Recreació per ordinador de l’entrada en òrbita del satèl·lit SMOS, l’objectiu del qual és fer un seguiment del canvi climàtic
© ESA / AOES Medialab
L'any 2009, l'Agència Espacial Europea (ESA) i la NASA van estar al capdavant de diverses missions espacials, tant climàtiques com astronòmiques, que van assolir èxits notables. També van reeixir les missions d'altres agències espacials, com la japonesa, l'índia o la xinesa, que any rere any prenen posicions més bones en la cursa espacial. Aquest any, a Catalunya, l'astronàutica també va ser significativa gràcies a la participació de centres i investigadors catalans en la missió SMOS.
Satèl·lits i canvi climàtic
El 2 de novembre va ser llançat amb èxit el satèl·lit SMOS (Soil Moisture and Ocean Salinity), juntament amb un altre de caràcter tecnològic, el Proba-2, mitjançant un coet Rockot (un antic míssil intercontinental) des del cosmòdrom Plesetsk, al nord de Rússia.
L'objectiu del satèl·lit SMOS, situat en una òrbita polar de 758 km d'altura mitjana, és fer un seguiment del canvi climàtic global a gran escala gràcies a la determinació de la salinitat del mar i de la humitat del sòl de la Terra. La primera de les mesures proporcionarà informació molt valuosa per a entendre la dinàmica dels corrents marins, i la segona, per a entendre el cicle de l'aigua.
Aquesta missió té una especial significació per a Catalunya, perquè el responsable dels estudis oceànics és el professor J. Font, de l'Institut de Ciències del Mar (CSIC), i l'instrument de detecció és un interferòmetre dissenyat a la Universitat Politècnica de Catalunya pels equips dirigits pels professors A. Camps i I. Corbella i construït per l'empresa catalana Mier Comunicaciones.
De fet, SMOS és la segona missió dins el programa de l'ESA The Living Planet. La primera va ser GOCE (Gravity Field and Steady-State Ocean Circulation Explorer), que va ser llançada amb èxit el 17 de març, també amb un coet Rockot rus. El seu objectiu és mesurar i cartografiar, amb una precisió que no s'ha assolit mai fins ara, el camp gravitatori terrestre, la qual cosa permetrà entendre els moviments a gran escala de les masses terrestres.
Les altres agències espacials no es van quedar enrere. El 23 de gener l'agència espacial japonesa JAXA va posar en òrbita el GOSAT (Greenhouse Gases Observing Satellite) amb el seu propi coet, l'H2A. Aquesta missió, que, seguint la tradició japonesa, va ser rebatejada amb el nom d'Ibuki, té com a objectiu estudiar la distribució de CO2 a escala global i estudiar el procés d'escalfament. L'Índia va fer dos llançaments; el primer, el 20 d'abril, que va posar en òrbita el Radar Imaging Satellite, amb la missió de fer cartografia radar de la Terra, i un microsatèl·lit construït per estudiants, i el segon, el 23 de setembre, que va posar en òrbita un satèl·lit d'investigació oceanogràfica, l'Oceansat 2. Tots dos es van fer des del Satish Dhawan Space Center de Sriharikota i amb el seu coet especialitzat a situar càrregues útils en òrbita polar. La Xina, per la seva banda, va llançar el Yeogan 6 per a l'observació de la Terra i, en una demostració de la importància creixent que van adquirint els països asiàtics emergents, Malàisia va posar també en òrbita el seu satèl·lit d'observació de la Terra, el RazakSat, amb el llançador Space X Falcon-1, el 13 de juliol. Cal fer notar que Space X és una empresa privada que ha aconseguit desenvolupar el seu coet Falcon-1 amb un cost que representa la tercera part del cost de models similars, i ha obert les portes de la iniciativa privada a l'explotació de l'espai.
L'Estació Espacial Internacional
Durant l'any, va continuar amb molt bon ritme el procés de construcció de l'Estació Espacial Internacional (ISS), ja que va rebre la visita de nou missions russes, bàsicament naus Soiuz, quatre del transbordador nord-americà i, per primera vegada, d'una nau japonesa que hi va transportar el seu primer carregament. Aquests viatges van servir per a rellevar la tripulació de la ISS i transportar-hi queviures i recanvis, i endur-se'n deixalles. També es van completar els mòduls del Laboratori Multiús Número 2 i els panells solars de la zona nord-americana i es va lliurar la plataforma exterior del mòdul japonès.
Projectes de recerca astronòmica
La NASA va posar en òrbita la missió Kepler, que té per objectiu trobar planetes similars a la Terra fora del sistema solar
© NASA
La recerca en el camp de l'astronomia va ser especialment afortunada el 2009. Així, la NASA, el 6 de març, va posar en òrbita la missió Kepler, que té com a objectiu primordial trobar planetes similars a la Terra fora del sistema solar. Més tard, l'11 de maig, va enviar el transbordador Atlantis al telescopi espacial Hubble per fer-hi, probablement, l'última millora abans d'ésser clausurat. Finalment, al desembre, va iniciar la missió WISE (Widefield Infrared Survey Explorer) amb la finalitat d'explorar el firmament a longituds infraroges i estudiar d'aquesta manera l'origen dels planetes, les estrelles i les galàxies.
Per la seva banda, el 14 de maig, l'ESA va posar en òrbita, mitjançant un únic llançament de l'Ariane 5, dues missions completament independents, Herschel i Planck. La missió Herschel té com a objectiu l'observació de les ones submil·limètriques i de l'infraroig llunyà que van emetre les primeres estrelles i galàxies. La missió Planck , per la seva banda, ha d'estudiar la radiació electromagnètica que impregnava l'Univers primitiu i que avui dia s'observa com el fons còsmic de microones, amb la finalitat de determinar el ritme d'expansió de l'Univers o constant de Hubble i fer un test dels models de l'Univers primitiu. Una de les característiques més importants és que no orbita la Terra, sinó que descriu una trajectòria de Lissajous en el segon punt de Lagrange de 400.000 km d'amplada. Els punts de Lagrange són aquells en què les forces gravitatòries del Sol i la Terra s'equilibren.
Des del punt de vista tecnològic, el fet més important va ser l'assaig amb èxit de l'Ares 1-X, el qual forma part del programa per a substituir, en un futur molt proper, els obsolets i perillosos transbordadors espacials de la NASA. Aquest programa, anomenat Constellation, té com a objectiu enllaçar l'Estació Espacial Internacional amb la Terra i actuar com a vector per a les missions a la Lluna, Mart i, potser, més enllà, i fa servir l'experiència del programa Apollo i les noves tecnologies desenvolupades per als transbordadors. La seva introducció significa, en certa manera, tornar a la filosofia dels eficaços i fiables coets Saturn, dissenyats pel llegendari Von Braun, que van permetre als Estats Units viatjar diverses vegades a la Lluna amb un èxit total.
L’èxit de la prova del prototip del mòdul no tripulat de salvament d’astronautes (MLAS) obre el camí a noves formes d’evacuació dels astronautes en cas d’accident
© NASA / Sean Smith
Abans, el 8 de juliol, es va llançar des de la costa de l'estat de Virgínia (EUA) un prototip no tripulat del mòdul de salvament d'astronautes anomenat MLAS (Max Launch Abort System). Aquest mòdul anirà instal·lat al morro del llançador i té com a objectiu permetre la ràpida evacuació dels astronautes en cas d'accident.
Pel que fa a l'exploració del sistema solar, la notícia més important la va proporcionar la Lluna. El 24 de setembre, la sonda índia Chandrayan-1 va detectar la presència d'aigua glaçada a l'interior d'un cràter, la qual cosa va ser ratificada al novembre per les anàlisis de les observacions de la sonda LCROSS (Lunar Crater Observation and Sensing Satellite), que va impactar en la superfície del satèl·lit el 9 d'octubre. LCROSS, un projectil dissenyat per xocar contra el fons d'un cràter, volatilitzar el sòl i analitzar a distància la composició dels gasos emesos, és part de l'última missió de la NASA a la Lluna, llançada el 18 de juny, juntament amb el Lunar Reconnaissance Orbiter, que té com a objectiu l'obtenció de mapes d'alta resolució de la Lluna per a buscar la presència d'aigua líquida o gel a l'interior dels cràters més profunds.
També va ser important l'activitat de la sonda Messenger, de la NASA, que va fer la tercera passada al planeta Mercuri i va poder obtenir nous resultats de la seva superfície. S'espera que el 18 de març de 2011 entri en òrbita al voltant del planeta.
Satèl·lits de navegació i de telecomunicacions
Les altres novetats importants van ser l'empenta que Rússia va donar al seu programa de navegació (GLONASS) amb la posada en òrbita de sis nous satèl·lits --tres a l'octubre i tres al desembre-- i la continuació del programa Compass xinès amb el llançament d'un nou satèl·lit de navegació. Mentrestant, sembla que Europa ha pres la decisió ferma de completar el seu sistema Galileo.
Finalment, al llarg de l'any es van llançar diversos satèl·lits comercials de telecomunicacions i militars. En aquest sentit, cal destacar el llançament des de l'Iran, amb el coet de fabricació pròpia Safir, del satèl·lit de telecomunicacions Omid, que ja havia provat de posar en òrbita el 2008.