Arxivística
Al juny del 2010 es va posar en marxa la primera fase del portal web de la Xarxa d’Arxius Comarcals de Catalunya, que ofereix una àmplia informació sobre cadascun dels arxius: la història, els serveis, el quadre de classificació, una mostra dels documents que custodien, l’agenda d’activitats i les publicacions entre d’altres.
En l’àmbit legislatiu, al desembre del 2009 es va publicar el Decret 190/2009, de 9 de desembre, que desplega la Llei 10/2001, de 13 de juliol, d’arxius i documents. El decret especifica les característiques mínimes que han de tenir els arxius que es vulguin integrar al sistema i el procediment per a formar-ne part.
Gràcies a un acord entre els departaments de Treball i de Cultura de la Generalitat, el 2010 es va iniciar el Pla d’Ocupació de Digitalització del Patrimoni Documental Català, que preveu la contractació de 2.000 persones per a participar en un programa de digitalització de documents de caràcter històric custodiats en diferents arxius. Amb aquesta acció es volen preservar més de sis milions de documents i, alhora, divulgar-los per internet.
Cal deixar constància de la pèrdua documental que va significar per a Catalunya la venda al Ministeri de Cultura del fons del fotògraf Agustí Centelles a càrrec dels seus hereus. Aquesta collecció consta d’un gran nombre d’imatges que iqustren el període bèqic de 1936-39.
Durant l’any es van posar en marxa, així mateix, altres projectes de digitalització de fons documentals. L’abadia de Montserrat va començar la del seu arxiu de partitures, format per més de 4.700 peces datades a partir del segle XVII. El monestir de Poblet va començar la de l’arxiu de Josep Tarradellas, compost per 140.000 cartes, 33.000 fotografies i altra documentació cedida per l’expresident de la Generalitat, que es preveu difondre per internet. El projecte Pandora, iniciat el 2008 per la Generalitat, va continuar digitalitzant la premsa dipositada als arxius comarcals de Catalunya; el 2010 hi van participar 17 arxius. A l’Arxiu Històric de Girona es van recuperar documents hebreus dels segles XIV i XV que, posteriorment, s’havien fet servir per a enquadernar llibres de protocols notarials. Es van trobar documents en uns 200 llibres, que ara es poden consultar per internet.
Pel que fa a infraestructures, al desembre del 2009 es va inaugurar l’Arxiu Comarcal del Pla d’Urgell, a Mollerussa, en un edifici de nova planta de 1.367 m2 i una capacitat per a 8.400 m lineals de documentació. Al març del 2010, a Vic, es va obrir la nova seu de l’Arxiu Comarcal d’Osona, de nova planta i amb una superfície útil de 1.619,48 m2. Té capacitat per a 14 km de documentació. Al mes dejuny l’Arxiu Comarcal de l’Alt Urgell, a la Seu d’Urgell, ja es podia visitar en un edifici de nova planta que té una superfície de 1.277 m2 i una capacitat de 8.813 m lineals. L’Arxiu Comarcal del Garraf, a Vilanova i la Geltrú, va inaugurar al març la secció de documents contemporanis, en un edifici nou, amb una superfície de 930 m2 i una capacitat per a gairebé 10 km de documentació.
Biblioteconomia
Al setembre es va presentar el projecte llargament esperat de la Biblioteca Central de Barcelona, de titularitat estatal, que finalment s’instal·larà prop de l’estació de França. Disposarà de 18.000 m2 i és previst que s’inauguri el 2015. Aquest equipament reforçarà notablement els serveis bibliotecaris de la ciutat i del país. Amb tot, la xarxa de biblioteques públiques de Barcelona ha millorat molt els darrers deu anys. A tall d’exemple, dels 12,1 m2 per habitant del 2000 s’ha passat als 29,5 el 2009; els metres quadrats de mitjana per biblioteca eren de 692 el 1999 i de 1.382 el 2009, i el percentatge de població inscrita ha augmentat del 13% (2001) al 45,8% el 2009 (al conjunt del Principat, el 35% de la població estava inscrita en alguna biblioteca pública).
La facultat d’Enginyeries Aplicades i Tecno logies de la Universitat de Texas va estrenar la primera biblioteca sense documents impresos
© University of Texas at Sant Antonio
Si, d’una banda, el paper de les biblioteques com a dipòsit de la memòria impresa disminueix a mesura que hi ha més informació i documents disponibles a internet, de l’altra, les biblioteques es converteixen cada vegada més en un punt d’accés al món digital, tant per a les persones amb pocs coneixements o recursos com per a aquelles que desitgen un espai confortable i de trobada amb altra gent. A tall d’anècdota, al setembre del 2010 es va inaugurar la primera biblioteca d’un campus universitari sense documents impresos: la biblioteca d’Enginyeries Aplicades i Tecnologies de la Universitat de Texas, a San Antonio. Des dels seus ordinadors es pot accedir a 425.000 llibres electrònics i 18.000 revistes electròniques.
En l’àmbit estatal va destacar el nomenament, al juliol del 2010, de la bibliotecària catalana Glòria Pérez Salmerón com a directora de la Biblioteca Nacional d’Espanya. Així mateix, cal esmentar l’augment progressiu de l’ús del servei cooperatiu Pregunteu: les biblioteques responen, inaugurat el 2000 i atès per 44 biblioteques de tot l’Estat. De mitjana es responen 24 consultes al dia, tant per correu electrònic com per xat.
Cardedeu és una de les localitats catalanes que enguany va estrenar una nova biblioteca
© Biblioteca de Cardedeu
Les poblacions catalanes on es van inaugurar biblioteques públiques o se’n van fer remodelacions importants van ser Alcanar, Barcelona (una a Nou Barris i dues a Ciutat Vella), Cardedeu, Corbera de Llobregat, Guissona, l’Hospitalet de Llobregat, Lliçà de Munt, Montblanc, el Pont de Vilomara i Rocafort, Premià de Mar, Rubí, Sabadell, Sant Fost de Campsentelles, Santa Coloma de Gramenet, Taradell i Vilassar de Mar. Finalment, cal esmentar la inauguració, al novembre del 2009, d’un edifici nou destinat a biblioteca al campus de Gandia de la Universitat Politècnica de València, amb 8.000 m2.
Documentació en general
El 2010 es van complir 25 anys del Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya, entitat que té els antecedents en l’Associació de l’Escola de Bibliotecàries (1931-39), la qual agrupava les diplomades de l’antiga Escola fundada el 1915 per la Mancomunitat. El Col·legi va renovar la junta al juny, amb Mercè Muntada com a presidenta. Al maig va organitzar les XII Jornades Catalanes d’Informació i Documentació, on l’expert Lee Rainie va afirmar que l’aparició d’internet ha suposat un nou ecosistema de la informació, amb molta més informació disponible, de baix cost, orientada a les persones i oberta a la participació dels usuaris. Segons ell, les biblioteques han de participar en les xarxes socials i han d’actuar com a expertes per solucionar els problemes d’informació de la gent.
Bibcat, la llista de distribució dels professionals de la informació dels Països Catalans creada pel Col·legi el 1998, va arribar als 2.000 subscriptors a l’abril del 2010. D’altra banda, Iwetel, la llista professional més important en llengua espanyola, creada el 1993, té un total de 5.000 subscriptors.
El llibre electrònic continua estant en alça: a l’Estat, el nombre de títols disponibles va augmentar el 2009 el 48,1% respecte del 2008, quatre vegades més que els títols en paper. Els dispositius de lectura milloren les prestacions i cada vegada tenen més èxit al mercat. El sector editorial s’adapta a la nova realitat i a l’Estat comencen a sorgir plataformes empresarials de distribució d’aquest tipus de continguts, com Libranda, impulsada per grans grups editorials. Iniciada al juny del 2010, oferia un catàleg inicial de 5.000 títols en castellà.
El projecte PADICAT (Patrimoni Digital de Catalunya), impulsat des del 2005 per la Biblioteca de Catalunya per a la creació de l’arxiu web de Catalunya, va continuar ampliant l’abast de la seva actuació. El 2010 va incorporar una coqecció de 1.521 recursos digitals corresponents als 657 museus de Catalunya, per a preservar-los i oferir-hi l’accés permanent. El fons total de PADICAT consta de 143 milions de fitxers digitals, que ocupen un volum de 6,3 terabytes. El formen pàgines web d’empreses, col·legis professionals, ajuntaments i entitats culturals, socials i esportives. PADICAT va entrar enguany al Consorci Internacional de Preservació d’Internet, format per les principals biblioteques nacionals del món, que promouen projectes de preservació de la informació d’internet.
Al final del 2009, la Unió Europea va posar a disposició del públic l’EU Bookshop, una biblioteca que presenta la versió electrònica i gratuïta de les seves publicacions des del 1952: 110.000 títols (uns 12 milions de pàgines). El 2010 la British Library va començar un projecte de difusió per internet d’una selecció de la premsa històrica que custodia, amb títols des del segle XVIII i un total d’uns 40 milions de pàgines. En un àmbit més local, el Centre Excursionista de Catalunya va començar, al final del 2009, el projecte de digitalització de la seva coqecció de prop de 350.000 fotografies, datades des de l’últim terç del segle XIX, que es preveu que acabi el 2015.