El final de les setrilleres als restaurants
Els restaurants han de servir l’oli d’oliva en envasos etiquetats i que disposin d’un sistema d’obertura que perdi la seva integritat després de ser utilitzats per primer cop
© Generalitat de Catalunya
A partir de l’1 de gener de 2014 va entrar en vigor la normativa que establia que els establiments de restauració, hostaleria i els serveis de càtering han de servir l’oli d’oliva i de sansa d’oliva en envasos etiquetats i que disposin d’un sistema d’obertura que perdi la seva integritat després de ser utilitzats per primer cop. Així mateix, caldrà que aquests envasos tinguin un sistema de protecció que impedeixi que es tornin a omplir un cop s’hagi esgotat el contingut inicial.
Aquesta mesura, impulsada amb un reial decret a través del Ministeri d’Agricultura, Alimentació i Medi Ambient, pretén avançar en la garantia de qualitat, i millorar així la imatge de l’oli d’oliva, sobretot de les denominacions d’origen protegides i de les marques consolidades. També contribueix a millorar la informació que arriba al consumidor amb relació a les característiques de l’oli i permet una seguretat més alta en la traçabilitat de l’oli.
Les crítiques dels restauradors es van centrar en l’augment de la generació de residus i en un cost més elevat, fet pel qual molts han optat per servir l’oli en recipients monodosi. També van reclamar que l’oli que caldria regular és el que s’utilitza a les cuines, ja que suposa una part molt més gran que el que es fa servir per a amanir a les taules. Malgrat tot, la majoria de cuiners i propietaris de restaurants van coincidir que aquesta mesura servirà per a millorar l’autenticitat i la qualitat del producte que es posa a disposició del consumidor final.
La dieta mediterrània complementada amb oli d’oliva i fruita seca ajuda a revertir la síndrome metabòlica
L’estudi PREDIMED (prevenció amb dieta mediterrània), en què treballen més de 90 investigadors dels principals grups de recerca en nutrició, és l’estudi nutricional de més envergadura que s’ha realitzat a l’Estat espanyol. L’objectiu final de l’assaig, iniciat l’any 2003, és valorar els efectes de la dieta mediterrània en la prevenció primària de les malalties cròniques. Amb un total de 7.500 voluntaris amb un alt risc de malaltia cardiovascular, es pretén valorar si enriquir la dieta amb oli d’oliva verge extra o amb fruita seca evita l’aparició d’aquestes malalties, en comparació amb una dieta baixa en greixos.
Una de les darreres publicacions científiques en el marc del PREDIMED va concloure que la dieta mediterrània complementada amb oli d’oliva i fruita seca ajuda a revertir la síndrome metabòlica. Aquest trastorn és un conglomerat d’alteracions associades a l’obesitat abdominal, entre les quals destaquen la hipertensió arterial, els nivells de colesterol HDL ("bo") baixos i els valors elevats de triglicèrids i glucosa en sang. Aquesta síndrome, que afecta el 25% de les persones adultes dels països rics, suposa un augment del risc de diabetis, malalties cardíaques i mortalitat.
En aquest darrer assaig, en el qual es van seguir gairebé 1.000 persones durant uns cinc anys de mitjana, els investigadors han descobert que les persones que consumeixen fruita seca i oli d’oliva disminueixen tant els nivells de glucosa en sang com el perímetre de la cintura (menys obesitat abdominal) i deixen de ser considerats, per tant, pacients amb síndrome metabòlica. Segons els investigadors, el fet que no hi hagués diferències pel que fa a la pèrdua de pes o a la ingesta calòrica entre les persones que consumien fruita seca i oli d’oliva o seguien una dieta baixa en greixos, fa que els canvis observats es puguin atribuir a la diferència en els patrons de la dieta.
Una altra troballa derivada de la investigació va ser que la dieta mediterrània complementada amb oli d’oliva o fruita seca no sembla que redueixi el nombre de nous casos de síndrome metabòlica apareguts en el temps si es compara amb una dieta baixa en greixos. Per als autors de l’estudi, però, el fet que es puguin revertir els casos ja existents i els riscos per a la salut que això comporta és un gran i positiu descobriment.
Es crea l’Agència Espanyola de Consum, Seguretat Alimentària i Nutrició
El Consell de Ministres va aprovar el reial decret pel qual es refonen l’Institut Nacional de Consum (INC) i l’Agència Espanyola de Seguretat Alimentària (AESAN), de manera que ambdós organismes autònoms s’uneixen en un de nou denominat Agència Espanyola de Consum, Seguretat Alimentària i Nutrició (AECOSAN). Amb l’objectiu de rendibilitzar recursos i aprofitant que les dues institucions tenen la missió compartida de protegir la salut i la seguretat dels consumidors i usuaris, es va creure oportú fusionar-les i fer així que es complementin en l’àmbit administratiu, analític i d’investigació. En teoria, això ha de permetre que una sola direcció garanteixi la unitat de criteri, facilitar les funcions en el compliment de tasques i guanyar en eficàcia i eficiència en la gestió. Així mateix, es disposarà d’una interlocució única per a empreses, organitzacions de consumidors i administracions.
Els tres principals objectius de l’organisme són promoure i fomentar els drets dels consumidors i usuaris; oferir informació objectiva i garanties per a promoure la seguretat alimentària; i planificar, coordinar i desenvolupar estratègies i actuacions que fomentin la informació, l’educació i la promoció de la salut en l’àmbit de la nutrició, i, en particular, en la prevenció de l’obesitat.
Aquesta fusió va suscitar dubtes entre diversos col·lectius, que van des de les associacions d’usuaris fins als professionals de la salut. Els primers, perquè van adduir que amb la desaparició de l’Institut Nacional de Consum es perd l’oportunitat que aquest organisme prengui un paper rellevant en la defensa del consumidor, partint de la base que ja era una institució amb poca capacitat de decisió i que es gestionava des dels interessos polítics i era influïda pels empresarials. Per la seva banda, els dietistes nutricionistes i altres professionals de les ciències de la salut van manifestar el seu temor que el vessant d’inspecció sanitària de l’AECOSAN, amb la finalitat última de reduir el risc associat al consum d’aliments, es vegi minvat pel fet d’ampliar aquesta avaluació a la resta de productes i béns de consum.
Recomanacions de l’Agència de Salut Pública de Catalunya sobre el consum de begudes energètiques
La població d’entre 12 i 25 anys ingereix la meitat del consum total de les begudes energètiques
La comercialització de nous productes amb cafeïna afegida, les anomenades begudes energètiques, juntament amb l’aparició de patrons de consum poc habituals fins fa poc temps relacionats amb aquests aliments i begudes, va portar el Comitè Científic Assessor de Seguretat Alimentària (òrgan assessor sobre els aspectes tècnics i científics de la seguretat i la qualitat alimentàries de l’Agència de Salut Pública de Catalunya, ASPCAT) a emetre un informe sobre la seguretat de la cafeïna en l’alimentació.
Segons un treball recent de l’Agència Europea de Seguretat Alimentària (EFSA), gairebé el 20% dels infants menors de deu anys pren una mitjana de dos litres mensuals de begudes energètiques. Es calcula també que la població infantil i juvenil entre 12 i 25 anys ingereix la meitat del consum total d’aquestes begudes. Cal tenir present que el risc d’intoxicació per cafeïna és més alt com més petit és l’infant, encara que estan totalment desaconsellades en nens i nenes de qualsevol edat, pel risc que suposa de patir els perjudicis següents: menor sensació de benestar, trastorns de l’estat d’ànim, pitjor rendiment escolar, mala qualitat del son, agreujament de l’asma, obesitat infantil i augment de la tensió arterial, entre d’altres. Les principals reaccions adverses s’han observat amb la combinació de les begudes energètiques i l’alcohol: insomni, hipertensió, ansietat, deshidratació, convulsions, arrítmia i trastorns cardíacs greus.
Entre el material editat per l’ASPCAT per a sensibilitzar sobre el tema, destaquen les equivalències en cafeïna de diferents begudes. Per exemple, una llauna de beguda energètica aporta la mateixa quantitat de cafeïna que 2 cafès exprés, que 3-4 llaunes de cola i que 4 cafès filtrats. Les principals recomanacions que es donen són no consumir begudes energètiques amb cafeïna juntament amb alcohol, ja que la cafeïna n’emmascara els efectes i redueix la percepció de l’estat d’embriaguesa, i per consegüent augmenta el risc de patir efectes adversos; evitar el consum de begudes energètiques en dones embarassades i en període de lactància, infants, persones sensibles a la cafeïna, amb patologies cardíaques i trastorns neurològics; i, en cas de practicar activitat física intensa, no consumir begudes energètiques per compensar la pèrdua de líquid, perquè la cafeïna té efectes diürètics i pot augmentar el risc de deshidratació, per això cal beure aigua o bé altres begudes isotòniques en cas que l’exercici superi l’hora de durada.