La cultura popular va donar suport clarament a la reivindicació pel dret a decidir i a l’aspiració d’independència que va sacsejar Catalunya el 2013. Això es va visualitzar al llarg de tot l’any, però d’una manera especial en els dos actes centrals d’aquesta lluita nacional: la Via Catalana i el Concert per la Llibertat. Els castells, que estan vivint una etapa d’esplendor i de gran arrelament popular, en van ser la punta de llança, però tampoc no hi van faltar els gegants, els grallers, els bastoners i el bestiari festiu, entre altres elements. Aquesta presència del folklore del país va ser molt rellevant l’Onze de Setembre durant el desplegament de la Via Catalana de punta a punta del Principat. Cal destacar la concentració de colles castelleres al voltant de l’arc de Berà i la notable afluència de parelles de gegants a la zona d’Avinyonet del Penedès. Pel que fa al concert del camp del Barça del 29 de juny, va ser molt rellevant que els organitzadors proposessin plantar un tres de nou amb folre, a la mitja part del recital, a la colla que està més en forma, els Castellers de Vilafranca.
Castells de somni
Els Castellers de Vilafranca van tornar a fer un any espectacular, en què van culminar castells mai realitzats
© Castellers de Vilafranca
A banda d’aquestes actuacions, el món dels castells va viure un any memorable, en el qual van destacar un seguit de lliçons magistrals d’aquesta colla vilafranquina, sobretot les diades de Sant Fèlix i Tots Sants, i també una actuació per emmarcar de la colla Joves de Valls la diada de Santa Úrsula. Els Castellers de Vilafranca van completar dues vegades el tres de deu amb folre i manilles, una construcció que encara no havien aconseguit descarregar mai, i que era una espina que tenien clavada. Per la festa major de Vilafranca, els verds van firmar una actuació que podria ser considerada la millor de la història. A banda d’aquest castell de deu pisos, els vilafranquins van descarregar tres castells més de gamma extra: l’imponent quatre de nou sense folre i el quatre de nou amb folre i agulla, a més del pilar de vuit amb folre i manilles. En el cas de la diada de l’1 de novembre, a banda de confirmar la solvència a l’hora de defensar el tres de deu, es va poder constatar que el repte d’assolir l’inèdit quatre de deu amb folre i manilles és una fita a l’abast de la colla de la camisa verda, després d’haver protagonitzat el primer intent vàlid que mai s’hagi fet d’aquest castell. Els vilafranquins també van descarregar el cinc de nou amb folre i el pilar de vuit amb folre i manilles. En total, els Castellers de Vilafranca van firmar vint-i-dos dels quaranta-set castells de gamma extra del 2013, dues xifres rècord. A més dels ja esmentats, s’ha de destacar que els vilafranquins van completar tres vegades un castell inèdit, el nou de vuit amb només una enxaneta. Per a acabar d’arrodonir l’any del seu 65è aniversari, a més d’actuar a Londres i a Frankfurt, els Castellers de Vilafranca van presentar el primer volum del llibre de la colla, escrit per Eloi Miralles.
En la millor temporada castellera de tots els temps, sens dubte, va sobresortir també la Joves de Valls, que per Santa Úrsula va assolir la millor actuació de la seva història en completar el quatre de nou sense folre –el primer que s’havia vist mai a Valls–, el cinc de nou amb folre i el seu primer pilar de vuit amb folre i manilles, aquest darrer només carregat. En aquella mateixa diada, la Vella de Valls va carregar el cinc de nou amb folre i, en una demostració de coratge, es va estavellar tres vegades contra el tres de deu amb folre i manilles. Abans, per Sant Fèlix, la Joves ja havia plantat el cinc de nou amb folre, mentre que la Vella havia completat el dos de nou amb folre i manilles, a més de carregar el pilar de vuit emmanillat. En aquesta mateixa diada, els Minyons de Terrassa, que no van tenir un bon any, van carregar el dos de nou amb folre i manilles. L’altra gamma extra dels terrassencs va ser el cinc de nou amb folre en la seva diada.
Entre les colles més destacades del 2013, cal esmentar la Jove de Tarragona, que va descarregar per primera vegada a la seva ciutat el cinc de nou amb folre i que va ser capaç de carregar el seu primer pilar de vuit. Els Castellers de Barcelona van completar la seva primera tripleta màgica, que incloïa el segon quatre de nou amb folre de la colla, catorze anys després del primer. També van assolir la primera tripleta i el seu primer pilar de set els Castellers de Sants, una formació que al mes d’agost va ser a l’Índia convidada pels govindes i va participar en un festival de construccions humanes. Els Castellers de la Vila de Gràcia van ser una de les colles que més van progressar gràcies al seu primer tres de nou amb folre i altres castells, que van ampliar el seu repertori. Els Xicots de Vilafranca van carregar per primera vegada el cinc de vuit, mentre que els Castellers de Sabadell van assolir el set de vuit; els Marrecs de Salt, la torre de vuit i el pilar de sis, espadat que també van fer els Castellers de Terrassa. Una altra dada de l’efervescència castellera és que es van crear disset colles noves, que eleven a vuitanta-tres el total de formacions, sense oblidar la proliferació de castells complexos que demanen la presència d’un gran nombre de castellers. En l’apartat negatiu, cal parlar del lleuger augment de les caigudes, algunes de les quals van ser significatives i van obligar a acabar abans d’hora les diades de Gràcia i de Sant Magí, un fet gens habitual.
Rumba i altres músiques tradicionals
El 2013 es va celebrar la Diada de la Rumba gràcies a l’impuls del Foment de la Rumba Catalana i el micromecenatge
© Ana Palma / FORCAT
Cap al final del 2013 va tenir lloc la Diada de la Rumba, una iniciativa que es va desplegar per Barcelona, Vic, Girona i Granollers, a més de Madrid i Saragossa, i que va incloure un congrés. L’origen d’aquesta diada l’hem d’anar a buscar al Tradicionàrius del 2009, però va ser el 2013 que va sortir al carrer i es va escampar pel territori. Es van fer tallers i actuacions nocturnes, i va ser una realitat gràcies a l’impuls del Foment de la Rumba Catalana i el micromecenatge. Cosina germana del flamenc, la rumba –un cant de taverna amb un aire molt de port– és un gènere molt català que s’ha estès a molts llocs.
Tal com ja estava previst, Al Tall, l’històric grup valencià, es va acomiadar dels escenaris amb unes memorables actuacions a L’Auditori de Barcelona, al febrer, i al Palau de Congressos de València, el 18 d’octubre. En aquest darrer recital, després d’una brillant trajectòria de trenta-vuit anys en què es va convertir en un grup de referència als Països Catalans, van estar acompanyats d’una trentena de músics convidats i van cloure el concert amb El cant de la muixeranga . Val a dir que la música tradicional, que mou més diners que altres àmbits de la cultura popular, és dels que més està notant la crisi. En canvi, el caràcter popular de les festes majors i les actuacions folklòriques atrau un tipus de públic no habitual.
La Fira Mediterrània va acollir artistes internacionals, com els occitans Moussu T e lei jovents, amb el seu blues mediterrani
© Ruben S. Poveda / Fira Mediterrània
La Fira Mediterrània de Manresa del 2013 va tenir un elevat component musical en la setzena edició. Inaugurada per Jordi Savall, que va fer una nova lectura del projecte Mare nostrum, va tenir l’encert d’incloure l’encaix entre l’univers tradicional i el jazz . En van ser un exemple els belgues Aka Moon i els occitans Moussu T e lei jovents, amb el seu blues mediterrani. Rocío Márquez, una figura emergent de l’escena flamenca, va enlluernar amb la seva tècnica vocal, mentre que Franca Masu va embruixar amb la fusió de mediterraneïtat, arquitectures de jazz i perfum de saudade . També Kiko Veneno va fer una revisió de la seva trajectòria amb Cordes del Món, l’elenc que va executar els arranjaments de Refree. I Obrint Pas, els principals hereus d’Al Tall, que havien anunciat una retirada temporal, van oferir un recital acústic amb els seus temes clàssics més despullats i, per tant, amb més presència del caràcter popular de la seva música. Això va fer que els instruments tradicionals del País Valencià, com el pandero, la viola de roda i la dolçaina, tinguessin més protagonisme. En sintonia amb els temps que corren, es va convidar vuit bloguers americans i europeus, que en van fer un seguiment.
Les àligues, els Miquelets i els gegants
Cervera va presentar una àliga a partir d’un cap que data probablement del segle XVIII
© Diputació de Lleida
El 2013 es va produir un fet gens habitual: l’estrena en un mateix any de tres àligues. La de Cervera, estrenada el 5 de febrer, té el punt de partida en un cap d’àliga excepcional, probablement del segle XVIII. La nova, com l’original, és de fusta, coberta de pell, seguint el cànon del daurat. Al Vendrell, amb un seguici de festa major, tot i no haver-hi tradició es va voler enriquir la festa amb una àliga que es va estrenar el 23 de juliol. Finalment, a Cardona es va documentar la sortida d’una àliga en una paret del Palau Graells. És un gravat curiosíssim, del segle xv, en què es veu un home àliga, i pot esdevenir la imatge més antiga de totes les que hi ha datades, si tenim en compte que l’àliga de la Bisbal d’Empordà és del 1772, coetània de la de Berga. El cert és que l’àliga bicèfala de Cardona probablement va desaparèixer el 1714 i ara s’ha volgut recuperar –es va presentar el 7 de setembre– a les portes del Tricentenari.
Precisament, aquesta efemèride va sacsejar el panorama de la cultura popular, en què va sobresortir la proliferació de Miquelets i grups de recerca i reconstrucció històrica. En aquest context, va destacar la recuperació de la "coronela" (l’exèrcit regular català), amb cavalls i una guàrdia d’honor amb gran rigor en la indumentària, que es va incorporar als actes de les festes de la Mercè de Barcelona, coincidint amb l’obertura del Born Centre Cultural, un espai dedicat a la memòria històrica d’aquella època. A la pràctica, doncs, aquest tricentenari va arrencar l’Onze de Setembre del 2013 i s’allargarà un any, amb moltes activitats, com ara el Congrés de Gegants, que va començar al final de novembre a Cervera, continuarà en diverses subseus durant el 2014 i s’acabarà a Barcelona amb un congrés internacional.
Noms propis i ciutats rellevants
Entre les distincions i els premis més destacats del 2013 en l’àmbit de la cultura popular, cal esmentar que Els Comediants van rebre el premi Joan Amades del 2012 i que el Premi Nacional de cultura popular va ser per al Centre de Lectura de Reus. Van rebre la Creu de Sant Jordi, a títol individual, Francesc Piñas, històric casteller de la Vella de Valls, i les entitats següents: Agrupació Excursionista de Catalunya, Centre Moral d’Arenys de Munt, Centre Moral i Cultural del Poblenou, Confraria de Sant Marc Evangelista de Mestres Sabaters de Barcelona –responsables del Museu del Calçat–, Cor Vivaldi – Petits Cantors de Catalunya, Comissió Cavalcada dels Reis d’Igualada (del final del segle XIX), Gremi de Marejants – Societat Marítima i Protectora de Tarragona (segle XVIII) –involucrats en la Setmana Santa tarragonina– i Societat Coral l’Esperança d’Arenys de Mar.
D’altra banda, el 2013 Arenys de Munt va ser la primera capital de la sardana, que va agafar el relleu de l’antiga Ciutat Pubilla de la Sardana. L’aplec internacional de la sardana i la mostra de grups folklòrics es va celebrar a Verona, mentre que Calella va ser la Ciutat Gegantera i a Sallent es va fer la fira del món geganter. La trobada nacional de bastoners va acollir-la Prats de Lluçanès, i la de bandes de música de Catalunya, el Perelló.
Enguany, cal lamentar la mort de Francina Boris Codina, una locutora de ràdio gairebé centenària que l’any 1942 va començar a presentar Nostra dansa, el programa degà de la informació sardanística a Catalunya, una tasca que va desenvolupar durant més de seixanta anys. Afable i càlida, també va impulsar la creació de diversos aplecs i trobades sardanistes a les comarques de Girona.
Cal destacar l’exposició itinerant "Catalunya, terra d’ateneus", un recorregut pel teixit ateneístic català, al Museu d’Història de Catalunya. Els ateneus, reflex de les societats cientificoliteràries que s’estenien per Europa al llarg del segle XVIII, aquí van tenir un segell propi. En concret, els ateneus catalans, amb més de cent cinquanta anys d’història, es van caracteritzar per potenciar la millora intel·lectual dels associats. Amb el temps han accentuat la seva vocació social i han tingut un paper significatiu en el manteniment de la cultura catalana, agrupats sota el paraigua de la Federació d’Ateneus de Catalunya.
El 2013 també va ser una bona ocasió per a lloar la tasca de l’Institut Ramon Muntaner (IRM), responsable de la coordinació del treball d’inventari del patrimoni festiu que han desenvolupat el centenar llarg de centres d’estudis de parla catalana –locals i comarcals– i que es va completar a final d’any. Aquest és el pas previ a la catalogació. L’IRM també promou el Recercat, que és la Jornada de Cultura i Recerca Local dels Territoris de Parla Catalana, organitza col·loquis internacionals i participa activament en les Jornades Europees del Patrimoni.