La lluita contra el malbaratament alimentari
La lluita contra el malbaratament alimentari va intentar reduir els 35 kg d’aliments per habitant i any que es llencen a Catalunya
© Fototeca.cat / Richard Villalon / Fotolia.com
Les organitzacions no governamentals (ONG) han fet uns estudis en què determinen que a Catalunya hi ha 1,6 milions de persones en risc de pobresa (el 21,9% de la població) i a l’Estat espanyol, 11,5 milions. En aquest marc, els aliments esdevenen valuosos i caldria gestionar-los i consumir-los amb molta cura i responsabilitat. Per això, els darrers temps, hi ha moltes entitats i institucions que han donat prioritat, en les seves agendes, a la lluita contra el malbaratament alimentari. S’entén per malbaratament alimentari els aliments que, malgrat que encara es podrien consumir, no s’aprofiten i acaben a les escombraries. Segons un estudi dut a terme per l’Agència de Residus de Catalunya i la Universitat Autònoma de Barcelona, a Catalunya es llencen 35 kg d’aliments sòlids per habitant i any.
La responsabilitat del malbaratament alimentari recau en tots els actors de la cadena de proveïment, tant en els productors, distribuïdors i comercialitzadors, com en els restauradors i consumidors. Per això, les guies i els recursos editats durant l’any 2013 van tenir múltiples punts de vista. La Fundació Alícia i l’Oficina de Medi Ambient de la Universitat Autònoma de Barcelona, amb el suport de l’Agència de Residus de Catalunya, van publicar una guia amb recomanacions per a reduir el malbaratament alimentari en el sector de l’hostaleria, la restauració i el càtering, mentre que l’Agència de Residus de Catalunya va elaborar una guia completa que analitza, de manera global, el fenomen del malbaratament dels aliments des de la perspectiva de l’impacte social, econòmic i ambiental que suposa, a la vegada que ofereix propostes per a evitar-lo i prevenir-lo. Finalment, molts organismes van publicar consells per als consumidors, com és el cas de la Universitat Autònoma de Barcelona ("STOP al malbaratament alimentari!"), l’Ajuntament de Barcelona ("Pensa, compra, cuina, menja") o l’Agència de Salut Pública de Catalunya ("Prou malbaratar aliments"), d’acord amb la proposta de l’Organització de les Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura (FAO) "Pensa. Alimenta’t. Estalvia".
Entre els consells més habituals que emeten els citats organismes hi ha el de planificar els àpats tenint en compte el nombre de persones que menjaran i els menjars que es faran a la llar, comprovar les dates de caducitat dels aliments, ajustar la temperatura de la nevera per garantir una millor conservació, respectar les indicacions de conservació dels productes, adequar les racions que es cuinen i se serveixen, aprofitar les sobres per a fer altres plats o congelar-les, etc.
Es constitueix l’Observatori de la Nutrició i d’Estudi de l’Obesitat
Vuit anys més tard que el Ministeri de Sanitat, per mitjà de l’Agència Espanyola de Seguretat Alimentària i Nutrició (AESAN), posés en marxa l’Estratègia NAOS (Estratègia per a la Nutrició, l’Activitat Física i la Prevenció de l’Obesitat), aquest 2013 es va constituir una de les eines bàsiques per a la seva avaluació i seguiment, l’Observatori de la Nutrició i d’Estudi de l’Obesitat. La Llei 17/2011 de 5 de juliol de seguretat alimentària i nutrició ja dictava l’obligació d’establir aquest observatori, que ha de tenir com a principal objectiu promoure el desenvolupament de polítiques i la presa de decisions basades en el coneixement adequat de la situació existent i la millor evidència científica.
D’aquesta manera, l’Observatori ha de ser un sistema d’informació que permeti conèixer la situació nutricional i l’evolució de l’obesitat de la població espanyola, i també una plataforma de trobada de tots els agents implicats en l’Estratègia NAOS.
Actualment, segons l’Enquesta Nacional de Salut, el 54% de la població adulta i el 30% dels infants tenen sobrepès. En la franja de 6 a 10 anys, segons l’estudi ALADINO del 2011, el 45,2% dels infants pateixen sobrepès. A Catalunya, el percentatge és del 42,5%.
L’Observatori de la Nutrició i d’Estudi de l’Obesitat és presidit pel doctor Valentí Fuster i té unes vocalies compostes per representants de l’AESAN i d’altres ministeris, societats científiques, consells de col·legis professionals, associacions i federacions espanyoles de diferents àmbits relacionats amb la nutrició i la prevenció de l’obesitat.
Malnutrició infantil a Catalunya
L’alimentació adequada és un dels drets dels infants reconegut internacionalment, i comprèn la disponibilitat i l’accessibilitat d’aliments en quantitat i qualitat suficients per a satisfer les necessitats nutricionals.
El Síndic de Greuges de Catalunya, Rafael Ribó, figura escollida pel Parlament de Catalunya i que té la missió de garantir el dret de totes les persones a una bona administració, va presentar a l’agost l’informe Malnutrició infantil a Catalunya . El document analitza aquesta problemàtica, tenint en compte la persistència de la crisi econòmica, la qual ha agreujat les condicions materials de vida de molts infants i famílies.
L’informe revela, segons dades del juny del 2013 extretes de la història clínica de l’atenció primària de l’Institut Català de la Salut, que el 0,06% (751 infants) de la població menor de 16 anys presenta codis diagnòstics relacionats amb la pobresa i la desnutrició infantil. Més de la meitat d’aquests, en concret el 56%, corresponen a infants de nacionalitat estrangera. També s’afirma, a partir de l’Enquesta de condicions de vida i hàbits de la població de Catalunya del 2011, que prop de 50.000 infants pateixen privacions alimentàries, com ara no poder menjar carn o peix per motius econòmics almenys una vegada cada dos dies.
L’informe es divideix en dos grans apartats: en un s’informa de les principals mancances que s’han detectat en aquest àmbit en les actuacions relacionades que han dut a terme les administracions implicades, i en l’altre es recullen recomanacions dirigides a aquests mateixos organismes. En aquest sentit, el Síndic va denunciar que hi ha dèficits en les polítiques públiques que caldria corregir per tal de combatre les situacions de malnutrició infantil i garantir el dret dels infants a una alimentació adequada.
La presentació d’aquest informe fou controvertida, ja que diversos professionals de la pediatria van lamentar que no es detallés ni la metodologia que s’havia seguit per a fer l’estudi ni els autors que l’havien dut a terme. També es va aclarir que s’havien confós termes com la malnutrició (com a conseqüència d’una ingesta excessiva o desequilibrada) i la desnutrició (per una mancança de nutrients). No obstant això, tant el Síndic com els pediatres van coincidir en el fet que actualment hi ha un nombre important de famílies que, per motius socioeconòmics, pateixen dificultats per a aconseguir determinats aliments.
El frau de la carn de cavall
L’Autoritat de Seguretat Alimentària d’Irlanda va detectar la presència de carn de cavall en alguns productes alimentaris elaborats, com ara lasanyes i hamburgueses, sense que aquest ingredient s’indiqués a l’etiqueta. Arran d’aquesta troballa, diversos estats membres de la Unió Europea van iniciar controls oficials, en els quals es va corroborar que diversos aliments processats només esmentaven carn de boví a la llista d’ingredients, mentre que també hi portaven carn de cavall.
La incorporació de carn de cavall pot ser deguda a una negligència dels productors o bé a un activitat fraudulenta. Sigui com sigui, les autoritats sanitàries competents van aclarir que no hi ha cap risc de seguretat alimentària per als consumidors, ja que la carn de cavall és apta per al consum humà. Es tracta, doncs, d’un error (deliberat o no) en l’etiquetatge dels productes, que conté informació enganyosa sobre el contingut carni.
La normativa d’identificació de productes alimentaris obliga que l’etiquetatge dels aliments no indueixi a error al consumidor i que contingui la llista de tots els ingredients. En el cas concret dels productes alimentaris que contenen carn, a més, s’ha d’especificar l’espècie animal de la qual prové aquesta carn, així com també la quantitat (en percentatge).
Arran d’aquests controls, a Anglaterra es va trobar també fenilbutazona en la carn de cavall, però en quantitats petites que no suposaven cap risc per a la salut dels humans. Aquest medicament veterinari només és permès en animals no destinats a la producció d’aliments, perquè en dosis elevades podria tenir efectes adversos per a la salut de les persones. Com que no és possible establir nivells segurs d’aquest medicament en els productes alimentaris d’origen animal, l’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària i l’Agència Europea de Medicaments no toleren cap residu d’aquesta substància i, per tant, en prohibeixen l’ús en la cadena alimentària.