L’any hidrològic 2013-2014
L’any hidrològic va ser, en general, més sec que altres anys. Contràriament a la percepció que es pot tenir, pel fet que va ploure força durant l’estiu, les dades mostren que tant els cabals mitjans com els volums d’aigua aportats pels rius catalans van ser inferiors i en alguns casos força inferiors a les mitjanes històriques. En canvi, la distribució per mesos dels cabals dels rius va mostrar que era atípica, i és el que va caracteritzar aquest any hidrològic. Els cabals màxims anuals acostumen a produir-se durant els mesos de tardor o primavera, fruit d’episodis de precipitació intensos o bé abundants i que són tan característics del clima mediterrani. Enguany, però, els episodis de riuada amb els cabals més elevats de l’any es van produir durant els mesos d’estiu i fins i tot al final de l’any hidrològic. Aquesta tendència no és nova: és el tercer any que els màxims es produeixen durant els mesos de juliol i agost, mentre que la tardor esdevé seca i calorosa.
Les conques internes de Catalunya
Els pantans de les conques internes van gaudir de les pluges estiuenques i es van mantenir ben plens, com el de la Llosa del Cavall, al 85%
© Generalitat de Catalunya
Les dades dels principals rius de les conques internes de Catalunya van mostrar que aquest any havien portat menys aigua que d’altres. D’una banda, els cabals mitjans van ser més baixos, com per exemple el cabal del Llobregat al tram mitjà, a l’estació de Castellbell i el Vilar, on la mitjana d’aquest any va ser de 8 m3/s, mentre que la mitjana històrica és de 16 m3/s. D’una manera semblant es va comportar el Ter al tram final, a l’estació de Torroella de Montgrí: el cabal mitjà va ser de 7 m3/s, mentre que la mitjana històrica és d’11 m3/s, és a dir, un 34% menys de cabal. Aquesta tendència també es va produir al Fluvià, en què el cabal mitjà a Olot va ser un 70% més baix que la mitjana, o bé a la Tordera, a l’estació de Fogars de la Selva, que ho va ser un 52% menys.
Cal destacar les excepcions que es van produir, però, a les capçaleres del Ter i del Llobregat, que van ser les zones més afavorides per unes pluges continuades durant els mesos d’estiu i que van igualar els cabals mitjans històrics tant a l’estació de Ripoll com a la de Guardiola de Berguedà. Aquestes pluges van afavorir de retruc els pantans, ja que l’aigua que es va anar consumint per al regadiu, alhora, es va recuperar durant l’estiu, fins al punt que es va acabar l’any amb les reserves més altes dels darrers temps. Per tant, atès que el Ter i el Llobregat són conques regulades, les capçaleres es van beneficiar de les pluges estiuenques, però, aigües avall dels embassaments, els cabals van ser notablement inferiors a les mitjanes.
L’episodi de crescuda més destacable de les conques internes es va produir gairebé al final de l’any hidrològic, i la majoria de rius van registrar els cabals màxims de l’any. El Ter, a Torroella, va fer un pic màxim de 245 m3/s; el Besòs, a Santa Coloma de Gramenet, de 190 m3/s, i el Llobregat, a Castellbell i el Vilar, va registrar un pic màxim de 110 m3/s. D’altra banda, a Olot, el cabal màxim del Fluvià només va ser de 46 m3/s i a les conques del sud, el màxim del Francolí va ser tan sols de 15 m3/s.
Els pantans de les conques internes van gaudir de les pluges estiuenques i es van mantenir ben plens, de manera que van arribar al final de l’estiu amb volums força elevats. Els embassaments de la conca del Cardener són els que es van mantenir més plens durant tot l’any. El pantà de Sant Ponç es va situar durant tot l’any al 90%, i la Llosa del Cavall, al 85%, la Baells al 78% de mitjana i Sau al 73%. En canvi, Boadella es va quedar al 67%, atès que els episodis de pluja no van afavorir la conca de la Muga.
Les conques catalanes de l’Ebre
Pel que fa a les conques catalanes de l’Ebre, les mitjanes de cabal i d’aportació d’aigua van ser superiors a les històriques. El volum d’aigua procedent de la fusió de la neu va ultrapassar la mitjana i, a més, l’aigua procedent de les pluges estiuenques i continuades va contribuir a mantenir uns cabals també superiors a les mitjanes de l’estiu. A l’estació d’Escaló, a la Noguera Pallaresa, el cabal va ser un 33% superior, i a la Noguera Ribagorçana, al Pont de Suert, un 31% superior. El Segre, a la Seu, va portar un cabal un 29% superior, i a l’Ebre l’augment va ser d’un 17% respecte del cabal mitjà històric.
Els embassaments de les conques de l’Ebre es van mantenir en nivells relativament elevats durant tot l’any. El pantà d’Oliana va estar al 65% de la capacitat, i el de Rialb, al 84% de mitjana. El pantà de Camarasa es va mantenir al 80%, i, els de l’Ebre, molt més estables: Mequinensa al 88% i Riba-roja al 95%.
L’episodi del 2 d’agost
Un dels pocs episodis singulars que cal destacar és el que es va produir la tarda del 2 d’agost a la Conca de Barberà i que va afectar el Corb, un riu que recorre la Depressió Central i que desemboca al Segre a Vilanova de la Barca (Segrià). El Corb amb prou feines porta aigua durant l’any i té poques crescudes, però de tant en tant se’n produeix alguna de forta. En aquest cas, una acumulació de pluja de més de 100 mm al pluviòmetre de Santa Coloma de Queralt al matí, va desembocar en una riuada sobtada que va inundar la petita població de Conesa (Conca de Barberà) i va deixar sense accés temporalment la població de Llorac. La magnitud i la violència de la crescuda va quedar enregistrada per les nombroses persones que es trobaven aigües avall, sobre el pont del Corb a la localitat de Guimerà (Urgell): en pocs segons, un llit fluvial totalment sec es va omplir amb més de dos metres d’aigua, fang, canyes i altres runams. Aquest fenomen és més propi de zones desèrtiques com el nord d’Àfrica o la Mediterrània oriental, on plou molt poc i de manera torrencial quan ho fa.
Conesa va quedar totalment negada per les aigües, que van assolir un nivell que va quedar tan sols un pam per sota d’una marca d’una riuada semblant que es va produir el 1874, per Santa Tecla, i que es pot veure a la font de la població.
Els vint anys de la riuada del 10 d’octubre de 1994
El 1994 es van registrar pluges de més de 400 mm en 48 hores en diverses localitats del Camp de Tarragona. La confluència del Francolí amb el Brugent a la localitat de la Riba, que va quedar incomunicada, va ser un dels punts més crítics de la riuada. És difícil quantificar el cabal pic i el volum d’aigua que va portar el Francolí durant aquest episodi perquè les estacions d’aforament EA029 i EA058, del Francolí i del Brugent respectivament, van quedar destruïdes. Alguns estudis van determinar posteriorment que el cabal del Francolí a Tarragona va assolir els 1.600 m3/s, una xifra descomunal i que supera el cabal estimat per a un període de retorn de 500 anys, que seria de 1.500 m3/s. Les aigües desbordades del Francolí van inundar el barri del Serrallo de Tarragona, i també part del polígon petroquímic. La riera d’Alforja va rebre tota la pluja d’un any en tres dies (gairebé 500 mm) i es va desbordar al tram final, a Cambrils, fet que va provocar nombrosos desperfectes. La riera de Riudecanyes va créixer fins al punt que també es va endur l’estació de control EA014 de la població de Duesaigües.
A part d’estudiar les conseqüències que el canvi climàtic pot tenir sobre la magnitud i la freqüència dels episodis de pluja, cal fer èmfasi en el paper que els canvis en la cobertura del sòl tenen en la generació de riuades. Els efectes en els usos del sòl són ràpids, sobtats i sovint imprevisibles i depenen de la quantitat i la intensitat de la pluja i del canvi en el sòl que s’hagi produït. Un dels exemples més clars va ser aquesta mateixa riuada del 1994 al Camp de Tarragona. Les pluges es van produir en zones forestals que aquell mateix estiu havien cremat, i, tot i que la crescuda s’hauria produït igualment, perquè es van acumular grans quantitats de pluja, és segur que la magnitud i els efectes de la crescuda haurien estat diferents si les zones cremades no ho haguessin estat i si l’aiguat hagués caigut sobre terrenys amb bona cobertura vegetal baixa.
La sequera al País Valencià
Les pluges acumulades de les conques alacantines en tot l’any hidrològic no van superar els 300 mm i van comportar cabals reduïts al Xúquer
© Fototeca.cat / Vidal
Al País Valencià, especialment a les conques dels rius alacantins, es va patir una greu sequera. Les pluges acumulades en tot l’any hidrològic, segons dades de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer, no van superar els 300 mm a gran part del territori valencià que pertany a les conques del Túria, el Millars o el Xúquer mitjà i el baix Xúquer. Les conques dels rius alacantins amb prou feines van arribar als 200 mm de pluja acumulada. Al mes de maig, les reserves d’aigua als embassaments de la Confederació eren encara del 59%, i a mitjan setembre, del 40%. Segons la Confederació, les conques més crítiques van ser les d’Alacant (el Vinalopó, el Serpis i els rius de la Marina Alta i la Marina Baixa).
La hidrologia en l’àmbit mundial
Enguany cal destacar els episodis d’inundacions als Balcans. Croàcia, Sèrbia i, especialment, Bòsnia i Hercegovina van patir nombrosos desperfectes, i fins i tot van perdre la vida més de 40 persones en les que es consideren les inundacions més importants des que hi ha registres hidrològics. També el sud del Regne Unit va patir inundacions importants durant l’estiu, si bé sense víctimes. A l’illa de Sardenya, un cicló mediterrani batejat amb el nom de Cleòpatra va provocar la mort de 18 persones i nombrosos desperfectes. A l’Àsia, els monsons van causar inundacions a l’Índia i el Pakistan, que van afectar especialment la regió del Caixmir, amb més de 200 víctimes mortals, i també cal destacar les inundacions que es van produir a les Filipines durant l’agost.