L’any 2014, les mobilitzacions i protestes massives que se succeixen cada curs van ser per les retallades, la implantació de la llei de millora de la qualitat educativa sense consens i l’atac a l’ensenyament en català.
Defensa de la llengua i de la cohesió social a l’ensenyament
La resolució del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya del 30 d’abril sobre l’aplicació de la nova llei d’ensenyament impulsada pel ministre Wert –que preveu que els pares puguin escollir l’escolarització dels seus fills en llengua castellana–, i després de ser-ne desestimats els recursos de la Generalitat, va obligar a impartir el 25% de classes en castellà a les aules en què els pares d’un sol alumne ho demanessin. Aquesta sentència va afectar sis alumnes de cinc escoles, que al final de curs, al mes de juny, ja van haver de complir aquest 25%. A l’inici del nou curs 2014-15, només hi va haver dues escoles afectades, ja que els altres alumnes, o bé havien acabat l’escolaritat, o bé havien canviat de centre. En aquestes escoles es van aplicar canvis per fer complir l’obligació, però sense variar gaire el projecte educatiu.
Paral·lelament, un reial decret del mes de juliol va aprovar una dotació econòmica de 6.000 € per alumne per a l’escolarització en castellà en un centre privat si el sector públic no podia donar resposta a les demandes. Aquest import, a descomptar del fons d’educació de la comunitat autònoma, no serà reemborsat a les famílies fins que el Ministeri no els haurà reconegut el dret, i, per tant, les famílies han d’avançar les quotes del centre. Tanmateix, a principi de novembre, només hi havia tres sol·licituds a tot Catalunya.
Les dades indiquen que no hi ha cap centre, ni públic ni privat, monolingüe en castellà, encara que el 54% de les escoles catalanes sí que imparteix alguna assignatura en anglès a més de la de llengua estrangera, i un 15% n’inclou en el seu projecte lingüístic alguna més en castellà.
El professor Jaume Sastre va fer 40 dies de vaga de fam com a protesta per la manca de diàleg amb la conselleria balear i en defensa de la llengua catalana i l’escola
© Antoni Salvà
A les Illes Balears, després d’algunes protestes, manifestacions i vagues generals a l’ensenyament, com també la vaga de fam mantinguda durant quaranta dies pel professor Jaume Sastre, finalment el Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears va declarar nul el tractament integrat de llengües (TIL) del president Bauzà, perquè el denominat decret de trilingüisme s’havia aprovat sense la consulta a la Universitat de les Illes Balears, preceptiva segons l’Estatut en tota regulació de la llengua catalana. En resposta a aquesta anul·lació, el president va destituir la consellera d’Educació, Joana Maria Camps, i va nomenar Núria Riera en el seu lloc, però es va mostrar disposat a mantenir el trilingüisme, malgrat la sentència que en suspenia cautelarment l’aplicació.
Xifra rècord d’estudiants
El nombre total d’estudiants no universitaris a Catalunya el curs 2014-15 va ser d’1.552.058 alumnes, el més alt fins ara, i en va suposar un increment de 12.031 respecte del curs anterior. Només tenint en compte els ensenyaments de règim general, entre infantil, primària, secundària i FP, en modalitat presencial, el total va ser d’1.302.113 estudiants.
Gràfic que representa l’evolució del nombre total d’alumnes presencials als centres educatius de Catalunya
En aquest nou curs, a diferència dels anteriors, es van cobrir les places vacants produïdes per jubilacions amb interins, però no es van fer noves contractacions per compensar l’augment d’alumnat. La plantilla de professorat públic va ser de 64.777 professors. Es van tancar sis escoles públiques, per manca d’alumnes, i el nombre de mòduls prefabricats era de 1.026, gairebé trenta més que l’any 2012. Com a novetat del 2014, el nou decret de plantilles aprovat va donar facultats als directors de centres públics per definir el perfil professional de fins al 50% de les vacants i contractar directament el professorat segons les necessitats concretes de cada centre. Aquest fet va motivar protestes, tot i que per poder proposar professors, els directors han d’atenir-se als projectes educatiu i de direcció aprovats prèviament.
Per segon any consecutiu, va disminuir el nombre d’estudiants no universitaris estrangers, i es va situar en 161.000, que significa el 12,7% del total, una xifra que és la segona més alta de l’Estat espanyol. El relatiu descens d’aquest nombre s’atribueix al retorn d’immigrants als països d’origen, als processos de nacionalització i a la transició entre nivells educatius.
Primer any de la LOMCE
La llei, aprovada al final de l’any passat, va entrar en vigor aquest curs 2014-15, encara que de manera gradual i amb pocs canvis als programes dels cursos de primer, tercer i cinquè de primària. Les pressions populars i polítiques, i també els recursos interposats contra la llei, van aconseguir dilatar el calendari d’aplicació
Catalunya va decidir mantenir les assignatures de música i plàstica, tot i que la nova llei en permet la desaparició
© Fototeca2 / Jose Manuel Gelpi / Fotolia.com
A més, des del Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya, es van aplicar algunes modificacions per mitigar-ne l’impacte. Així, davant la pèrdua d’autoritat dels consells escolars promoguda per la nova llei, a Catalunya es va decidir que els canvis proposats pels directors que afectessin el projecte educatiu haurien de ser aprovats pel consell escolar. Pel que fa a la nova formació professional bàsica per a alumnes que no han acabat l’ESO, en lloc d’aplicar-la, es van posar en marxa programes de formació i inserció (FPI) amb la intenció de reenganxar els alumnes al sistema educatiu. Malgrat que la nova llei permet la desaparició de la música i la plàstica, a les escoles catalanes s’hi van mantenir, mentre que l’assignatura de coneixement del medi es va continuar impartint conjuntament i només a final de curs s’haurà de qualificar amb dues notes separades, de ciències socials i naturals, tal com diu la LOMCE. Finalment, davant la desaparició de l’assignatura d’educació per a la ciutadania i l’establiment de la religió (avaluable) com a alternativa, a Catalunya van aparèixer matèries específiques: valors socials i cívics (amb continguts de cultura humanística clàssica i d’història de les religions), a primària, i valors ètics, a l’ESO.
Tanmateix, el principal problema de la llei va ser l’obligatorietat del castellà com a llengua vehicular en part del currículum.
Una dècada amb millor nivell de formació
A Catalunya, enguany es va arribar als 3.000.000 de persones que tenen estudis postobligatoris (el 48,2% de la població de més de 16 anys), és a dir, un milió més que fa deu anys, segons dades de l’IDESCAT. La població que ha crescut més és la de graduats universitaris, que ha passat dels 773.000 als gairebé 1,3 milions, mentre que les persones que tenen els títols de batxillerat o FP com a màxima titulació van ser 1,7 milions. Les dades també indiquen que 1,8 milions (el 28,3% de la població de més de 16 anys) han acabat l’ESO, que 837.000 només tenen estudis primaris –xifra que ha significat una reducció del 22,5% al 13,5% en una dècada–, que 517.000 persones no tenen estudis i que 106.217 no saben ni llegir ni escriure.
Aquesta millora del nivell de formació ha estat deguda a l’allargament dels estudis, sobretot entre les dones, que, a més, representen el 54% de la població amb estudis universitaris.
Segons l’informe Panorama de l’educació 2014, de l’OCDE, a l’Estat espanyol el 40% dels adults tenen un nivell d’estudis superior al dels seus pares, tot i que la població de 25 a 64 anys amb estudis superiors als de l’ESO no és la meitat de la mitjana de l’OCDE. Igualment, l’informe constata que el nivell d’estudis a Espanya no protegeix de l’atur com ho fa en altres països –la taxa d’atur entre titulats universitaris o amb graus superiors d’FP es va situar en el 14%, davant del 5% de mitjana a l’OCDE.
Tanmateix, segons les dades oficials, l’Estat espanyol va continuar essent el país de la Unió Europea amb més abandonament escolar, tot i que les xifres van experimentar una petita millora.
A Catalunya, un pla intensiu de millora de l’ESO va fer augmentar el nombre d’estudiants que continuen els estudis postobligatoris, i, alhora, es va incrementar i consolidar la formació professional dual, que permet als alumnes una millor inserció laboral, sovint a la mateixa empresa on es fan les pràctiques. Finalment, per fer front a l’absentisme escolar –el 25% d’alumnes catalans de 15 anys reconeix haver fet campana davant del 15% als països de l’OCDE– es va iniciar un pla per atendre tant els casos d’alumnes que falten a classe més del 25% dels dies lectius, com l’absentisme ocasional injustificat.
Avaluacions educatives
Amb referència a les proves de competències bàsiques dels alumnes de sisè de primària –70.566 alumnes de 72.153 matriculats– i de quart de secundària –60.566 de 64.505–, els resultats van mostrar una millora respecte del curs anterior. A sisè va ser especialment visible en matemàtiques (en passar d’una mitjana del 76,3 al 81,0) i en llengües (català del 71,1 al 75,5; castellà del 73,0 al 75,4; i anglès del 73,0 al 75,1). A quart d’ESO, les proves van mostrar una lleugera millora en català i castellà –i es va demostrar un coneixement de les dues llengües oficials gairebé idèntic en acabar l’escolaritat obligatòria– i en matemàtiques –amb 69,1 punts, tot i que no es va arribar a l’objectiu fixat del llindar mínim de 70–, que confirma la tendència dels últims anys. Tanmateix, l’anglès va continuar essent l’assignatura pendent amb els resultats més baixos, especialment als centres públics. El Departament d’Ensenyament va implantar auditories pedagògiques per millorar el rendiment educatiu als centres que havien obtingut els resultats més baixos.
Al final del 2013 es va presentar l’informe PISA 2012 –de proves realitzades a joves de 15 anys–,que va mostrar una millora en comprensió lectora però una davallada en matemàtiques i, sobretot, en ciències respecte a l’informe del 2009. Els resultats de Catalunya van superar lleugerament la mitjana estatal, tot i ser a la cua de l’OCDE. La comprensió lectora és de 501 punts i supera la mitjana espanyola (488) i la de l’OCDE (496), però la competència matemàtica (493), tot i ser més alta que la mitjana espanyola (484), està un punt per sota de la de l’OCDE (494). En ciències, es troba per primera vegada per sota de les mitjanes espanyola (496) i de l’OCDE (501). Malgrat l’estancament, hi ha menys diferència entre estudiants autòctons i nouvinguts, encara amb pitjors resultats aquests últims.
La universitat el 2014
Aquest 2014, van continuar les protestes de rectors i estudiants en contra de l’augment de les taxes –que no van compensar la retallada de 900 milions d’euros en universitats– i la manca de professorat. També va rebre fortes crítiques la proposta de reforma del Ministeri perquè els graus universitaris durin tres anys en comptes dels quatre actuals.
Pel que fa al nombre d’alumnes, a les universitats públiques de l’Estat espanyol va baixar el nombre d’estudiants de graus, però en va augmentar el de màsters. A Catalunya, també es va reduir el nombre de matriculacions, un 10% els tres últims anys, especialment en carreres com Arquitectura, Comunicació, Humanitats i Turisme.
La proposta de racionalització –com la limitació a 460 places per als graus de mestre entre totes les universitats per aconseguir elevar la nota de tall, que no va tenir l’efecte desitjat– i la reducció de l’oferta de títols universitaris –a la Universitat de Barcelona (UB) es va suprimir el de Filologia Romànica, molt prestigiós i únic a Espanya– va seguir, i malgrat que se n’ofereixen encara 435 de grau, es van proposar 17 graus i 25 màsters nous per al curs 2015-16, com el de Veterinària (Universitat de Lleida) i el de Ciències del Mar (UB). Els criteris del Consell Interuniversitari de Catalunya per donar el vistiplau a les noves propostes van oferir la possibilitat de captar estudiants internacionals, diversificar l’oferta i estimular la col·laboració entre universitats.
La UB va iniciar un procés de reformes estructurals, però al febrer no es va poder celebrar un claustre extraordinari per aprovar un nou estatut a causa de les protestes estudiantils. Entre altres reformes, es va proposar la reducció del nombre de departaments i facultats a través de noves agrupacions, com es va fer enguany amb les facultats de Pedagogia i de Formació del Professorat, aplegades en una nova Facultat d’Educació.
La Universitat de Barcelona se situa entre les 100 millors del món, la primera de l’Estat i la 29a d’Europa
© Universitat de Barcelona
En l’àmbit internacional, va créixer el reconeixement de la UB, que es va situar entre les 100 millors del món, la primera de l’Estat i la vint-i-novena d’Europa en un nou rànquing (Best Global Universities), i per productivitat científica, segons el University Ranking by Academic Performance, en el lloc 42, una millora notable respecte del 2013, que se situava en el lloc 84. També va ser la primera d’Espanya en el rànquing de Highly Cited Researchers, amb quatre investigadors mèdics seleccionats.
Pel que fa a la Universitat Autònoma de Barcelona, està situada en el lloc 160 del món, i és una de les 100 primeres entre les universitats joves de menys de 50 anys, juntament amb la Universitat Pompeu Fabra, la Universitat Rovira i Virgili i la Universitat Politècnica de Catalunya.
Finalment, segons el Financial Times, entre les cinc millors escoles de negocis del món, hi figuren IESE (segona) i ESADE (cinquena).
Durant el 2014 van ser elegits nous rectors a les universitats Politècnica (Enric Fossas, catedràtic d’Industrials), Pompeu Fabra (Jaume Casals, catedràtic de Filosofia) i Rovira i Virgili (Josep Anton Ferré, catedràtic de Mecànica de Fluids).