L’any 2010, tot i l’habitual creixement en potència i nuclis dels microprocessadors, va tenir com a gran novetat l’estabilització del nou mercat dels sistemes operatius per a telèfons intel·ligents (Smartphones), l’eclosió final de les noves tauletes electròniques gràcies al ressò assolit per l’iPad d’Apple, algunes conseqüències fins ara inesperades en l’àmbit social com la publicació que ha fet Wikileaks de secrets oficials diplomàtics i militars i, també, l’aparició del primer sistema de jocs informatitzats que funciona sense comandament físic (el Kinect de Microsoft).
Nous processadors amb més nuclis i més potència
La lluita per aconseguir un processador més potent culmina en la consecució del 12-core Opteron, que pot tenir fins a 12 nuclis
© AMD
La guerra dels processadors va seguint el seu camí amb Intel i AMD fent moltíssims anuncis de nous microprocessadors cada vegada més potents i sovint destinats al mercat de gamma alta, sobretot per a servidors. Ja es consideren antics els processadors de 2 (dual core ) i de 4 (tetra core ) nuclis i, al mes de març, tant Intel com AMD van anunciar ja els nous microprocessadors amb 6, 8 i, fins i tot, 12 nuclis. Malgrat tot, cal tenir en compte, com va avisar la consultora Gartner, que la crisi econòmica pot estar fent que moltes empreses hagin deixat d’actualitzar i millorar més d’un milió dels seus servidors malgrat l’existència de microprocessadors nous i més potents.
Intel va presentar el nou Nehalem-EX 8-core Xeon 7500, que, segons sembla, és la culminació de la tecnologia Nehalem-EX Xeon que ja es començava a instal·lar en el servidor Apple Mac Pro del març del 2009. Aquest microprocessador, que disposa de l’equivalent a 2.300 milions de transistors, proporciona, gràcies a la tecnologia Hyper-threading, fins a 16 fils (threads ) per sòcol (socket ) amb el processador de 8 nuclis (8-core ). Disposa també de 24 MB de memòria cau L3 compartida, que són uns 3 MB per nucli que superen amb escreix els 2 MB d’abans. La nova disposició dels 8 nuclis, anomenada Beckton, s’inspira en la connectivitat dels nuclis dels microprocessadors d’AMD i ofereix moltes més possibilitats i rendiment de cara al futur.
AMD va presentar el seu nou 12-core Opteron 6100, conegut també com Magny-Cours. En aquest cas, la memòria compartida és de 17,1 MB (per als processadors de 8 nuclis) i de fins a 19,6 MB (en el cas dels 12 nuclis). L’anunci parla de 10 processadors diferents de 2 i 4 sòcols amb velocitats de rellotge d’1,7 a 2,3 GHz. La interconnexió dels nuclis incorpora una nova tecnologia, Direct Connect 2.0, que introdueix com a novetat la interconnexió addicional en diagonal que permet el lligam directe d’un node amb els altres. Es tracta d’una millora significativa respecte de la versió anterior (Direct Connect 1.0) que, sense la connexió en diagonal, s’emprava en els models anteriors de microprocessadors Istanbul 1.0. Tot i això, especialistes com Jon Stokes consideren que, tot i estar en el bon camí, els processadors d’AMD encara no arriben a tenir el rendiment per nucli que assoleixen els Nehalem d’Intel.
Nous sistemes operatius per a telèfons mòbils
El creixement del món de la telefonia mòbil està portant, en l’àmbit dels anomenats Smartphones (‘telèfons intel·ligents’), a un nou enfrontament comercial que fa referència als sistemes operatius dels aparells cada vegada més i més complexos. Ja no es tracta de satisfer les necessitats d’un simple telèfon mòbil, sinó d’incorporar moltes més funcionalitats que inclouen càmeres, clients de correu electrònic, organitzadors personals (agenda, bloc de notes, programes de processament de textos, de full de càlcul, etc.), exploradors d’internet als quals s’accedeix via Wi-Fi, sistemes de localització de GPS i un llarg etcètera.
Segons l’estimació de la consultora Gartner (amb dades del novembre del 2010), la penetració en el mercat dels sistemes operatius per a mòbils més importants era: Symbian OS, amb el 36,6% (44,6% el 2009); Android, amb el 25,5% (3,5% el 2009); iPhone OS, amb el 16,7% (17,1% el 2009); BlackBerry OS, amb el 14,8% (20,7% el 2009), i Windows Mobile, amb el 2,8% (7,9% el 2009). Destaca el gran creixement de l’Android de Google (que l’empresa Android Inc. havia comprat l’any 2005) i el manteniment del clàssic sistema Symbian OS que, propietat ara de Nokia, ha estat el sistema operatiu clàssic per a telèfons mòbils que s’utilitza en la majoria de les marques associades tradicionalment amb la telefonia, com Nokia, Sony Ericsson, Psion (creadora en origen del Symbian), Samsung, Siemens, Arima, Benq, Fujitsu, Lenovo, LG, Motorola, Mitsubishi Electric, Panasonic o Sharp. Tant l’iPhone OS d’Apple com el sistema BlackBerry de RIM (Research in Motion) per als dispositius de la pròpia marca van mantenir el nivell de mercat que correspon a la penetració del seu maquinari entre els usuaris.
L’èxit d’Android sembla anar lligat, a més de a les seves funcionalitats sobretot a partir de la versió 2.1, al fet que es tracta d’un sistema obert. El primer anunci d’Android va ser el 5 de novembre de 2007, i va coincidir amb la creació de l’Open Handset Alliance, un consorci de 78 empreses de maquinari, programari i telecomunicacions associades amb el desenvolupament d’estàndards de codi obert. Google va alliberar la majoria del codi d’Android sota la llicència Apache, una molt coneguda llicència lliure i de codi obert. El nou Android 2.1, anunciat al gener del 2010, sembla haver estat l’element destacat que ha fet pujar Android en el mercat dels sistemes operatius per a telèfons intel·ligents, les vendes dels quals van créixer un 96% durant l’any (segons la consultora Gartner) i ja arriben gairebé al 20% dels telèfons mòbils a tot el món.
La reacció de Microsoft va ser intentar millorar la seva participació en aquest mercat amb la presentació del Windows Phone 7 en substitució del Windows Mobile, que no va acabar de tenir èxit. El Windows Phone 7, el van anunciar el 15 de febrer en el Mobile World Congress de Barcelona i incorpora la integració de xarxes socials, una interfície multiescriptori pensada per a l’usuari domèstic i, també, la plataforma Documents & Sharepoint, més adreçada a l’usuari professional.
El nou món de les tauletes
Les tauletes digitals (tablets ) ja existien des de feia anys, amb l’aparició del TabletPC d’IBM l’any 2001, i gairebé es podia dir que la idea semblava esgotada, però ha ressorgit amb força pel rebombori que ha provocat l’aparició i èxit al mercat, amb tres milions d’aparells venuts en vuitanta dies, de l’iPad d’Apple (com ja havia passat al gener del 2007 amb l’iPhone del mateix fabricant).
L’iPad va dominar el mercat amb gairebé el 95% dels lliuraments en el tercer trimestre del 2010, segons la consultora Strategy Analytics. Però l’aparició i l’èxit de l’iPad ha suposat el rellançament d’una nova modalitat de maquinari que sembla disposar d’un gran futur tot i que, per exemple, l’any 2006 tan sols representava l’1,4% del mercat d’ordinadors personals portàtils. Avui, diversos fabricants ofereixen ja les seves tauletes amb l’esperança de participar en el mercat: Samsung Galaxy Tab i Toshiba Folio 100, ja comercialitzades, o les futures BlackBerry Playbook i Asus EEE Pad, entre moltes d’altres.
Sovint equipades amb el sistema operatiu Android, lleugeres, sempre connectades i amb una gran autonomia, les noves tauletes amb pantalla tàctil de prestacions espectaculars són el dispositiu ideal per a fer aquelles coses a les quals ens ha acostumat la moderna tecnologia informàtica: veure fotografies i pel·lícules, navegar per la xarxa, llegir llibres, jugar i, en definitiva, utilitzar també tota mena d’aplicacions especials, com les que va començar a posar de moda l’iPhone d’Apple. Curiosament, la principal crítica que va rebre Apple quan va treure l’iPad va ser que aquest no disposés de telèfon ni càmera, ja que la primera impressió que donava era la d’una mena d’iPhone més gran.
La comercialització de l’iPad es va fer als Estats Units al mes d’abril i en altres països es va retardar uns mesos. L’iPad, com l’iPhone, va inevitablement associat amb la botiga d’Apple per adquirir música, pel·lícules, llibres i aplicacions de tota mena que no van estar disponibles a l’Estat espanyol fins al final de maig. Segons la consultora Gartner, es van vendre quasi vint milions de tauletes, la gran majoria d’Apple (més del 75%), i s’espera que aquesta xifra es dobli el 2011.
Wikileaks i els secrets oficials
Una de les notícies del gran impacte social de la tecnologia informàtica va ser, el 2010, l’aparició d’un web, Wikileaks, que es va dedicar a fer públics molts secrets oficials. Es tracta d’una opció marcadament política, però que mostra també amb molta claredat la fragilitat dels sistemes d’emmagatzemament informatitzat, que sembla que són molt més vulnerables als atacs dels hackers del que havien estat els clàssics sistemes “de paper” a l’atac dels espies clàssics.
La primera divulgació de secrets que Wikileaks va realitzar va ser al mes d’abril, quan es va fer públic un vídeo que mostrava la mort del fotògraf de l’agència Reuters Namir Noor-Eldeen i 11 civils més a Bagdad, a mans de l’exèrcit dels Estats Units. La matança s’havia produït des d’un helicòpter Apache i la filmació anava acompanyada dels comentaris agressius i de menyspreu dels soldats.
Posteriorment, el 25 de juliol, amb el nom Diari de la guerra afganesa, el web va fer públics uns 91.000 documents secrets sobre fets que havien passat a la guerra de l’Afganistan des del gener del 2004. Temes com ara la gran quantitat de morts de civils no conegudes fins al moment i la col·laboració dels serveis secrets del Pakistan amb els talibans van representar el primer gran trasbals per a la diplomàcia oficial, sobretot la dels Estats Units.
La segona gran publicació de Wikileaks va ser el 22 d’octubre, quan van veure la llum prop de 391.000 documents del Pentàgon sobre l’actuació militar a l’Iraq. Es van divulgar fets com la passivitat respecte del tractament dels presos a l’Iraq (entre els anys 2004 i 2009) i es fixaven en gairebé 110.000 el nombre de morts iraquians des del 2003, la majoria civils. En aquest cas, el Pentàgon va reaccionar avisant del perill que, com a conseqüència de la filtració de Wikileaks, corrien les persones que eren esmentades pel seu nom en els documents, en particular 300 iraquians.
Tot i que el web de Wikileaks es va tancar com a conseqüència de la reacció dels governs, el 28 de novembre va començar la publicació en 5 diaris escollits i molt influents de tot el planeta (The New York Times, The Guardian, Der Spiegel, Le Monde i El País ) d’una nova tanda d’informacions secretes que Wikileaks ha proporcionat, aquesta vegada en forma d’un gran nombre de missatges interns de la diplomàcia dels Estats Units.
Kinect, una nova interfície per als jocs
Si l’any 2006 la nova consola de jocs de Nintendo (la de l’anomenada setena generació), la Wii, va representar una novetat radical pel que fa a la interfície amb la qual el jugador interaccionava amb la màquina, la novetat del 2010 va ser un nou sistema, anomenat Kinect, que Microsoft desenvolupa i comercialitza per a la Xbox 360.
A la Wii el que més destaca és el seu comandament, amb un control sense fil de la consola de jocs. Es tracta d’un comandament manual que sembla més aviat un comandament de televisió, però que és capaç de detectar el moviment i la rotació en un espai de tres dimensions. La interfície resulta completament natural i les accions dels jocs es basen en el moviment de la mà que conté el comandament.
Microsoft va presentar un nou sistema per a jugar amb la consola Xbox 360, que funciona sense comandament a partir de la lectura dels moviments del cos
© Microsoft
En el cas de Kinect, Microsoft ha aconseguit el que podria ser anomenat “el comandament sense comandament”. Basant-se en un nou perifèric del tipus d’una càmera web, el jugador no ha d’usar un comandament per a interaccionar amb la Xbox 360, sinó que actua sobre la màquina amb una interfície completament natural basada en gestos, ordres parlades i selecció d’objectes i imatges de la pantalla.
El sistema Kinect fa servir una barra horitzontal d’uns 23 centímetres que es coqoca connectada a una base circular amb un eix d’articulació de ròtula i es pot posar a la part superior o inferior de la pantalla de vídeo. El dispositiu disposa d’una càmera RGB, un sensor de profunditat, un micròfon especial i un processador especialitzat. Pot capturar el moviment de tot el cos en 3D, i té sistemes de reconeixement facial i de veu. El micròfon permet a la Kinect localitzar la font acústica que representa el jugador i suprimir el soroll d’ambient. També serveix per a intervenir directament en el servei de “xat” de la Xbox Live sense haver de fer servir auriculars. El llançament comercial va ser al principi de novembre (el dia 4 als Estats Units i el 10 a Europa) i encara és aviat per a saber-ne el resultat.