Internacional
En el context jurídic internacional, l’any 2010 es va constatar una altra vegadala feblesa dels instruments de garantia supranacional dels drets humans. Tot i l’avenç que va suposar acceptar el principi de justícia universal i la creació del Tribunal Penal Internacional el 2002, el cert és que l’eficàcia sobre casos concrets encara s’ha de veure. Aquest és el cas de l’informe Goldstone que fa referència a la intervenció de l’exèrcit d’Israel, les accions de Hamàs a Gaza i les denúncies dels crims comesos a Guinea Equatorial.
La Unió Europea, durant el segon any de vigència del Tractat de Lisboa, es va veure immersa en la crisi econòmica i financera, i va acabar l’any amb l’acord del Consell Europeu d’emprendre una reforma del tractat que prevegi la institucionalització d’un fons permanent de rescat per als estats que ho necessitin. Un precedent d’aquesta decisió va ser el Reglament del Consell 407/2010, d’11 de maig de 2010, que estableix un mecanisme europeu d’estabilització financera i fa advertiments a diversos estats membres perquè adoptin mesures que redueixin el dèficit excessiu en els seus comptes. Fins a l’acabament de l’any, aquests advertiments van conduir a la intervenció econòmica de Grècia, per mitjà de préstecs bilaterals mancomunats, i també d’Irlanda.
Entre les noves regulacions de les institucions europees, les més significatives van ser: l’etiqueta ecològica de la UE; l’establiment de mesures detallades per a l’aplicació de les normes bàsiques comunes de seguretat aèria; la modificació del conveni d’aplicació dels acords de Schengen i el reglament pel que fa a la circulació de persones amb visats de llarga durada; la modificació dels requisits d’assegurança de les companyies i els operadors aeris; l’establiment de mesures per a l’aplicació de normes bàsiques comunes de seguretat aèria; les regles i normes de seguretat aplicables als vaixells de passatgers; l’establiment de la llista de la UE dels vaixells que practiquen una pesca il·legal no declarada i no reglamentària; la creació d’una Oficina Europea de Suport a l’Asil; l’accés amb finalitat científica a dades confidencials; l’establiment d’una llista comunitària de les companyies aèries que són objecte d’una prohibició d’explotació a la comunitat; l’establiment del marc per a la implantació dels sistemes de transport per carretera i per a les interfícies amb altres maneres de transport; la modificació de les disposicions que fan referència a la devolució de l’impost sobre el valor afegit (IVA), i la decisió de modificar l’acord de transport aeri entre els Estats Units, d’una banda, i la Comunitat Europea i els estats membres, de l’altra.
Entre les sentències dictades, el Tribunal de Justícia de la UE amb seu a Luxemburg va admetre el recurs per incompliment que va presentar la Comissió Europea contra Espanya, respecte del reglament de ports d’interès general i transport marítim. I en matèria de circulació de treballadors aplicada als jugadors professionals de futbol, va declarar que el dret europeu no s’oposa a un sistema que, a fi de fomentar la contractació i la formació de jugadors joves, garanteixi la indemnització del club formador en el cas que un jugador signi el termini del seu període de formació i firmi el seu primer contracte com a jugador professional amb un club d’un altre estat membre.
Espanya
A l’Estat espanyol, les Corts Generals van desenvolupar una activitat legislativa, una part important de la qual va ser destinada a afrontar la crisi econòmica derivada del sistema financer internacional. Un exemple va ser el Decret llei de mesures urgents per a la reforma del mercat de treball. Entre l’activitat legislativa va destacar la ratificació que van fer les Corts del Protocol 13 en el Conveni per a la Protecció dels Drets Humans i les Llibertats Fonamentals relatiu a l’abolició de la pena de mort en totes les circumstàncies i del Protocol 14, pel qual es modifica el mecanisme de control del Conveni i el Conveni Civil sobre Corrupció. També es va aprovar la nova Llei orgànica de salut sexual i reproductiva i de la interrupció voluntària de l’embaràs; la llei que regula el règim disciplinari del cos nacional de policia; la llei que simplifica l’intercanvi d’informació i intel·ligència entre els serveis de seguretat del estats de la UE; la reforma del règim foral de Navarra, i es va modificar el Codi Penal, en especial respecte de la responsabilitat de les persones jurídiques.
Entre les lleis ordinàries, van destacar la Llei d’ordenació del comerç minorista; la Llei de regulació general de l’audiovisual; la reforma del sistema de suport financer a la internacionalització de l’empresa, i l’establiment de mesures de lluita contra la morositat en les operacions comercials i del fons per a la promoció del desenvolupament.
El Govern va fer ús de l’instrument d’urgència del Decret llei per a aprovar la racionalització de la despesa farmacèutica amb càrrec al Sistema Nacional de Salut; la regulació dels òrgans de govern i altres aspectes del règim jurídic de les caixes d’estalvis i el decret legislatiu pel qual s’aprova el text refós de la Llei de societats de capital. En el marc de l’activitat reglamentària es va aprovar: el reglament de prevenció de la violència, el racisme, la xenofòbia i la intolerància en l’esport i el reglament de la televisió digital terrestre en alta definició. I, per primera vegada, el 6 de desembre, es va declarar l’estat d’alarma per a fer front a l’abandonament dels controladors aeris del lloc de treball, que va ser ampliat al cap de quinze dies.
D’altra banda, el Tribunal Constitucional, quatre anys més tard, va dictar la sentència sobre el recurs d’inconstitucionalitat presentat pel PP contra l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, per la qual va declarar inconstitucionals, de manera total o parcial, 14 articles i en va aplicar una resolució interpretativa a 27. La sentència va neutralitzar l’abast de la reforma estatutària del 2006.
Països Catalans
A Catalunya, durant el darrer any de la vuitena legislatura, el Parlament va tenir una intensa activitat legislativa. Entre les lleis aprovades destaquen les que regulen: l’adequació a la Directiva 2006/123/CE, relativa als serveis en el mercat interior; la prevenció i seguretat en matèria d’incendis en establiments, activitats, infraestructures i edificis; les consultes populars per via de referèndum; la modificació de la carta municipal de Barcelona; la creació del municipi de la Canonja (Tarragonès); l’Agència Catalana d’Inspecció de Treball; el Consell de Governs Locals; el Pla cartogràfic; els drets i les oportunitats en la infància i l’adolescència; la llengua de signes; la Sindicatura de Comptes; la regulació de l’impost sobre successions i donacions, mantenint-lo per a les rendes més altes; el cinema; l’accés a l’assistència sanitària de cobertura pública a càrrec del Servei Català de Salut; el Codi de Consum; l’escala autonòmica de l’impost sobre la renda de les persones físiques; el llibre segon del Codi Civil de Catalunya, relatiu a la persona i a la família; el règim jurídic i de procediment de les administracions públiques; les vegueries; l’Àrea Metropolitana de Barcelona; l’acollida de persones immigrants; l’Autoritat Catalana de Protecció de Dades; les polítiques de joventut; la regulació de les festes tradicionals amb bous, que suprimeix la festa dels toros a partir del 2012, i la regulació de la Llei de l’occità, aranès a la Vall d’Aran.
El Govern va utilitzar el Decret llei per a aprovar la renda mínima d’inserció i la modificació del text refós de la Llei de caixes. La crisi econòmica també va reflectir-se en les disposicions aprovades per la via d’urgència, entre les quals cal destacar les mesures de contenció de la despesa, les preses en matèria fiscal per a la reducció del dèficit públic i les mesures de racionalització i simplificació del sector públic.
En el marc de l’exercici de la potestat reglamentària, el Govern va desplegar la Llei dels centres de culte i de l’Agència Catalana de l’Aigua; va desenvolupar la Llei sobre identificació de les persones desaparegudes durant la Guerra Civil i la dictadura franquista i la dignificació de les fosses comunes, i va aprovar el Fons de garantia de pensions i prestacions. També es va crear l’Observatori de l’alimentació i l’agricultura ecològiques.
D’altra banda, el Govern espanyol va aprovar els traspassos a la Generalitat de Catalunya de la funció pública d’inspeccionar els departaments de Treball i Seguretat Social; el canvi de la titularitat d’un tram de la carretera N-II i mitjans materials per a l’Administració de Justícia. En l’exercici de la potestat reglamentària, es va aprovar l’organització i el funcionament del Centre d’Estudis d’Opinió i del Registre d’Estudis d’Opinió; el Pla per al dret a l’habitatge del 2009-2012; el reglament de salons recreatius i de joc, i la instal·lació de dispositius de videovigilància a les dependències policials de la Generalitat.
El PP va impugnar davant el Tribunal Constitucional les lleis relatives al codi de consum, al cinema i a la supressió dels toros. I el defensor del poble ho va fer respecte de la Llei d’acollida d’immigrants. D’altra banda, la Generalitat va impugnar el Decret llei de creació del Fons Estatal per a l’Ocupació i la Sostenibilitat Local.
Les eleccions celebrades el 28 de novembre van atribuir una majoria relativa a CiU i una severa derrota a la majoria del Govern tripartit, especialment en el cas del PSC i ERC i en menor grau d’ICV-EU.
A les Balears, en el context de la crisi econòmica, el Parlament balear va aprovar la Llei de mesures urgents per a la reducció del dèficit públic, seguida de la nova llei del Consell Consultiu; la Llei del sector públic instrumental; les mesures de revalorització integral de la platja de Palma; les mesures urgents relatives a determinades infraestructures i equipaments d’interès general en matèria d’ordenació territorial, urbanisme i d’impuls a la inversió, i va modificar la Llei d’estadística.
El Govern va fer ús del decret llei per a aprovar les mesures urgents relatives a determinades infraestructures i equipaments d’interès general. Va aprovar els decrets que regulen: l’Agència Balear de l’Aigua i de la Qualitat Ambiental; el règim de precedències de càrrecs i institucions públiques de la comunitat autònoma en actes oficials; els estatuts de ports; l’establiment dels principis generals del procediment per al reconeixement de la situació de dependència, la intensitat de protecció dels serveis i el règim de compatibilitat de les prestacions del sistema per a l’autonomia i l’atenció a la dependència; la regulació de la xarxa pública i concertada d’atenció primària en l’àmbit dels serveis socials; les mesures transitòries en el Pla d’Habitatge; els arxius de l’Administració balear i de les entitats que integren el sector públic instrumental; la regulació de l’autorització i el règim de funcionament dels organismes de control per a l’atmosfera; la creació de l’Institut Balear de Salut Laboral, i el reglament per a la millora de l’accessibilitat i la supressió de barreres arquitectòniques.
Al País Valencià, les Corts van tenir una activitat legislativa reduïda. A causa de la crisi econòmica, van aprovar la Llei de mesures urgents per a agilitzar l’exercici d’activitats productives i la creació d’ocupació. També van aprovar la Llei de règim local i l’Estatut de les persones cooperants.
Entre les disposicions de caràcter reglamentari, van destacar els decrets pels quals es regula el sistema d’informació de salut pública; l’Observatori Permanent de la Família i la Infància; el reglament d’espectacles públics, activitats recreatives i establiments públics; la modernització i la millora de la qualitat dels serveis públics dels ens, organismes i entitats del sector públic dependents de la Generalitat; el reglament d’ajuda a les víctimes del terrorisme; la modificació del reglament de festeigs taurins tradicionals (bous al carrer); la simplificació i la reducció de càrregues administratives en els procediments gestionats per l’Administració i el sector públic, i la creació de l’Observatori de la Seguretat Ciutadana.
L’Estat va impugnar davant el Tribunal Constitucional la Llei de caça.
A Andorra, el Govern va actuar amb els pressupostos prorrogats durant l’any 2010. El Consell General va tenir una activitat legislativa limitada: una part de les lleis aprovades van ser modificacions d’anteriors disposicions. Entre les noves destaquen: la Llei sobre el règim jurídic de les entitats financeres d’inversió i de les societats gestores d’organismes d’inversió coqectiva, i la de règim d’autorització per a la creació de noves entitats operatives del sistema financer.
Al llarg de l’any no es va presentar cap recurs directe d’inconstitucionalitat davant el Tribunal Constitucional.
La sentència de l'Estatut
El Tribunal Constitucional finalment va dictar la sentència al recurs presentat pel Partit Popular després de quatre anys des que s’aprovés l’Estatut el 2006. S’ha dit que pocs articles han quedat afectats per les declaracions d’inconstitucionalitat del seu veredicte, i que una bona part de l’Estatut s’ha salvat. Dit així, la conclusió és molt enganyosa respecte de com, en realitat, han anat les coses. La valoració jurídica de la sentència no és una qüestió de quantitat, sinó que ha de tenir molt en compte la qualitat dels preceptes afectats, no solament aquells que el Tribunal ha decidit que són contraris a la Constitució, sinó també els altres que han estat objecte d’una decisió de caràcter interpretatiu, és a dir, quan el Tribunal salva la constitucionalitat d’un article, però declara que el seu contingut s’ha d’entendre segons la interpretació que el Tribunal ha fixat en la sentència. Pel que fa a la capacitat d’autogovern de la Generalitat que es reflecteix en l’abast que puguin tenir les seves competències, el resultat ha estat profundament restrictiu.
L’Estatut aprovat el 2006 tenia per objecte garantir més i millor les competències de la Generalitat i establir un sistema de finançament més adequat amb la rellevància econòmica i social de Catalunya a Espanya, perquè malgrat els avenços assolits amb l’Estatut del 1979 fins a la reforma del 2006, la qualitat de l’autonomia política aconseguida no ha estat satisfactòria. A causa de la capacitat d’intervenció de les lleis estatals sobre les competències de la Generalitat, es va limitar molt la capacitat d’acció legislativa del Parlament que havia de permetre que Catalunya pogués disposar de polítiques públiques pròpies, en temes com ara l’educació, la sanitat, l’ordenació del territori, l’administració local i d’altres. A fi de revertir aquesta situació, la reforma va tenir com a objecte principal garantir la integritat de les competències. Per aquesta raó, l’Estatut fou un text llarg i detallat, amb la finalitat de concretar en cada matèria què era allò que corresponia a la Generalitat. I tot això es va fer per mitjà d’una reforma estatutària aprovada per llei orgànica, que no és qualsevol llei, sinó que és una llei estatal fruit de la concurrència de la potestat legislativa del Parlament català i de les Corts Generals, a la qual es va afegir un referèndum en què el poble de Catalunya es va pronunciar majoritàriament a favor.
Doncs bé, respecte de les competències, la sentència ha desactivat el sistema que l’Estatut del 2006 havia configurat a fi de garantir-les davant la reiterada capacitat de penetració mostrada pel legislador estatal. Per tant, aquest podrà continuar actuant com ho feia fins ara. En aquest sentit, la sentència és demolidora, deixant les coses, ―de fet, tal com estaven abans de la reforma estatutària.
Pel que fa al sistema de finançament, la sentència també ha diluït la pretensió de l’Estatut de garantir-lo de manera més estable, perquè respecte d’una bona part del seu contingut, el Tribunal ha decidit que no obliga al Congrès. Per exemple, els percentatges que corresponen a la Generalitat en els impostos cedits (IRPF, IVA, etc.) o els que afecten a les inversions que cal fer en infraestructures sempre podran ser modificats per una nova llei estatal de finançament de les comunitats autònomes. L’Estatut no garanteix jurídicament que una futura llei estatal no pugui establir una altra cosa. Per tant, la sentència rebaixa la importància de l’Estatut com a norma institucional bàsica a Catalunya.
Pel que fa a la posició del català, d’una banda, la sentència el deixa en una situació similar a l’existent abans de la reforma, però, de l’altra, impedeix que l’Estatut en pugui establir l’ús preferent a l’Administració Pública i els mitjans de comunicació, i estableix uns criteris interpretatius ambigus que poden ser una font de futura conflictivitat.
La sentència ha declarat inconstitucional la previsió de l’Estatut sobre la desconcentració del Govern del Poder Judicial a Catalunya, per mitjà de la creació del Consell de Justícia com a òrgan delegat del Consell del Poder Judicial.
Sobre la condició de nació que el preàmbul reconeix a Catalunya, el Tribunal no la nega, però interpreta que aquesta previsió de l’Estatut ha de quedar desproveïda d’abast jurídic interpretatiu.