplia oferta de verdures, hortalisses i llegums en els menús; la prioritat en peixos i carns magres; la presència de fruita fresca abundant i de temporada a les postres; la inclusió de productes integrals; l'oferta de productes lactis baixos en greix, i la difusió de material i informació sobre alimentació saludable i estils de vida actius.