Continua la lluita contra el canvi climàtic
La ciutat mexicana de Cancun va acollir del 29 de novembre al 10 de desembre de 2010 la 16a Conferència de les Parts de la Convenció Marc de les Nacions Unides pel Canvi Climàtic (COP-16), que és la continuació de la cimera del clima celebrada un any abans a Copenhaguen i que va fracassar. L’objectiu inicial era aprovar a Cancun un acord internacional que ampliés i donés continuïtat al protocol de Kyoto, que expira el 2012, i, d’altra banda, concretar algunes de les propostes d’ajuda als països en desenvolupament que es van apuntar a la reunió de la capital danesa. La crisi financera internacional i la falta de compromís dels principals països emissors de gasos d’efecte hivernacle —els Estats Units i la Xina— van marcar negativament l’inici de la cimera mexicana fins al punt que la majoria dels caps d’estat i de govern van renunciar a assistir a les reunions per por de rebre les mateixes crítiques que l’any anterior.
Finalment, la COP16 va poder concretar una declaració que per a molts observadors suposa un modest, però important, pas endavant en la lluita internacional contra el canvi climàtic. D’una banda, es va reconèixer que no existeix l’acord dels països industrialitzats per a posar en marxa un segon període de compliment del Protocol de Kyoto, que segons algunes propostes hauria de cobrir el termini 2013-20. No obstant això, a la cimera es va acordar una pròrroga d’un any perquè es pugui negociar aquest segon període i es van establir les bases perquè no hi hagi una discontinuïtat entre la finalització del primer protocol de Kyoto (2012) i la seva ampliació, a partir del 2013. De l’altra, es van fixar noves regles per als mecanismes de desenvolupament net, amb l’acceptació dels processos tecnològics de captura i “segrest” o emmagatzematge de carboni com a tecnologia que es pot incloure en aquests mecanismes.
Els grans acords aconseguits en la reunió de la ciutat mexicana s’agrupen en cinc apartats, segons el resum que la delegació de la Generalitat de Catalunya ha elaborat d’aquesta cimera internacional.
En primer lloc, l’objectiu de reducció d’emissions de gasos d’efecte d’hivernacle per a no superar els 2 ºC és avui un objectiu de tots els estats del món. Aquest objectiu ara es vincula al resultat del proper informe del Panel d’Experts de Canvi Climàtic, sota la llum dels científics, per si fos necessari anar més enllà.
En segon lloc, es dóna carta de naturalesa al Fons Verd de 100.000 milions de dòlars anuals perquè financin els països en via de desenvolupament a partir del 2020. Aquest fons estarà sota el control de les Nacions Unides, amb un equip de direcció que tindrà una elevada participació dels països destinataris.
En tercer lloc, s’estableixen mecanismes de treball que concretin la transferència tecnològica, establint tallers regionals i definint centres per a la recerca i el seguiment de l’adaptació.
En quart lloc, s’aprova i es fixen les regles del programa REDD+ (Reducing Emissions from Deforestation and Forest Degradation+), perquè financi adequadament els esforços per així evitar la desforestació i perquè es gestionin els boscos primigenis i els conreus de manera eficient.
I en cinquè lloc, i últim, es manté la porta oberta a un mercat internacional de drets d’emissió.
Les organitzacions no governamentals presents en la cimera van recordar la necessitat d’actuar de forma immediata i decidida per fer front al canvi climàtic i van lamentar l’escàs compromís dels principals estats emissors de gasos d’efecte d’hivernacle. Tot i amb això, van reconèixer, també Greenpeace, que a la ciutat mexicana s’havia aconseguit finalment un acord de mínims que permet seguir avançant en la direcció correcta.
L’escalfament, també a Catalunya
El Grup d’Experts en Canvi Climàtic de Catalunya va presentar el 2010 el segon informe sobre el canvi climàtic a Catalunya, promogut pel Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible. En aquest treball es fa una aproximació a escala territorial dels escenaris de futur i les conseqüències del canvi climàtic. Els models climàtics analitzats en l’informe preveuen que, si la tendència es manté, la temperatura mitjana anual a Catalunya serà al final del segle entre 4 i 5,5 graus superior a l’actual. L’augment serà més suau a l’hivern i la primavera, i més acusat a la tardor i l’estiu, amb un increment d’entre 5,5 i 7 graus per sobre de les temperatures dels estius del final del segle XX.
Salvar la biodiversitat
La celebració, durant el 2010, de l’any internacional de la biodiversitat va posar en evidència que el ritme de desaparició d’espècies al nostre planeta s’ha accelerat 100 vegades durant l’últim segle —respecte al ritme natural— a causa de les activitats humanes. La població d’espècies de vertebrats que viuen en el seu medi natural s’ha reduït en una tercera part entre els anys 1970 i 2006, segons el tercer informe Global Biodiversity que l’ONU va presentar al principi d’any. Els impactes més negatius es registren als tròpics, amb la desaparició en tan sols un segle del 50% de les zones humides, el 40% de la superfície forestal i el 35% dels manglars.
A Catalunya, el Banc de Dades de Biodiversitat de Catalunya (BDBC), realitzat amb la col·laboració de la Universitat de Barcelona i el Departament de Medi Ambient i Habitatge, va publicar el primer resum numèric d’espècies catalogades. Catalunya té registrades un total de 25.176 espècies. El professor Xavier Font, director del BDBC, va explicar que en alguns grups, “com les plantes, es pot considerar que la xifra del banc de dades s’acosta força a la realitat”. En canvi, en altres grups menys estudiats, com els artròpodes, la xifra d’espècies registrades encara és menor.
El llop es recupera
La població de llops (Canis lupus ) a Catalunya es va considerar extingida l’any 1929 amb la captura de l’últim exemplar a Horta de Sant Joan. L’any 2004, de manera inesperada, es va confirmar la presència esporàdica d’un parell de mascles d’aquesta espècie a la serra del Cadí, que procedien de les serralades de Madres (França) i dels Apenins (Itàlia). El 2010, tècnics del Departament de Medi Ambient van confirmar per primera vegada en 80 anys la presència d’una lloba a Catalunya. Les anàlisis genètiques de les mostres d’excrements i pèl indiquen que la femella hauria viscut als límits del Parc Natural del Cadí-Moixeró des de l’any 2008. De moment, però, no s’ha trobat cap indici de reproducció. La població de llops identificats al Pirineu i el Prepirineu català continua sent petita i inestable, amb un màxim d’11 exemplars, i la formen animals que es desplacen al nord i el sud de la serralada. El Departament de Medi Ambient i Habitatge desenvolupa activitats de seguiment de l’espècie des del 2004 i, al mateix temps, dóna suport i ajudes econòmiques als pagesos i ramaders que puguin resultar perjudicats per la presència dels llops.
Millora la qualitat de l’aire
Les actuacions desenvolupades a Catalunya per a reduir la contaminació de l’aire van ser insuficients, segons la normativa europea
© Servei de Vigilància i Control de l'Aire
La directiva europea de qualitat de l’ai-re va obligar el Govern de la Generalitat de Catalunya a posar en marxa l’any 2007 un pla de descontaminació en els 40 municipis de la regió metropolitana de Barcelona amb nivells més alts d’òxid de nitrogen i de partícules en suspensió menors de 10 micres (PM 10). El pla preveia 73 mesures per a reduir les emissions contaminants en els sectors de transport, indústria, energia i consum domèstic. L’actuació que va desfermar més polèmica, en vigor des del 2008, és el límit de velocitat a 80 quilòmetres per hora a les autopistes i autovies dels 16 municipis metropolitans més afectats per la contaminació. El balanç de l’aplicació del pla indica que el 2010 els nivells de contaminació es van reduir de manera moderada i encara insuficient per complir les exigències de la directiva europea. La reducció més important s’ha aconseguit en els nivells de PM 10, mentre que els òxids de nitrogen encara superen els indicadors en una desena de municipis. Durant el 2010, es va avançar en la redacció d’un nou pla de descontaminació que millori els resultats aconseguits fins al moment. El rerefons de la polèmica oberta el 2008 va fer que diverses forces polítiques demanessin que el límit dels 80 quilòmetres per hora fos suprimit o, si més no, flexibilitzat en hores de poc trànsit.
Toros no, correbous sí
La Plataforma PROU, formada per més de 150 organitzacions catalanes de protecció dels animals, va presentar el 2008 al Parlament de Catalunya una Iniciativa Legislativa Popular (ILP) avalada per 180.000 firmes per a la prohibició de les corrides de toros a Catalunya. El Parlament va acceptar la tramitació d’aquesta ILP al desembre del 2009 per un marge molt reduït de vots i, després d’un intens debat social, la iniciativa va ser sotmesa al ple del Parlament del 28 de juliol de 2010. El projecte definitiu de modificació de la Llei de protecció dels animals, que preveu la prohibició de les corrides de toros a partir del 2012, va ser aprovada amb 68 vots a favor, 55 en contra i 9 abstencions. Van votar a favor de la prohibició tots els diputats d’ERC i ICV, així com 32 dels 48 diputats de CiU i 3 dels 37 diputats del PSC. Els diputats del PP i C’s van votar en contra de la prohibició. Abans de Catalunya, i sense tant de rebombori, les corrides de toros havien estat prohibides a les Canàries (1991) i a ciutats com Almansa (2007).
El 22 de setembre de 2010, en l’última sessió de la legislatura, el ple del Parlament va votar a favor d’una proposició de CiU que regula la continuïtat dels correbous tradicionals a Catalunya. El projecte va ser aprovat amb els vots de CiU, ERC, PP i PSC (amb dos vots en contra i dues abstencions), mentre que tots els diputats d’ICV hi van votar en contra. La proposició aprovada determina les dates i les localitats on es pot mantenir la celebració dels correbous i les seves modalitats, excloent en tots els casos la mort violenta de l’animal durant l’espectacle.
Energia eòlica del futur
Catalunya posa en marxa dues noves iniciatives que han de millorar l’aprofitament de l’energia eòlica. D’una banda, després d’una llarga tramitació administrativa, el Govern va aprovar al gener del 2010 un decret per a facilitar les instal·lacions de nous parcs eòlics. La nova normativa defineix els espais amb més bones condicions de vent, connexions elèctriques i viabilitat ambiental i urbanística en què es puguin construir aquest tipus d’instal·lacions d’aprofitament energètic, i facilita a les empreses interessades l’execució dels seus projectes. El decret pretén assolir l’objectiu del pla de l’energia, que preveu l’existència de parcs eòlics amb una potència total instal·lada de 3.500 MW el 2015.
D’altra banda, aquest any l’Institut de Recerca en Energia (IREC) va presentar el primer projecte pilot d’energia eòlica marina de l’Estat. La proposta, denominada Zèfir, pretén instal·lar davant la costa de Tarragona entre 10 i 15 aerogeneradors experimentals de diferents models (flotants i ancorats al fons del mar) perquè en verifiquin les possibilitats tècniques. La instal·lació pilot es podria començar a construir entre el 2011 i el 2012.
En l’àmbit mundial, l’energia eòlica es va consolidar el 2010 després de la hidràulica com la segona font d’energia renovable amb més implantació, amb una capacitat instal·lada que va superar per primera vegada els 200.000 MW. Els líders mundials en energia eòlica són els Estats Units, Alemanya i Espanya.
Plagues emergents
Després de la consolidació a Catalunya del mosquit tigre (Aedes albopictus ), detectat per primera vegada a Sant Cugat del Vallès el 2004 i present ara a més d’un centenar de municipis, el 2010 el morrut roig (Rhynchophorus ferrugineus ), que afecta les palmeres, i el cargol poma (Pomaceasp. ), que posa en perill el cultiu de l’arròs, van prendre el relleu com a plagues emergents.
Després de cinc anys d’invasió, la Generalitat va publicar, a l’estiu del 2010, la llista oficial de zones afectades per la plaga del morrut roig, una relació que inclou un total de 265 municipis, entre els quals hi ha les 128 localitats on s’han descobert palmeres malmeses i els municipis situats en un radi de 10 km d’aquestes. Fins al setembre s’havien detectat 5.260 palmeres infectades. La Generalitat incrementa les mesures de control en els vivers i distribuïdors d’aquest tipus de plantes i recorda la prohibició de podar les palmeres fora de l’època d’hivern (atès que el fred redueix el risc d’expansió de la plaga).
Els conreus d’arròs al marge esquerre del delta de l’Ebre van quedar malmesos per la plaga del cargol poma
© Fototeca.cat
La història del cargol poma a Catalunya es va iniciar a l’agost del 2009 amb la detecció dels primers exemplars a l’Aldea (Baix Ebre). En menys d’un any, aquest gran cargol aquàtic originari de l’Amèrica del Sud s’ha convertit en la pitjor plaga de l’hemidelta esquerre del delta de l’Ebre, on provoca atacs molts virulents als cultius d’arròs. Després de la declaració oficial de la plaga, al juliol del 2010, els experts van proposar actuacions radicals per aturar-ne l’expansió, inclòs l’assecament de pràcticament tot el marge esquerre del Delta durant sis mesos per així facilitar la neteja de les àrees afectades.