Arxivística
Girona va acollir el congrés internacional Arxius i Indústries Culturals, on es van reunir més de 850 especialistes d’arreu del món
© Ajuntament de Girona
De l’11 al 15 d’octubre del 2014 va tenir lloc a Girona el congrés internacional Arxius i Indústries Culturals, que va incloure la 2a Conferència Anual d’Arxius, la 9a Conferència Europea d’Arxius i les 13es Jornades Imatge i Recerca. El congrés, organitzat conjuntament per l’Arxiu Municipal de Girona i el Consell Internacional d’Arxius, va reunir uns 850 especialistes d’arreu del món.
El Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya va adquirir durant l’any diversos fons documentals d’editorials catalanes: la correspondència d’Esther Tusquets, directora de l’Editorial Lumen, el fons de l’editorial Gustavo Gili, el de Plaza & Janés i de Grijalbo. Amb aquestes adquisicions i altres fons que ja es posseïen, es va formar el portal d’internet "Patrimoni d’editors i editats de Catalunya", promogut per la Biblioteca de Catalunya.
Per la seva banda, l’Arxiu Nacional de Catalunya va adquirir diversos fons notables: una col·lecció de documentació històrica sobre empreses catalanes de Francesc Cabana, el fons documental de la delegació a Catalunya del diari El País i prop de 73.000 fotografies originals d’Ignasi Marroyo, preses entre el 1950 i el 2010. Així mateix, l’Arxiu va rebre les còpies digitalitzades d’un conjunt de documentació sobre els papes Borja (Calixt III i Alexandre VI), que des del 2007 custodiava l’Institut Internacional d’Estudis Borgians (València). En canvi, el fons personal del compositor i director Josep Lluís de Delàs (Barcelona, 1928) va ser ingressat a la Biblioteca Nacional de Madrid. El Parc d’Atraccions del Tibidabo també va cedir el seu arxiu històric a l’Ajuntament de Barcelona. Format per 659 capses, amb algun document del 1582, però la majoria datats a partir del 1845, contenia més de 8.000 fotografies, unes 160 postals antigues i documentació diversa.
El Col·legi de Notaris de Catalunya va estrenar l’arxiu digital, format per 750.000 imatges corresponents a més dels 3.000 volums generats pels 197 notaris barcelonins de l’edat mitjana, amb documentació datada entre el 1296 i el 1510. Es tracta de l’arxiu digital de fons notarials històrics més important del món. En aquesta primera fase, només estan disponibles per als lectors els fons de 45 notaris, que comprenen més de 900 volums.
També l’arxiu del Gran Teatre del Liceu de Barcelona va començar a divulgar per internet el seu fons històric, que inclou documentació des del 1838, gràcies a un projecte de digitalització portat a terme en col·laboració amb la Universitat Autònoma de Barcelona. Igualment, la Diputació de Castelló va posar a l’abast de tothom 550.000 documents històrics del seu arxiu (llibres d’actes, fotografies, etc.).
Finalment, aquest 2014 Galícia va aprovar la seva primera llei d’arxius i documents.
Pel que fa a nous equipaments, al juny es va inaugurar la nova seu de l’Arxiu Històric de Terrassa i Comarcal del Vallès Occidental, amb una superfície de 3.200 m2; a l’octubre, la nova seu de l’Arxiu Diocesà de l’Urgell (la Seu d’Urgell) i l’Arxiu Municipal de Cercs (Berguedà) i, a final d’any, es va reobrir a Palma (Mallorca) la seu de l’Arxiu del Regne, després d’una llarga intervenció d’ampliació i millora de les instal·lacions, que va començar el 2010 i que va culminar amb un edifici remodelat de 7.400 m2. Al gener del 2014 es va obrir a Bilbao un nou edifici per a l’Arxiu Històric Nacional d’Euskadi de 8.500 m2.
Biblioteconomia
El 2014 es va celebrar el centenari de l’obertura al públic de la Biblioteca de Catalunya, impulsada per la Mancomunitat a l’empara de l’Institut d’Estudis Catalans. Al juliol es va publicar una actualització del Mapa de la Lectura Pública de Catalunya, que va mostrar que 209 municipis dels 211 de més de 5.000 habitants disposen del servei de biblioteca que determina la llei. Al juny es va crear la Fundació Biblioteca Social, promoguda i dirigida per Adela d’Alòs, per donar suport a les iniciatives que les biblioteques públiques duen a terme en favor de la població desafavorida.
D’altra banda, per un acord entre el Gremi de Llibreters de Catalunya i el Departament de Cultura, les biblioteques públiques assessoraran els usuaris en la compra de llibres.
Enguany, l’EBLIDA (una organització europea que agrupa associacions de biblioteques) va iniciar una campanya per a aconseguir que a mitjà i llarg termini es desenvolupi una legislació estatal o d’ambit europeu que modifiqui la legislació actual de la propietat intel·lectual i que permeti a les biblioteques públiques deixar en préstec llibres electrònics.
Per la seva banda, el Ministeri d’Educació, Cultura i Esport va adquirir 1.500 llibres electrònics en castellà, amb un total de 200.000 llicències, per a ús de les biblioteques públiques de tot l’Estat, mentre que la Biblioteca Pública de Nova York va digitalitzar i posar a la xarxa 20.000 mapes antics de la seva col·lecció.
Edifici de la nova Biblioteca del Fondo inaugurada a Santa Coloma de Gramenet
© Biblioteca del Fondo
Durant l’any es van crear o remodelar una sèrie de noves biblioteques públiques a Catalunya: la Biblioteca Joan Maragall (nova biblioteca del districte de Sarrià-Sant Gervasi de Barcelona); la Biblioteca la Ginesta (Begues); la Biblioteca de Collbató; la Biblioteca l’Ateneu d’Esparreguera; un biblioaccés a Esterri d’Àneu; la nova seu de la Biblioteca Carles Rahola (Girona), abans Biblioteca Pública de l’Estat, amb 7.100 m2 i que és la de més superfície de Catalunya; la remodelació de la Biblioteca Mossèn Ramon Muntanyola (l’Espluga de Francolí); les ampliacions de les biblioteques de Palafrugell i de Ripollet; els nous emplaçaments de les de Sant Carles de la Ràpita i de Sant Fruitós de Bages; la nova Biblioteca del Fondo (Santa Coloma de Gramenet); i el nou edifici de la Biblioteca Comarcal Carles Cardó (Valls). També es va inaugurar (novembre del 2013) a València CulturArts, una biblioteca especialitzada en teatre, dansa i música, fruit de la fusió de diverses biblioteques preexistents, i es va presentar a Rubí un centre de documentació en línia sobre dansa tradicional catalana (desembre del 2013).
Documentació en general
La Federació Internacional d’Associacions de Bibliotecaris (IFLA, en anglès) va proclamar durant el seu congrés anual la Declaració de Lió sobre l’Accés a la Informació i el Desenvolupament, que pretén influir en l’ONU perquè tingui en compte la importància de l’accés a la informació com a prioritat bàsica per a tothom.
Pel que fa a la formació, els darrers cursos s’ha detectat, tant a Catalunya com a la resta de l’Estat, un descens del nombre d’alumnes que ingressen a la universitat per estudiar Informació i Documentació; sembla que la manca de visibilitat de la professió i l’aparició d’una extensa oferta de disciplines universitàries diverses en poden ser la causa. Per la seva banda, la Junta del Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya es va renovar al juny i en va resultat escollit com a nou president Daniel Gil Solés.
L’1 d’agost es va publicar al BOE un decret pel qual els autors hauran de ser remunerats pel préstec de les seves obres a les biblioteques, en compliment d’una directiva europea al respecte que va ser aprovada al desembre del 2006. La polèmica es va despertar perquè, segons el decret, aquests diners els hauran de satisfer els titulars de les biblioteques a una entitat de gestió –que en el cas de l’Estat espanyol serà CEDRO, en el qual els autors han d’estar inscrits– probablement traient-los de la partida destinada a les adquisicions.
Diversos projectes de digitalització van continuar posant a l’abast de la ciutadania el patrimoni documental d’arxius i biblioteques per facilitar-ne la consulta i utilització. Per exemple, el projecte XAC_Premsa de la Xarxa d’Arxius Comarcals de Catalunya, que des de fa alguns anys permet accedir via internet a la premsa local que es troba a les biblioteques auxiliars d’aquests arxius, aquest any va arribar a les 800.000 pàgines disponibles corresponents a quasi 700 títols diferents des del 1808. L’Hospital Universitari de la Plana de Vila-real va arribar a tenir més de 13 milions de documents clínics digitalitzats. L’Arxiu Municipal de Gandia va difondre 2.500 cartells antics. L’agregador Hispana, promogut pel ministeri i que dóna accés a un centenar de projectes endegats per arxius i biblioteques de tot l’Estat espanyol, va assolir l’any 2014 la xifra de cinc milions d’objectes digitals en accés obert. El diari ABC de Madrid va digitalitzar i publicar a internet desenes de milers de fotografies del seu arxiu, que és compost per prop de quatre milions d’originals, amb material des del 1850, perquè es puguin veure gratuïtament o comprar-les per a ús en diversos suports.
El projecte "Transcriu-me!!", impulsat per la Biblioteca de Catalunya i que convida a la participació ciutadana per afegir les transcripcions a documents prèviament digitalitzats i augmentar-ne així la qualitat i l’accessibilitat a la xarxa, va ser posat en marxa al final del 2013. Durant l’any 2014 es van transcriure 351 pergamins d’Organyà, pertanyents a la Biblioteca de Catalunya, i un miler de cartelleres de cinema, de la Filmoteca de Catalunya.
El 2014, l’ICANN, l’organisme que administra la creació dels dominis d’internet, va autoritzar cinc dominis nous de llocs web per a les pàgines en basc (.eus), bretó (.bzh), gaèlic (.cymru), escocès (.scot) i gallec (.gal), que se sumen al domini .cat, que ja va ser autoritzat el 2005, i que ha arribat als 80.000 llocs web registrats.