El 2014 va ser un any notable per a l’Agència Europea de l’Espai (ESA) i el seu programa científic. També cal destacar que s’hi va produir l’enfortiment del paper de la Xina. Les activitats comercials van seguir a bon ritme, tot i la crisi econòmica, la qual cosa confirma una vegada més la solidesa de camps com les telecomunicacions o la navegació via satèl·lit. Malauradament, l’any també va estar marcat per les tensions militars, les quals van provocar que el nombre de satèl·lits d’aquesta naturalesa es multipliqués.
Satèl·lits científics
Després de deu anys de viatge interplanetari, el 6 d’agost de 2014 la sonda Rosetta de l’ESA va entrar en òrbita al voltant del cometa 67P/Churyumov-Gerasimenko i el 12 de novembre va dipositar sobre el nucli cometari un mòdul, Philae, capaç d’analitzar la composició química de la superfície. És la primera vegada en la història de l’astronàutica que s’aconsegueix fer aquestes maniobres al voltant d’un astre tan petit. La informació que s’espera obtenir serà clau per a entendre com es va formar i com ha evolucionat el sistema solar. Mentrestant, JAXA, l’agència espacial japonesa, va llançar el 2 de desembre el Hayabusa-2 amb l’objectiu d’arribar el 2018 fins a l’asteroide 1999 JU3 per agafar-ne una mostra i portar-la a la Terra per analitzar-la. Per la seva banda, la Xina, dins el seu programa lunar, va posar en òrbita el Chang’e 5 Precursor per comprovar l’escut tèrmic i el mòdul d’aterratge del Chang’e, el qual té com a objectiu agafar una mostra del sòl de la Lluna i portar-lo a la Terra.
L’any 2014, l’ESA va prendre dues decisions importants de cara al futur. D’una banda, va aprovar la construcció d’un observatori de raigs X, Athena, amb un cost estimat de mil milions d’euros, per a estudiar les regions més calentes de l’Univers, i de l’altra va aprovar iniciar la missió Plato, amb un pressupost de 550 milions d’euros, per a trobar planetes similars a la Terra situats en zones habitables al voltant d’estrelles com el Sol.
En el vessant astronòmic, el satèl·lit Gaia, que havia estat llançat al desembre del 2013, es va situar correctament al punt 2 de Lagrange i va començar a escombrar el cel per mesurar les propietats de les estrelles de la Galàxia. També cal esmentar que es van detectar per primera vegada els raigs gamma produïts pels elements radioactius que fan brillar les supernoves i que van mostrar que l’Univers s’expandeix acceleradament.
Sistemes d’impulsió
El coet europeu Ariane 5 va començar a operar a mitjan dècada dels noranta. Durant vint anys va dominar el mercat dels grans llançadors, però ha perdut posicions davant els seus competidors. Per redreçar la situació, durant l’última reunió ministerial de l’ESA es va decidir iniciar el projecte Ariane 6, un concepte molt més modular i amb importants novetats de producció i assemblatge per a reduir costos i disposar d’un vehicle molt més competitiu. Rússia, per la seva banda, també va desenvolupar un nou coet, l’Angara, capaç de competir en el camp dels vols comercials. Aquest coet pot posar 24,5 tones de càrrega útil en una òrbita de 200 km o 5,4 tones en una òrbita geostacionària. Al desembre va fer un primer vol amb una càrrega simulada. L’Índia, amb la seva política de no quedar per darrere de la Xina, va fer el primer test suborbital del GSLV Mk 3 (India Geosynchronous Satellite Vehicle), capaç no només de posar una càrrega útil en òrbita geosincrònica, sinó també de posar un astronauta en òrbita. De fet, la càrrega útil d’aquesta prova era un prototip de càpsula tripulada.
Dins el camp de les missions petites i mitjanes, cal destacar el coet nord-americà Antares, capaç de posar 5 tones en òrbita baixa. El primer llançament es va fer a l’abril del 2013 i durant el 2014 va portar queviures i recanvis a l’Estació Espacial Internacional (ISS). Tanmateix, el llançament del 28 d’octubre va fallar i es va perdre la càrrega.
Vols tripulats
A l’Estació Espacial Internacional es van realitzar diversos estudis, com aquest de microgravetat dut a terme per un astronauta rus
© ESA / NASA
L’activitat de l’ISS va continuar. Durant l’any es va renovar de manera rutinària quatre vegades la tripulació, sempre fent servir les càpsules, i va rebre 9 visites amb subministraments bàsics gràcies a les càpsules Progress russes, el vehicle ATV4, europeu, i les càpsules Dragon i Cygnus nord-americanes. Les activitats van estar dedicades a medicina espacial, microgravetat, física, astronomia i meteorologia. Un dels objectius més importants va ser el de la preparació dels astronautes per a poder fer viatges interplanetaris.
El 31 d’octubre de 2014, el Virgin Galactic Space Ship 2, un dels primers vehicles capaços de transportar turistes en vols suborbitals, es va estavellar al desert de Mojave (Califòrnia), durant un vol de proves. Aquest accident, en el qual va morir un dels pilots i l’altre va quedar greument ferit, va posar de manifest la principal dificultat que cal resoldre per a desenvolupar comercialment el turisme espacial: la seguretat.
Satèl·lits de telecomunicacions
L’activitat en el camp de les telecomunicacions va ser molt intensa durant l’any, una demostració de la maduresa comercial del sector. El total de satèl·lits llançats va ser de 27, que van cobrir pràcticament tot el planeta i van fer servir diferents tipus de coets, la qual cosa demostra, una vegada més, que el temps dels monopolis s’ha acabat. Cal destacar en aquest context que el 15 de maig, un Proton rus no va aconseguir posar en òrbita un satèl·lit de televisió del tipus Express.
Satèl·lits de navegació
Els sistemes de navegació es van completant amb més o menys endarreriments. La Xina ja té completament operatiu el seu sistema de navegació Beidou, que va completar l’any 2012. Rússia va llançar dos satèl·lits GLONASS de classe M el 23 de març i el 14 de juny, amb la qual cosa el seu sistema, compost de 24 naus operatives, dues de recanvi i dues en fase de proves, ja és plenament operatiu. A aquesta flota cal afegir-ne dos de la classe K, un de llançat el 20 de novembre de 2014 i l’altre el 2011, que tenen com a objectiu posar a punt noves tecnologies de navegació. Els nord-americans van substituir quatre dels seus satèl·lits GPS per garantir la seva operativitat i l’Índia va posar en òrbita els satèl·lits IRNSS 1B i 1C (Indian Regional Navigation Satellite System), com a part integrant del seu sistema de navegació. Europa, en canvi, va patir un revés, quan el 22 d’agost un Sojuz va fallar en l’intent de posar en òrbita dos satèl·lits de la constel·lació Galileo.
Observació de la Terra
Primeres imatges mostrades pel satèl·lit meteorològic japonès Himawari 8
© MSC / JMA
L’impacte econòmic de l’observació de la Terra és cada vegada més important, com ho demostra la quantitat de satèl·lits petits i grans que es van llançar el 2014. Destaca l’esforç del Japó amb la posada en òrbita del satèl·lit meteorològic Himawari 8, del GPM Core, una missió conjunta JAXA-NASA per a estudiar les pluges a escala global mitjançant senyals de radar i de microones, l’ALOS 2, un sistema per a obtenir imatges radar del sòl, i l’ASNARO 1, una plataforma de baix cost que permet obtenir imatges d’alta resolució, de 0,5 m, en l’òptic. Probablement, el més espectacular va ser el llançament el 13 d’agost del WordView 3 per a DigitalGlobe, que proporcionarà imatges amb una resolució de 25 cm.
Pel que fa a Europa, cal destacar el llançament, el 3 d’abril, del Sentinel-1A, dins el programa Copernicus, el primer d’una parella de satèl·lits que proporcionaran imatges radar d’alta resolució.
Satèl·lits militars
Les tensions militars entre els diferents països i la pugna per a trobar un nou equilibri mundial van fer que es disparés el nombre de llançaments militars durant l’any 2014, als quals cal afegir les plataformes amb tecnologia de doble ús.
El país més actiu va ser la Xina. D’una banda, va posar en òrbita set plataformes d’observació de la Terra tipus Yaogan (de la 20 a la 26). Oficialment, aquests satèl·lits tenen com a objectiu fer experiments científics, cercar recursos naturals i contribuir a pal·liar desastres naturals; tanmateix, el fet que sistemàticament no s’anunciï el seu llançament amb prou antelació fa sospitar als analistes que es tracta de satèl·lits destinats a la recollida de dades per a la intel·ligència militar. També va llançar tres satèl·lits de la sèrie Shijian 11 (06, 07 i 08) formalment dedicats a activitats científiques i de teledetecció, però que se suposa que formen part del sistema de detecció ràpida de míssils. Finalment, cal mencionar el llançament del satèl·lit Kuaizhou 2, una plataforma petita amb finalitat desconeguda, a bord del coet de la nova sèrie de llançadors del mateix nom.
Rússia, per la seva banda, va llançar el 23 de maig un trio de satèl·lits de comunicacions de la sèrie Rodnik; el 27 de setembre, una càrrega secreta, probablement de telecomunicacions, anomenada Olymp o Luch, i el 29 d’octubre, un de la sèrie Meridian, el qual es caracteritza per estar situat en una òrbita molt el·líptica i inclinada per tal de garantir les comunicacions polars. El 6 de maig, en plena crisi amb Ucraïna també va llançar un satèl·lit de reconeixement òptic de la sèrie Kobalt-M, en servei des de l’any 1981, amb el nom de sèrie Kosmos-2495. Aquests satèl·lits són d’òrbita molt baixa (176-286 km), molt inclinada i de vida curta, capaços d’obtenir imatges òptiques de molt alta resolució. El 19 de desembre, també va llançar un satèl·lit espia de la classe Kondor-E per a un client desconegut, i un altre de propi, el Lotus S, la vigília de Nadal.
Els Estats Units van llançar tres satèl·lits de l’Oficina Nacional de Reconeixement (10 d’abril, 22 de maig i 12 de desembre) i dos de geosincrònics dins del programa d’alerta Geosynchronous Space Situational Awareness. Israel va llançar des de la seva base de Palmachim l’Ofeq 10, dotat d’un radar de gran resolució amb finalitats d’intel·ligència militar.