El 2013 va ser un any difícil per als museus catalans, perquè la crisi va afectar fortament els pressupostos dels museus i centres patrimonials; al llarg de l’any molts van patir reajustaments, reduccions de personal i una notable disminució de l’activitat, a la vegada que va disminuir el nombre d’equipaments remodelats i dels nous projectes. Malgrat tot, la dinàmica de les institucions museístiques va donar nous fruits i hi va haver diverses novetats.
El Born Centre Cultural conté les restes arqueològiques trobades a la zona de la Ribera
© El Born Centre Cultural / Marçal Font
A Barcelona la notícia més destacada va ser la inauguració del Born Centre Cultural, en el marc de la commemoració de l’Onze de Setembre i l’inici dels actes del tricentenari del 1714. Es tracta d’un gran complex patrimonial que dóna valor al conjunt de restes arqueològiques que es troben dins de l’antic mercat del Born, al barri de la Ribera. Després de més de sis anys de treballs d’adequació, es pot accedir a una zona arqueològica singular que mostra més de 8.000 m2 de la trama urbana medieval i moderna de Barcelona, amb restes de carrers, clavegueram, cases i palaus. El Born Centre Cultural es configura com un nou espai singular, sota l’estructura d’una obra destacada de l’arquitectura del ferro del segle XIX, dels arquitectes Antoni Rovira i Josep Fontserè, on es pot descobrir la Barcelona que va patir el setge del 1714, amb una heroica resistència, i que va conduir a la pèrdua de les llibertats nacionals de Catalunya. A més del jaciment arqueològic es pot visitar l’exposició permanent de la Barcelona del 1700, dedicada a la vida quotidiana, i l’exposició sobre el setge del 1714 que estarà oberta durant tota la commemoració del tricentenari.
Al llarg de l’any van avançar els treballs per a la futura inauguració del muntatge expositiu del Museu del Disseny de Barcelona a partir de la integració de les col·leccions del Museu de les Arts Decoratives, el Museu de Ceràmica, el Museu Tèxtil i d’Indumentària i el Gabinet de les Arts Gràfiques, a l’edifici del Disseny Hub Barcelona (DHUB) de la plaça de les Glòries Catalanes, i es va signar l’acord per a compartir la seu amb el Foment de les Arts i del Disseny (FAD) i el Barcelona Centre de Disseny (BCD), dues institucions cabdals en la promoció i el desenvolupament del disseny a la ciutat. De retruc, el trasllat del FAD a l’edifici del DHUB va permetre al MACBA incorporar el convent del Àngels com a espai propi.
Després de vint-i-cinc anys de feina es va inaugurar la restauració de les Drassanes Reials
© Juan Antonio Lajusticia / Museu Marítim de Barcelona
Es van inaugurar les obres de restauració del gran edifici gòtic de les Drassanes Reials, seu del Museu Marítim de Barcelona, després de vint-i-cinc anys de feina i un cost de prop de 30 milions d’euros i que permetrà la implementació d’un nou projecte museogràfic. Al Museu del FC Barcelona es va inaugurar l’Espai Leo Messi, un àmbit expositiu monogràfic que forma part del recorregut Camp Nou Experience. És la primera vegada que el museu dedica una exposició a un jugador en actiu. Finalment, el Museu Reial Monestir de Santa Maria de Pedralbes va deixar de dependre del Museu d’Història de Barcelona (MUHBA), tot guanyant autonomia per incidir en la divulgació del seu paper en la història i la cultura de Catalunya.
A Tarragona, es va reobrir al públic la necròpoli paleocristiana, després de romandre tancada des del 1992. Es tracta del complex funerari tardoromà més important de la Mediterrània occidental, format per més de 2.000 tombes datades entre el segle III i l’època visigòtica, que van ser descobertes a la dècada de 1920 durant les obres de construcció de l’antiga fàbrica de tabac. Les restes van estar a la intempèrie durant quaranta anys i ara s’ha aixecat una gran coberta per a protegir-les. Aquestes restes arqueològiques formen part, des del novembre del 2000, del conjunt de la Tàrraco romana declarat Patrimoni Mundial.
El Museu de la Torneria de Torelló (Osona), situat a l’antiga fàbrica de Can Vidal, va obrir les portes als visitants de manera provisional, pendents que es resolgui la manca de finançament i es pugui implementar el projecte museogràfic previst. Gràcies al suport voluntari d’antics torners s’ha pogut instal·lar i posar en marxa la maquinària, que es presenta mitjançant visites guiades que mostren com aquest antic ofici artesà de torner de fusta i banya es va convertir en un sector fabril destacat amb l’arribada de la industrialització. El museu forma part del Sistema del Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya (mNACTEC).
També en l’àmbit del Sistema Territorial del mNACTEC, cal destacar que es van inaugurar les noves instal·lacions del Museu de les Mines de Bellmunt del Priorat, que permeten entendre millor el conjunt industrial de la mina Eugènia. S’han ampliat els serveis i s’ha millorat el discurs expositiu per tal de copsar la importància i la significació de la mineria del plom a Catalunya entre el darrer terç del segle XIX i la dècada de 1970. Els nous espais inaugurats inclouen la rehabilitació de les naus de l’antiga foneria, un dels espais més importants del complex miner i metal·lúrgic de la mina, i la construcció d’un edifici de nova planta, com a nou accés a les instal·lacions del museu i que acull la recepció, la botiga i les dependències administratives. El museu incorpora la nova exposició permanent “Tres mil anys d’història minera”, que ocupa la nau central de l’antiga foneria i presenta la història de la mineria del plom a la zona, des dels seus orígens prehistòrics fins al tancament de les mines als anys setanta.
A Bagà (Berguedà) es van obrir al públic dues noves sales del Palau dels Pinós destinades a presentar l’exposició permanent “Bagà 1440: vida quotidiana en una vila medieval”, que explica una part de la història de la localitat en un moment històric de gran esplendor. La mostra presenta com es vivia en una vila medieval, posant èmfasi en els oficis, en la importància del mercat i en el dia a dia. Es tracta d’una actuació que forma part d’un projecte de cooperació transfronterera entre el Berguedà i l’Arieja i, alhora, és un pas més cap al futur museu de Bagà.
Dins el projecte Terra de Comtes i Abats es va inaugurar, a la capella de la Congregació, el Centre d’Interpretació del Monestir de Ripol
© Terra de Comtes i Abats
A Ripoll es va inaugurar el Centre d’Interpretació del Monestir de Ripoll, en el marc del projecte Terra de Comtes i Abats. És situat a la capella de la Congregació, annexa al monestir, que ha estat restaurada. En un espai de 600 m2 mostra la rellevància d’un monestir que ha estat considerat el bressol de Catalunya.
També al Ripollès, van finalitzar les obres de rehabilitació de l’antiga fàbrica de pans de carbó d’Ogassa, seu del futur Museu del Miner, però resta pendent museïtzar-la, per falta de finançament. De moment, es realitzen visites guiades a l’interior de l’edifici, on s’explica com treballaven els miners i el procés que se seguia a l’hora de fer els pans de carbó –conglomerats de carbó amb brea utilitzats com a carburant per als forns dels vaixells i les fargues–, així com a la resta de vestigis de l’activitat minera al municipi.
El Museu de les Terres de l’Ebre i l’Ajuntament de Masdenverge van inaugurar en aquesta població del Montsià el Centre d’Interpretació Viure al Poble, un nou equipament que s’incorpora a la xarxa “Ebre, natura i cultura”. Mitjançant una exposició permanent, s’hi mostra el paisatge i les formes de vida als masos que van donar lloc a l’origen del poble, així com la pròpia evolució i les tradicions del municipi.
A Isona (Pallars Jussà) va reobrir les portes el Museu de la Conca Dellà després de la renovació de la sala de paleontologia que incorpora els resultats de les investigacions dutes a terme els darrers vint anys i, en concret, algunes restes del dinosaure Pararhabdodon isonensis trobades al municipi. Es tracta d’un dinosaure herbívor del final del Cretaci (fa entre 65 i 70 milions d’anys), dels darrers que van existir. Forma part dels anomenats, popularment, dinosaures amb bec d’ànec. Un dels principals atractius de la sala és la nova reproducció a escala real d’un Pararhabdodon , duta a terme sota la direcció científica de l’Institut Català de Paleontologia.
També es van inaugurar dos espais expositius vinculats al Museu de la Noguera. D’una banda, el Centre d’Interpretació de l’Or del Segre, a Balaguer, situat a l’edifici annex al Molí de l’Esquerrà, que fa un recorregut per la història de l’explotació de l’or al Segre i ambienta la recerca d’aquest metall preciós, l’explotació del qual és documentada des de l’època romana. D’altra banda, es va estrenar l’Espai Transmissor de Seró, un centre d’interpretació del túmul megalític dels Reguers de Seró (Artesa de Segre) que aplega un espectacular conjunt d’esteles de pedra decorades, de més de 5.000 anys d’antiguitat, trobades el 2007 i que constituïen la cambra i part del cromlec d’un singular monument megalític.
Els actuals hereus van reobrir al públic el Museu Fundació Emili Vilà a Llagostera (Gironès), mentre es treballa en la catalogació del fons. Es tracta d’una casa senyorial de tres plantes al barri antic de la vila que acull una valuosa col·lecció de més de 600 cartells i pintures, amb obres de Modigliani, Toulouse-Lautrec, Degas, Goya, Picasso, Corot i Rousseau, a més de la producció artística del pintor Emili Vilà Girgoll, llagosterenc que es va establir a París l’any 1906 i que hi va triomfar com a cartellista i retratista.
A Torres de Segre (Segrià) es va inaugurar el Museu de l’Evolució, situat a l’antic molí fariner de la població, acabat de restaurar. El museu pretén donar als visitants una visió general de l’evolució tecnològica de l’home, utilitzant les eines com a fil conductor, des de les pròpies mans fins a l’ús de diferents materials i tècniques. El molí de Torres de Segre, construït l’any 1880, fou el primer edifici del poble que va generar la seva pròpia energia elèctrica, amb l’aigua del Segre, mitjançant una turbina. Amb el temps, el molí fariner va esdevenir un molí d’oli, fins que va quedar en desús l’any 1966.
El Museu de Joguets i Autòmats de Verdú (Urgell) va tancar les portes, vuit anys després de la seva obertura, per convertir-se en el nou Majoral Espai d’Art, amb un enfocament participatiu i familiar.
Pel que fa a les Illes, a Mallorca, per iniciativa de la Cooperativa Agrícola Sant Bartomeu de Sóller, es va inaugurar el nou Centre d’Interpretació de la Serra de Tramuntana Capvespre, dedicat a donar a conèixer la tradició agrària i els productes agroalimentaris de la zona.
A l’illa de Menorca va tancar l’Ecomuseu Cap de Cavalleria després de setze anys de trajectòria com a espai interpretatiu del jaciment arqueològic de Sa Nitja i de la zona de Cavalleria. Allotjat a la finca de Santa Teresa, on hi havia instal·lada des de final del 2005 l’exposició “Descobreix el Nord”, que donava una visió general dels elements del paisatge tant naturals com culturals, era una iniciativa de l’Associació Cultural Sa Nitja, que no va poder mantenir la seva continuïtat perquè no podia renovar el lloguer de les instal·lacions i no tenia el suport institucional per a traslladar el centre a un nou emplaçament.
A Eivissa es pot visitar el jaciment de Sa Capelleta, que té restes arqueològiques de l’època púnica, romana i islàmica
© Ferran Nogués
Després que al desembre del 2012 es va reobrir a la ciutat d’Eivissa el Museu Monogràfic i Necròpoli Púnica del Puig des Molins, que feia disset anys que estava tancat al públic, al mes de juliol del 2013 el patrimoni arqueològic eivissenc va rebre un nou impuls amb l’obertura al públic, després de dos anys de retard, del Centre d’Interpretació de Sa Capelleta i del seu jaciment, on hi ha restes arqueològiques de tres fases històriques ben diferenciades cronològicament: l’època púnica, la romana i la islàmica.
Quant al País Valencià, es va inaugurar el Museu Valencià de la Mel (MUVAMEL), amb seu a Montroi (Ribera Alta), que permet conèixer el món de les abelles i la producció apícola, endinsar-se en el coneixement de la mel i adquirir el producte. El Museu de l’Horta d’Almàssera va inaugurar la nova exposició permanent, amb la col·laboració tècnica del Museu Valencià d’Etnologia, que es va encarregar del tractament dels objectes i del muntatge expositiu. I a Albalat dels Sorells es va inaugurar la casa museu “Huellas”, d’escultures d’Antonio Carazo Lucas. La col·lecció exposada és composta per seixanta obres de fusta, pedra, alabastre, bronze, plata, ferro i altres materials.
La Catalunya del Nord va estrenar el MúSIC de Ceret, un nou museu dedicat als instruments tradicionals catalans i de la Mediterrània
© Jean-Pierre Dalbera / MúSIC Ceret
Pel que fa a la Franja de Ponent, cal mencionar que el Parc Natural Posets-Maladeta va inaugurar un nou centre d’interpretació modernitzat i més ben equipat a l’antic edifici de la Creu Roja de Benasc, que abans era al poble d’Ancils. També cal destacar que la Institució Fernando el Católico de la Diputació de Saragossa va atorgar el XXXIII Trofeu Ricardo Magdalena al Museu Etnològic de Nonasp.
A la Catalunya del Nord es va inaugurar el nou museu MúSIC de Ceret (Vallespir) dedicat a l’oboè i als altres instruments populars catalans i del món, en especial de la Mediterrània. El projecte va veure la llum gràcies a la donació privada d’una col·lecció d’oboès i d’altres instruments catalans de la cobla. Els objectes es mostren a partir d’una escenografia que dóna vida a l’exposició dels instruments i, a través de les peces exposades, a la descoberta de societats humanes i del seu patrimoni immaterial.
La ronda de nit, de Rembrandt, ocupa el mateix lloc al Rijksmuseum d’Amsterdam després que el museu s’hagi remodelat
© Izan Baen / Rijksmuseum
En l’àmbit internacional, es va inaugurar la remodelació completa del Rijksmuseum d’Amsterdam, després d’una dècada de treballs. L’obra mestra de Rembrandt, La ronda de nit , és l’única obra que torna a ocupar el mateix lloc d’abans de la renovació.
A Marsella, amb motiu de la Capitalitat Europea de la Cultura, s’hi van inaugurar diversos museus i centres d’art, però cal destacar especialment la creació del MuCEM, Museu de les Civilitzacions d’Europa i de la Mediterrània, gran equipament museístic avantguardista destinat a esdevenir una icona de la ciutat. És situat al port de Marsella, en una antiga fortalesa, declarada monument històric, que ha estat restaurada. Els primers mesos de funcionament va rebre una mitjana de 12.000 visitants diaris, i ha entrat en la llista dels cinquanta museus més visitats del món. Un dels principals museus de França, el Museu de Belles Arts de Dijon, instal·lat a l’antiga residència dels ducs de Borgonya, va inaugurar el nou recorregut de les col·leccions d’art medieval i del Renaixement.
A Portsmouth, Anglaterra, es pot visitar el nou museu Mary Rose, que acull les restes del vaixell de guerra insígnia del rei Enric VIII
© Mary Rose Museum
A Portsmouth, al sud d’Anglaterra, es va inaugurar el Mary Rose, el museu que acull les restes del vaixell de guerra insígnia del rei Enric VIII, que es va recuperar del fons del mar davant de la mateixa ciutat de Portsmouth, exactament al mateix lloc on havia naufragat feia 450 anys. El museu mostra una gran quantitat d’objectes recuperats del Mary Rose i d’altres vaixells de la marina anglesa, i també tècniques de conservació emprades per a poder mantenir la fusta del vaixell.
Un dels centres de referència d’àmbit mundial de la museografia científica i considerat per molts el millor museu de ciència i tecnologia també va estrenar nova seu: The Exploratorium de San Francisco (Califòrnia). Situat als molls del port de la ciutat, el centre ha duplicat l’espai expositiu, tot i que manté la seva concepció d’allunyament de les matèries científiques clàssiques, atès que tracta temes com la vida, els sentits, els sentiments, els comportaments socials, les forces de la natura o la ciutat.
The Exploratorium de San Francisco va estrenar una nova seu que permet explorar amb més espai les seves obres i experiments
© Exploratorium
Per finalitzar, podem mencionar que l’any 2013 el premi al museu europeu de l’any (EMYA) el va obtenir el Riverside Museum (Glasgow), museu escocès del transport i els viatges, mentre que el premi del Consell d’Europa es va atorgar al Museu de Liverpool, un museu interdisciplinari que pren com a fil conductor la història de la ciutat, però des de múltiples perspectives.