Arxivística
Al mes de juny es va constituir el Consell de Cooperació Arxivística de l’Estat, òrgan adscrit al Ministeri d’Educació, Cultura i Esport que canalitza la cooperació arxivística entre les administracions públiques i altres entitats de l’Estat espanyol i de les comunitats autònomes. Al cap d’un mes, el Parlament de Catalunya es va adherir a la Declaració Universal sobre els Arxius que la UNESCO havia proclamat al desembre del 2011, segons la qual es posa de manifest la rellevància dels arxius per a la preservació de la memòria col·lectiva, el foment de la democràcia i la transparència de l’Administració.
Les noves instal·lacions on es va traslladar l’Arxiu de la Ciutat de Tarragona
© Arxiu Ciutat de Tarragona
Pel que fa als equipaments arxivístics, la Filmoteca de Catalunya va inaugurar, al juliol, un nou espai de conservació i restauració al Parc Audiovisual de Terrassa. L’edifici, de 1.200 m2, està dotat amb les infraestructures i la maquinària més modernes i adequades per al manteniment dels prop de 20.000 títols i prop d’un milió de fotografies del seu fons. Per la seva banda, l’Arxiu Històric de la Pabordia d’Eivissa també va millorar-ne les instal·lacions; l’arxiu i la biblioteca del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya va triplicar-ne l’espai, i ara disposa de fins a 1.200 m2; l’Arxiu de la ciutat de Tarragona es va traslladar a unes noves instal·lacions, i a Gandesa es va inaugurar el nou Arxiu Comarcal de la Terra Alta, de 1.518 m2.
Biblioteconomia
Les 369 biblioteques públiques de Catalunya ofereixen un nivell alt de serveis, comparable al de qualsevol altre país europeu. Es tracta del servei cultural més utilitzat: el 44% de la població disposa de carnet i anualment les biblioteques reben més de 25 milions de visites i deixen en préstec uns 17 milions de llibres, CD, DVD i revistes. Tanmateix, la crisi econòmica també ha afectat el servei perquè les administracions hi destinen menys recursos, cosa que suposa menys partides per a la renovació del personal, les adquisicions i la programació d’activitats.
A l’antiga fàbrica Alchemika es va inaugurar la nova Biblioteca Camp de l’Arpa – Caterina Albert
© Jordi Casañas / Biblioteques de Barcelona
Malgrat la situació, a Barcelona es van inaugurar la Biblioteca Camp de l’Arpa – Caterina Albert, amb seu a l’antiga fàbrica Alchemika (desembre del 2012), i la Biblioteca El Clot – Josep Benet, a l’edifici del Museu del Disseny (novembre del 2013); a Capellades, la Biblioteca El Safareig; a Castellserà, la nova i més gran Biblioteca Valeri Serra i Boldú; a Cornellà de Llobregat, la Biblioteca Sant Ildefons, la tercera de la ciutat (que comparteix edifici amb l’Auditori); a Girona, la Biblioteca Pública de Girona, amb un nou edifici de 7.000 m2 –la més gran de les públiques de Catalunya–; a Manresa, la Biblioteca Ateneu les Bases (desembre del 2012); a Mataró, la Biblioteca Antoni Comas, la segona biblioteca de titularitat pública de la ciutat; a Navarcles, el nou emplaçament de la Biblioteca Sant Valentí; a Oriola, la Biblioteca María Moliner; a Porqueres, la Biblioteca Carles Fontserè; a Sant Antoni de Vilamajor, i a Sant Jaume d’Enveja, la Biblioteca Francesc Balagué. Fora de les nostres fronteres, a Birmingham, es va inaugurar un nou edifici per a la biblioteca pública, la més gran d’Europa, amb més de 31.000 m2, repartits en deu pisos.
En l’àmbit internacional, aquest any es va inaugurar a San Antonio (Texas) la primera d’una sèrie de biblioteques públiques sense llibres en paper, anomenades BiblioTech, seguint el camí establert per la primera biblioteca universitària sense llibres –la d’Enginyeries Aplicades i Tecnologies de la Universitat de Texas, a San Antonio, que es va inaugurar el 2010.
Finalment, el 2013, el Col·legi Oficial de Catalunya i la Biblioteca de Catalunya, respectivament, van publicar en català dos textos normatius d’àmbit internacional: Directrius de l’IFLA per al servei de les biblioteques públiques i ISBD: descripció bibliogràfica normalitzada internacional . Cal esmentar que la presència de professionals catalans en òrgans internacionals es va mantenir tant a l’ICA (Consell Internacional d’Arxius) com a l’IFLA (Federació Internacional d’Associacions i Institucions Bibliotecàries).
Documentació
La Generalitat de Catalunya va obrir a internet el Portal de la Transparència, on es publiquen dades sobre el Govern, els serveis públics, la distribució de recursos o el coneixement científic i de recerca. A la vegada, es pretén impulsar l’aprofitament de la informació per generar valor, ja que en bona part pot ser descarregada i reutilitzada. A l’Estat espanyol, al febrer del 2013 i seguint una iniciativa semblant que existeix des del 2010 a escala europea, el Govern espanyol va aprovar l’Agenda Digital Espanyola, un programa d’actuacions per fomentar l’economia digital, la transparència informativa i l’administració electrònica. Paral·lelament, es va tramitar una Llei de transparència i accés a la informació pública.
La Memòria Digital de Catalunya, un projecte endegat pel Consorci de Biblioteques Universitàries de Catalunya des del 2006, va incrementar els materials disponibles en línia, amb una col·lecció de gravats dels segles XVI al XIX de la Universitat de Barcelona, diversos textos jurídics antics de la Universitat Pompeu Fabra o un epistolari del llegat Ferrater Móra de la Universitat de Girona. La Biblioteca de Catalunya va iniciar el projecte en línia Transcriu-me, amb la col·laboració dels usuaris per transcriure manuscrits que la biblioteca posa a la xarxa, i la Cartoteca de Catalunya va finalitzar una experiència semblant, en la qual els usuaris han georeferenciat una col·lecció de quasi 1.500 mapes antics digitalitzats.
La preservació de la documentació custodiada als arxius va creixent, i mitjançant la digitalització, que permet mostrar grans quantitats d’informació disponible, aquesta documentació es va fent pública a internet. Durant l’any 2013 va destacar la feina feta pel Servei de Premsa Digitalitzada de l’Arxiu Municipal de Girona, que al final del 2012 va començar a mostrar la digitalització del diari Avui entre els anys 1990 i 2010, que se suma al conjunt de capçaleres gironines ja disponibles en línia (des del 1808, amb el Diario de Gerona ). En total són vint-i-dues publicacions, que, amb les més de 500.000 noves pàgines afegides, s’han convertit en més de dos milions de pàgines disponibles. Per la seva banda, el Diario de Mallorca va publicar a internet una col·lecció d’unes 2.000 fotografies antigues proporcionades per particulars. Radiotelevisión Española (RTVE) va posar a disposició pública per internet el seu arxiu històric amb més de 4.000 vídeos, que inclouen el No-Do, noticiari que retrata la vida social, cultural i política del franquisme i la Transició (entre el 1943 i el 1981). La UNESCO va fer públiques, per internet i de manera gratuïta, les seves publicacions, incloses les obres aparegudes des del 1996. Finalment, la Biblioteca Vaticana va publicar a internet els primers 256 manuscrits del seu fons; el projecte va començar el 2010 i s’espera que vers el 2018 el públic tindrà a l’abast 80.000 manuscrits i incunables.
Portal de la nova Biblioteca Pública Digital dels Estats Units d’Amèrica
© Digital Public Library of America
Cal esmentar, també, que als Estats Units es va crear la Biblioteca Pública Digital, a semblança del projecte europeu Europeana. Es tracta de documents procedents d’arxius, biblioteques i museus dels Estats Units (textos, vídeos, imatges) disponibles lliurement a internet. Al final del 2013 tenien més de cinc milions d’objectes, entre els quals s’hi troben prop de 1.000 documents en català.
Altres projectes documentals destacats del 2013 van ser la creació de SIBHIL·LA (Servei d’Informació Bibliogràfica i de Documentació d’Història, Llengua, Literatura i Art de Catalunya), per la Universitat Autònoma de Barcelona, a partir de la combinació de dues bases de dades existents des del 1987 sobre història local de Catalunya i sobre llengua i literatura catalanes; la compilació selectiva i sistemàtica de pàgines web amb domini .es, per la Biblioteca Nacional d’Espanya en col·laboració amb Internet Archive, seguint el mateix objectiu que els projectes Patrimoni Digital de Catalunya (PADICAT) i Arxiu del Patrimoni Digital Basc (ONDARENET), que es van iniciar el 2005 i el 2007, respectivament; l’emmagatzematge exhaustiu d’una còpia de totes les pàgines web publicades al Regne Unit –es calcula que al país hi ha uns 4,8 milions de llocs web diferents–, per la Biblioteca Britànica, amb la col·laboració de les biblioteques nacionals d’Escòcia i Gal·les i d’altres d’universitàries.
Finalment, gràcies a la nova tecnologia Linked Open Data, que permet aprofitar informacions diverses que es trobin convenientment preparades a la xarxa, han sorgit projectes innovadors, com el de l’Arxiu de la Masia Catalana del Centre Excursionista de Catalunya, en el qual es localitzen en un mapa, gràcies a les dades de l’Institut Cartogràfic de Catalunya, les masies catalogades per l’entitat.