Un cop més, l’any hidrològic 2010 va continuar amb la tendència cap a la recuperació i la normalització dels recursos hídrics. Si el 2009 va permetre que es normalitzés el dèficit hídric (70% de les reserves totals de les conques internes a Catalunya, al novembre), el règim abundant de pluges (i de neu) del 2010 ha permès gaudir d’un balanç hídric favorable pel que fa als volums embassats.
L’any hidrològic va continuar amb la tendència cap a la normalització dels recursos hídrics; a la conca de la Muga, però, per sisè any consecutiu es van registrar acumulacions anuals negatives
© Fototeca.cat
Segons l’anàlisi realitzat pel Servei Meteorològic de Catalunya (Meteocat), l’any pluviomètric 2009-10 (període comprès entre l’1 de setembre de 2009 i el 31 d’agost de 2010, per definició) es considera normal o lleugerament plujós a bona part del territori. Això vol dir que en general es van registrar acumulacions anuals de precipitació per sobre de la mitjana climàtica. La resta del territori va presentar pluges lleugerament superiors (del 10% al 30% per sobre de la mitjana). No obstant això, un altre any cal destacar la marcada irregularitat pluviomètrica interestacional i espacial enregistrada. Una tardor del 2009 catalogada de seca (pluges el 30% per sota de la precipitació mitjana) va donar pas sobtadament a un hivern 2009-10 (desembre, gener i febrer) plujós, en què a bona part del territori es van registrar precipitacions superiors a la mitjana, a excepció de l’extrem nord-oriental. Com a zones plujoses, van destacar les comarques de la Depressió Central i de la Costa Daurada, la desembocadura del Llobregat, la serra del Port del Comte i, tot i que menys, la Costa Brava meridional i alguns punts elevats del Pallars Sobirà. En aquestes zones la precipitació hivernal va representar un 70% per sobre de la mitjana i, en alguns casos, per sobre del 100%, és a dir, que hi va ploure més del doble del que caldria esperar en un hivern típic. La primavera es va caracteritzar per la irregularitat espacial de la pluja i per un caràcter sec en general (malgrat les pluges del mes de maig). Finalment, l’estiu va mostrar un comportament també poc uniforme, lligat als típics episodis de tempesta. També cal remarcar una molt bona temporada de neu registrada en zones pirenaiques, i algun episodi esporàdic de baixada de cota de neu, com el del mes de març. No obstant això, cal identificar les comarques al voltant de les conques del Fluvià i la Muga, on per sisè any pluviomètric consecutiu (des del 2003-04) es van registrar acumulacions anuals deficitàries, al voltant d’un 30%. Pel que fa als primers mesos de l’any pluviomètric 2010-11, cal destacar un mes d’octubre força plujós a tot el territori, amb precipitacions acumulades màximes mensuals de fins a 296 mm a Núria i 238 mm a Olot.
Com a conseqüència d’aquest règim de pluges (i de l’abundant aportació nival a partir de la primavera), a la tardor del 2010 els pantans de les conques internes de Catalunya estaven, de mitjana, al 90% de la capacitat màxima, és a dir, un 20% més que a la tardor de l’any anterior. Fins i tot el pantà de Boadella (a la zona més deficitària del nord de Girona) acumulava més d’un 50% de volum. Per tant, va continuar la tendència del darrer any a les conques internes, on els volums emmagatzemats es troben per sobre del 30% respecte a la mitjana dels deu darrers anys. També els pantans catalans de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre van presentar nivells en general lleugerament superiors als de l’any anterior, la qual cosa garantia les reserves per al subministrament.
Com a resum dels episodis extrems de pluges a Catalunya durant el 2009-10, cal destacar la tempesta de caràcter convectiu del 22 d’octubre de 2009, amb inundacions a la ciutat de Barcelona. Es van recollir més de 75 mm en 3 hores, que van provocar inundacions de més de 30 cm en punts localitzats de la ciutat.
Les petites i força freqüents tempestes d’estiu dels mesos de juny i juliol del 2010 van donar pas a episodis intensos sobre les conques litorals als mesos de setembre i octubre. El dia 17 de setembre, les intenses tempestes van provocar inundacions en poblacions del Camp de Tarragona i de les Terres de l’Ebre. En un dia es van recollir màxims de 210 mm a l’Ametlla de Mar (rècord diari anual), 110 mm a Valls i 90 mm a Vandellòs. I una setmana més tard, el 24 de setembre, les zones del Maresme i de la Costa Brava van patir els efectes de les tempestes torrencials. A Calella, Malgrat de Mar i Palafolls es van registrar intensitats màximes de 55 a 87 mm/h, quantitats prou elevades per desbordar les rieres i inundar habitatges. Entre les afectacions i els impactes més importants, va destacar el tall de la N-II en tots dos sentits entre Calella i Palafolls, tot coincidint amb el pont de la Mercè. I, finalment, cal esmentar l’episodi del 10 d’octubre, en què les pluges caigudes sobre la conca del Llobregat, en concret sobre la conca de l’Anoia (95 mm total), van causar el desbordament d’aquest darrer riu al seu pas per Martorell, arran del qual es va haver de desallotjar parcialment l’hospital de la ciutat. També el desbordament del pantà de Foix va generar algunes inundacions menors a Cubelles. Posteriorment el sistema es va desplaçar cap a la part nord-oriental de Catalunya i va deixar caure aproximadament 250 litres a la petita conca de la Jonquera, amb la consegüent riuada.
Al març, la neu va caure amb persistència a Catalunya de manera generalitzada i va arribar a la primera línia de mar (en la foto, Barcelona)
© Marga Pradas
Però, a banda dels episodis de pluja, el 2010 va destacar un episodi de neu generalitzada a Catalunya el dia 8 de març que va generar nombrosos problemes. La neu va caure amb persistència, sobretot a les comarques gironines i barcelonines, i a l’est de les lleidatanes i de les tarragonines. Va arribar fins i tot al litoral: a la costa de l’Empordà, de la Selva, del Baix Penedès, del Baix Maresme i del Barcelonès. A Barcelona es van registrar gruixos de 2 a 3 cm al centre i al litoral, i d’uns 10 cm a la part alta. En termes de neu acumulada, la nevada va ser comparable a les del 30 de gener de 1986 i del 14 i 15 de desembre de 2001. No obstant això, hi va haver un coqapse total de la mobilitat a la Ciutat Comtal: a les rondes el trànsit es va paralitzar i centenars de cotxes van quedar atrapats a les cues. Però les comarques més afectades van ser les de Girona. A causa del pes de la neu sobre les torres elèctriques, més de 2.800 torres van caure, 17 línies d’alta tensió i 250 de mitjana tensió van restar sense servei i hi va haver més de 6.000 avaries a la xarxa de baixa tensió. Un total de 360 municipis (i gairebé mig milió de persones) van quedar sense electricitat durant més de 5 dies.
Pel que fa a la planificació de la gestió i la sostenibilitat del recurs hídric, l’any 2010 l’Agència Catalana de l’Aigua va publicar el Pla de gestió de l’aigua de Catalunya, que consisteix en el conjunt de propostes que recullen els principis marcats per la Directiva Marc de l’Aigua de la Unió Europea. Aquestes propostes tenen com a objectiu planificar, administrar i racionalitzar la utilització del recurs i garantir el bon estat ecològic i de qualitat dels sistemes aquàtics catalans. A més, identifica tot el conjunt d’actuacions d’inversió en infraestructures del cicle de l’aigua previstes per al període 2006-15. En concret, preveu una disponibilitat d’aigua en l’horitzó 2015 de fins a 389 hm3 anuals de nou recurs, aportada mitjançant dessalinització, reutilització, descontaminació d’aqüífers i recuperació de captacions en desús. L’Agència Catalana de l’Aigua vol garantir així l’abastament fins l’any 2027. En aquest sentit, la planta dessalinitzadora de Sant Joan Despí, amb una capacitat màxima de producció de fins a 60 hm3 anuals, continua essent la planta més gran d’aquest tipus a Europa destinada al proveïment urbà.
Les inundacions al Pakistan van causar milers de morts, milions d’afectats i grans danys en infraestructures
© UN Photo / Evan Schneider
A escala mundial, les grans inundacions van continuar al capdavant dels rànquing de riscos i desastres naturals. Aquest any cal recordar les inundacions generalitzades del Pakistan, entre el 27 de juliol i el 7 d’agost, que van destrossar bona part del país, van causar més de 1.500 morts i van afectar prop de 20 milions de persones afectades, de les quals 3,5 milions eren nens. La recuperació dels terribles efectes sobre la població i les infraestructures es preveu lenta.
Com a fenòmens torrencials importants, amb grans riuades de pedra, fang i esllavissades mortals, cal destacar els episodis a Funchal (Madeira) del 20 de febrer, amb 42 morts; també el desastre de Rio de Janeiro (Brasil), on el 6 d’abril hi va haver més de 250 morts i milers de damnificats.
A Europa cal recordar els forts xàfecs i inundacions al nord d’Anglaterra, al comtat de Cúmbria, del 23 de novembre de 2009, amb les precipitacions més intenses enregistrades els últims cinquanta anys, que van obligar a evacuar més de 1.300 persones. També es van produir greus inundacions al sud-est de Polònia, entre el maig i el juny del 2010. Prop de 3.000 persones van haver d’ésser evacuades a causa de les crescudes del Vístula, arran de les quals van morir 13 persones. Les inundacions, considerades les més greus dels últims 160 anys i que han causat pèrdues de més de 2.400 milions d’euros, van afectar també Varsòvia, que va haver de tallar algunes de les principals avingudes.