L’embassament de Boadella va recuperar el 47% de la seva capacitat gràcies a les pluges del desembre del 2008
© Fototeca.cat
L'any hidrològic 2009 es pot considerar com un any de recuperació moderada en termes de balanç hídric després de l'episodi de sequera, fins a cert punt crític, que va viure bona part de Catalunya l'any 2008 com a conseqüència d'una tardor històricament molt seca del 2007. Tot això va agreujar la tendència deficitària dels recursos hídrics dels anys precedents.
A la tardor del 2008 hi va haver pluges d'intensitats moderades, però amb durades suficients a la zona dels Pirineus que van permetre una recuperació ràpida de les reserves hídriques del país. Els embassaments del Ter i el Llobregat presentaven en aquestes dates nivells força elevats, tot i que les reserves del pantà de Boadella (conca de la Muga, situada en l'escenari d'excepcionalitat 2 des del novembre del 2007) continuaven essent crítiques --per sota del 18% de capacitat, límit per a l'establiment de les restriccions de subministrament a poblacions properes--, igual que les de la conca del Cap de Creus i Costa Nord (en excepcionalitat 1 des del final del 2007). Les abundants pluges caigudes al final del mes de desembre del 2008 van ajudar que l'embassament de Boadella recuperés mé́s del 47% de la seva capacitat. L'any 2009 es va iniciar amb una perspectiva ben diferent pel que fa a l'estat d'excepcionalitat anterior després del retorn a la situació́ de normalitat, i el 13 de gener el Govern va acordar derogar el decret de sequera.
Aquest panorama es va mantenir al llarg de l'any 2009 gràcies a una temporada de pluges que va ser catalogada pel Servei Meteorològic de Catalunya (Meteocat) com de normalitat a bona part del territori respecte a la mitjana climàtica, i fins tot lleugerament superior (20% per sobre de la mitjana) a la Catalunya central i en punts dels Pirineus. Per contra, a les comarques del Montsià i el Baix Ebre és on es van concentrar els dèficits pluviomètrics més destacats (30% per sota de la mitjana). Per tant, malgrat el balanç positiu del conjunt de l'any 2008-09 cal fer esment de la marcada irregularitat pluviomètrica interestacional i espacial registrada, particularment durant la tardor del 2008 i l'hivern i la primavera d'enguany. En canvi, l'estiu va ser l'estació amb un comportament més uniforme en el territori, si bé es van registrar acumulacions de pluja per sota de la mitjana, sobretot a les comarques litorals.
Com a conseqüència d'aquesta normalitat en el règim de pluges, al mes de novembre del 2009 l'estat dels embassaments es trobava en un 70% de les reserves totals de les conques internes a Catalunya, i fins i tot l'embassament de Boadella (a la zona més deficitària del nord de Girona) disposava del 35% de la seva capacitat total. Aquestes xifres van significar que el volum emmagatzemat en conques internes durant tot l'any va ser, en general, aproximadament d'un 30% per sobre de la mitjana dels deu últims anys, fet que permet garantir el subministrament d'aigua a les poblacions catalanes, com a mínim, en un futur pròxim.
La gran quantitat de neu acumulada durant l'hivern als Pirineus i el bon estat dels nivells en embassaments (per sobre del 85%) van provocar situacions de crescudes per desgel en els rius de les conques altes. A mitjan mes de maig es va activar el Pla Inuncat a causa de la contínua crescuda dels rius lleidatans. La Confederació Hidrogràfica de l'Ebre es va veure obligada a obrir les comportes del pantà de Rialb per sobreeixir els excessos de cabal del Segre i, com a resultat, a Balaguer i a Lleida el riu va registrar nivells superiors a l'habitual. D'altra banda, malgrat l'augment del cabal de la Garona, finalment no es va registrar cap desbordament a Viella.
Pel que fa a episodis extrems de pluges, durant l'any 2009 no se'n va produir cap d'excepcional. Les altes temperatures dels mesos de juny i juliol van provocar tot un seguit de tempestes de tipus convectiu i pedregades força localitzades, però amb afectacions no gaire importants. El mes d'agost es va iniciar amb xàfecs localitzats a les comarques dels Pirineus. En concret, una gran pedregada amb fortes ratxes de vent el dia 1 d'agost va provocar danys importants en els camps de conreu del Segrià i la Noguera --es van estimar més de 10.000 ha afectades de Lleida i Osca--. Com a conseqüència, els sindicats agraris van demanar canvis legislatius per augmentar els ajuts i préstecs destinats a les collites afectades, amb una resposta favorable del Departament d'Agricultura. Alguns dies després, el 9 d'agost, es va produir un fort aiguat a Sabadell (45 mm), que va provocar diversos talls de trànsit i múltiples intervencions dels bombers; la resta del mes es va mostrar atípicament sec. En canvi, el mes de setembre va arribar amb una tempesta de calamarsa i aigua que va deixar set pobles de la vall Fosca (Pallars Jussà) amb els teulats de les cases destrossats i va fer malbé fruita i hortalisses. Aquesta tempesta va ser l'anunci d'un mes de setembre típicament plujós i torrencial, en què va destacar l'arribada d'un front que entre els dies 15 i 21 va provocar l'activació de la fase d'alerta del Pla d'Inundacions per a Catalunya (Inuncat), tot i que finalment les quantitats de pluja registrades no van ser de caràcter excepcional. Els ruixats van ser més importants sobretot al prelitoral de Tarragona, amb 79 mm en total a Horta de Sant Joan (Terra Alta) i 74 mm al parc natural dels Ports, a més de fortes intensitats com les registrades a la localitat de Riudecanyes (més de 50 mm en tan sols 20 minuts). També la regió de Lleida se'n va veure afectada, amb 25 actuacions i sortides del cos de bombers, i a la regió Metropolitana Nord de Barcelona (Vallès Oriental i Occidental), amb 14 sortides. La majoria d'aquestes actuacions van consistir en l'extracció d'aigua de garatges i baixos. La situació de risc d'inundació a l'Ebre es va mantenir, però, fins a l'inici d'octubre per un episodi de crescuda del riu a la ribera baixa saragossana que va inundar camps i va obligar a obrir comportes a l'embassament de Flix. Tot i que es va enregistrar un cabal de 1.850 m3 per segon a Tortosa, finalment no es va arribar a cap situació d'inundació important en terres catalanes.
La inauguració del tram construït del canal Segarra-Garrigues va permetre el funcionament dels sistemes de reg instal·lats al sector agrícola d’Oliola (Noguera)
© Reg Sistema Segarra-Garrigues, SAU
Amb relació a les noves infraestructures hidràuliques per a la gestió i sostenibilitat del recurs hídric, al mes de juny es va posar en marxa la dessalinitzadora del Prat de Llobregat, la més gran d'Europa per a proveïment urbà. Segons el seu disseny ha de permetre l'abastament de Barcelona ciutat i el Barcelonès, les comarques del Penedès, el Baix Llobregat, l'Anoia, el Garraf, el Vallès Occidental i l'Oriental i el Maresme. La seva capacitat dessalinitzadora arribarà fins a 60 hm3 per any (a màxim rendiment), cosa que equival a prop del 24% del consum de l'àmbit metropolità. Es planifica que el seu rendiment sigui màxim en situacions de sequera o sempre que el nivell dels embassaments es trobi per sota del 60%. De cara a la sostenibilitat del medi fluvial, la dessalinitzadora ha de permetre una reducció progressiva de la captació d'aigües del Ter que alimenta el sistema Ter-Llobregat. L'objectiu per a l'any 2015 és que es transvasin 75 hm3/any menys que en l'actualitat, que és superior a 200 hm3/any.
També com a gran infraestructura, cal destacar l'entrada en funcionament al començament de juliol del primer tram (5,2 km) de l'esperat canal Segarra-Garrigues, l'obra de regadiu més important i amb més inversió (1.600 milions d'euros) mai construïda a Catalunya i que té prevista la seva finalització l'any 2013. Aquest primer tram, proper a la seva presa d'aigües al pantà de Rialb, permet regar un total de 850 ha de cultius a les poblacions d'Oliola i Vilanova de l'Aguda, del total de 70.000 ha previstes en el projecte. Aquest projecte preveu la garantia de l'abastament d'aigua potable a més de 72.000 habitants, així com l'increment de la potència hidroelèctrica de la zona.
Les inundacions, com a risc natural devastador, van continuar colpejant certes parts del planeta de manera inexorable. Al mes de juny es van produir aiguats i inundacions a l'Europa central, que van provocar almenys una dotzena de morts a la República Txeca i un a Àustria. Centenars de persones van haver d'ésser evacuades dels seus habitatges. També els impactes de les pluges torrencials sobre la població es van deixar sentir amb molta força al nord de Turquia a la primera meitat de setembre. La crescuda dels rius i rieres van provocar la mort de 31 persones, 24 de les quals van ser a la mateixa capital, Istanbul. Aquestes inundacions, de caràcter històric al país, van trobar-se amb una població i un sistema de prevenció i protecció civil poc preparats per a fer front a aquests tipus de desastres naturals. La tardor també va ser implacable a la regió asiàtica, amb el tifó Morakot a l'agost, que va causar les pitjors inundacions des de fa 50 anys a Taiwan i més de 500 morts, després que més de 300 persones haguessin mort en una població al sud de l'illa a causa de les esllavissades de terra. També les Filipines van patir els efectes de les pluges i inundacions al final de setembre amb la tempesta tropical Ketsana. Més de 140 persones van perdre la vida i unes 450.000 van haver de desplaçar-se.