Literatura 2013

L’any 2013 va estar ben atapeït d’esdeveniments i de celebracions literàries. El més destacat va ser la commemoració de l’Any Espriu, ja que el 10 de juliol es complia el centenari del seu naixement. Entre els esdeveniments més destacats cal citar Itineraris Salvador Espriu, l’edició del llibre Espriu, transparent a càrrec d’Agustí Pons i diversos actes commemoratius, un dels quals va ser l’institucional de la Diada, que va tenir el poeta i la seva obra com un dels referents essencials. També mereix menció especial la publicació d’Ocnos i el parat esglai, llibre pòstum d’Espriu que aplega els seus assaigs, molts d’inèdits fins ara.

Durant l’any també es va celebrar l’aniversari de diverses editorials. La Galera va commemorar el seu 50è aniversari –entre altres actes, amb una exposició a la biblioteca Jaume Fuster de Barcelona–, l’editorial Joventut va complir noranta anys i l’associació d’escriptors PEN Català també va celebrar els noranta anys de diplomàcia cultural amb l’exposició "Diàleg sobre la literatura catalana amb el món". També hi van tenir cabuda els aniversaris d’altres referents de la literatura catalana. L’escriptor Josep Vallverdú va complir 90 anys, i per commemorar-ho l’Institut d’Estudis Ilerdencs (IEI) va organitzar un cicle de conferències titulat "Josep Vallverdú, passeig d’aniversari". L’Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat va escollir el 2013 Any Joana Raspall per celebrar el centenari d’aquesta escriptora i homenatjar la seva obra amb diverses activitats, entre d’altres, el Congrés de Llengua dedicat exclusivament a l’escriptora. Amb motiu del centenari del naixement de l’escriptor Joaquim Amat-Piniella, l’Ajuntament de Manresa i el Memorial Democràtic van organitzar diverses exposicions, entre les quals cal destacar "La veu de l’infern nazi", i l’editorial Club Editor va reeditar la seva obra K.L. Reich, de caràcter testimonial. La Institució de les Lletres Catalanes va rendir homenatge al centenari de l’escriptor Joan Teixidor a partir de l’exposició "Joan Teixidor (1913-1992): No visqueu més en fragments". En record dels 10 anys de la mort del poeta Miquel Martí i Pol, el teatre Victòria va acollir la funció teatral 10 anys recordant Miquel Martí i Pol .

Espai interior de La Impossible, una de les noves llibreries de Barcelona

© La Impossible

El mes de gener va començar (dia 7) amb el tancament de l’emblemàtica Llibreria Catalònia, de la ronda de Sant Pere de Barcelona. El dia 8, Oriol Izquierdo va ser cessat com a director de la Institució de les Lletres Catalanes, i Yvonne Grilley, com a directora general de Política Lingüística. El dia 17 es va inaugurar al Palau Robert l’exposició "Llegir com viure. Homenatge a Joan Triadú 1921-2010", mentre que l’endemà la llibreria Robafaves, de Mataró, va anunciar la suspensió d’algunes de les seves activitats. El 21 de gener es va confirmar que Enciclopèdia Catalana faria un ERO, que comportava l’acomiadament d’un 25% de la plantilla, i també que tancaria la Llibreria Proa Espais al final de mes. El 23 de gener es va celebrar l’acte inaugural de l’Any Espriu al Palau de la Música Catalana, i durant els dies 25 i 26 va tenir lloc el primer festival Tiana Negra . De l’1 al 9 de febrer es va celebrar la BCNegra, el dia 26 Màrius Serra i Vicent Salvador van esdevenir nous membres de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans i el 27 es va inaugurar la XXIV Setmana del Llibre en Català de Mallorca. El 22 de març el Grup 62 va deixar la seva seu del Raval per instal·lar-se a l’edifici del Grup Planeta a l’avinguda Diagonal de Barcelona. El 18 d’abril els gremis d’editors i de llibreters van fer públic l’informe que, entre altres qüestions, assenyalava que els catalans van llegir una mitjana de 4,3 llibres durant el 2012, un llibre més que fa 6 anys. Per la Diada de Sant Jordi hi va haver vendes similars a les de l’any anterior: Victus, d’Albert Sánchez Piñol, va ser el llibre més venut.

Des del 8 fins al 14 de maig va tenir lloc la Setmana de Poesia de Barcelona amb la nova incorporació de Sam Abrams i Ernest Farrés com a directors. El dia 15 l’Institut Ramon Llull va fer el balanç de les subvencions a traduccions a altres llengües entre els anys 2002 i 2012, que va donar com a resultat 2,5 milions d’euros. El 30 d’abril es va presentar el novè i últim volum de les Obres Completes de Pompeu Fabra i el 31 d’aquest mes es va conèixer que Planeta comprava la part que tenia La Caixa dins de l’accionariat del Grup 62. El dia 7 de juny es va constituir la plataforma Autors en Perill d’Extinció (APE), i al cap de tres dies Joan Domènec Ros va ser nomenat president de l’Institut d’Estudis Catalans en substitució de Salvador Giner. El dia 30 es va publicar el número 100 de la revista Els Marges, i l’1 de juliol, l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) es va mostrar contrària a la proposició no de llei presentada pel PP relativa a l’origen iber del valencià. Durant l’edició de la Universitat Catalana d’Estiu, el 22 d’agost, Francesc Vallverdú va rebre el premi Canigó a la trajectòria. El dia 5 de setembre l’Associació d’Editors va presentar les dades de l’any en què destacava que el 75,2% de lectors a Catalunya llegeixen en català (un increment de l’1,3% respecte a l’any anterior) i que entre els lectors de 10 a 13 anys la lectura en català ja supera la del castellà (50,3%).

Entre el 6 i el 15 de setembre es va celebrar la 31a edició de la Setmana del Llibre en Català, que va cloure l’edició amb el 7,5% més de facturació respecte a l’any anterior i 25.000 assistents. El dia 14 es va anunciar una gran notícia: la reobertura de la històrica llibreria Ona de Barcelona. El 3 d’octubre Vicenç Villatoro va abandonar el càrrec de director de l’Institut Ramon Llull i va ser substituït per Àlex Susanna, i al cap de quatre dies es va conèixer que en les tres primeres setmanes de venda a França de Confiteor, de Jaume Cabré, s’havien venut 20.000 exemplars. El 22 d’octubre la historiadora i crítica d’art Sílvia Muñoz d’Imbert va reemplaçar Norbert Tomàs Bilbeny com a directora del CoNCA. Al principi de novembre va tancar una altra llibreria històrica de Barcelona, Roquer.

Premis i distincions

Premis literaris 2013

El premi Josep Pla va ser per a Una família exemplar, de Genís Sinca. Jordi Sierra i Fabra va ser guardonat per L’extraordinari enginy parlant del Professor Palermo amb el premi La Galera Joves Lectors. Pel que fa als premis Ciutat de Palma, el Llorenç Villalonga de narrativa va ser per a Sí, podem?, de Marc Pallarès Piquer, i el Joan Alcover de poesia, per a El vers de l’esclau, de Josep Maria Llauradó Pons. David Cirici va guanyar el premi Edebé de literatura infantil per Molsa, i el Ramon Llull va ser per a L’estiu que comença, de Sílvia Soler. Laia Soler va guanyar el premi La Caixa/Plataforma de novel·la juvenil per Els dies que ens separen, i es va lliurar el Maria-Mercè Marçal de poesia a El llançador d’espases, d’Eduard Sanahuja. Els guanyadors dels premis Recull de Blanes van ser: Badia de Mindelo, de Sebastià Bennasar (narrativa); Extrema llum, de Joan Duran (poesia); O.W., de Joan Guasp (teatre); Manuel Vicent o la frase feliç, de Joan Garí (retrat literari), i Hipotecar el futur, de Joan Vicent Yago (periodisme). El Roc Boronat va ser per a Gemma Freixas per Casino de Santa Isabel, mentre que el Columna Jove es va declarar desert.

Sílvia Soler es va endur el premi Ramon Llull per L’estiu que comença

© Arduino Vannuchi / Grup 62

Juanjo García Navarro va rebre l’Enric Valor de novel·la en valencià per Després del guaret. Es va atorgar el premi Godó de periodisme d’investigació i reporterisme a Pujol Catalunya, el consell de guerra a Jordi Pujol, d’Enric Canals, i el de novel·la breu Ciutat de Mollerussa a Rèquiem per a contrabaix, de Mercè Saurina. Josep M. Sala Valldaura va ser guardonat amb el premi de poesia Cadaqués Rosa Leveroni per Gota a gota. La guanyadora dels Jocs Florals de Barcelona va ser Àngels Gregori pel poemari Quan érem divendres. Es va concedir el premi Extraordinari Salvador Espriu a Hi ha feres d’altre temps, a hores d’ara increïbles, de Carles Miralles. El Pin i Soler de narrativa va ser per a La decisió de Manperel, de Jordi de Manuel, i el Marian Vayreda de prosa narrativa per a Aniversari, d’Alba Sabaté. Àlvar Caixal va ser guardonat amb el premi Sant Joan per Les llavors del silenci i Francesc Planes va rebre el premi Ferran Canyameres de novel·la per Amaro Correia, detectiu. Es va entregar el premi de poesia Manel Garcia Grau a l’obra A contraatac (Els dubtes i els glaçons), de Josep Lluís Roig.

El premi de relats 7lletres va ser per a Les mars perdudes, de Leandre Iborra, i Maria Carme Poblet va ser guardonada amb el premi de narrativa Ribera d’Ebre per Pluja sobre terra molla . En el marc dels premis literaris de Girona, el Prudenci Bertrana de novel·la va ser per a Faré tot el que tu vulguis, de Iolanda Batallé; el Miquel de Palol de poesia per a Transvasament, de Jaume Bosquet; el Carles Rahola d’assaig per a El somni de Lucreci, de Martí Domínguez, i el Ramon Muntaner de literatura juvenil per a Princeses i salvatges, de David Cirici.

Jordi Solé va rebre el premi Nèstor Luján de novel·la històrica per Conspiració a Tàrraco, mentre que el premi Lector de l’Odissea va ser per a Sílvia Romero per Lladres d’històries. En la 42a edició dels premis Octubre, l’Andròmina de narrativa va quedar desert, el Joan Fuster d’assaig va ser per a Economia de l’absurd. Quan comprar més barat contribueix a quedar-se sense feina, de Josep Burgaya, i el Vicent Andrés Estellés de poesia per a Origen, de Miquel Bezares. Totes les estacions de França, d’Oriol Ponsatí-Murlà, va ser la guanyadora del premi de novel·la curta Just M. Casero.

Josep Maria Benet i Jornet en el moment de rebre el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes

© Omnium Cultural

Pel que fa als premis Ciutat de Barcelona, el de literatura catalana va recaure en Josefa Contijoch per Sense alè, i el de traducció catalana, en Miquel Casacuberta per Els papers pòstums del Club Pickwick, de Charles Dickens. Josep Maria Benet i Jornet va rebre el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, i els premis de la Crítica Catalana es van atorgar a Jordi Coca per En caure la tarda (narrativa) i a Jordi Llavina per Vetlla (poesia). Agustí Pons va ser el guanyador del premi Cadaqués per Espriu, transparent i es va concedir a Isabel-Clara Simó la medalla d’or de la ciutat d’Alcoi i el títol de Filla Predilecta.

Quant als premis Crítica Serra d’Or, el de novel·la va ser per a Sense alè, de Josefa Contijoch; el de poesia, per a Lent, de Narcís Comadira; el d’Estudis Literaris, per a Humanisme i nacionalisme en l’obra de Joan Fuster, de Josep Iborra; el de Biografies i Memòries, per a Les passions ocultes. Correspondència i vida. Epistolari complet (1957-1976), edició de Rosa Cabré, i el de traducció, per a Jaume Bosquet i Miquel Àngel Llauger per Antologia de Spoon River, d’Edgar Lee Masters.

El premi Jaume Fuster va ser per a Isabel-Clara Simó

© Carme Esteve / AELC

Isabel-Clara Simó va ser guardonada amb el premi Jaume Fuster, i Narcís Comadira, Romà Gubern, Daniel Giralt-Miracle i l’editor Antoine Gallimard van rebre la Creu de Sant Jordi. Pel que fa als premis Samaruc, Carles Cano va ser guardonat per Set Blancaneus i un nan (infantil). Els premis de la Crítica dels Escriptors Valencians van ser per a La gatera, de Muriel Villanueva (narrativa); Ai, de Rubén Luzón (poesia); Figures i esbossos. Estudis sobre literatura valenciana contemporània, de Vicent Salvador (assaig) i València, Hollywood, Iturbi, de Manel Molins (teatre). Josep Pedrals va ser distingit amb la Lletra d’Or per El romanço d’Anna Tirant, mentre que l’Aurora Díaz-Plaja es va entregar al blog Mascaró de proa, de Josep M. Aloy. El premi Llibreter es va lliurar a Francesc Parcerisas per La Primavera a Pequín, i Josefa Contijoch va ser guardonada amb el Joan Crexells per Sense alè.

Els Premis Nacionals de cultura van ser per a Eduardo Mendoza, Imma Monsó, Josep Ramoneda i el Centre de Lectura de Reus. El guardó de narrativa Maria Àngels Anglada va ser atorgat a Memòria d’uns ulls pintats, de Lluís Llach, i La dona veloç, d’Imma Monsó, va rebre el premi El Setè Cel de Salt a la millor novel·la publicada l’any 2012. Dins de la Setmana del Llibre en Català, es va entregar el premi Trajectòria a l’escriptor Pep Albanell, i Carme Riera va guanyar el Premi Internacional Terenci Moix de literatura catalana per Temps d’innocència . El Seminari de Cultura Mexicana va atorgar el premi de Poesia del Món Llatí a Joan Margarit. A la Nit de Santa Llúcia el Sant Jordi de novel·la va ser per a Dies de frontera, de Vicenç Pagès; el Carles Riba de poesia per a La nosa, de Marc Romera; el Folch i Torres de novel·la infantil per La nena de l’arbre, de Rubèn Montañá; el Joaquim Ruyra de novel·la juvenil per a No em preguntis qui sóc, de Care Santos, i el Mercè Rodoreda de contes per a Mai no sé què fer fora de casa, de Neus Canyelles.

Els llibres de l’any

Màrius Serra va presentar el seu nou treball Plans de futur

© Maria Pujol

D’entre els llibres publicats durant l’any van destacar especialment per la seva notable qualitat les narracions Climent, de Josep M. Fonalleras; Una família exemplar, de Genís Sinca; Plans de futur, de Màrius Serra; Quan arribi el pirata i se m’emporti, de Lluís-Anton Baulenas; Albert Serra, d’Albert Forns; El llaütista i la captaire, de Jordi Llavina; Una vida articulada, de Josep M. Espinàs; El banquer, de Núria Cadenes; Temps d’innocència, de Carme Riera; El parèntesi més llarg, de Tina Vallès; A un pam de la independència, de Vicent Partal; El cançoner de tothom, d’Albert Puig; Victus, d’Albert Sánchez Piñol; el recull de contes Cançons d’amor i de pluja, de Sergi Pàmies, i Les guerres del pare, de Pere Rovira. Quant a poemaris, cal destacar Estàtues sense cap, de Manuel Forcano; Ocnos i el parat esglai, obra pòstuma de Salvador Espriu editada per Ramon Balasch, i Tornar és lluny, de Francesc Garriga Barata. En l’apartat de biografies i dietaris cal citar Espriu, transparent, d’Agustí Pons; La Primavera a Pequín. Un dietari, de Francesc Parcerisas, i Retrobar l’ànima, d’Esteve Miralles. Quant a traduccions, són destacables la de Valèria Gaillard de l’obra A l’ombra de les noies en flor, de Marcel Proust, i Canadà, de Richard Ford, traduït per Josefina Caball. Finalment, cal remarcar l’antologia inèdita d’articles d’Agustí Calvet, Gaziel, titulada Tot s’ha perdut .

Absències de l’any

La primera mort significativa per a la literatura catalana del 2013 va ser la de l’escriptora sabadellenca Francesca Forrellad, el dia 3 de març. El 12 d’aquest mes va traspassar el poeta i narrador castellonenc Joan Baptista Campos (52 anys) i al cap d’una setmana, l’historiador i novel·lista Agustí Vehí (54 anys). El dia 20 d’abril va morir el poeta, filòleg i pintor Eudald Puig, i l’actor, director, escriptor i traductor Jordi Bayona ho va fer el 27 de maig. El poeta mallorquí Jaume Pomar va morir l’11 de juliol, i el novel·lista i escriptor Jordi Carbonell i Tries, el 4 d’agost. El 9 de setembre va traspassar el poeta, traductor i editor Joaquim Horta, i el dia 17, a 99 anys, Martí de Riquer, la qual cosa va significar la pèrdua d’un gran humanista català, especialitzat en literatura catalana medieval i trobadoresca i gran coneixedor del Segle d’Or espanyol i d’El Quixot . Una altra defunció que va marcar l’any va ser la de Max Cahner el 14 d’octubre, el qual va ser el creador d’Edicions 62, l’impulsor del Congrés de Cultura Catalana i un dels promotors de la Gran Enciclopèdia Catalana. El 4 de desembre va morir, a 100 anys, la poeta i narradora Joana Raspall.

Literatura castellana

La Real Academia Española va complir el seu tres-cents aniversari i ho va celebrar amb una exposició a la Biblioteca Nacional sota el lema "La lengua y la palabra", amb una renovació del seu portal a internet i, en definitiva, amb l’inici de tot un any d’homenatges que culminaran a l’octubre del 2014 amb el llançament d’una nova edició, la número vint-i-tres, del seu Diccionario de la Lengua. La celebració, però, no va escapar de la polèmica arran del vídeo que li va dedicar l’Academia de la Publicidad, una paròdia dels típics anuncis de detergents que algunes organitzacions feministes van jutjar estereotipat i denigrant per a les dones.

Dins aquest mateix apartat, la col·lecció "Letras Hispánicas" de Cátedra, tot un referent per a l’edició dels clàssics espanyols, va arribar als quaranta anys, i l’Editorial Juventud en va fer noranta, La Galera i Círculo de Lectores van celebrar les noces d’or, i Alba Editorial va complir-ne vint. A més, els centenaris de l’editor Josep Janés i d’Ignacio Agustí van donar peu a dues biografies a càrrec de Josep Mengual (A dos tintas ) i Sergi Doria (Ignacio Agustí, el árbol y la ceniza ).

Tornant a la RAE, un dels seus acadèmics més coneguts, l’escriptor Arturo Pérez-Reverte, va veure com, tretze anys després, l’Audiència Provincial de Madrid l’obligava a pagar una indemnització de 212.528,94 euros a Antonio González-Vigil per haver-lo plagiat en el guió de la pel·lícula Gitano. Al final de l’any, el creador del capità Alatriste va presentar una nova novel·la, El francotirador paciente .

Nadie quiere saber va ser el nou títol de l’escriptora Alicia Giménez Bartlett

© Dani Mandrágora / Editorial Destino

El cinquè any de la crisi, amb les ja tradicionals retallades en apartats culturals i les no menys habituals caigudes en la venda de llibres, va seguir sent pròdig en exemples de compromís literari. Al principi de l’any, l’escriptor Willy Uribe va abandonar una vaga de fam de tres setmanes que havia iniciat per a denunciar la situació de David Reboredo, un exdrogoaddicte gallec que, tot i haver-se rehabilitat, seguia a la presó per una condemna secundària (dos mesos després, Reboredo va rebre el tercer grau i va poder tornar a casa). A més, dins el mateix terreny social, vam poder llegir novel·les com En la orilla, de Rafael Chirbes; la semidistopia 2020, de Javier Moreno; La habitación oscura, d’Isaac Rosa; Un amigo en la ciudad, de Juan Aparicio Belmonte; Lo que encontré bajo el sofá, d’Eloy Moreno, i Yo, precario, de Javier López Menacho, a més d’assajos com Todo lo que era sólido, d’Antonio Muñoz Molina, guardonat amb el premi Príncipe de Asturias de les lletres i amb un premi Jerusalem, que una vegada més va ser motiu de polèmica quan algunes veus van exigir a l’autor que no anés a recollir-lo en protesta pel tracte del Govern d’Israel als palestins; Liquidación por derribo, de Lucía Etxebarria, que va participar breument al reality show de Telecinco Campamento de verano adduint que necessitava els diners per a pagar un deute amb Hisenda; o El pueblo contra el Parlamento, de l’historiador Xavier Casals, sense oblidar un pamflet tan carregat de raons contra els desnonaments com el que van signar Ada Colau i Adrià Alemany, membres de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca, a ¡Sí se puede!

Altres títols importants de l’any van ser El héroe discreto, de Mario Vargas Llosa (la primera novel·la del peruà des que va rebre el premi Nobel l’any 2010); Shakespeare y la ballena blanca, de Jon Bilbao; El luminoso regalo, de Manuel Vilas; Las lágrimas de San Lorenzo, de Julio Llamazares, quan es complien vint-i-cinc anys de l’aparició de La lluvia amarilla ; El matrimonio de los peces rojos, de Guadalupe Nettel; Daniela Astor y la caja negra, de Marta Sanz; La misma ciudad, de Luisgé Martín, que a més va guanyar el premi Llanes de Viajes per Donde el silencio ; Un amigo así, de Martín Casariego; Verdaderas historias extraordinarias, d’Adolfo García Ortega, o El caudal de las noches vacías, de Mercedes Salisachs.

El gènere negre va estar representat per obres com Peores maneras de morir, de Francisco González Ledesma; Los hombres mojados no temen la lluvia, de Juan Madrid; Nadie quiere saber, d’Alicia Giménez Bartlett, i Don de lenguas, de Rosa Ribas i Sabine Hofmann. Dins la novel·la més o menys històrica es van publicar El testigo invisible, de Carmen Posadas; La reina descalza, d’Ildefonso Falcones; Tiempo de cenizas, de Jorge Molist; Dispara, yo ya estoy muerto, de Julia Navarro, i Circo Máximo, de Santiago Posteguillo.

Rosa Ribas, conjuntament amb Sabine Hofmann, va presentar el llibre Don de lenguas

© Klaus Reichenberger / Editorial Siruela

El best-seller sense rerefons de gènere va tenir novetats com Brújulas que buscan sonrisas perdidas, d’Albert Espinosa; La felicidad es un té contigo, de Mamen Sánchez, i El Maestro del Prado, de Javier Sierra. Dins una narrativa que encara podríem definir com a jove, van destacar El niño que robó el caballo de Atila, d’Iván Repila; La chica zombie, de Laura Fernández; Bioko, de Marc Pastor; l’autoeditat com a llibre objecte Me arrepiento del mañana, d’Enrique Rubio; Tanto correr, de l’argentí Mariano Quirós, que va ser premi Francisco Casavella, i Hijos apócrifos, de Víctor Balcells Matas. Elia Barceló i Laura Gallego van signar l’inici de dues interessants sagues fantàstiques juvenils: Hijos del Clan Rojo i El Libro de los Portales, respectivament. Rosa Montero i Juan Bonilla, per la seva banda, ens van oferir un parell de biografies molt personals de Marie Curie (La ridícula idea de no volver a verte ) i Vladímir Maiakovski (Prohibido entrar sin pantalones ). En l’àmbit de les memòries, van destacar Un jardín abandonado por los pájaros, de Marcos Ordóñez; Especies en extinción, de Juan Cruz; Siguiendo mi camino, de Mauricio Wiesenthal; Miseria y compañía, d’Andrés Trapiello; la lírica Solsticio, de José Carlos Llop, i A golpes con la vida, de Poli Díaz i Francisco Aguado. I hem deixat per al final dos nouvinguts que van fer córrer rius de tinta amb els seus debuts: Jesús Carrasco amb Intemperie i Dolores Redondo amb El guardián invisible (el qual, per a aprofitar-ne l’èxit comercial, abans d’acabar l’any ja tenia una continuació a les llibreries: Legado en los huesos ).

Manuel Álvarez Torneiro va endur-se el Premio Nacional de poesia amb Os ángulos da brasa, premi que per primera vegada va ser atorgat a una obra en gallec

© Editorial Kalandraka

Quant als premis de la temporada, per ordre alfabètic, l’Alfaguara va recaure en La invención del amor, de José Ovejero; l’Anagrama d’assaig va ser per a Naturaleza de la novela, de Luis Goytisolo –que també va ser guardonat amb el Premio Nacional de les lletres–, i Librerías, de Jorge Carrión, va ser l’obra finalista; el Biblioteca Breve va reconèixer la Música de cámara, de Rosa Regàs; la mexicana Elena Poniatowska va rebre el Cervantes; l’Espasa va anar a parar a Mario Alonso Puig, per El cociente agallas ; el Fernando Lara va premiar Luisa y los espejos, de Marta Robles; Javier Marías va ser guardonat amb el Formentor; l’Herralde va assenyalar el mexicà Álvaro Enrigue per Muerte súbita . Els premis nacionals van ser per a El río del Edén, de José María Merino (narrativa), Os ángulos da brasa, de Manuel Álvarez Torneiro (primer Premio Nacional de poesia per a una obra escrita en gallec), Informe sobre España, de Santiago Muñoz Machado (assaig), La isla de Bowen, de César Mallorquí (literatura infantil i juvenil) i La hija del Este, de Clara Usón (crítica). Sergio Vila-Sanjuán va obrir la temporada enduent-se el Nadal gràcies a Estaba en el aire ; el Planeta va entregar els seus 601.000 euros a Clara Sánchez per El cielo ha vuelto, i Ángeles González-Sinde va resultar finalista amb El buen hijo ; el Primavera va escollir Use Lahoz per El año en que me enamoré de todas; Nuno Judice va assolir el Reina Sofía de poesia; el porto-riqueny Eduardo Lalo, el Rómulo Gallegos amb Simone i, finalment, Ginés Sánchez, el Tusquets amb Los gatos pardos.

Enguany el premi Primavera va recaure en Use Lahoz per El año en que me enamoré de todas

© Juancar / Editorial Espasa

Dins l’apartat d’adéus, el 2013 va ser un any tràgic per al sector editorial, amb les desaparicions primerenques de Gonzalo Canedo (a 57 anys, mentre que l’editorial que dirigia, Libros del Silencio, el va sobreviure tan sols uns mesos), Manuel Fernández Cuesta (a 50 anys, pocs dies després d’haver estat acomiadat com a director de Península dins una de les moltes reestructuracions que va dur a terme el Grupo Planeta) i Jesús Robles (a 54 anys, responsable del segell cinèfil Ocho y medio i de la llibreria madrilenya que porta el mateix nom). A més, també ens van deixar el venerable i darrerament indignat José Luis Sampedro (a 96 anys), els filòsofs Eugenio Trías (a 70 anys) i Leonardo Polo Barrera (a 87 anys), Javier Tomeo (a 80 anys), el colombià Álvaro Mutis (a 90 anys) i Víctor Alperi (a 83 anys).

Literatura anglosaxona

Tres anys després de la seva mort, J.D. Salinger es va convertir en un dels grans protagonistes de la temporada literària en ser objecte d’un documental dirigit per Shane Salerno i d’una biografia, escrita per David Shields i el mateix Salerno, que van fer llum sobre la seva reclusiva existència; ambdues es van titular Salinger . Així, es va fer públic que, entre el 2015 i el 2020, podrien aparèixer fins a cinc nous treballs de l’autor d’El vigilant en el camp de sègol.

Charlaine Harris va rebre amenaces pel final de la història de vampirs en el darrer llibre de la saga Dead Ever After

© Sigrid Estrada / Penguin Group

El 2013 va ser un any de força retorns anticipats i un de completament inesperat. I és que El cant del cucut, una simpàtica novel·la de detectius sense massa història, es va convertir en un dels llibres de l’any en saber-se que darrere el nom del seu autor, Robert Galbraith, s’hi amagava ni més ni menys que J.K. Rowling. Helen Fielding també va fer córrer rius de tinta quan un avançament a The Sunday Times de Mad About the Boy, la tercera aventura de Bridget Jones, va revelar que Darcy, l’objectiu amorós de l’heroïna a les anteriors entregues, havia mort. A l’altra banda de l’Atlàntic, Charlaine Harris va rebre amenaces contra la seva vida per com va concloure la seva popular saga de vampirs dins una tretzena entrega titulada Dead Ever After . Parlant de continuacions, trenta-sis anys després Stephen King en va presentar una per a The Shining, Doctor Sleep, i va completar la jugada amb una altra novel·la, Joyland, i un pamflet digital contra les armes automàtiques i semi­auto­mà­tiques anomenat Guns . També van tornar Dan Brown, amb Inferno,

Dan Brown va presentar Inferno, un nou thriller protagonitzat per Robert Langdon, d’El codi Da Vinci

© Dan Courter

un nou thriller protagonitzat pel Robert Langdon d’El codi Da Vinci ; Thomas Pynchon, amb Bleeding Edge ; John Le Carré, amb A Delicate Truth ; i tres personatges clàssics de les lletres britàniques: James Bond, de la mà de William Boyd a Solo, i el tàndem format per Jeeves i Wooster a Jeeves and the Wedding Bells, de Sebastian Faulks. A més, els hereus d’Agatha Christie van donar llum verd a una nova investigació d’Hercule Poirot a càrrec de Sophie Hannah. Sir Alex Ferguson va batre el rècord de vendes d’un llibre de no-ficció durant la seva primera setmana amb els 115.574 exemplars que es van facturar de My Autobiography .

Dins el terreny editorial, cal esmentar dos importants moviments corporatius i un aniversari. Per una banda, la fusió entre Random House i Penguin, que va convertir el grup resultant en el més poderós del món, i la compra per Amazon de la xarxa social Goodreads. I, per l’altra, el centenari de la fundació de l’influent segell acadèmic Harvard University Press.

El premi Costa fou per a Hilary Mantel per l’obra Bring Up the Bodies

© Joshua Irwandi

Vint anys després, el Nobel va tornar a l’Amèrica del Nord, però no ho va fer per premiar un escriptor nord-americà, com molts li demanaven, sinó (amb tot mereixement) a la canadenca Alice Munro. A més, el Man Booker va reconèixer Eleanor Catton, la guanyadora més jove del premi, per The Luminaries, mentre que la seva edició internacional va recaure en Lydia Davis; el Costa al llibre de l’any va ser per a Bring Up the Bodies, de Hilary Mantel; el Baileys (antic Orange) se’l va endur A.M. Homes per May We Be Forgiven i l’IMPAC va anar a parar a City of Bohane, de l’irlandès Kevin Barry. Als Estats Units, Adam Johnson va obtenir el Pulitzer de narrativa per The Orphan Master’s Son ; els National Book Critics Circle van destacar la novel·la Billy Lynn’s Long Halftime Walk, de Ben Fountain, i el poemari Useless Landscape, de D.A. Powell, i les categories de narrativa i poesia dels National Book Awards van celebrar James McBride per The Good Love Bird (narrative) i Mary Szybist per Incarnadine (poesia).

Al llarg de l’any es van produir nombroses pèrdues dins la narrativa de gènere: la ciència-ficció es va acomiadar de Jack Vance (a 96 anys), Frederik Pohl (a 93 anys) i Iain M. Banks (a 59 anys); el gènere negre va dir adéu a un dels seus grans escriptors, Elmore Leonard (a 87 anys), i el terror i la fantasia es van quedar sense James Herbert (a 69 anys) i Richard Matheson (a 87 anys). A més, ens van deixar el premi Nobel irlandès Seamus Heaney (a 74 anys), els també poetes F.D. Reeve (a 84 anys) i Harvey Shapiro (a 88 anys), l’autora infantil E.L. Konigsburg (a 83 anys), el filòsof Ronald Dworkin (a 81 anys), l’australià Christopher Koch (a 81 anys), l’escriptora i guionista Ruth Prawer Jhabvala (guanyadora d’un Man Booker i dos Oscar de Hollywood, a 85 anys), el gran autor còmic Tom Sharpe (a 85 anys), Oscar Hijuelos (el primer Pulitzer d’origen hispà, a 62 anys), Thomas Leo Clancy (a 62 anys) i la premi Nobel Doris Lessing (a 94 anys).

Literatura francesa

Durant l’any van succeir tres interessants notícies institucionals. Per una banda, després que l’exèrcit francès ajudés a alliberar el nord de Mali de l’islamisme radical, la Bibliothèque Nationale va posar els seus mitjans al servei de la ciutat de Timbuctú per a recuperar i catalogar el seu importantíssim llegat literari. D’altra banda, el poeta Michael Edwards es va convertir en el primer britànic escollit com a membre de l’Académie Française. I, finalment, el Govern de François Hollande, a fi de protegir les llibreries del país, va prohibir a Amazon afegir l’enviament gratuït a les seves rebaixes habituals al preu dels llibres.

Grégoire Delacourt va ser portat als jutjats per l’actriu Scarlett Johansson en considerar que s’explotava fraudulentament la seva imatge a la novel·la La première chose qu’on regarde

© Delphine Jouandeau / Editions JC Lattes & Le Masque

Però també hi va haver polèmiques. Dominique Strauss-Khan, l’exdirector de l’FMI, va ser el protagonista d’un llibre de la seva examant Marcela Iacub, Belle et Bête, i va aconseguir una indemnització de 75.000 euros per les declaracions insultants sobre la seva persona que va fer l’autora en una entrevista promocional a Le Nouvel Observateur . I l’actriu nord-americana Scarlett Johansson també va recórrer a la via judicial en considerar que la seva presència a la novel·la La première chose qu’on regarde, de Grégoire Delacourt, implicava una "explotació fraudulenta del dret a la personalitat".

Altres títols importants de l’any van ser La nostalgie heureuse, de la belga Amélie Nothomb; el poemari Configuration du dernier rivage, de Michel Houellebecq; Il faut beaucoup aimer les hommes, de Marie Darrieussecq (premi Médicis 2013); el monumental Naissance, de Yann Moix; Un jour je m’en irai sans en avoir tout dit, de Jean d’Ormesson, i Les Renards pâles, de Yannick Haenel.

En el terreny dels premis, Pierre Lemaitre va guanyar el Goncourt per Au revoir là-haut, Christophe Onodit-Biot es va endur el Grand Prix du Roman de l’Académie Française amb Plonger, Yann Moix va obtenir el Renaudot gràcies a Naissance i Léonora Miano va triomfar al Femina amb La saison de l'ombre . A més, Limonov, d’Emmanuel Carrère, va ser guardonat amb l’European Literature Prize holandès.

I, dins l’apartat d’adéus, les lletres gal·les es van acomiadar de Stéphane Hessel (95 anys), un dels redactors de la Declaració Universal dels Drets Humans, darrerament popularitzat pel pamflet Indigneu-vos, de l’editor Maurice Nadeau –que va morir a la venerable edat de 102 anys–, descobridor de Samuel Beckett, Georges Perec, Michel Houellebecq, i de Gérard de Villiers, a 83 anys.

Literatura italiana

Set anys després de donar-se a conèixer amb Gomorra, obra que el va posar en el punt de mira de la Camorra i que el va convertir en el Salman Rushdie italià, constantment sota protecció policial i canviant de domicili cada pocs dies, Roberto Saviano va presentar una nova investigació periodística a l’altura d’aquell títol. Es tracta de Zero Zero Zero, on va seguir el recorregut del tràfic de cocaïna per tot el continent americà, Àfrica i les principals capitals europees.

Una altra veu polèmica, la d’Oriana Fallaci, va continuar sonant a les llibreries del país amb el seu cinquè llibre pòstum en sis anys, Il mio cuore è più stanco della mia voce, col·lecció de conferències que va realitzar als Estats Units en les quals va donar el seu despietat parer sobre, per exemple, els pecats de la premsa nord-americana i l’11-S.

Altres títols importants de la temporada van ser Ogni angelo è tremendo, de Susanna Tamaro; Palazzo Sogliano, de Sveva Casati Modignani; Mandami tanta vita, de Paolo di Paolo; Il mio nome è Nessuno. Il ritorno, de Valerio Massimo Manfredi; Wok, de Francesco Carofiglio, i la ja tradicional allau d’obres signades per Andrea Camilleri: Un covo di vipere, Il tuttomio, La rivoluzione della luna i Come la penso .

Dins l’apartat de guardons, Walter Siti es va endur el premi Strega amb Resistere non serve a niente ; el Bancarella va ser per a l’obra Ti prego, lasciati odiare, d’Anna Premoli, i el Viareggio Repaci va reconèixer Giallo d’Avola, de Paolo di Stefano, i Ablativo, d’Enrico Testa, dins les categories respectives de novel·la i poesia. A més, el Campiello va representar per primera vegada un llorer pòstum en destacar L’amore graffia il mondo, d’Ugo Riccarelli, que havia mort un parell de mesos abans, a 59 anys.

El 2013, les lletres italianes també es van acomiadar del novel·lista i realitzador cinematogràfic Alberto Bevilacqua (a 79 anys); del periodista, dramaturg i escriptor Vincenzo Cerami (a 73 anys), i de Carlo Castellaneta (a 83 anys).

Literatura alemanya

Katia Petrovskaia va endur-se el premi Ingeborg Bachmann amb el llibre Vielleicht Esther (‘Potser l’Ester’)

© Bachmannpreis

La mort de Marcel Reich-Ranicki, a 93 anys, va deixar la crítica literària alemanya sense el seu gran referent. Nascut a Polònia i supervivent del gueto de Varsòvia, Reich-Ranicki va ser membre del Gruppe 47, va dirigir la secció de literatura del Frankfurter Allgemeine Zeitung durant quinze anys i va popularitzar el seu ofici amb un programa televisiu, Das literarische Quartett, que es va mantenir tretze anys en antena. A més, havia estat jurat fundacional del premi Ingeborg Bachmann.

Aquest premi, en la seva edició del 2013, va recaure en Katia Petrovskaia per Vielleicht Esther (‘Potser l’Esther’). Seguint amb l’apartat de guardons, el de la Fira del Llibre de Leipzig va ser per a Leben (‘Vida’), de David Wagner, el Georg Büchner i el Thomas Mann van reconèixer les trajectòries de Sibylle Lewitscharoff i Julie Zeh, respectivament, mentre que el biennal Nelly Sachs va anar a parar a mans de l’escriptor d’origen iraquià Abbas Khider. A més, el Deutscher Buchpreis va ser per a Terézia Mora i la seva obra Das Ungeheuer (‘El monstre’), i el Schweizer Buchpreis va celebrar Jens Steiner per Carambole (‘Carambola’).

El Deutscher Buchpreis va ser per a Terézia Mora per la seva obra Das Ungeheuer (‘El monstre’)

© Deutscher Buchpreis / Claus Setzer

Dins una temporada editorial marcada pel bicentenari del naixement del compositor Richard Wagner, va destacar la recuperació de Blutsbrüder. Ein Berliner Cliquenroman (‘Germans de sang. Una colla de Berlín’), novel·la d’Ernst Haffner apareguda originalment el 1932 i prohibida pels nazis, que es va convertir en un fenomen tant per la força del seu retrat dels baixos fons de Berlín com per les incògnites sobre el destí del seu autor, de qui mai més es va saber res. Altres títols importants van ser F, de Daniel Kehlmann; Cabo de Gata, d’Eugen Ruge; Vogelweide, d’Uwe Timm; Im Stein (‘En pedra’), de Clemens Meyer; Allmen und die Dahlien (‘Allmen i les dàlies’), de Martin Suter; Die linke hand des Papstes (‘La mà esquerra del papa’), de Friedrich Christian Delius; Nichts von euch auf Erden (‘Ningú de vostès sobre la Terra’), de Reinhard Jirgl; Quasikristalle (‘Els quasicristalls’), d’Eva Menasse, i la correspondència entre el canceller Willy Brandt i el premi Nobel Günter Grass.

Finalment, el 2013 van morir Walter Jens (a 90 anys) i dos autors que van establir la seva carrera a l’Alemanya oriental: Sarah Kirsch (a 78 anys), poeta que va creuar el mur de Berlín el 1977, i Erik Neutsch (a 82 anys).

Literatura dels països de l’Est

Quaranta-quatre anys després de la mort de Witold Gombrowicz, va veure la llum a Polònia Kronos, una mena de cara B dels seus diaris ja publicats en què l’autor de Ferdydurke va deixar constància dels aspectes més íntims de la seva existència, incloent-hi els de caràcter eròtic i escatològic, a més dels símptomes de les seves malalties. I, tot i que completament assimilat per la narrativa nord-americana, caldria esmentar que el bosnià Aleksandar Hemon va presentar una col·lecció d’articles sobre la seva infantesa, joventut i la guerra balcànica dels anys noranta sota el títol de The Book of My Lives.

El premi Jeanette Schocken va ser per a l’hongarès Péter Esterházy

© Dandoy Györgyi

El 2013, les lletres eslaves van ser receptores d’alguns importants reconeixements alemanys: el premi de la Pau del Gremi de Llibreters va ser per a la bielorussa Svetlana Aleksiévitx, el Jeanette Schocken va anar a parar a mans de l’hongarès Péter Esterházy i l’Alfred Döblin va recaure en el bosnià establert a Alemanya des de la seva adolescència Saša Stanišić. A més, Aleksandar Gatalica va guanyar el premi NIN serbi per Veliki rat (‘La Gran Guerra’) i Andrei Volos es va endur el Booker Rus gràcies a Vozvraixenie v Pandjrud (‘Retorn a Pandjrud’).

Pel que fa a l’obituari, cal esmentar la desaparició de Sławomir Mrozek, un dels pesos pesants de la narrativa, el periodisme, la dramatúrgia i, fins i tot, la il·lustració i el còmic polonesos, a 83 anys.