L'any 2009 va estar marcat per una forta activitat reguladora tant en l'àmbit estatal com en l'europeu, causada en part per les expectatives que genera l'alliberament de freqüències reservades a la televisió analògica (digital dividend) i a la nova directiva europea que permet la utilització de la banda de 900 MHz per als serveis UMTS, el que es coneix com a refarming, i per la participació catalana en el satèl·lit SMOS de l'Agència Espacial Europea.
El mercat
La polèmica que sobre el desplegament de les xarxes d'accés de nova generació (NGaN, New Generation access Network) i les obligacions que la Comissió del Mercat de les Telecomunicacions (CMT) imposava a Telefónica al final de l'any 2008, va ser resolta el 22 de gener amb una nova resolució de la CMT, en la qual es van establir les condicions definitives sobre el desplegament d'aquest nou tipus de xarxes, i que va ser aprovada amb dos vots en contra. Aquesta resolució va imposar a Telefónica l'obligació de proporcionar un servei de tipus majorista per a l'accés indirecte de banda ampla de fins a 30 Mbps a tot el territori espanyol –perquè obligar a facilitar l'accés indirecte a més de 30 Mbps podria desincentivar les inversions tant de l'operador històric com dels alternatius, entre altres raons a causa del fet que els accessos amb més de 10 Mbps són encara minoritaris–, i amb uns preus orientats a costos, i sense l'obligació de desagregar la fibra òptica d'accés a l'usuari.
Malgrat això, i per fomentar la competència en noves infraestructures, la CMT va mantenir l'obligació a Telefónica de desagregar el bucle d'abonat per a la xarxa de parells de coure, i també a proporcionar l'accés a les seves canalitzacions i infraestructures passives amb preus orientats a costos, amb l'obligació d'informar la CMT i els operadors alternatius sobre l'evolució de la seva xarxa.
Al febrer, la CMT va dictar una altra resolució que obliga el primer operador que desplegui una xarxa de fibra òptica a l'interior d'un edifici –que no disposi d'Infraestructura Comuna de Telecomunicacions (ICT)– a compartir tots els elements de la xarxa (cables, bases de connexió, caixes terminals, etc.) amb la resta d'operadors que amb posterioritat vulguin accedir-hi per oferir servei de fibra fins a la llar (FTTH, Fiber to the Home), per tal d'evitar actuacions en règim de monopoli del primer operador.
Finalment, al maig la CMT va presentar un estudi sobre la viabilitat de la competència en infraestructures de xarxes de fibra òptica. Aquest estudi considera que en el període 2008-23, al voltant del 45% dels habitatges de l'Estat espanyol podria disposar d'un accés de fibra (FTTH). Per a Barcelona i Madrid, podria ser factible la coexistència de fins a tres operadors diferents per a la prestació d'aquest servei; per als municipis d'entre mil i un milió d'habitants es considera que podrien tenir un operador d'FTTH alternatiu al dominant, i per a les zones rurals o de menys població, es creu convenient que l'Administració hi actuï per a proporcionar els serveis FTTH.
Els operadors
Segons l'informe anual del 2008, presentat al juny per la CMT, el sector de les telecomunicacions va créixer el 0,5% i va facturar 44.185 milions d'euros, principalment gràcies al creixement de la banda ampla i de la telefonia mòbil, que representa el 41% dels ingressos finals del sector. L'accés a la banda ampla mitjançant la telefonia mòbil va créixer el 82,1%, i arriba a comptabilitzar un total d'1,19 milions de connexions amb data card, mentre que els accessos a la banda ampla per a xarxes fixes van ser de 9,13 milions, cosa que representa 10,32 milions d'accessos en conjunt a la banda ampla, un increment de l'11,5%. En canvi, la telefonia fixa i el sector audiovisual van reduir la facturació en l'1,7% i el 4,2% respectivament.
Les línies de telefonia mòbil van augmentar en 1,25 milions, i van arribar a un total de 49,7 milions de línies el 2008, xifra que va créixer fins als 54 milions al setembre del 2009, fet que representa 113,3 línies per cada 100 habitants. En aquesta darrera data, el nombre total de línies de banda ampla era de 9,5 milions –cosa que equival a 20,6 línies per cada 100 habitants–, mentre que per a la telefonia fixa es va mantenir la tendència de donar de baixa línies, de manera que es va tancar el mes amb 19,8 milions de línies, el 2,6% menys respecte a l'any anterior.
En l'informe del segon trimestre del 2009 de la CMT, Telefónica tenia el 79,8% de la quota de mercat de telefonia fixa, Ono el 9,1%, Vodafone el 2,2% i Euskaltel l'1,8%. Pel que fa a la telefonia mòbil, Movistar tenia el 42,9%, Vodafone el 33,7%, Orange el 20,2%, Yoigo l'1,7%, i l'1,5% la resta d'operadors. Finalment, quant als operadors dels serveis de transport i difusió dels senyals audiovisuals, la catalana Abertis tenia el 69,9%, Overon –empresa participada per Abertis Telecom i Mediapro– el 15,9%, Axión el 6%, Telefónica Servicios Audiovisuales el 4,4%, i el 3,8% la resta.
L'operadora catalana Al-Pi va ser integrada, el 30 de juny, per Orange Catalunya Xarxes de Telecomunicacions SA (Orange Catalunya), nom amb el qual continuarà donant servei als 20.000 clients empresarials i institucionals que tenia.
La regulació
El 20 de novembre el Consell de Ministres de la UE va aprovar per unanimitat la reforma de les telecomunicacions per impulsar la inversió i la competència en el mercat europeu, tot proporcionant més seguretat jurídica a les empreses que inverteixin en fibra òptica i xarxes de comunicacions per ràdio.
La reforma preveu un total de dotze mesures: el dret del consumidor a efectuar el canvi d'operador fix o mòbil, tot mantenint el número de telèfon, en un màxim d'un dia laborable –en comptes dels vuit dies actuals de mitjana–; la millora de la informació al consumidor sobre la qualitat mínima del servei que pot contractar i les compensacions que haurà de rebre si aquests compromisos no s'assoleixen; la protecció dels drets dels ciutadans respecte a l'accés a internet, per evitar que es pugui tallar l'accés a internet sense que hi hagi cap autorització judicial prèvia; l'establiment de més garanties cap a una xarxa oberta i neutra, a fi d'afavorir la competència en l'oferta de serveis de banda ampla, tot fixant uns nivells mínims de qualitat; la protecció de les dades personals del consumidor; un millor accés als serveis d'emergències mitjançant el telèfon 112; la millora de la independència dels reguladors estatals de telecomunicacions, vers les ingerències polítiques i les decisions arbitràries; la creació d'una nova autoritat reguladora, la BEREC (Body of European Regulators for Electronic Communications), que garanteixi la competència lleial i més consistència en la regulació dels mercats; el dret de la Comissió Europea a supervisar les normes proposades pels reguladors estatals; la separació funcional entre les xarxes de comunicacions dels operadors i els serveis que proporcionen per millorar la competència en els mercats en els quals es mantinguin incentius a la inversió en noves xarxes; l'acceleració de l'accés als serveis de banda ampla per a tots els ciutadans, a partir d'una millor gestió de l'espectre radioelèctric facilitant l'accés als serveis ràdio en llocs on el desplegament de fibra òptica el fa inviable; i promoure la competència i la inversió en les xarxes NGaN, tot establint noves reglamentacions per al seu desplegament, en el qual es contempla la compartició entre els operadors dels elements de la xarxa, com ara els conductes o el cablatge en edificis, i alhora intentar reduir els costos financers per als operadors que les despleguin, de manera que puguin recuperar en poc temps la inversió realitzada.
Aquestes mesures entren de ple en la problemàtica derivada del que es coneix com "el dividend digital", motivada per l'apagada de la televisió analògica, que alliberarà moltes de les freqüències de la banda de 470 a 860 MHz, actualment dedicades en exclusiva als senyals de televisió, i que són susceptibles, en part, de ser utilitzades per serveis de telefonia mòbil o de transmissió de dades de gran velocitat; i també per la Directiva 2009/114/CE del Parlament Europeu i del Consell de 16 de setembre de 2009, relativa a les bandes de freqüència de 900 MHz destinades a la telefonia mòbil. Aquesta directiva exhorta els estats membres a obrir les bandes de 880-915 MHz i de 925-960 MHz als sistemes de telefonia UMTS, també coneguts com a 3G, en coexistència amb els sistemes GSM ocupants actuals, el que es coneix com a refarming. Això resulta complicat especialment en el cas de l'Estat espanyol, atès que no tots els operadors de telefonia mòbil disposen de llicència en aquesta banda, fet que obligarà a una negociació que es preveu que sigui llarga i complexa.
WiFi municipal
Al mes d'abril, l'Ajuntament de Barcelona va posar en marxa el servei Barcelona WiFi per facilitar l'accés a internet des d'equipaments municipals, tot limitant l'accés a pàgines de contingut èticament dubtós, l'ús de videoconferència o de telefonia IP, i amb limitacions en el temps i amb la velocitat de connexió en funció de la situació per tal de no distorsionar el mercat. També es facilita l'accés a la tramitació electrònica amb l'Administració, i l'accés a informació d'interès ciutadà. Al mes de novembre, ja hi havia 139 estacions WiFi distribuïdes per la ciutat.
GSMA Mobile World Congress
Del 16 al 19 de febrer, Barcelona va tornar a acollir el GSMA Mobile World Congress 2009, que malgrat la crisi va assolir uns excel·lents resultats de participació, que l'organització va xifrar en 47.000 visitants de 189 països. En aquest congrés es van poder veure les primeres demostracions del sistema operatiu Windows Phone de Microsoft i del nou estàndard de telefonia mòbil de quarta generació, l'LTE (Long Term Evolution). Aquest estàndard ha de permetre tenir velocitats de transmissió de dades de 75 Mbps en l'enllaç de pujada i de 300 Mbps en el de baixada, tot utilitzant una amplada de banda de 30 MHz per canal. I es preveu que també pugui ser utilitzat en les bandes de 400 a 900 MHz, a més de les de 2,1 i 2,6 GHz.
La radiodifusió digital
El ministeri britànic de comunicacions va elaborar un full de ruta per a completar la transició de la ràdio analògica en FM cap a la ràdio digital DAB i assolir-la al final del 2015, en un país en el qual ja s'han venut 9 milions de receptors. D'altra banda, Catalunya Ràdio va cessar les seves emissions en DAB.
Quant a la TDT, el govern de l'Estat espanyol va aprovar, a l'agost, el decret que estableix la normativa de la televisió digital de pagament o d'accés condicional (CA) basat en l'estàndard DVB-CSA (Common Scrambling Algorithm), que permet als concessionaris l'emissió total o parcial de fins a un canal de pagament. El primer concessionari a posar-ho en marxa va ser Mediapro amb el canal GolTV.
Al llarg del 2009 la Generalitat va completar l'encesa digital a 21 comarques catalanes, que s'afegeixen a les 20 que ja va posar en marxa el 2008, i d'aquesta manera es completa gairebé tota la cobertura del país dins el pla Catalunya Connecta, que conjuntament amb la telefonia mòbil rural i la banda ampla rural s'està desplegant els darrers anys.
Hispasat
El 2 d'octubre Hispasat va posar en òrbita el seu nou satèl·lit, Amazonas 2, situat en la posició orbital de 61ºO, amb cobertura panamericana en banda C, i nord-americana i sud-americana en banda Ku. Amb una vida útil de 15 anys, disposa de 64 transponedors, 54 en banda Ku i 10 en banda C, i amb una amplada de banda de 36 MHz i 54 MHz, respectivament, fet que el converteix en el satèl·lit de cobertura panamericana més gran. Es tracta d'un satèl·lit que realitza OBP (on board processing) amb el processador Amerhis, que li permet processar el senyal a bord sense necessitat d'utilitzar cap estació terrestre. En la seva construcció hi ha participat EADS Casa Espacio, en la realització de les antenes i el cablatge del mòdul de comunicacions, Thales Alenia Space, en els multiplexors d'entrada i la unitat de processat Amerhis, Rymsa en les antenes de botzina, Mier Comunicaciones en les unitats de radiofreqüència, Astrium Crisa, en els equips electrònics de control d'actuadors i de dispositius pirotècnics, GMV en els sistemes de control del satèl·lit, Indra en el seguiment terrestre de control, i Insa en les estacions del sistema de monitoratge de senyals.
EGNOS
El sistema d'augmentació europeu de navegació per satèl·lit EGNOS (European Geostationary Navigation Overlay Service) va entrar en fase d'operació per als serveis oberts i gratuïts el 30 de setembre, amb la signatura del contracte de l'Agència Espacial Europea (ESA) amb l'European Satellite Services Provider (ESSP SaS), empresa fundada per set proveïdors de serveis de navegació aèria i localitzada a Tolosa de Llenguadoc, per fer-se càrrec de l'operació del sistema i el seu manteniment fins al final del 2013. Aquests serveis els poden utilitzar la gran majoria de navegadors d'automoció que ja estan preparats per a rebre aquests senyals. El sistema millora la precisió dels senyals de navegació per satèl·lit a Europa, ja que utilitza 3 satèl·lits geoestacionaris connectats a una xarxa de 40 estacions terrestres i 4 centres de control. Aquestes estacions terrestres reben els senyals emesos pel sistema GPS nord-americà, que mitjançant els satèl·lits geoestacionaris proporcionen la informació sobre la precisió i fiabilitat d'aquests senyals, fet que permet determinar la posició amb un marge d'error de 2 m, molt inferior als 20 m d'error que proporciona el sistema GPS sol. S'espera poder-lo tenir certificat per a aplicacions d'aeronàutica cap al final del 2010.
Galileo
Representació figurada del sistema de navegació per satèl·lit europeu Galileo al voltant de la Terra
© ESA
Pel que fa al sistema europeu de navegació per satèl·lit Galileo, actualment en fase de validació en òrbita amb els satèl·lits Giove-A i Giove-B, es va iniciar també la fase de desplegament de la resta de la infraestructura terrestre i dels 26 satèl·lits del sistema, per tal de tenir-ho operatiu cap al final del 2014, moment en què entraria en explotació. Val a dir que per primera vegada en la seva història, amb Galileo l'ESA ha fet l'aprovisionament de tots els serveis per encàrrec de la UE.
El sistema Galileo utilitza 10 senyals de navegació que es transmeten en 3 bandes de freqüència, més un senyal de serveis d'emergències i de rescat (SAR) que es fa servir per a reenviar els missatges d'auxili als centres de rescat del sistema COSPAS-SARSAT. En utilitzar més amplada de banda que el sistema GPS, la Unió Internacional de Telecomunicacions es va veure obligada a realitzar, el 2003, una nova reserva de freqüències per als sistemes de radionavegació. El sistema disposarà de 3 centres de control redundants, els GCC (Galileo Control Center), que estaran situats a Madrid, Fucino (Itàlia) i Oberpfaffenhofen (Alemanya); i unes estacions de transmissió de dades cap als satèl·lits, les GULS (Galileo Up-link Stations), que combinen una estació de telemetria, telecomandament i seguiment (TT&C) i una estació de missió (MUS), més una xarxa d'estacions de sensors GSS (Galileo Station Sensors) que detecten la qualitat del senyals rebuts. El 19 de novembre es va inaugurar al Centre Espacial de la Guaiana, a Kourou, una estació terrestre Galileo més una estació sensora (GSS) i 2 estacions d'enllaços de pujada (ULS), per a la transmissió dels missatges de navegació i integritat dels satèl·lits.
SMOS
El 2 de novembre, l'ESA va posar en òrbita el nou satèl·lit SMOS (Soil Moisture and Ocean Salinity Mission) d'òrbita heliosíncrona a una altitud de 760 km. En aquesta òrbita es manté sempre l'angle entre el pla orbital respecte de la direcció del sol. La missió, amb una durada de tres anys, s'emmarca en el programa Planeta Viu i té per objectiu fer un monitoratge del canvi climàtic global a partir de la mesura de la salinitat de la superfície del mar i de la humitat del sòl.
El satèl·lit SMOS, basat en la plataforma Proteus fabricada per Thales Alenia Space, té un pes de 658 kg i ha estat desenvolupat per l'ESA en cooperació amb el CNES i el CDTI (Centro para el Desarrollo Tecnológico Industrial). El control del satèl·lit es realitza per encàrrec de l'ESA, des del Centre National d'Études Spatiales (CNES) a Tolosa de Llenguadoc.
La seva càrrega útil (payload) és formada per un únic instrument, el Microwave Imaging Radiometer using Aperture Synthesis (MIRAS), que va entrar en funcionament el 19 de novembre, desenvolupat per professors del Departament de Teoria del Senyal i Comunicacions de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) per encàrrec d'EADS CASA Espacio.
Es tracta d'un interferòmetre fet amb 69 receptors, que han estat fabricats per Mier Comunicaciones SA, més les corresponents antenes receptores de doble polarització que operen a 1,4 GHz, i que estan situades en tres braços desplegables. La seva funció és mesurar la radiació electromagnètica emesa per la superfície de la terra en el marge de freqüències de microones. Aquesta radiació està relacionada amb la temperatura de la superfície terrestre i la seva conductivitat elèctrica, que a la vegada està relacionada amb la humitat del sòl i amb la salinitat en superfície de l'aigua del mar. El seguiment de la missió i el processament i distribució de dades es fa al centre de l'ESA a Villafranca del Castillo, des d'on són enviades per a la seva anàlisi al Centre Expert SMOS a Barcelona per a Calibració Radiomètrica i Salinitat Oceànica (SMOS-BEC), creat per la UPC i el Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC), en el qual hi col·laboren investigadors de la UPC i de l'Institut de Ciències del Mar de Barcelona.