L’entrada en vigor el 2010 de la prohibició de l’ús d’elements pirotècnics en les celebracions populars fa perillar moltes de les festes a Catalunya
© Fototeca.cat
L'entrada en vigor, al començament de gener del 2010, de la transposició de la directiva del Parlament Europeu sobre l'ús de material pirotècnic va desencadenar un seguit d'actes reivindicatius organitzats pels grups de foc del país al llarg de l'any. El motiu va ser l'alarma generada en saber-se que la directiva en qüestió, aprovada el 2007, posa en perill l'essència de moltes festes tradicionals. Potser la més significativa d'aquestes trobades és la que va tenir lloc el 7 de febrer a Berga, amb l'objectiu de posar en evidència que la Patum, recentment proclamada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO, podia ser incompatible amb aquesta directiva si s'aplicava rigorosament. S'hi van aplegar milers de persones, sobretot integrants de colles de diables i de bestiari festiu, que van reivindicar la cultura del foc pròpia dels Països Catalans i altres indrets de la Mediterrània. La campanya de conscienciació endegada per la Federació de Diables i Dimonis de Catalunya i per l'Agrupació del Bestiari Festiu i Popular de Catalunya va tenir també el suport del Govern català, interlocutor davant l'Estat espanyol a l'hora d'aconseguir una transposició de la directiva respectuosa amb la riquesa del folklore. El mateix conseller de Cultura de la Generalitat, Joan Manuel Treserras, es va manifestar en diverses ocasions de manera inequívoca al costat de les posicions dels grups afectats. Una altra de les trobades amb més ressò va ser el correfoc nudista que van protagonitzar el 10 d'octubre a Llorenç del Penedès més de 40 colles de diables i de bestiari festiu. La directiva restringeix, entre altres coses, l'accés dels menors de 12 anys als petards i, en conseqüència, fa inviables els correfocs infantils; a més, també parla d'una distància de seguretat superior als 15 metres.
En el marc de la 12a edició de Mediterrània, la Fira d'Espectacles d'Arrel Tradicional de Manresa, també va tenir lloc una jornada professional dedicada a la transposició de la directiva europea de pirotècnia. Entre els ponents, va destacar la presència d'Izaskun Astondoa, la centenària pirotècnia d'Euskadi, que ha seguit de molt a prop tot el procés de negociació a nivell europeu i estatal. Aquesta fira va estrenar nova direcció i va tenir com a convidat especial el valencià Carles Santos. Amb la seva originalitat habitual, l'artista va oferir un espectacle que va sacsejar la tradició dels Cors de Clavé, al costat de la Polifònica de Puig-reig i l'Orfeó Manresà. També a Mediterrània, del 5 al 8 de novembre, va destacar la nova secció FiraConte, gràcies a un conveni amb el Festival En Veu Alta del Penedès, o el primer cicle de xerrades "La cultura popular vista per...". El documental El contrapàs llarg va permetre revisar una de les danses més antigues del repertori català, i també es va poder gaudir de Mar Mur, deu cançons sobre l'emigració i l'exili a partir de poemes de Joan Soler i Amigó. El Circo Delicia, amb els Ministrils d'en Pere Botero i la Cobla Ciutat de Manresa, van protagonitzar un altre dels espectacles rellevants d'una fira que va tenir gairebé un 40% més d'activitats que l'any anterior, sobretot perquè es va optar per representar més d'una vegada els més atractius. Van passar per Manresa un total de 105 artistes o companyies, procedents de 17 països diferents.
Cant coral i música tradicional
L’Orfeó Català va mantenir una activitat concertística intensa malgrat el desgavell viscut al Palau
© Palau Música Catalana / G. Poch
L'Orfeó Català, una agrupació situada a l'elit del cant coral juntament amb la Polifònica de Puig-reig i la Coral Sant Jordi, va ser notícia pel desgavell viscut al Palau de la Música, arran del cas Millet. Paradoxalment, un dels projectes que tenia per al 2009 aquest cor era un viatge a Mèxic per actuar a l'Orfeó Català de Mèxic, que és com es coneix el Casal Català fundat el 1906 en aquesta ciutat centreamericana, però el Palau no ho va autoritzar per raons econòmiques. Els cantaires de l'Orfeó Català reben una formació musical i vocal adequada per a garantir una activitat concertística intensa i de qualitat a través de l'Escola Coral de l'Orfeó Català. A diferència de la majoria d'entitats corals, els cantaires d'aquest cor, creat el 1891, reben una petita compensació econòmica. Arran dels fets del Palau, l'Orfeó va acordar expulsar Fèlix Millet com a soci de l'entitat i presentar recurs contra la denegació de mesures cautelars per a l'expresident de la Fundació Orfeó Català-Palau de la Música.
En l'àmbit de la música tradicional, cal esmentar que el Festival Tradicionàrius va tornar a les seves dates hivernals, entre els mesos de gener i abril, una vegada completada la reforma del Centre Artesà Tradicionàrius (CAT). Jaume Arnella i Joan Serra es van inventar un ball d'homenatge per a inaugurar aquesta 22a edició, una dansa ritual de benvinguda o salutació que vol emular, a la catalana, l'aurresku basc. D'altra banda, el festival també va recordar el músic i animador Xesco Boix, coincidint amb els 25 anys de la seva mort. Ho va fer amb un concert en què van prendre part artistes que van treballar amb ell els anys setanta. L'homenatge va anar més enllà del Tradicionàrius i, per exemple, les Publicacions de l'Abadia de Montserrat van publicar el llibre de testimonis titulat Xesco Boix, història de la nostra història, sobre l'introductor a Catalunya del folk modern i, en especial, de la música de Pete Seeger. També es va editar un disc que inclou una carta sonora de Xesco al músic mallorquí Jaume Barceló. Jordi Roura, un dels seus companys a Ara Va de Bo, va recopilar molts materials en el bloc 'Vol d'oreneta' i també es va crear el web xesco.cat. Mort quan només tenia 38 anys, tant en solitari com amb el grup Ara Va de Bo, Xesco va tenir sempre un ganxo extraordinari amb la mainada. Referent encara ara dels grups d'animació, va ser un autèntic Che Guevara de la música tradicional. Cal dir també que Al Tall va passejar pels Països Catalans la seva nova cantata sobre Jaume I el Conqueridor, estrenada el 2008.
Any Amades
El folklorista més prolífic de Catalunya, Joan Amades (1890-1959), va ser recordat en la commemoració dels cinquanta anys de la seva mort. L'Any Amades va ser una iniciativa de l'associació cultural que porta el seu nom amb l'objectiu de reivindicar i donar a conèixer l'obra d'aquest estudiós. Van aconseguir promoure prop de 200 actes, a més de l'adhesió de més de 500 entitats i un nombre similar de persones. Hi va haver una exposició itinerant i el Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional de Catalunya també en va presentar una altra al Palau Moja, que portava per títol "Imatgeria popular", sobre la col·lecció d'imatge impresa de l'Arxiu Joan Amades. Es va publicar el llibre Els tresors de Joan Amades, una obra molt completa que està cridada a esdevenir un text de referència. I Arola Edicions va reeditar el llibre El Pessebre, que s'havia editat clandestinament el 1946 fent veure que era del 1935, per evitar la censura. Arran dels congressos pessebristes del 1950 i el 1954 Amades va decidir refer-lo i hi estava treballant quan va morir. El 1959 hi va haver una edició reduïda, que ara es completa amb notes inèdites. L'actualització ha anat a càrrec de Josefina Roma, Albert Dresaire i Antoni Serés. Al començament d'any es va editar el darrer volum de la Biblioteca de Tradicions Populars, el llibre Colofó dels colofons, a cura de Jan Grau. També es va digitalitzar el fons Amades.
Castells
Els Castellers de Vilafranca van completar, en plaça pròpia, el primer tres de nou amb folre i agulla de la història
© Castellers de Vilafranca
Tot i completar una boníssima temporada, els Castellers de Vilafranca no van assolir tots els seus objectius, i això va permetre a la Vella de Valls discutir-li l'hegemonia castellera, tot i no ser un any de concurs. Els de Vilafranca no van poder amb el tres de deu, ni tampoc amb el quatre de nou sense folre, però van sorprendre el món casteller completant el primer tres de nou amb folre i agulla de la història. Va ser el 31 d'agost a plaça pròpia, però també van assolir un altre castell inèdit, el cinc de vuit amb agulla, en aquest cas a Reus, a la Diada del Mercadal. Per Sant Fèlix, es va viure una dura batalla entre la colla local i la Vella de Valls que els de l'Alt Camp van guanyar in extremis. Totes dues colles van descarregar el dos de nou amb folre i manilles, però els de la camisa verda hi van afegir el quatre de nou amb folre i agulla, i els de Valls hi van sumar el pilar de vuit amb folre i manilles. Cal destacar també el cinc de nou amb folre carregat aquell dia per la Joves de Valls. Precisament, per Santa Úrsula, a la capital de l'Alt Camp, la Vella va impartir una lliçó de castells completant una de les millors actuacions que es van veure al llarg de la temporada amb tres castells de gamma extra, els dos que s'havien vist per Sant Fèlix, més el cinc de nou amb folre carregat. Per la seva part, els Castellers de Vilafranca també en van vestir tres més de gamma extra per Tots Sants, per bé que només van poder descarregar la torre de nou amb folre i manilles. El pilar de vuit i el quatre de nou amb folre i agulla únicament es van carregar. La quarta colla de grans castells d'aquest 2009 va ser la dels Minyons de Terrassa, que a Girona, per Sant Narcís, van sorprendre completant tant la torre de nou com el pilar de vuit. Els Castellers de Vilafranca van renovar molts components del seu pilar amb un èxit notable, sobretot a l'hora de fer castells amb el pilar, però en canvi no van poder descarregar el de vuit, a diferència de la Vella i els Minyons. De les altres formacions castelleres, sobresurt la gran temporada de la Jove de Tarragona, amb nou castells de nou pisos, i començant a somniar amb fites més altes. La veritat és que el 2009 va tenir una bona collita de castells de nou, amb dues noves places que ja han vist aquestes construccions: Calafell i Guissona. Mentrestant, la Jove de Sitges va fer la millor actuació de la seva història, amb quatre de vuit descarregat i dos de set carregat, el mateix dia que els Castellers de Sants van assolir el primer cinc de vuit del seu historial. A Vilafranca, per Tots Sants, els Capgrossos de Mataró van fer la seva millor actuació de l'any amb el tres i el quatre de nou amb folre, a més del quatre de vuit amb l'agulla. Aquell mateix dia, carregant un quatre de vuit, els Al·lots de Llevant, de Manacor, es van convertir en la primera colla balear a fer un castell de vuit. D'altra banda, la Vella de Valls va celebrar el 40è aniversari del primer cinc de vuit carregat del segle XX. Una castellera de Valls --en aquests cas, de la Colla Joves Xiquets de Valls--, Helena Llagostera, va fer història en ser la primera dona que arriba a cap de colla d'una formació de castells de gamma extra. Aquest 2009 també es va començar a utilitzar el casc en la canalla que puja al pis de dosos després de dos anys de recerca, però la introducció va ser lenta i amb algunes reticències de certes colles.
Altres àmbits
De les exposicions del 2009, cal destacar l'èxit que va tenir la que es va organitzar a l'estiu al Museu d'Història de Catalunya sobre els retallables de la Guerra Civil, i que va aprofitar la riquesa de la col·lecció de Francesc López Sala. Una altra exposició, en aquest cas permanent, és la que es pot veure al Museu d'Art i Història de Reus, que ha optat per dedicar a la festa major de la ciutat una part del seu espai museístic. Inclou peces antiquíssimes, com ara uns vestits de diables de fa més de 200 anys. Reus també va editar un llibre excepcional sobre la Festa Major de Sant Pere i la Mare de Déu de la Misericòrdia, una de les més singulars de Catalunya, que manté la seva estructura i els seus elements festius des del segle XVII. Hi destaca l'antiguitat dels seus gegants, els morterets, una col·lecció de gralles centenàries i els esmentats vestits dels diables.
La Ciutat Gegantera va ser Tàrrega, mentre que la Fira del Món Geganter es va celebrar a Cassà de la Selva, coincidint amb el cinquantenari dels gegants d'aquesta població. L'honor d'esdevenir Ciutat Pubilla de la Sardana va recaure en Mataró; la Trobada de Bastoners de Catalunya va tenir lloc a Barcelona, i la població de Vallmoll va acollir la Trobada dels Tres Tombs. L'Aplec Internacional de la Sardana i Mostra de Grups Folklòrics es va celebrar a Luxemburg el mateix any que el Premi Nacional de Cultura Popular es va atorgar a Bienve Moya, un dels principals activistes i entesos del país en aquest àmbit, a qui se li reconeixen, entre altres mèrits, haver ajudat a recuperar les Festes de la Mercè i haver-se inventat el correfoc de Barcelona.
El catàleg del Patrimoni Festiu de Catalunya progressa molt lentament i únicament va incorporar la Patum de Berga com a Festa Patrimonial d'Interès Nacional, la segona després de la Festa Major de Solsona. D'altra banda, cal destacar els 25 anys dels Divendres a la plaça del Rei, un cicle de concerts de música i dansa tradicional que disposa d'un públic fidel i molts balladors. Així mateix, la bona acollida que van tenir el 2008 els Tallers i Jornades de Memòria Oral va animar l'Observatori per a la Recerca Etnològica de Catalunya a organitzar-ne una segona edició.