La cultura catalana es va projectar amb força a l’exterior de les seves fronteres, sobretot durant els primers compassos del 2010. Entre el 3 i el 6 de febrer, la llengua catalana va ser la convidada d’honor de la fira de llengües i ensenyament Expolangues 2010, durant la inauguració de la qual el ministre francès de Cultura, Frédéric Mitterrand, va afirmar que “el català és una llengua de veïns i amics, una llengua de França, una llengua que no ens és estranya”, i va assegurar que “aquell que no coneix una llengua estrangera no coneix res de la seva”. Frases que, si bé no contenien cap element especialment significatiu, eren totalment innovadores en boca d’un ministre francès.
Per al director de l’Institut Ramon Llull (IRL), Josep Bargalló, la presència de la llengua catalana a Expolangues va ser una fita històrica “no només pel que té de significança el reconeixement internacional de la nostra llengua —aquí, a París, capital de tantes coses, també d’un dels estats que la comparteixen—, sinó perquè mai la seva representació institucional internacional no havia estat assumida com a pròpia per institucions de tots els seus territoris com ho és avui”.
Durant l’Expolangues, es van succeir, entre altres actes, recitals de poesia a càrrec de la poeta andorrana Teresa Colom; una conferència de la lingüista Carme Junyent; la taula rodona Solidarité entre Langues Romanes, amb la participació del president de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), Salvador Giner, i la presentació dels projectes pedagògics de l’Escola Valenciana i La Bressola. A més, el grup Comediants va protagonitzar una cercavila per la fira basada en El llibre de les bèsties de Ramon Llull, combinada amb poemes de Miquel Martí i Pol.
A banda de totes aquestes activitats, l’IRL també va aprofitar l’Expolangues 2010 per a presentar-hi el document El català, llengua de 10 milions d’europeus, on es remarcava la força de la llengua catalana i se’n reclamava un reconeixement més gran a les institucions internacionals, especialment a les europees.
Coincidint amb l’Expolangues, al mític teatre MC93 Bobigny de París també va tenir lloc aquells dies una mostra de literatura, música i teatre, coneguda com a Ballade Catalane, en què es van fer lectures dramatitzades de les obres de Mercè Rodoreda i Quim Monzó, i demostracions de cuina catalana a càrrec del xef Isma Prados, entre d’altres.
Un cop finalitzat l’expolangues, la cultura catalana va girar els ulls cap a Sud-amèrica, concretament cap a Bogotà (Colòmbia), on Catalunya i les Illes van ser els convidats d’honor al XII Festival Iberoamericà de Teatre, que va arrencar el 19 de març i va durar 18 dies, durant els quals es van poder veure un total d’onze espectacles catalans i balears. En total, una vuitantena d’artistes s’hi van desplaçar per presentar-hi les seves creacions. Entre d’altres, hi van ser presents Vicky Peña, Sergi López, el músic Carles Santos, la companyia de teatre al carrer Res de Res, i els directors Àlex Rigola i Mario Gas.
Recital poètic al 28è Marché de la Poésie a París, on la cultura catalana va ser present
© Yvan Gherman
Entre el maig i el juny, la projecció exterior de la cultura catalana va tornar a tenir l’epicentre a París, al 28è Marché de la Poésie de la capital francesa, on la poesia catalana va ser la convidada d’honor, amb el cicle Poétarium Catalan. El poeta Josep Piera va ser l’encarregat d’inaugurar el certamen amb un recital conjunt amb el poeta libanès Paul Chaoul, els francesos Joël-Claude Meffre i Julien Blaine i el músic kurd Mahmut Demir. Així mateix, els poetes Carles Duarte, Susanna Rafart i Arnau Pons van protagonitzar una taula rodona sobre l’imaginari hebraic i la poesia; el nord-català Antoni Cayrol —també conegut amb el pseudònim de Jordi Pere Cerdà— va ser homenatjat en un acte emotiu, i l’Institut Ramon Llull i l’editorial Illador van presentar l’antologia balear en llengua francesa Majorque, île des poetes i la primera traducció en aquesta llengua del llibre de Jaume Mesquida Òbol de silenci, entre altres activitats. Com a coroqari, la Bibliothèque nationale de France va decidir difondre el seu fons de poesia catalana —tant en llengua original com en traducció— a través del seu web al final d’octubre.
Una altra data clau per a la projecció mundial de la cultura catalana, en aquest cas de la cultura popular, va ser el 16 de novembre, quan la UNESCO va decidir, durant la cinquena sessió del Comitè Intergovernamental per a la Salvaguarda del Patrimoni Cultural Immaterial celebrada a Nairobi (Kenya), d’incloure els castells i el Cant de la Sibil·la de Mallorca en la Llista Representativa del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat, on ja hi constaven el Misteri d’Elx (2001), la Patum de Berga (2005) i el Tribunal de les Aigües de València (2009).
Catalunya, protagonista
L’abolició de les curses de braus a Catalunya a partir del 2012 va tenir una gran transcendència mediàtica internacional
© AMEDEA y México Anti-taurino
A banda d’aquests quatre grans aparadors mundials, la cultura catalana també es va projectar a l’exterior durant el 2010 a partir de dos fets originats a Barcelona mateix. El primer, el 28 de juliol, quan el ple del Parlament va aprovar la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) per abolir les curses de braus a partir del 2012. La decisió va generar una gran expectativa mediàtica mundial, amb més de 300 periodistes acreditats per a seguir el debat. Després de l’abolició, els principals mitjans de comunicació nord-americans, britànics, francesos i alemanys van fer mil i una especulacions sobre què era i què no era la cultura catalana.
Un altre esdeveniment cabdal per a la projecció de la cultura catalana, en aquest cas de l’arquitectura, va tenir lloc el 7 de novembre, quan el papa Benet XVI va consagrar la Sagrada Família de Barcelona, l’obra cabdal de l’arquitecte Antoni Gaudí. La cerimònia va ser seguida per 2.000 periodistes acreditats d’arreu del món i es calcula que va ser vista per més de 150 milions de persones a través del senyal emès per televisió.
Tots dos esdeveniments, per bé que no van ser buscats explícitament des de Catalunya, sí que van ser un aparador de primer nivell de la cultura catalana.
Literatura
Sense disposar d’un balanç complet a l’hora de tancar aquest anuari, s’ha de tenir en compte que la literatura catalana encara nota els efectes post-Frankfurt 2007, perquè des d’aleshores el nombre de traduccions d’obres a altres llengües s’ha mantingut constant. Si durant els dos primers quadrimestres del 2009 l’IRL va atorgar 65 subvencions per a la traducció, els dos primers quadrimestres del 2010 en va concedir 72.
A banda d’aquests grans ítems, la cultura catalana també es va projectar arreu gràcies a desenes d’activitats de format més petit.
És el cas dels escriptors Najat El Hachmi, Màrius Serra i Miquel Rayó, com també de la companyia de teatre Xirriquiteula, que van participar en la cinquena edició del Hay Festival de Cartagena de Indias (Colòmbia) entre el 27 i el 31 de gener. La mateixa El Hachmi va ser nomenada writer-in-residence a la Queen Mary University de Londres. Convidada pel Centre for Catalan Studies, va poder viure durant tres dies a la capital britànica l’experiència de difondre-hi la cultura i la llengua catalanes.
Un altre festival en què van prendre part autors catalans destacats va ser el PEN World Voices Festival de Nova York, al qual van ser convidats, a l’abril, Quim Monzó i l’igualadí Ernest Farrés. Monzó i el reconegut escriptor nord-americà Robert Coover van protagonitzar un coqoqui sobre literatura, mentre que Farrés va participar amb el poeta i acadèmic Edward Hirsch en una xerrada entorn de la poesia de les pintures d’Edward Hopper.
En l’apartat de les traduccions d’obres a altres llengües, cal destacar que el 2010 l’editorial americana Swan Isle Press va publicar la traducció a l’anglès de l’obra de Jaume Cabré Viatge d’hivern (‘Winter Journey’), la primera obra de l’autor que es pot llegir en aquesta llengua. Així mateix, l’editorial valenciana Pre-textos va publicar Y que el silencio queme por los muertos, una antologia de l’obra poètica de Joan Vinyoli traduïda al castellà (és la primera antologia monogràfica de l’autor barceloní traduïda al castellà que es publica en els darrers deu anys). Així mateix, Metauro Edizioni va publicar la primera antologia de Gabriel Ferrater en italià.
L’obra de Josep Pla El quadern gris va ser representada a Madrid, París i Berlín sota la direcció de Joan Ollé
© Centre Cultural Blanquerna
Com també ja és tradició, l’IRL va tornar a organitzar el cicle Sant Jordi al món, amb activitats de primer ordre a Madrid, París, Berlín i Nova York, com una representació de la versió escènica d’El quadern gris de Josep Pla, dirigida per Joan Ollé, un recital de Raimon i un recital conjunt de Lluís Llach i Hanna Schygulla.
Música
La música catalana també va arribar arreu del món durant aquest 2010. L’Institut Català de les Indústries Culturals (ICIC) va possibilitar que una vintena de discogràfiques i empreses musicals del país participessin en el reconegut certamen Womex de Copenhaguen (Dinamarca) a l’octubre; que 47 empreses musicals assistissin a la fira Mercartes de Sevilla, al novembre, i que la marca Catalan! Music tingués presència als festivals The Great Escape de Brighton i el Liverpool Sound City, tots dos celebrats durant el mes de maig a Anglaterra.
Com a novetat, el festival Sónar de Barcelona es va exportar a Chicago al setembre. Emmarcat en aquest primer Sónar-Chicago, Josep Bargalló i el delegat del Govern als EUA, Andrew Davis, es van poder reunir amb representants de l’Ajuntament de Chicago per a explorar noves possibilitats de col·laboració amb Catalunya.
Al maig, l’Orquestra Simfònica de Balears “Ciutat de Palma” (OSB) va oferir un concert a l’Ajuntament de Viena per commemorar que feia cent anys que el consistori de Palma havia designat l’arxiduc Lluís Salvador fill iqustre de la ciutat. Al juliol, el compositor Salvador Brotons va tenir un paper destacat a l’Internationale Gitarrenfestspiele Nürtingen, on va dirigir l’orquestra Württembergische Philharmonie Reutlingen en l’estrena de la seva obra Mare Nostrum, per a guitarra i orquestra, on Àlex Garrobé va actuar com a intèrpret solista.
Cinema
L’anomenat setè art també va projectar la cultura catalana al món amb notable encert. Tres produccions catalanes van ser presents a la 60a edició del Festival Internacional de Cinema de Berlín, la Berlinale: el documental Cuchillo de Palo, de Renate Costa (Estudi Playtime); el llargmetratge Fin, de Luis Sampieri (Cierzo Films), i la gran producció Henri 4, dirigida per Jo Baier i participada, entre d’altres, per l’Institut del Cinema Català.
Així mateix, quatre films de producció catalana van competir en la secció oficial del 58è Festival Internacional de Cinema de Sant Sebastià, on la pel·lícula Elisa K, de Judith Colell i Jordi Cadena, va aconseguir el premi especial del jurat. Al seu torn, el premi a la millor interpretació femenina va recaure en Nora Navas pel seu paper a Pa negre, d’Agustí Villaronga.
Altres produccions catalanes van participar al Festival Sundance de Utah (EUA) al gener; al mercat i festival de Clermont-Ferrand (França), al febrer —l’aparador més rellevant del sector del curtmetratge—; a la 63a edició del Festival de Canes, al maig; al Festival International de Cinema d’Animació d’Annecy (França), al juny —la trobada de referència per a la indústria de l’animació audiovisual—, i als festivals BFI London Film Festival i London Spanish Film Festival, al setembre.
En l’àmbit de les arts escèniques, set companyies catalanes van ser convidades al Festival d’Estiu de Quebec i a la 13a edició de la Fira de Teatre de Castella i Lleó, i el certamen de teatre Prelude Festival de Nova York va centrar la programació del 2010 en el teatre català: sota el nom de Spotlight Catalonia, es presentaren lectures dramatitzades d’obres de Sergi Belbel, Àngels Aymar, Marta Buchaca i Esteve Soler. Catalunya també va ser convidada al festival d’arts de carrer de Luglio Bambino, a Campi Bisenzio (Toscana, Itàlia).
“Be Balears”
Menció a part mereix la intensa tasca que va desenvolupar el Govern de les Illes Balears amb l’exposició “Be Balears”, que va visitar Lisboa al març, ciutat que va acollir el primer concert internacional de l’Orquestra de Joves Intèrprets dels Països Catalans, dirigida per Carles Gumí. També va visitar Berlín (Alemanya), el mateix mes de març; Moscou (Rússia), al juny, i Nova York (EUA), al setembre.
Així mateix, l’exposició “Memoràndum. Eivissa Patrimoni de la Humanitat. 10 anys” es va poder veure al Centre Cultural Blanquerna de Madrid al febrer i l’exposició pictòrica “Miró de Mallorca” es va veure a la seu de l’Instituto Cervantes d’Atenes (Grècia) al maig. A Hamburg (Alemanya), durant els mesos de setembre i octubre, es va exposar l’obra de diversos artistes eivissencs sota el nom de “...per la mar!”
La Generalitat Valenciana, al seu torn, va organitzar la VII Setmana de la Comunitat Valenciana a Brussel·les (Bèlgica) a l’octubre, amb una exposició de Toni Marí i un cicle de conferències. A més, durant el primer semestre de l’any, quan l’Estat espanyol va ostentar la presidència de torn europea, la Generalitat també va impulsar tretze exposicions, dos cicles de xerrades i dues projeccions de cinema valencià en seus d’institucions europees.
Tradició i futur
A banda de la “cultura amb majúscules”, la cultura popular catalana es va projectar a l’exterior, un any més, gràcies a l’Aplec Internacional de la Sardana i Mostra de Grups Folklòrics, que va tenir lloc a Cracòvia (Polònia), a l’agost. Quatre companyies de circ catalanes també van participar al festival italià de Mirabilia-Fossano, al juny.
Finalment, a Leipzig (Alemanya), es va plantar una llavor que anirà creixent amb el pas del temps, ja que el 2010 va ser l’any que s’hi van inaugurar els estudis de català a la Facultat de Traductologia de la Universitat de Leipzig.