El Pla de Museus de Catalunya del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat estableix que hi ha d’haver xarxes territorials de caràcter temàtic que depenguin dels museus nacionals per dur a terme una política museística conjunta, tot respectant la diversitat de cadascun dels museus. Al llarg del 2010 se’n van crear dues de destacades.
La sala Phoínikes, dels homes vermells, del Museu d’Arqueologia de Catalunya, va ser una de les onze sales que es van renovar
© Museu d'Arqueologia de Catalunya
D’una banda, es va crear la Xarxa de Museus i Jaciments Arqueològics de Catalunya, que aglutina els vuit museus arqueològics més rellevants de Catalunya. Està encapçalada pel Museu d’Arqueologia de Catalunya (MAC), com a museu nacional, i la integren, a més de les diverses seus del MAC (a Barcelona, Girona, Empúries, Olèrdola i Ullastret), el Museu Nacional Arqueològic de Tarragona i els sis museus més representatius d’aquesta disciplina a Catalunya: el Museu Comarcal de l’Urgell (Tàrrega), el Museu de Gavà, el Museu Arqueològic Comarcal de Banyoles, el Museu d’Arqueologia Salvador Vilaseca de Reus, el Museu de Badalona i el Museu de la Noguera (Balaguer).
De l’altra, es va constituir la Xarxa de Museus d’Història i monuments de Catalunya, que és liderada pel Museu d’Història de Catalunya com a centre principal i la integren el Museu d’Història de la Ciutat de Girona, el Museu de Lleida, el Museu de Terrassa, el Museu Torre Balldovina de Santa Coloma de Gramenet i el Museu Comarcal de Cervera. A més, els museus signataris d’aquesta xarxa gestionen molts monuments i patrimoni in situ arreu del territori català. En el conveni signat s’exposa que hi ha unes quantes institucions museístiques que conserven patrimoni històric a Catalunya, però que hi ha un desequilibri a resoldre a l’hora d’actuar en museïtzació i discurs expositiu en aquest patrimoni monumental.
Quant a inauguracions de nous espais museogràfics, a Barcelona cal destacar que la Fundació Miró va inaugurar una nova sala amb 17 noves obres originals fetes sobre paper, realitzades entre els anys 1931 i 1953, cedides en dipòsit per la família Miró, així com la nova instal·lació de la collecció permanent. L’actuació va permetre d’incloure a les sales algunes innovacions tècniques per a millorar-ne la visualització i les condicions de conservació, i també les explicacions de contextualització de les obres i de les motivacions de l’artista.
El Museu d’Arqueologia de Catalunya va renovar el seu discurs museogràfic i es van obrir al públic 11 noves sales, 7 de la prehistòria i 4 del període dedicat a l’expansió dels fenicis i grecs a la Mediterrània (s. IX-III aC). En total, les noves sales acullen un miler de peces, la majoria de les quals no s’havien exposat fins ara. L’actuació, que coincideix amb el 75è aniversari de la inauguració del museu i els 15 anys del seu traspàs a la Generalitat de Catalunya, s’emmarca en un procés de remodelació que ha d’afectar totes les sales del museu i que es preveu que culmini el 2013.
El Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) va reobrir les coqeccions d’art gòtic, d’art renaixentista, el llegat de Cambó i el fons de la coqecció Thyssen-Bornemisza, a la sala oest del museu. La remodelació més important es va fer a les sales del gòtic, amb una nova museografia que prioritza els elements artístics i estilístics i que redueix en un 22% les obres exposades, ja que es volen prioritzar les condicions expositives. D’altra banda, el MNAC va obrir al públic els seus magatzems, iniciant un programa de visites guiades que es poden reservar.
En un edifici modernista del carrer de Balmes, projectat per Enric Sagnier el 1902, es va inaugurar el Museu del Modernisme Català (MMCAT), una iniciativa privada d’un matrimoni de coqeccionistes d’art format per Maria Guirao i Fernando Pinós. El museu presenta unes 400 obres d’art repartides en dues plantes de 1.000 m2, amb obres destacades com la coqecció de l’escultor Lambert Escalé, escultures de Josep Llimona, el mobiliari modernista d’Antoni Gaudí, Gaspar Homar i Joan Busquets, o també creacions artístiques de Mestres Cabanes, Lluís Graner, Joaquim Mir, etc.
El Museu del Futbol Club Barcelona va presentar un nou espai multimèdia per a poder recordar els 110 anys d’història del club i introduir les noves tecnologies audiovisuals en el recorregut expositiu.
En el Parc Güell es va inaugurar el Centre d’Interpretació, situat al Pavelló de Consergeria. La recuperació d’aquest espai permet accedir a l’interior de l’habitatge del conserge del parc i conèixer l’original distribució de les plantes i els sistemes constructius, la difusió de la llum, etc. El centre, que depèn del Museu d’Història de Barcelona (MUHBA), acull l’exposició estable “Gaudí i el Park Güell. Arquitectura i natura”, en què es presenten maquetes, plànols, imatges i audiovisuals que permeten conèixer el projecte del parc i les seves característiques, i també funciona com a espai d’acollida i d’informació al visitant.
Finalment, a la Via Laietana es va inaugurar la seu del Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya, institució que té per finalitat la recuperació, la commemoració i el foment de la memòria democràtica del període comprès entre el 1931 i el 1980. És un equipament de nova generació, obert a tothom, modern i interactiu, en el qual el visitant pot gaudir d’una exposició estable a partir del concepte “Un futur per al passat”, així com d’exposicions temporals, aula de tallers didàctics, centre de documentació i auditori. El Memorial té un paper rellevant com a gestor i ha creat la Xarxa d’Espais de Memòria Democràtica de Catalunya, que disposa de més de 50 equipaments, museus o punts significats repartits arreu de Catalunya.
El Museu de Badalona va reobrir les seves portes després de les obres de la nova museïtzació de les restes de la ciutat romana de Baetulo situades al subsòl de l’edifici, i la nova exposició permanent, molt més àmplia. La intervenció permet visitar en un sol espai el conjunt de les termes i el Decumanus, a l’entorn del que era el fòrum. És un conjunt arqueològc de 3.400 m2, un dels jaciments coberts més grans de Catalunya.
En el jaciment arqueològic d’Empúries, a l’Escala (Alt Empordà), es va inaugurar la restauració i la museïtzació del fòrum romà d’Empúries. Les intervencions, que recuperen les cotes de circulació d’època antiga i delimiten els diferents espais i les construccions que conformaven el fòrum, fan comprensible aquest conjunt arquitectònic als visitants.
A Cerdanyola del Vallès es va estrenar el nou Museu de Ca n’Oliver, situat en el jaciment d’un poblat ibèric de la Laietània que va ser ocupat des del 550 aC fins al 50 aC. El nou centre té 1.000 m2 que es distribueixen en tres nivells. La planta baixa es destina a magatzem, zona tècnica de restauració i estudi del material arqueològic i biblioteca especialitzada. En el primer pis hi ha dos espais diferenciats, un per a l’exposició estable, amb més de 500 objectes, i l’altre per a la realització de mostres temporals i activitats culturals diverses. Finalment, a la part superior hi ha una terrassa on es poden realitzar activitats a l’aire lliure.
L’Institut Català de Paleontologia presenta un espai que acull un fons de 200.000 peces
© Institut Català de Paleontologia
A Sabadell es va presentar el nou Espai Miquel Crusafont i la seu de l’Institut Català de Paleontologia (ICP), que acull un fons de 200.000 peces. L’antic edifici del museu s’ha remodelat totalment, i ara disposa d’una exposició interactiva de divulgació de la paleontologia en què el protagonista és el visitant. A la primera planta els visitants, la majoria escolars i estudiants de batxillerat, poden fer recerca paleontològica. A la segona planta es presenta una mostra sobre els fòssils i el pas del temps, amb un espai reservat a explicar la feina del paleontòleg.
Al municipi de Pujalt (Anoia) va obrir les portes el Centre d’Interpretació. Es tracta d’un espai expositiu que mostra com va ser el pas de la Guerra Civil en aquest indret. Aquesta intervenció és l’última fase del projecte del Memorial de l’Exèrcit Popular, iniciat el 2001, que recupera o recrea les instal·lacions d’un campament republicà de la Guerra Civil i que inclou refugis antiaeris, dos búnquers, un niu de metralladora, barracons, una latrina i diversos habitatges per als soldats.
El Museu Comarcal de Manresa va inaugurar l’Espai Memòries, un àmbit d’activitat per a la recuperació de la memòria democràtica del segle XX a la ciutat, obert a la participació de tothom, que incorpora la creació artística contemporània com a element diferencial i que promou diverses activitats culturals i educatives.
La Fundació Palau va remodelar el seu espai, on destaca la col·lecció d’obra de Picasso
© Fundació Palau
Es va remodelar l’exposició museística de la Fundació Palau, a Caldes d’Estrac (Maresme), dedicada a presentar la trajectòria i l’obra de Josep Palau i Fabre, a l’hora que s’exhibeix el fons d’art que ell i el seu pare, Josep Palau i Oller, van anar reunint al llarg de la vida, en el qual destaca la coqecció d’obres de Picasso.
El Museu Municipal d’Alcover (Alt Camp) va inaugurar un nou espai expositiu multimèdia que explica l’antiga casa de ca Batistó, seu del museu, i la vida quotidiana de la burgesia catalana a cavall entre el segle XIX i el XX. També cal esmentar la inauguració del nou Centre d’Interpretació de la Torre de l’Aigua de Can Mario, a Palafrugell (Baix Empordà), gestionat pel Museu del Suro, que recupera l’antic dipòsit d’aigua modernista, alhora que es crea un nou punt d’interpretació del paisatge de l’Empordanet.
El Consorci Memorial dels Espais de la Batalla de l’Ebre (COMEBE) va obrir un nou centre d’interpretació a La Fatarella (Terra Alta) que porta per títol “Internacionals a l’Ebre” i explica la participació de les Brigades Internacionals a la Batalla de l’Ebre. D’altra banda, van finalitzar les obres de construcció del nou edifici d’accés a la Cova Museu de la Font Major a l’Espluga de Francolí (Conca de Barberà). A Móra d’Ebre (Ribera d’Ebre) va tenir lloc l’acte d’inauguració de la primera fase del Centre d’Interpretació del Ferrocarril, que se centra en la rehabilitació i museïtzació de l’edifici de l’enclavament.
Castellbisbal acull el nou Museu del Tractor d’Època on s’exposen un centenar d’exemplars d’aquest vehicle agrícola
© Museu del Tractor d'Època
El Museu de Joguets i Autòmats de Verdú (Urgell) es va ampliar amb 700 m2 més, amb una nova botiga, un nou espai d’exhibicions temporals i un nou àmbit per a tallers didàctics. A Castellbisbal (Baix Llobregat) es va inaugurar el nou Museu del Tractor d’Època, que mostra un centenar d’exemplars, en una superfície de 2.000 m2, i més d’un segle d’història relacionada amb la mecanització agrícola.
Pel que fa a les Illes, a Eivissa es va inaugurar el Centre d’Interpretació Es Amunts, situat a la principal via d’accés a la serra del nord, amb l’objectiu de convertir-se en la porta natural a la zona. El recinte, d’uns 1.000 m2, queda integrat en l’entorn i es divideix en un espai d’acollida i una zona expositiva de 77 m2. Annex a aquest espai hi ha una sala de projeccions de 25 m2 on es presenta un vídeo sobre els valors etnològics, la riquesa natural i la història d’aquesta àrea muntanyosa.
Al País Valencià, cal esmentar que a Gandia (la Safor), en el Palau Ducal dels Borja, va obrir les portes l’Espai de les Emocions, una innovadora sala museística amb diferents instal·lacions que recreen el passat de la ciutat fent ús de les noves tecnologies de la realitat virtual i la infografia avançada, que faciliten un viatge al passat de la mà dels autors clàssics. D’altra banda, el Museu de la Rajoleria de Paiporta (MURPA) (Horta del Sud) va complir 10 anys i va remodelar l’exposició permanent amb una nova mostra en la qual s’explica com l’antic rajolar de Bauset esdevé un museu per a Paiporta. A Torre d’en Basora (Alt Maestrat) es va inaugurar el Museu Mina Esperanza, a partir de la recuperació de la llegendària mina de ferro. En l’àmbit del patrimoni natural, al País Valencià es van obrir al públic durant el 2010 les noves sales expositives i audiovisuals del Centre de Recepció i Interpretació del Parc Natural del Montgó i el Centre d’Interpretació del Parc Natural de la Serra de Mariola. A Mequinensa (el Baix Cinca) es va inaugurar el projecte cultural i turístic anomenat “El Poble Vell” que inclou el Museu de la Mina (una galeria de 500 metres que recrea els sistemes d’explotació del carbó al llarg de la història), el Museu d’Història de Mequinensa (una recreació dels jaciments arqueològics locals) i la primera fase del Parc de la Memòria, en honor de l’escriptor Jesús Moncada.
El museu MAXXI d’art contemporani es va inaugurar a Roma en un edifici dissenyat per l’arquitecta Zaha Hadid
© MAXXI Museo Nazionale delle Arte del XXI Secolo
Fora de l’àmbit cultural català podem esmentar alguns projectes museístics destacats. A l’Estat espanyol cal destacar l’obertura del Museu de l’Evolució Humana (MEH), a Burgos, que difon el coneixement de l’evolució de l’espècie humana a partir de les troballes arqueològiques i planteja una reflexió sobre el futur de l’home i el seu entorn. Té una superfície de 15.000 m2 i està dividit en quatre nivells, un dels quals està dedicat íntegrament al jaciment d’Atapuerca. A Santiago de Xile es va inaugurar el Museu Nacional de la Memòria i els Drets Humans, un gran equipament memorial de nova generació que ocupa més de 5.000 m2 i està plantejat com un espai de reflexió i testimoni, on els visitants podran veure obres d’art, llibres i dibuixos, així com objectes personals i documentals. Al Japó, al centre de Tòquio, va obrir el nou Museu Mitsubishi Ichigokan, amb una gran exposició de l’impressionista Édouard Manet. Aquest equipament aspira a convertir-se en un centre de referència de l’art modern. A Roma es va inaugurar un gran complex dedicat a les arts i l’arquitectura contemporànies, el museu MAXXI, en un edifici dissenyat per l’arquitecta iraquiana Zaha Hadid. A Londres, finalment, el Victoria & Albert Museum va remodelar les sales dedicades a l’edat mitjana i el Renaixement, amb un tractament innovador de la llum natural.
El Museu Agbar de les Aigües va ser reconegut per la seva qualitat amb el premi Micheletti, dedicat als museus de ciència i tecnologia
© Museu Agbar de les Aigües / Fundació Agbar
Per acabar la crònica museística de l’any, cal esmentar que, en l’àmbit dels premis i reconeixements internacionals, el Museu Agbar de les Aigües, de Cornellà de Llobregat, va obtenir el premi Micheletti 2010, atorgat per l’European Museum Forum. Aquest guardó reconeix la qualitat i l’exceqència en l’àmbit dels museus de ciència i tecnologia.