Art 2014

Introducció

El 2014 va ser un any de sotracs per les mobilitzacions de grans col·lectius del país a favor del procés d’independència, també en el món de l’art i de la cultura en general. Tanmateix, o potser en part com a resultat, la situació de crisi general del sector de les arts visuals i plàstiques va continuar marcant el dia a dia.

L’exposició "#artveuivot" va mostrar, per diverses localitats catalanes, una vuitantena de cartells sobre el dret a decidir

Al maig, més de 300 artistes van signar un manifest a favor del dret a decidir. Els signants, entre els quals hi ha noms destacats com Antoni Abad, Ignasi Aballí, Frederic Amat, Marcel·lí Antúnez, Martí Anson, Francesc Artigau, Maria Bofill, Pep Duran, Joan Fontcuberta, Clara Garí, Eulàlia Grau, Carles Hac Mor, Francesca Llopis, Javier Mariscal, Josep M. Mestres Quadreny, Jo Milne, Antoni Miralda, Antoni Muntadas, Perejaume, Jaume Plensa, Susana Solano o Joan Rabascall van veure el repte català "com una gran performance democràtica, com un gran acte de creació política, estèticament encisador, políticament creatiu i trencador, però obert, respectuós, democràtic, inclusiu dels pobles i cultures que conviuen amb nosaltres". A l’octubre, el Museu d’Història de Catalunya va inaugurar l’exposició "#artveuivot", on es van exposar una vuitantena d’obres, totes en format cartell, que aborden el dret a decidir. L’exposició va tenir com a comissaris Pilar Parcerisas i Ignasi Domènech, i també es va poder visitar a Reus i Lleida, i posteriorment, ja durant el 2015 es podrà veure a Girona, Sabadell i Tortosa.

El poc suport de l’Estat espanyol a la cultura catalana és ben manifest, amb inversions disminuïdes i la promesa trencada pel president, Mariano Rajoy, i el ministre de Cultura, José Ignacio Wert, d’una llei de mecenatge que fa anys que el sector de l’art reclama i que al final d’any es va diluir en una sèrie de mesures de desgravació dins el projecte de reforma fiscal. El malestar pel conjunt de polítiques que han debilitat el sector cultural va tenir una resposta individual d’alguns artistes catalans, com el músic Jordi Savall i la fotògrafa Colita, els quals van rebutjar els Premios Nacionales d’enguany que els havien atorgat.

Enguany el MNAC va comprar l’obra de Josep Tapiró El santó Darcagüey

Totes les institucions culturals, grans i petites, han notat negativament aquesta disminució progressiva de les aportacions, tant de l’Estat espanyol com de la Generalitat de Catalunya, que s’ha produït en els darrers exercicis. Una minoració que s’ha intentat compensar amb accions d’autofinançament, sobretot intentant aprofitar la infraestructura que tenen, especialment el lloguer d’espais. Per exemple, el Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) va llogar la Sala Oval, el Nadal del 2013, per al casament d’un magnat indi, fet que va obligar a tancar el museu el dia de l’enllaç. Aquesta decisió del museu va rebre dures crítiques, malgrat que va deixar un benefici de més de 200.000 euros, amb els quals es va comprar l’obra de Josep Tapiró El santó Darcagüey. Tanmateix, durant el 2014, el MNAC va continuar amb aquesta estratègia per generar ingressos propis, i a banda de llogar la Sala Oval, la Sala Sert i la Cúpula, també va posar a lloguer la seva terrassa amb vistes a la ciutat per a actes privats. Mentrestant, a la tardor va presentar una reformulació de les seves col·leccions d’art modern, a l’espera que es forgi el projecte d’ampliació dels pavellons d’Alfons XIII i Victòria Eugènia de la Fira de Barcelona, que depèn d’altres institucions públiques i privades.

La mateixa setmana que es va constituir la Xarxa de Museus d’Art de Catalunya, un dels seus catorze nodes, el Museu de l’Empordà –creat el 1946, i des del 1971 concebut com a museu d’arqueologia i d’història de l’art– va ser reorientat, per ordres municipals, per a centrar-se en la projecció d’artistes locals, i es va prescindir de la directora, que el dirigia des de feia disset anys, Anna Capella. A partir d’aquest moment va estar regit pel servei de cultura municipal, amb el rebuig de gran part del sector, però sense que això suposés un canvi en el nou rumb. El Museu Diocesà i Comarcal de Lleida, també dins la Xarxa, va perdre la que havia estat la seva directora durant quinze anys, Montserrat Macià, per falta de pressupost i davant les retallades de personal i d’activitats que haurà d’afrontar.

Mercat

Picasso va ser l’artista més cotitzat de l’Estat espanyol

Segons un informe de la Fundación Arte y Mecenazgo que es va publicar al novembre, el sector va presentar per tercer any consecutiu un creixement positiu, tot i que dèbil, i va assolir els màxims nivells des de l’inici de la crisi el 2008. Els darrers deu anys, el mercat de l’art ha experimentat un creixement del 68%, xifra que queda molt per sota de l’augment registrat a escala mundial (155%). Picasso és l’artista de l’Estat espanyol més cotitzat, seguit a gran distància de Miró, Dalí, Gris i Chillida. El 2013, entre els vint primers artistes de l’Estat per volum de vendes, només hi figuren dos artistes vius: Manolo Valdés i Miquel Barceló. Tanmateix, l’informe va constatar la manca de tradició del col·leccionisme al nostre país, com també l’existència d’una regulació dispersa, descoordinada i que no respon a les necessitats actuals.

La 33a edició de la fira Arco, la més important de l’Estat espanyol, que es va dur a terme entre el 25 de febrer i l’1 de març, va arrencar amb els dubtes dels galeristes sobre el tipus d’IVA que havien d’aplicar, després que el Govern central havia proposat un IVA reduït del 10% per fomentar la venda d’obres d’art directament a particulars. Aquesta definició no deixava del tot clar el paper de la galeria, per la qual cosa alguns dels galeristes van decidir unilateralment no aplicar ni el 10 ni el 21, sinó el 15,5% d’IVA. Igualment, entre el sector, es va reclamar la unificació d’aquest impost en l’àmbit europeu, o bé aplicar una rebaixa a tota la cultura, perquè dins la mateixa fira Arco va succeir que un estand d’una galeria espanyola havia de cobrar el 21% d’IVA i el del davant, que era francès, només en cobrava el 6%, fet que mostrava un desavantatge colossal. Finalment, la fira va tancar amb una assistència de públic que no va arribar a la meitat del que concorria els anys de bonança.

Polítiques culturals

Com a eixos importants de les polítiques de la Conselleria de Cultura de la Generalitat de Catalunya, al gener, es va crear l’Agència Catalana de Patrimoni i, a l’octubre, la Fundació Catalunya Cultura, inicialment formada per vuit empreses –Havas Media Group, Fluidra, Fundació Banc Sabadell, Gramona, Grup Damm, Grup Planeta, Hewlett Packard i Fundació Lluís Bassat– que de manera privada estan disposades a donar un impuls al mecenatge amb una borsa de 800.000 euros que doblaran el 2015, destinada a invertir en projectes ja existents o nous.

També cal destacar el clima que es va respirar a l’Associació d’Artistes Visuals de Catalunya (AAVC), que va viure un any de crisi interna, però, alhora, amb empenta regeneradora. L’entitat, de més de trenta anys d’història, en concurs de creditors i pràcticament paralitzada durant el 2013, va veure com un grup de socis va empènyer per a revitalitzar-la, amb una nova junta directiva encapçalada per Nora Ancarola, com a presidenta, i Mar Arza, com a vicepresidenta, que va proposar una estructura més horitzontal. La junta, sorgida de les bases de l’associació per primera vegada, té com a principals objectius restablir alguns dels serveis que havien estat desactivats per falta de recursos, fer-se autosuficient i recuperar l’esperit originari d’associació de serveis i de lluita, que denunciï la dramàtica situació de la cultura. Aquests objectius, tanmateix, la junta no sap si podran arribar a complir-los per la insolvència econòmica que afronten.

Bartomeu Marí, el director del Museu d’Art Contemporani de Barcelona (MACBA), va presentar una reorientació de la institució amb la incorporació a l’equip de Valentín Roma i Beatriz Preciado. El nou focus del museu pretén donar llum a iniciatives creatives i a un teixit cultural local que ha crescut en sintonia amb el sector de l’art internacional, però que fins ara no havia tingut el reconeixement clar d’una institució com el MACBA. En aquesta línia, a l’abril es va presentar l’exposició de Montse Badia "La realitat irrevocable".

A l’octubre, Vicenç Villatoro, escriptor, periodista i polític va passar a dirigir el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona en substitució de Marçal Sintes, a partir d’una designació directa, és a dir, sense passar per concurs, de la mateixa manera que ho van fer els dos anteriors directors. En canvi, per primer cop, el director de l’ara anomenat Santa Mònica Centre de la Creativitat sí que va ser escollit a partir del concurs al qual es van presentar onze candidats. Al final d’any, l’encarregat de substituir Conxita Olivé, que havia estat nomenada de manera provisional després de la destitució de Vicenç Altaió al juny de l’any passat, va ser Jaume Reus Morro, historiador de l’art expert en Miró i antic responsable de la gestió cultural de l’Espai Mallorca de Barcelona.

Al setembre, l’Institut Valencià d’Art Modern (IVAM) també va estrenar director, José Miguel García Cortés, fundador i director (1998-2003) de l’Espai d’Art Contemporani de Castelló i comissari d’algunes exposicions de l’IVAM mentre Consuelo Císcar el dirigia. El suposat continuisme que s’intuïa per aquesta raó, va quedar ràpidament desmentit quan al novembre va presentar la seva programació per al 2015, la qual va generar gran rebombori. Amb l’objectiu de reorientar el centre cap a una programació més internacionalista i rigorosa, a més d’adaptar-se a la no ampliació del museu per qüestions econòmiques, va decidir tancar l’exposició permanent de Miquel Navarro i la supressió d’una exposició que l’anterior directora havia acordat personalment amb l’artista Uiso Alemany per a l’any vinent. El debat suscitat per aquests fets, que va obligar la intercessió de la Conselleria, va posar en dubte l’autoritat del director i la independència política del centre.

Patrimoni

Després de quatre anys d’obres, l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau de Barcelona va mostrar la seva esplendor original

Després de quatre anys d’obres i una inversió de més 72 milions d’euros, al principi d’any es va inaugurar la rehabilitació de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau de Barcelona, obra de Domènech i Montaner, que li permetia recuperar la seva esplendor original. Construït entre el 1902 i el 1926 i declarat Patrimoni Mundial de la UNESCO el 1997, els vuitanta anys d’ús com a centre hospitalari havien modificat i destruït part de l’arquitectura modernista. El cost d’aquesta intervenció ha estat sufragat gairebé en el 40% per la MIA (Molt Il·lustre Administració, que és formada per l’Ajuntament de Barcelona i el Capítol Catedralici des de l’edat mitjana, i, des del 1990, també paritàriament per la Generalitat) i la resta per la Generalitat (30%) i el Ministeri de Foment (20%) i les altres administracions. Del projecte de rehabilitació, queden pendents dos pavellons i l’adequació d’un espai museístic que explicarà el Modernisme, Domènech i Montaner i la història de la medicina, i també una anella verda que dividirà la part històrica i el nou edifici de l’hospital. Més de 125.000 persones van visitar el recinte durant les tres setmanes de portes obertes.

Al febrer, el fons del crític d’art Rafael Santos Torroella, que consta de més d’un miler d’obres d’artistes com Joan Miró, Antoni Tàpies, Pablo Picasso, Joan Ponç, Salvador Dalí o Frida Kahlo, va passar a ser patrimoni de l’Ajuntament de Girona. L’adquisició, que va ser aprovada pel consistori gironí per 3,9 milions d’euros, un milió per sota del preu de taxació, es va veure amb recel, i fins i tot amb incomprensió, per algunes de les formacions polítiques i per un conjunt d’artistes locals, a causa del moment de crisi general i, especialment, en el món de l’art contemporani. Les queixes van tenir el suport d’alguns crítics que consideren que la major part de les obres, malgrat estar firmades per grans artistes, corresponen a obres menors. La suma serà pagada en sis anys entre l’Ajuntament (2,3 milions), la Generalitat (1,3 milions, a través dels drets de successió ingressats amb part de les mateixes obres) i la Diputació (300.000 euros). A banda, la família de Santos Torroella va cedir també la biblioteca i l’arxiu personal del crític, format per un nombrós conjunt de documents i cartes. Tot el fons serà exposat a la Casa Pastors, antiga Audiència Provincial de Girona, davant la catedral, que caldrà remodelar a fi de convertir-la en un espai expositiu.

Un altre tipus de conseqüència de la crisi relacionada amb l’art, va ser que 85 obres de Miró entressin a subhasta. Es tracta d’un fons que pertany a l’Estat portuguès després de la nacionalització del banc BPN, i que el Govern volia vendre per recuperar els diners invertits. La subhasta va ser programada per mitjà de la casa Christie’s, però va haver de ser cancel·lada en dues ocasions per l’oposició plantejada pel poble portuguès, el qual va recollir 10.000 firmes, que va fer arribar al Parlament Europeu, per evitar que aquestes obres es dispersin en col·leccions privades.

Al març, l’Arxiu Històric del Col·legi Oficial d’Arquitectes de Catalunya (COAC) va iniciar una campanya de micromecenatge, per mitjà de la plataforma Verkami, per a digitalitzar la documentació del Grup ADLAN (Amics de l’Art Nou). L’arxiu, que prové d’una donació de l’arquitecte Sixte Illescas, conté prop de 600 documents del grup avantguardista nascut el 1932 a Barcelona i que va ser actiu fins a l’adveniment de la dictadura franquista el 1939. Entre la documentació recuperada es pot veure l’activitat intensa del grup, marcada per l’arquitecte Josep Lluís Sert, l’empresari i fotògraf Joaquim Gomis, el barreter i promotor de les arts Joan Prats i els altres arquitectes actius del GATCPAC (Grup d’Arquitectes i Tècnics Catalans per al Progrés de l’Arquitectura Contemporània), així com les seves relacions amb altres artistes d’avantguarda del moment com Salvador Dalí, Pablo Picasso, Joan Miró, Alexander Calder, Josep Vicenç Foix, Carles Maristany, Robert Gerhard i Man Ray, entre d’altres. Es tracta d’un fons de documentació fragmentada, però inèdita, i que amb la seva digitalització l’arxiu del COAC vol posar a l’abast de la societat.

Pel que fa a les descobertes arqueològiques de l’any, l’apartat d’Arqueologia d’aquest Anuari en fa un ampli recull. Altres notícies d’interès patrimonial que van destacar al llarg de l’any van ser la catalogació de dos vitralls inèdits de Gaudí i que es van presentar, a l’abril, dins del Corpus Vitrearum, impulsat per la Conselleria de Cultura de la Generalitat de Catalunya i l’Institut d’Estudis Catalans; la presentació del quart tram del catàleg raonat de Dalí, que al maig va incorporar dos olis desconeguts dels anys trenta; la continuació del litigi obert per l’Ajuntament de Barcelona per recuperar l’herència de Muñoz Ramonet, amb una querella del consistori barceloní contra les filles de l’empresari; l’obertura del Taller Alfaro a València com a espai permanent per exhibir les seves obres des del juliol; l’arribada al Museu Apel·les Fenosa del Vendrell del llegat que quedava de Nicole i Apel·les Fenosa a París, i les reobertures, a final d’any, del Cau Ferrat i el Museu de Maricel, a Sitges, i del Museu del Disseny (DHUB), a Barcelona.

A final d’any es van reobrir el Cau Ferrat i el Museu Maricel després d’una profunda reforma

Els dos museus de Sitges, el Cau Ferrat de Can Rocamora i el Museu de Maricel, van mostrar al final d’any la profunda reforma –amb un cost de 9,7 milions d’euros– gràcies a la qual després de quatre anys podran acollir el fons del consistori –on hi ha el llegat del doctor Pérez Rosales, amb peces que van del romànic a les primeres avantguardes– i d’altres cedides per museus com el Museu Nacional d’Art de Catalunya o el Museu de Montserrat, amb un discurs museogràfic absolutament nou, digne d’un museu del segle XXI. Tanmateix, s’ha treballat per a conservar l’aspecte original del Cau Ferrat quan era l’estudi del pintor Santiago Rusiñol, recuperant la intensitat del color blau original de les parets i restaurant rajoles i vitralls. Durant la intervenció, a Can Rocamora –l’edifici que enllaça el Cau Ferrat i el Palau Maricel– s’hi ha trobat un arc del segle XVII, que havia estat amagat per construccions posteriors i que ha estat restaurat i integrat al disseny de l’espai.

Després de dues dècades de pensar en un museu que modernitzés el concepte de patrimoni amb un sector que, especialment aquí, ha estat un motor de creació, es va inaugurar el Museu del Disseny de Barcelona. Situat al mateix edifici Disseny Hub de la plaça de les Glòries que acull el FAD i la biblioteca El Clot-Josep Benet, aquest nou museu és el resultat de la integració de les col·leccions del Museu de les Arts Decoratives, el Museu de Ceràmica, el Museu del Tèxtil i d’Indumentària i el Gabinet de les Arts Gràfiques –abans en diferents indrets de la ciutat– que permeten analitzar els recorreguts d’aquestes disciplines, des del principi del segle XX fins a l’actualitat.

Premis i mencions

Curro Claret va guanyar el premi Ciutat de Barcelona de disseny per les seves peces presentades a l'exposició "Un dilema, l’art contemporani i la inversió en la incertesa"

L’any va començar amb l’entrega a l’artista plàstic Miquel Barceló del Premio Nacional d’art gràfic que concedeix la Calcografía Nacional de la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando. Al gener, també es van concedir els premis GAC 2014, del Gremi de Galeristes de Catalunya. En aquesta setena edició van sobresortir, entre d’altres, el premi honorífic al pintor Alfons Borrell, el premi a l’artista jove per a la millor exposició en galeria a l’artista Núria Güell dins la galeria ADN i el premi a la millor galeria per a la Palma XII, de Vilafranca del Penedès, que enguany va celebrar el seu 25è aniversari.

Els premis Ciutat de Barcelona referents a l’any 2013 es van entregar al febrer del 2014. Entre els guardons, va destacar el premi d’arts visuals per a l’artista Eulàlia Grau i la seva exposició al MACBA "Mai no he pintat àngels daurats", i el premi de disseny per a Curro Claret i les seves peces presentades a l’exposició "Un dilema, l’art contemporani i la inversió en la incertesa".

Biombo de Salvador Dalí exposat a la guardonada mostra "Japonisme. La fascinació de l’art japonès" al CaixaForum de Barcelona

Al març, l’Associació Catalana de Crítica d’Art (ACCA) va fer públics els noms dels premis referents a les activitats del 2013. En aquesta trentena edició dels premis, van destacar, entre d’altres, el premi a les millors exposicions d’art contemporani per a "Jo em rebel·lo, nosaltres existim", de la Fundació Palau de Caldes d’Estrac, i "Autorretrat. Alberto García-Alix", a la Virreina Centre de la Imatge de Barcelona; el premi d’exposicions de recerca històrica per a "Japonisme. La fascinació de l’art japonès", del CaixaForum de Barcelona; el premi espais de producció i creació per a la programació del CA Tarragona Centre d’Art dels anys 2012 i 2013; el premi revistes per a Artiga ; i el premi produccions audiovisuals per al documental MACBA: la dreta, l’esquerra i els rics.

En la nova edició dels Premis Nacionals, concedits pel Consell Nacional de la Cultura i de les Arts al juny, no hi va haver cap reconeixement a creadors del camp de les arts visuals i plàstiques. Sí que es va premiar el Museu Dalí de Saint Petersburg, a Florida (Estats Units), per la seva tasca de difusió internacional de l’obra de l’artista.

Al principi de novembre, la fotògrafa Colita (Isabel Steva Hernández, Barcelona, 1940) va ser guardonada pel Ministeri de Cultura amb el Premio Nacional de fotografia. L’artista, amb una carrera de més de cinquanta anys en el camp del fotoperiodisme i testimoni d’excepció de la vida cultural d’aquesta meitat de segle, va rebutjar el premi manifestant el seu total desacord amb la política cultural promoguda des del ministeri i amb el desprestigi en què ha caigut la cultura, marcada per les retallades, l’augment de l’IVA i el poc reconeixement als artistes. D’altra banda, l’artista valencià Jordi Teixidor va rebre el Premio Nacional d’arts plàstiques en reconeixement a la seva carrera, marcada sobretot per l’experimentació des de l’abstracció i la vinculació a la segona avantguarda pictòrica.

El premi Joan Miró va recaure per primer cop en un artista català, Ignasi Aballí

Al principi de desembre, es va fer públic el nom del premi Joan Miró, que en aquesta cinquena edició va ser per a l’artista Ignasi Aballí (Barcelona, 1958). El premi, que concedeixen conjuntament la Fundació Joan Miró i l’Obra Social "la Caixa" i que està dotat amb 70.000 euros més la producció d’una exposició per al 2016 a la mateixa seu de la Fundació Miró a Barcelona, va recaure per primer cop en un artista català.

Al principi d’octubre, a Portbou, es va commemorar el 20è aniversari del memorial Passatges, de l’artista alemany Dani Karavan, dedicat al filòsof alemany d’origen jueu Walter Benjamin, que es va suicidar en aquesta localitat el 1940 quan fugia de la Gestapo.

Obituari

El 2014 es va emportar un seguit d’artistes de prestigiosa trajectòria, entre els més reconeguts, Josep M. Subirachs i Jaume Xifra, que van morir al mes d’abril. Primer va morir, el 7 d’abril a Barcelona, l’escultor Subirachs, a l’edat de 87 anys, després d’una llarga malaltia neurodegenerativa. A l’artista plàstic, reconegut des de ben jove per les seves obres escultòriques de caràcter públic, se’l reconeix pel seu treball en una línia escultòrica molt simbolista que va combinar l’abstracció amb la figuració. Entre moltes obres escampades arreu, destaca la seva intervenció de llarga durada en la construcció escultòrica de la façana de la Passió de la Sagrada Família, on va treballar durant més de vint anys, des del 1986; a l’octubre, la Generalitat de Catalunya li va dedicar un acte d’homenatge institucional.

El 16 d’abril, a París, a l’edat de 80 anys, va morir Jaume Xifra. L’artista, que pertanyia al grup dels artistes conceptuals catalans que van desenvolupar la seva carrera a l’estranger, va tenir una trajectòria continuada des dels anys seixanta i setanta del segle XX, sobretot a França. Amb una línia clarament dedicada a l’art de les idees, destaca el treball sobre l’objecte, les accions rituals i el retorn a la pintura desenvolupant un sistema de computer painting, anomenat scanning.

Al maig, també van desaparèixer els artistes Guillem Cifré Barrabín (a 62 anys), il·lustrador i pintor, i Esther Boix Pons (a 87 anys), pintora i pedagoga. El 8 d’agost va morir el pintor i també professor de la Facultat de Belles Arts de Barcelona Albert Gonzalo Carbó (a 75 anys) i, deu dies més tard, ho va fer la pintora i artista tèxtil Mercè Diogène Guilera (a 91 anys). El pintor Joan Claret Corominas va traspassar el 8 de setembre, a Barcelona (a 85 anys). Finalment, l’escultor Ramón de Soto Arándiga va morir a Alfàs del Pi (Marina Baixa), el 17 d’octubre (a 72 anys).

Pel que fa al panorama artístic internacional, cal esmentar el traspàs l’11 de febrer, a Barcelona, de François Baschet (a 94 anys), pioner de l’escultura sonora i amb una reconeguda trajectòria internacional en el camp de l’art sonor; el del fotògraf i secretari de Dalí, administrador també dels drets d’autor de l’artista durant més de quinze anys, Robert Descharnes (a 88 anys) al principi de febrer a Azay-le-Ridau, i el del cineasta i teòric alemany, d’origen txec, molt vinculat a la programació cultural dels centres barcelonins com el MACBA o la galeria Àngels Barcelona, Harun Farocki, el qual va morir a Berlín el 30 de juliol (a 70 anys).

Calendari d'exposicions

Maqueta de l’exposició del CaixaForum de Barcelona "Le Corbusier. Un atles de paisatges moderns"

Gener

Barcelona: "Fer dir. Blanca Casas Brullet" (Arts Santa Mònica); "Le Corbusier. Un atles de paisatges moderns" (CaixaForum); "Llocs comuns" (Can Felipa); "El text: principis i sortides. Cap.1 (Fabra i Coats); "Just davant nostre. Altres cartografies del Rif" (MACBA). Bard: "Montserrat. Obres mestres de l’Abadia" (Forte di Bard). L’Hospitalet de Llobregat: "Ferran Freixa. Fotografia 1973-2013" (Tecla Sala). Lleida: "Retrats. Català-Roca" (Museu Jaume Morera). Mataró: "Josefa Tolrà. Dibujo fuerza fluídica" (Can Palauet). Palma: "Reproductibilitat 1.1" (Es Baluard).

Febrer

Barcelona: "Marcel·lí Antúnez. Sistematúrgia" (Arts Santa Mònica); "Mediterrani. Del mite a la raó" (CaixaForum); "Res no s’atura" (Fundació Suñol); "Antoni Abad. Megafone.net 2004-2014 (MACBA). Castelló: "7 000 000 000" (EAC). Lleida: "Doble direcció" (La Panera). Vic: "Extralocals" (ACVic).

Març

Barcelona: "Metamorfosis. Starewitch, Švankmajer i els germans Quay" (CCCB); "Allan Kaprow. Altres maneres" (Fundació Tàpies); "Haver fet un lloc on els artistes tinguin dret a equivocar-se" (Fundació Joan Miró); "Post-Picasso. Reaccions contemporànies" (Museu Picasso); "Colita, perquè sí!" (La Pedrera). Lleó: "Framis in Progress" (MUSAC). Púbol: "Dalí-Pitxot: l’al·legoria de la memòria" (Castell Gala Dalí). Santa Coloma de Gramenet: "Res no és mesquí. Josep Guinovart i els poetes" (Can Sisteré).

Abril

Barcelona: "Víkings" (Museu Marítim); "Josep Tapiró. Pintor de Tànger" (MNAC). Girona: "Hic et Nunc" (Bòlit Centre d’Art). Tòquio: "A la deriva. Jordi Isern" (Institut Cervantes). Madrid: "Playground. Reiventar la plaça" (MNCARS).

Maig

Barcelona: "L’herència immaterial. Assajant des de la col·lecció" (MACBA); "De Miró a Barcelona" (Fundació Joan Miró); "Susana Solano. Vol rasant (Fundació Suñol). Castelló: "Vestigis invisibles" (EAC). Figueres: "Marià Llavanera. Les noces de Canà" (Museu de l’Empordà). Palma: "Josef Albers – Joan Miró: ardor de la mirada" (Fundació Pilar i Joan Miró). Rio de Janeiro: "Salvador Dalí" (Centre Cultural Banco do Brasil). Vic: "Pintar fa mil anys. Els colors del romànic" (Museu Episcopal).

Else 9 (2010), de Roni Horn, de l’exposició de la Fundació Joan Miró "Roni Horn. Dormia tot com si l’univers fos un error"

Juny

Augsburg: "Jaume Plensa. El cor secret" (Kunstsammlungen). Barcelona: "Pintura i altres coses. Kerry James Marshall" (Fundació Tàpies); "Roni Horn. Dormia tot com si l’univers fos un error" (Fundació Joan Miró). Palafrugell: "Villèlia, creador de mons onírics" (Museu Can Mario). Cadaqués: "Richard Hamilton: mestre de múltiples" (Galeria Cadaqués). La Hulpe: "Riera i Aragó. Exploracions" (Fundació Folon). Lleida: "Cossos fràgils" (La Panera). Madrid: "Josep Renau. L’estil de vida americà" (Círculo de Bellas Artes); "Richard Hamilton" (MNCARS). Palma: "Tabula Rasa" (Es Baluard). Sant Petersburg: "No? Future! Jordi Colomer" (Manifesta 10). Saragossa: "Plans sensibles / Narratives de la imatge" (CaixaForum). Vilanova i la Geltrú: "Pep Duran. Abans que hi entri algú" (La Sala).

Juliol / Agost

Barcelona: "La bellesa captiva" (CaixaForum); "Oskar Hansen. Forma oberta" (MACBA). La Jonquera: "Helios Gómez. La revolució gràfica" (MUME). Madrid: "Atrapar la vida. Eugeni Forcano" (Real Academia de San Fernando). Palma: "Kurt Schwitters. Avantguarda i publicitat" (Fundació March). Sant Feliu de Guíxols: "L’ideal en el paisatge" (Espai Carmen Thyssen). Santiago de Xile: "Joan Miró. La força de la matèria" (Fundació Corpartes).

Setembre

Barcelona: "Sota l’aparença: Joan Claret i Jaume Rocamora" (Espai Volart); "Pieter Hugo. Kin" (Foto Colectania); "Art & Language: incomplet" (MACBA); "Tresors de la Vila Joiosa" (MAC). L’Hospitalet de Llobregat: "Qui té por del roig?" (Tecla Sala). Perpinyà: "La maleta mexicana" (Centre d’Art Walter Benjamin). Sabadell: "Joan Vilacasas. Viatges siderals" (MAS). Terrassa: "Joana Biarnés, pionera del fotoperiodisme" (Sala Moncunill). Valls: "Com perdre’s a Alaska. Quim Packard" (Capella de Sant Roc).

L’exposició "Arissa. L’ombra i el fotògraf 1922-1936"

Octubre

Amposta: "Àpat Kaníbal: Mariaelena Roqué" (Lo Pati Centre d’Art). Barcelona: "Traç. El dibuix com a eina de coneixement" (Arts Santa Mònica); "Participació" (CaixaForum); "Futurs abandonats" (Fabra i Coats); "Barcelona, zona neutral 1914-1918" (Fundació Miró); "Perfect Lovers. Art en temps de la sida" (Fundació Suñol); "Maniobra de Perejaume" (MNAC); "El Lissitzky. L’experiència de la totalitat" (La Pedrera). Figueres: "Són Europa" (Museu de l’Empordà). Granollers: Uclés. Art + poesia + sexe + política 1978-1985" (Museu de Granollers). París: "Viatjar a l’edat mitjana" (Museu de Cluny). Tarragona: "Fotografia i poesia visual" (Tinglado 2). Washington: "No/Escape. Bernardí Roig" (Phillips Collection).

Novembre

Barcelona: "Arissa. L’ombra i el fotògraf 1922-1936" (CCCB); "Interval. Accions sonores" (Fundació Antoni Tàpies); "Carles Casagemas. L’artista sota el mite" (MNAC); "Ai Weiwei. On the table" (La Virreina. Centre de la Imatge). Londres: "El tapís de Miró i la col·lecció catalana de la Creu Roja" (Royal College of Art). Mataró: "Art a Mataró 1959-1983. Anys de resistència i ruptura" (Ca l’Arenas). Montpeller: "L’elecció de l’espectador. Mabel Palacín" (FRAC Llenguadoc-Rosselló). Monistrol de Montserrat: "Jana Sterbak a Montserrat" (Museu de Montserrat).

Jorge Herralde con sus secretarias, fotografia de l’exposició de La Pedrera "Colita, perquè sí!"

Desembre

Barcelona "Jordi Pablo. Objectes de sobretaula" (Arts Santa Mònica); "El Greco. La mirada de Rusiñol" (Fundació Godia); "Nadala. Fina Miralles" (Fundació Joan Miró); "Una passejada per l’obra de Josep Llimona" (MEAM); "A(p)partament" (Sant Andreu Contemporani). Ceret: "El pas del temps. Patrick des Gachons" (Museu d’Art Modern). Palma: "Joan Miró. La llum de la nit" (Fundació Pilar i Joan Miró). València: "Mar Mar" (Centre Cultural Octubre). Valls: "Josep Queralt. Dibuixant per a les arts gràfiques" (Museu de Valls).