El context jurídic mundial va estar presidit per l’impacte de vells i nous conflictes bèl·lics i els intents de solucions proposades per l’Organització de les Nacions Unides (ONU), la Unió Europea i altres institucions de dret internacional, amb relació als conflictes que es van registrar a Ucraïna, Mali, el Congo, Israel-Palestina, la República Centreafricana, Síria, l’Iraq o Nigèria. Cal recordar la rellevància institucional que va oferir el permanent conflicte a l’Orient Mitjà i el repte plantejat a la comunitat internacional de reconèixer Palestina com a Estat membre de l’ONU.
A la Unió Europea (UE), les institucions comunitàries van aprovar un bon seguit de disposicions que comporten modificacions de reglaments i directives anteriors. Entre la diversitat de regulacions de nova planta, cal destacar els reglaments relatius a l’establiment d’un instrument financer per a la democràcia i els drets humans a escala mundial; l’adopció de mesures restrictives de les accions que menyscaben o amenacen la integritat territorial, la sobirania i la independència d’Ucraïna; les orientacions per a les xarxes transeuropees en el sector de les infraestructures de telecomunicacions; el reglament del Banc Central Europeu, pel qual s’estableix el marc de cooperació en el mecanisme únic de supervisió entre aquest banc i les autoritats nacionals competents i amb les autoritats nacionals designades; les mesures de compliment del protocol de Nagoya sobre l’accés als recursos genètics i de participació justa i equitativa en els beneficis que es derivin de la seva utilització; l’establiment de disposicions generals sobre el fons d’asil, migració i integració i sobre l’instrument de suport financer a la cooperació policial, la prevenció i la lluita contra la delinqüència, i la gestió de la crisi; la modificació del reglament sobre el comerç de determinats productes que es poden utilitzar per a aplicar la pena de mort o infligir tortura o altres tractes o penes cruels, inhumanes o degradants, i l’estatut i el finançament dels partits polítics i les fundacions polítiques europees.
El Parlament Europeu va establir el marc comunitari d’actuació en la política d’aigües
© Parlament Europeu
Pel que fa a les directives, van destacar les referides a l’embargament i el decomís dels instruments i del producte del delicte a la UE; la protecció penal de l’euro i d’altres monedes davant de la falsificació; les mesures per a reduir el cost del desplegament de les xarxes de comunicacions electròniques d’alta velocitat; les condicions d’entrada i residència de nacionals de tercers països en el marc dels trasllats intraempresarials; l’abús de mercat; el sistema de garantia de dipòsits; la implantació d’una infraestructura per als combustibles alternatius, i el marc comunitari d’actuació en la política d’aigües.
Entre les sentències dictades pel Tribunal de Justícia de la UE, va destacar la referida a l’anomenat dret a l’oblit, que va resoldre la decisió prejudicial plantejada per l’Audiència Nacional d’Espanya en el procediment entre Google Spain, SL contra l’Agència Espanyola de Protecció de Dades i el particular M.C.G. La qüestió va versar sobre la interpretació de determinats preceptes de la Directiva 95/46/CE, relativa a la protecció de les persones físiques, pel que fa al tractament de dades personals i a la lliure circulació d’aquestes dades, i el dret a l’habeas data reconegut a la Carta dels Drets Fonamentals de la UE. Es va tractar de determinar si el ciutadà podia requerir a Google la supressió de dades del seu passat que l’afecten i que romanen en xarxa. El tribunal va interpretar que, en efecte, pot sol·licitar que la informació ja no es posi a disposició del públic, i que aquest dret preval no solament sobre l’interès econòmic del gestor del motor de cerca, sinó també sobre l’interès del públic a accedir a la informació. No obstant això, va precisar que la supressió de les dades no procediria si, per raons concretes, com ara el paper que la persona desenvolupi en la vida pública, la ingerència en els seus drets quedés justificada per l’interès públic de la informació.
A Espanya, es va produir l’acte d’abdicació del rei Joan Carles I d’Espanya. D’acord amb les regles constitucionals de successió va accedir a l’alta magistratura de l’Estat el seu fill, Felip VI. En l’àmbit internacional, l’Estat espanyol va ser elegit membre no permanent del Consell de Seguretat de l’ONU. En aquest mateix àmbit, les Corts Generals van ratificar la Convenció sobre els Drets dels Infants relatiu a un procediment de comunicacions (Nova York, 2011), i el Conveni del Consell d’Europa sobre prevenció i lluita contra la violència envers les dones i la violència domèstica (Istanbul, 2011). També van autoritzar la ratificació de les esmenes a l’Estatut de Roma de la Cort Penal Internacional relatives als crims de guerra i al crim d’agressió (Kampala, 2010). Així mateix, va signar el conveni amb el Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord per a evitar la doble imposició i prevenir l’evasió fiscal en matèria d’impostos sobre la renda i sobre el patrimoni i el seu protocol.
Entre les lleis orgàniques, va destacar l’aprovació de la modificació de la Llei Orgànica del Poder Judicial, que restringeix l’àmbit d’actuació dels tribunals espanyols en casos de justícia universal; la reforma de l’Estatut d’Autonomia de Castella-la Manxa, la regulació de l’intercanvi d’informació d’antecedents penals i la consideració de resolucions judicials penals a la Unió Europea.
La llei ordinària sobre la seguretat privada va ser aprovada aquest 2014
© Fototeca2 / Toxawww / Dreamstime.com
Les lleis ordinàries aprovades van ser, entre d’altres, les referides a la regulació de l’acció i del servei exterior de l’Estat; les cambres de comerç, indústria, serveis i navegació; la seguretat privada; el concert econòmic amb el País Basc; les telecomunicacions; l’ordenació, la supervisió i la solvència de les entitats de crèdit; la modificació de la responsabilitat mediambiental; el procediment per a la determinació de la representativitat de les organitzacions professionals agràries i la creació del Consell Agrari; la transformació del fons per al finançament dels pagaments a proveïdors; la racionalització del sector públic i altres mesures de reforma administrativa, i la regulació de les taxes de la Comissió Nacional del Mercat de Valors.
El Govern, malgrat el caràcter extraordinari del decret llei i de la majoria absoluta de què disposa al Congrés dels Diputats, sovint va continuar fent ús d’aquest instrument normatiu per a aprovar mesures de caràcter essencialment econòmic, com ara la reforma en matèria d’infraestructures i transport, i altres de caràcter econòmic; la presa de mesures urgents per al foment de l’ocupació i la contractació indefinida, així com també sobre creixement, la competitivitat i l’eficiència, i en matèria concursal; el refinançament i la reestructuració del deute empresarial, o l’atorgament de l’explotació dels recursos miners d’Aznalcóllar.
A Catalunya es va aprovar la llei relativa als horaris comercials i a determinades activitats de promoció
© Grupo Omega
A Catalunya, el Parlament, en una moderada activitat legislativa, va aprovar les lleis relatives a la regulació de la transparència; les consultes populars no referendàries i altres formes de participació ciutadana, de la qual una part del seu contingut va ser recorreguda amb efectes suspensius davant el Tribunal Constitucional; la reforma del codi de consum, per a la millora de la protecció de les persones consumidores en matèria de crèdits i préstecs hipotecaris, vulnerabilitat econòmica i relacions de consum, que incorpora mesures per a fer front a l’anomenada pobresa energètica; el protectorat de les fundacions; la modificació de la Carta Municipal de Barcelona, així com també la que regula l’Àrea Metropolitana; els horaris comercials i determinades activitats de promoció; l’acció exterior i de relacions amb la Unió Europea; l’impost sobre els dipòsits de les entitats de crèdit; les mesures relatives al fons de cooperació local; els centres recreatius turístics i d’establiment de normes en matèria de tributació, comerç i joc; la modificació de la iniciativa legislativa popular; la seguretat industrial dels establiments, les instal·lacions i els productes; la regulació de l’accessibilitat; la garantia dels drets de lesbianes, gais, bisexuals, transgèneres i intersexuals per eradicar l’homofòbia i la transfòbia, i la creació dels impostos sobre l’emissió d’òxids de nitrogen a l’atmosfera produïda per l’aviació comercial, sobre l’emissió de gasos i partícules a l’atmosfera produïda per la indústria i sobre la producció d’energia elèctrica d’origen nuclear.
Per la seva banda, el Govern va aprovar el reglament sobre protecció de la legalitat urbanística; el pla per al dret a l’habitatge, i les mesures urgents per a l’aplicació de la llei estatal de racionalització i sostenibilitat de l’Administració local, que el Consell de Garanties Estatutàries va considerar parcialment contrari a l’Estatut.
La Generalitat, per la seva banda, va presentar recurs d’inconstitucionalitat contra diverses lleis estatals, com ara les relatives a la millora de la qualitat educativa; la garantia de la unitat de mercat, o la de racionalització i sostenibilitat de l’Administració local.
El Parlament de les Illes Balears va regular la legislació sobre els ports
© Fototeca2 / Pakmor / Fotolia.com
A les Illes Balears, l’activitat del Parlament no va ser intensa. Va aprovar les lleis que regulen l’ordenació i l’ús del sòl; els gossos d’assistència; el finançament definitiu dels Consells Insulars; la modificació de la gestió d’emergències, i de la legislació sobre els ports; la protecció de les persones consumidores i usuàries; la protecció de la maternitat; l’ordenació minera, i la regulació del comerç.
El Govern va aprovar el decret legislatiu sobre el text refós de les disposicions legals de la comunitat autònoma en matèria de tributs cedits per l’Estat. I per decret llei, va modificar l’ordenació farmacèutica. En l’exercici de la seva potestat reglamentària, va aprovar la regulació per la qual es determina el règim aplicable a la sol·licitud i la concessió de la prestació per a adquirir productes de primera necessitat.
Al País Valencià, les Corts van mostrar també una escassa producció legislativa. Van aprovar lleis reguladores del Comitè Econòmic i Social; els ports de la Generalitat; les vies pecuàries; l’ordenació del territori, urbanisme i paisatge, i la modificació de la legislació de cooperatives.
El Govern va aprovar la modificació de la distribució de competències en matèria de contractació centralitzada en l’àmbit de l’Administració de la Generalitat, les seves entitats autònomes i els ens del sector públic empresarial i fundacional i també va crear la Central de Compres de la Generalitat.
A Andorra, l’activitat legislativa del Consell General va ser especialment intensa l’últim any de legislatura. Entre els tractats i acords internacionals aprovats van destacar l’acord monetari amb la Unió Europea, que ha permès la introducció de l’euro al Principat, a més dels relatius a l’intercanvi d’informació en matèria fiscal duts a terme amb la Unió Europea, la Confederació Suïssa, la República Txeca, Austràlia, Polònia i Alemanya. També es van signar, entre d’altres, els convenis sobre la diversitat biològica (Rio de Janeiro, 1992); la protecció dels infants contra l’explotació i l’abús sexual (Lanzarote, 2007); la salvaguarda del patrimoni cultural immaterial (París, 2003), o la delinqüència organitzada transnacional (Nova York, 2000). Entre els acords bilaterals van destacar els signats amb França sobre la delimitació de la frontera i amb Espanya sobre el trasllat de residus.
El Consell General va aprovar noves lleis i va modificar un nombre considerable d’altres. Entre les primeres, cal citar les lleis qualificades que fan referència a la creació i la regulació del pla de pensions de la funció pública; les dels partits polítics i de finançament electoral, i la modificació del Codi Penal. Pel que fa a les lleis ordinàries es van aprovar, entre d’altres, les que regulen l’Institut Nacional Andorrà de Finances; les de les patents; les de les plaques de matrícula personalitzada de vehicles; les de les mesures contra la morositat; les de la competència efectiva i la protecció del consumidor; les del comerç; les de l’impost general indirecte, i les de la inversió estrangera. A més, també es van aprovar lleis per a la creació de nous col·legis professionals (geòlegs, economistes, farmacèutics, etc.).
Tot i així, el gruix de la producció legislativa va consistir en les modificacions de lleis qualificades com la de la justícia; la del codi de procediment penal; la d’immigració; i, entre d’altres, la de lleis ordinàries com la de cooperació penal internacional i de lluita contra el blanqueig de diners o valors producte de la delinqüència internacional i contra el finançament del terrorisme; la de la tarifa general de taxes sobre el consum, i la reguladora dels arrendaments.
Per la seva banda, el Govern va obtenir un nombre considerable de delegacions legislatives del Consell General per a aprovar per decret legislatiu els textos refosos, com ara de les lleis reguladores de l’exercici de professions titulades, els organismes d’inversió col·lectiva o els criteris de solvència i de liquiditat de les entitats financeres.
A requeriment previ del copríncep François Hollande, el Tribunal Constitucional va declarar contrari a la Constitució l’article 48 de la Llei qualificada de la justícia, relatiu a les competències de la Batllia d’Andorra i els batlles.
La llei de consultes
Les urnes i paperetes empreats per a celebrar el procés participatiu del 9 de novembre
© Generalitat de Catalunya
La desena legislatura del Parlament de Catalunya es va iniciar amb un acord de governabilitat subscrit entre CiU i ERC, que preveia l’aprovació d’una declaració de sobirania i una llei de consultes. La primera es va concretar en la Resolució 5/X del Parlament de Catalunya de 23 de gener de 2014, que el president del Govern espanyol va impugnar davant el Tribunal Constitucional. En la seva sentència 42/2014, aquest va resoldre que el punt primer, que declarava que el poble de Catalunya té caràcter de subjecte polític i jurídic sobirà, era contrari a la Constitució; la resta va ser avalada.
La segona va ser la Llei 10/2014, de 26 de setembre, de consultes populars no referendàries i altres formes de participació ciutadana. Va ser aprovada d’acord amb la competència de la Generalitat de l’article 122 de l’Estatut sobre consultes populars, sense perjudici de la competència exclusiva de l’Estat per a autoritzar la convocatòria de consultes populars per la via de referèndum (art. 149.1.32 de la Constitució). La llei estableix el règim jurídic de les consultes populars no referendàries i d’altres formes de participació ciutadana (les enquestes, les audiències públiques ciutadanes i els fòrums de participació) en l’àmbit competencial de la Generalitat i dels ens locals. El caràcter de la llei de no assimilar-se al referèndum havia de permetre evitar l’autorització de l’Estat per a realitzar una consulta sobre el futur polític de Catalunya.
La llei regula la modalitat de consulta no identificada amb el referèndum, a fi que la ciutadania manifesti la seva opinió sobre una actuació, decisió o política pública determinada, mitjançant votació. Amplia les regles de legitimació activa per a participar als catalans majors de 16 anys, incloent-hi els catalans residents a l’estranger, als nacionals de la Unió Europea de la mateixa edat i als residents que acreditin un any de residència continuada o els de tercers estats amb una residència legal durant un període continuat de tres anys, tot ells inscrits en un registre de participació. Així mateix, regula una administració electoral integrada per la Comissió de Control, les comissions de seguiment i les meses electorals que han de garantir la fiabilitat, la transparència, la neutralitat i l’objectivitat del procés de consulta.
Prèviament a l’aprovació, va ser objecte del Dictamen 19/2014, de 19 d’agost, del Consell de Garanties Estatutàries, que va avalar la seva adequació a la Constitució i a l’Estatut per una estreta majoria de cinc consellers favorables i quatre discrepants. La majoria va interpretar que la Constitució no impedeix explícitament matèries vedades a l’opinió, ni tan sols quan la consulta és realitzada des d’institucions dotades d’autonomia política i que aquesta concepció és expressió del principi democràtic. La minoria va considerar que la crida general a l’electorat i la resta de la regulació de la consulta era un referèndum encobert i, per tant, la seva convocatòria corresponia a l’Estat.
La Llei 10/2014 i el Decret 129/2014, de 27 de setembre, de convocatòria de la consulta popular no referendària sobre el futur polític de Catalunya van ser recorreguts davant el Tribunal Constitucional pel president del Govern espanyol, amb expressa invocació de l’article 161.2 de la Constitució, la qual cosa va suposar la immediata suspensió cautelar dels preceptes de la llei que van ser impugnats.
No obstant aquesta circumstància jurídica, el 9 de novembre es va celebrar a tot Catalunya un procés participatiu sense convocatòria formal del Govern de la Generalitat i amb la col·laboració de 40.930 persones voluntàries sobre la mateixa doble pregunta prevista a la llei: "Vol que Catalunya esdevingui un Estat?"; "Vol que aquest estat sigui independent?". El procés es va perllongar fins el 25 de novembre. Els resultats globals van ser els següents: hi participaren 2.344.828 persones (el cens total dels electors majors de 18 anys a les eleccions catalanes del 2012 fou de 5.413.769); 88,91%: "sí-sí"; 10,02%: "sí-no", i 4,49%: "no".
El 21 de desembre, la Sala Civil i Penal del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va decidir per majoria admetre a tràmit, entre d’altres, la querella presentada per la Fiscalia General de l’Estat contra el president de la Generalitat, la vicepresidenta i la consellera d’Educació pels delictes de desobediència, prevaricació, usurpació de funcions i malversació de fons públics, presumptament comesos en la jornada del 9-N.