Any rere any, les excavacions arqueològiques proveeixen un degotall difícilment quantificable de troballes d’envergadura i rellevància desiguals, fet pel qual la nostra riquesa arqueològica no para de créixer. No obstant això, un any més, el patrimoni arqueològic mundial va minvar per les destruccions de jaciments i l’espoliació de museus a conseqüència de la guerra de Síria (com ara la mesquita omeia d’Alep, del segle XI dC).
A banda d’això, es van reobrir antics debats gràcies a l’ús de noves tècniques, com ara les anàlisis d’ADN. D’aquesta manera, el 2013, es va intentar resoldre el misteriós origen dels mesopotàmics. A partir de l’ADN d’algunes dents trobades a les localitats sirianes de Tall Ashara i Tall Masaikh es va constatar la seva filiació amb poblacions actuals del Pakistan, l’Índia i el Tibet. Aquest mateix mètode es va emprar per a dilucidar la procedència dels cretencs minoics, que van poblar l’illa durant quasi tot el segon mil·lenni abans de Crist. Els resultats d’aquestes proves van indicar que podrien ser poblacions indoeuropees arribades des d’Anatòlia. La descoberta, potser, permetrà desxifrar els textos d’aquesta cultura, escrits en lineal A.
Prehistòria
Pintures descobertes a la cova d’Altxerri (Guipúscoa) d’un bisó, felins i óssos d’ara fa 39.000 anys, i a terra, dins el requadre vermell, ocre, carbó i ossos
© C. González Sainz / A. Ruiz Redondo / D. Garate Maidagan / E. Iriarte Avilés
A l’Estat espanyol es van fer descobriments que milloren el nostre coneixement de la prehistòria peninsular. Les pintures de la cova d’Altxerri (Guipúscoa), que mostren, entre altres figures, un bisó, felins i óssos, es van poder datar ara fa 39.000 anys. A més, a Barranco León (Granada) es va trobar un molar de fa 1,4 milions d’anys, per la qual cosa aquest homínid podria ser el més antic d’Europa (anterior, en un milió d’anys, al d’Atapuerca). Al jaciment també s’hi va trobar tot un conjunt d’indústria lítica (1.244 artefactes) semblant al d’Olduvai (Tanzània) i al de Dmanisi (Geòrgia), el jaciment prehistòric més antic d’Àsia, amb una antiguitat d’entorn 1,8 milions d’anys. Amb tot, la notícia més sorprenent provenia, un any més, del jaciment d’Atapuerca (Burgos), on s’ha pogut seqüenciar, amb noves tècniques, el genoma mitocondrial quasi complet d’un fèmur amb una antiguitat de 400.000 anys, un procediment que constata un parentiu genètic més semblant amb l’home de Denisova (Sibèria) que amb els neandertals.
En un àmbit més internacional, en un estudi publicat a Proceedings of the National Academy of Science, un equip internacional d’arqueòlegs, a partir de l’estudi del martell de l’orella d’un primat ara fa 1,9 milions d’anys a Swartkrans (Sud-àfrica), va constatar que el seu aparell auditiu funcionava de manera molt semblant, tot i que amb certes diferències, al del futur Homo sapiens .
A dalt de la imatge, vistes del molar fòssil trobat a Barranco León, que es considera la resta de l’homínid més antic d’Europa i, a baix, la reconstrucció tomogràfica computada del molar
© I. Toro-Moyano / B. Martínez-Navarro / J. Agusti / C. Souday / J.M. Bermudez de Castro / M. Martinon-Torres / B. Fajardo / M. Duval / Ch. Falgueres / O. Oms / J.M. Pares / P. Anadon / R. Julia J.M. Garcia-Aguilar / A.M. Moigne / M. Patrocinio Espigares / S. Ros-Montoya / P. Palmqvist
Pel que fa a les restes neolítiques i de l’edat dels metalls, cal destacar el descobriment a Burrough Hill (Regne Unit) d’un dels grups més grans d’objectes de l’edat del ferro, entre els quals hi ha un conjunt de peces de jocs d’ara fa 2.000 anys. De la mateixa manera, noves excavacions a Stonehenge van mostrar que el primer assentament a la zona podria ser del 7500 aC, és a dir, uns 3.000 anys anterior a la construcció dels famosos monuments megalítics.
Arqueologia del Pròxim Orient, bíblica i protohistòrica
Les excavacions als grans centres de la cultura mesopotàmica i egípcia van continuar desvetllant aspectes molt interessants de la vida al quart i tercer mil·lennis abans de Crist. Pel que fa a Mesopotàmia, les fotografies aèries dels jaciments arqueològics van mostrar un preocupant increment d’excavacions il·legals, fins al punt que el mercat negre d’antiguitats es troba literalment col·lapsat de tauletes d’argila procedents d’aquestes activitats d’espoli.
El Projecte Djehuty va fer, entre d’altres, la troballa de les tombes del príncep Intefmose i de l’alt oficial Ahhotep
© José Miguel Serrano / José M. Galán / CSIC
Pel que fa a Egipte, la notícia més notable fa referència a les troballes de la dinastia XVII en el decurs de la dotzena campanya arqueològica de l’equip espanyol del Projecte Djehuty a Dra-Abu el-Naga (riba occidental de Lúxor), principalment, les tombes del príncep Intefmose i de l’alt oficial Ahhotep, com també una gran quantitat de materials, entre els quals destaquen l’embenatge funerari de lli del príncep Ahmose Sapair (dinastia XVIII, mort a cinc anys). Altres descobriments que cal esmentar van ser, a Lúxor, la piràmide de Khay, visir del faraó Ramsès II (dinastia XIX), que als segles VII-VIII dC fou transformada en una ermita pels coptes, i els fragments d’una barca de fusta del 2500 aC contemporània de les piràmides de Gizeh.
Altres troballes procedeixen d’Anatòlia i del nord del llevant Mediterrani. En aquesta darrera regió es van reiniciar les excavacions a l’antiga Karkamis, un jaciment neohitita de vital importància històrica que tan sols havia estat excavat en 1876-81 i 1911-14. Pel que fa a Anatòlia, la troballa més sorprenent va ser el cap d’uns 4 cm d’una divinitat femenina del 6000 aC, vora Esmirna, l’exemple més antic de culte a les deesses mare a l’Egeu.
A Orenburg es va trobar un extraordinari kurgan del primer mil·lenni abans de Crist pertanyent a una princesa sàrmata
© Leonid Yablonsky
A Terra Santa, cal destacar l’excavació, a Beit Hanina, al nord de Jerusalem, d’un sector de l’antiga carretera que unia Jaffa i Jerusalem; tot i que la troballa és datada entre els segles II i IV, l’antiguitat de la via seria molt anterior.
Pel que fa a l’època protohistòrica, la troballa més impactant, apareguda a Orenburg, a les estepes dels Urals, va ser la d’un extraordinari kurgan o túmul del primer mil·lenni abans de Crist pertanyent a una princesa sàrmata. D’entre el centenar d’objectes trobats destaquen vint-i-sis estatuetes d’or en forma de cérvol i un calder de bronze de 102 cm de diàmetre de factura escita.
Al municipium Sigarrense (els Prats de Rei) es van trobar peces d’unes columnes de grans dimensions del que podria ser un temple
© Natalia Salazar / Patrimoni de la Generalitat de Catalunya
Quant a la península Ibèrica, cal esmentar les campanyes al jaciment ibèric de Can Tacó-Turó d’en Roina (Vallès Oriental), que, gràcies a una moneda de la seca de Laiesken, van poder datar la construcció del poblat el darrer terç del segle II aC. Ara bé, la troballa més destacable va ser el magne conjunt de ceràmiques ateneses de primera qualitat i, sobretot, uns panys de muralla ibèrica i un fossat dels segles VII-VI aC, en la primera campanya arqueològica als Prats de Rei (Anoia). Aquestes restes van permetre identificar el jaciment amb l’oppidum ibèric de Sikarra, esmentat per Ptolemeu, i mostren les seves relacions comercials amb Atenes via Empúries. Amb l’arribada dels romans (segles II-I aC), l’indret hauria estat conquerit i hauria passat a ser conegut com municipium Sigarrense .
Arqueologia clàssica i paleocristiana
Dins l’àmbit de l’arqueologia clàssica i paleocristiana, a Catalunya es van produir notícies rellevants. Al campament tardorepublicà de Puig Ciutat (Oristà, Osona), es va trobar material armamentístic intacte, com ara projectils de fona i puntes de catapulta que constaten el final violent del poblat entre el 49 i el 45 aC (durant la guerra entre Juli Cèsar i Pompeu). A més, també cal tenir present les troballes d’època romana a l’esmentat municipium Sigarrense (els Prats de Rei), entre les quals van aparèixer peces de columnes de grans dimensions (probablement, d’un temple o d’un edifici públic del fòrum) i una llosa musiva amb un crismó. La magnitud i transcendència de les troballes en aquest jaciment va portar la Diputació de Barcelona a comprometre’s a conservar i museïtzar les restes, atès que, inicialment, i contra el parer dels habitants del municipi, s’havia pres la decisió de tornar-ho a tapar tot.
En l’àmbit internacional, es van trobar els indicis d’una massacre datada a l’època hel·lenística (segle III aC) a la península de Crimea, en el territori rural que depèn de la colònia grega Heraclea del Pont, relacionada, segurament, amb una expedició de càstig pels grecs que habitaven aquesta polis. A banda d’això, a les excavacions a l’antiga Argilos (al nord de Grècia) es va descobrir un dels pòrtics més antics de la zona (segle VII aC), que identifiquen el lloc de l’àgora local. Finalment, a Atenes, va aparèixer una deessa serp pintada sobre una placa de terracota que, probablement, representa Demèter.
A l’àgora de l’antiga Laodicea, a Turquia, es van recuperar unes columnes immenses del segle I dC de 7 m d‘alçària
© Celal Simsek / Pamukkale University
Amb relació a l’arqueologia romana d’àmbit internacional, cal destacar la troballa de les restes del temple de Júpiter Estàtor al peu del palau construït per Ròmul (segle VIII aC); la documentació d’unes grans termes a l’antiga Sozopol (Burgas, Bulgària), on es van trobar divuit pintes de fusta; la recuperació d’unes columnes de 7 m d’alçària (segle I dC), de l’àgora de l’antiga Laodicea (Denizli, Turquia); el redescobriment del sector residencial (segles IV-VI) de Stobi (Gradsko, Macedònia), la capital romana de Macedònia; i l’excavació d’una de les factories de salsa de peix (garum ) de Pompeia, on van aparèixer més d’un centenar d’àmfores, apilades a punt per a ser reomplertes. Un altre descobriment notable va ser un pou d’època baix-imperial (segles IV-VI) a Heslington (Gran Bretanya) reomplert amb més de mil objectes que mostra com, davant els avenços romans per a proveir-se d’aigua mitjançant aqüeductes, els pous d’època preromana es van cegar i s’empraren com a dipòsit de runam. Finalment, el fragment escultòric d’un cap de grans dimensions trobat al jardí d’una vicaria de Chichester (Gran Bretanya) podria correspondre a un dels bustos de l’emperador Neró, condemnat pel senat l’any 68.
El tros de mur trobat al subsòl de l’església dels Sants Màrtirs Just i Pastor de Barcelona ha estat interpretat com a part d’una piscina baptismal de planta de creu d’una església del segle VI
© Servei d'Arqueologia / Ajuntament de Barcelona
Pel que fa a l’arqueologia paleocristiana, el tros de mur trobat al subsòl de l’església dels Sants Just i Pastor de Barcelona el 2012 va ser interpretat com una part d’una piscina baptismal de planta de creu d’una església del segle VI a la qual s’hauria vist desplaçat el bisbat catòlic durant l’ocupació visigòtica de Bàrcino. Partint d’aquesta premissa, les restes trobades a la campanya del 2013 es van interpretar com una part d’un absis i d’una cripta.
Arqueologia de l’Amèrica precolombina
La notícia més interessant va ser la localització d’un observatori astronòmic inca en un indret força inaccessible del Parc Nacional del Machu-Picchu, una troballa que permet conèixer millor la relació entre les observacions astronòmiques i els cerimonials religiosos del solstici. També van ser destacables els resultats de les excavacions a la ciutat maia de Chactun (al sud-est de Campeche), que han permès recollir noves dades sobre la vida quotidiana dels seus habitants, en especial, l’estela d’un calendari lunar del segle VIII dC.
En un pla més anecdòtic, va tenir un gran ressò mediàtic la troballa, a Piedra Labrada (Mèxic), d’una estàtua de granit d’1,6 m que representa un jugador de pilota mesoamericà d’entorn el 600 dC; l’estàtua presenta signes d’una decapitació ritual.
Arqueologia medieval i postmedieval
La notícia més destacada va ser la troballa de restes de seda persa a la necròpoli víking de Hamaroy (Noruega), molt semblants al centenar de petits fragments d’aquest mateix material que es van trobar ara fa uns cent anys entre les restes d’un vaixell víking a Oseberg. En aquell moment, es van interpretar com a part del botí procedent de saqueigs a monestirs anglesos, però d’aquesta darrera troballa sembla inferir-se que la seda persa hauria estat duta, sorprenentment, per comerciants bizantins o perses que haurien arribat fins a l’Europa septentrional. A més, animats per tota la reeixida campanya d’identificació de les despulles del rei Ricard III d’Anglaterra, mort a la batalla del camp de Bosworth (1485), ara l’objectiu dels arqueòlegs anglesos és verificar si l’ocupant de la tomba de l’església de Sant Bartomeu de Winchester és el rei Alfred (segle IX dC).
Es va inaugurar la reconstrucció del claustre menor i el refetor de la cartoixa d’Escaladei, en ruïnes des dels temps de la desamortització de Mendizábal
© Generalitat de Catalunya
Pel que fa a l’arqueologia catalana, cal assenyalar tant la inauguració de la reconstrucció del claustre menor i el refetor de la cartoixa d’Escaladei, en ruïnes des dels temps de la desamortització de Mendizábal, com la reobertura de les Drassanes Reials després de vint-i-cinc anys de rehabilitació.
Altres descobriments interessants van ser les troballes del temple hinduista més gran i antic de tot Indonèsia a Denpasar (Bali, segles XIII-XV dC); de la tomba d’una primera ministra xinesa del final del segle VII dC a Xianyang (província de Shaanxi), i d’una necròpoli amb una antiguitat entorn dels 2.000 anys amagada entre les elevacions del Caucas rus en què destaca la tomba d’un guerrer amb un aixovar compost per joies d’or, una malla de ferro i nombroses armes, especialment, una espasa de ferro de 91 cm que duia entre les cames.
Arqueologia submarina
Una de les notícies més interessants va ser la troballa d’un peci, datat entorn del 900 dC, a les costes septentrionals d’Austràlia carregat amb diverses mercaderies, entre les quals hi havia un conjunt de monedes àrabs. Aquesta troballa podria indicar que els comerciants de la península Aràbiga ja havien arribat a aquesta part del continent oceànic molt abans que els primers navegants europeus del segle XVII (Willem Jansen, Luiz Vaes de Torres, Dirk Hartog i William Dampier). El descobriment s’ha de posar en connexió amb el vaixell àrab enfonsat a l’illa indonèsia de Belitung, carregat de productes xinesos, un dels quals duia la seva data de manufactura (16 de juliol de 826).
Cal destacar, també, la notícia que, a l’antiga Faselis, al sud-oest de Turquia, es vol reconstruir un vaixell de guerra que es dedicava al comerç entre la mar Negra i Egipte, amb la intenció de fer un viatge de proves fins a Alexandria, com en els temps antics.
Numismàtica i epigrafia
La troballa numismàtica més interessant de l’any va ser el conjunt aparegut als peus de la muntanya del Temple, a Jerusalem, integrat per trenta-sis monedes d’or, joies d’or i plata i un medalló d’or decorat, en una de les seves cares, amb una menorà; l’amagatall podria datar del segle VII aC, és a dir, del període de la conquesta assíria. Altres troballes d’interès van ser els quaranta-vuit escuts d’or que formen part d’un galió del segle XVIII enfonsat per un huracà a les costes de Florida; les 60 monedes trobades en un petit tresor al nord de Dinamarca decorades amb una creu i, per tant, atribuïdes al rei noruec Harald Dent Blava (segle X dC), primer monarca cristià en aquests dos països septentrionals; o diverses peces romanes procedents de les excavacions a l’església de Sant Jaume i Felip, a Milà, que permeten afinar la datació de la usurpació de Magnenci (351-353).
En l’àmbit epigràfic, va destacar la troballa, en un jaciment neolític a Zhuangqiao (província de Xangai), d’un conjunt d’uns dos-cents fragments amb textos escrits sobre ceràmica, jade, pedra, fusta, ivori i os, que podrien haver estat escrits en un xinès molt arcaic. Són datats ara fa 5.000 anys, amb la qual cosa endarrereixen 1.400 anys la datació dels textos xinesos més antics coneguts, que fins ara dataven del 1500 aC.