Literatura catalana
El 2014 la commemoració de l’Any Joan Vinyoli va presentar diverses propostes per a celebrar el centenari del seu naixement
© Generalitat de Catalunya
L’esdeveniment literari més destacat del 2014 va ser la commemoració de l’Any Joan Vinyoli, ja que el 3 de juliol es complia el centenari del seu naixement, i el 30 de novembre, el trentè aniversari de la seva mort. Considerat un dels poetes més grans en llengua catalana del segle XX, i una de les veus líriques més influents, se’l va homenatjar amb actes de caràcter cultural i participatiu. L’objectiu va ser difondre l’obra del poeta i impulsar la relectura i l’actualització de la seva obra, gràcies a la participació tant de les institucions culturals i d’ensenyament com dels mitjans de comunicació. Aquest any també es van commemorar el naixement del poeta i traductor d’influència noucentista Josep M. Boix i Selva, de l’escriptor i polític Alexandre Cirici Pellicer, de l’escriptora Dolors Orriols, del dibuixant i escriptor Joaquim Muntañola i del medievalista espanyol i doctor en literatura trobadoresca Martí de Riquer. També va ser el centenari de la mort de Frederic Mistral, escriptor en llengua provençal i premi Nobel de literatura.
Cal destacar el 50è aniversari d’Els altres catalans, de Francesc Candel, testimoni del període de l’expansió industrial de postguerra. El ressò d’aquest assaig fou degut al plantejament sense embuts de la problemàtica sobre la forta immigració que rebé Catalunya durant aquest període industrial. Mig segle després, Els altres catalans segueix encarant temes d’extraordinària vigència en la societat catalana. Per això, es va organitzar, el 18 de febrer, un acte commemoratiu oficial seguit de molts altres (debats, actes acadèmics o la inauguració d’un monument) que van servir per a homenatjar l’escriptor.
El dia 14 de gener es va presentar L’Altra Editorial, un nou segell de petites dimensions sota la direcció d’Eugènia Broggi. El 28, Anagrama va anunciar la creació d’una col·lecció de llibres en català amb una previsió de cinc o sis títols per any, i el 31 l’Acadèmia Valenciana de la Llengua va aprovar el Diccionari normatiu valencià, que definia valencià i català com a denominacions compatibles.
L’11 de febrer es va anunciar que la novel·la Jo confesso, de Jaume Cabré, que ja s’havia traduït a nou llengües, tindria una versió en anglès i en una vintena de llengües més. El dia 14 l’editorial anglesa Francis Boutle Publishers va publicar en versió anglesa dos reculls poètics d’autores catalanes: Raó del cos, de Maria Mercè Marçal, i 50 poemes d’amor, una antologia de Montserrat Abelló. El 21 es va presentar a València l’editorial Sembra Llibres, dirigida per Joan Carles Girbés, i el 27 Josep Ramoneda va ser nomenat president del consell d’administració del Grup 62, en substitució del traspassat Josep M. Castellet.
El 9 de març els premis Recull de Blanes van arribar a la cinquantena convocatòria amb gran èxit de participació. El 21 de març es va fer públic que Òmnium Cultural havia atorgat el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes al cantant i músic Raimon, que va recollir el guardó el 10 de juny.
L’analfabeta que va salvar un país, de Jonas Jonasson, va ser un dels llibres més venuts per Sant Jordi
© Sara Arnald
El 8 d’abril es va posar a la venda la versió anglesa d’El quadern gris, de Josep Pla, editada per New York Review of Books. El dia 10, a la Fira del Llibre de Londres, es van vendre els drets de traducció i edició de Jo confesso, de Jaume Cabré, i d’altres autors com David Castillo, Blanca Busquets, Joan Sales, Josep Maria de Sagarra, Blai Bonet, Ada Parellada, Carme Riera i Josep Pla. El 16 d’abril el Gremi i l’Associació d’Editors en Llengua Catalana va informar que la facturació del 2013 havia caigut un 14% respecte a l’any anterior. El 23 d’abril, diada de Sant Jordi, va acabar amb 19,3 M de facturació (un 5% més que l’any anterior) i 1,6 M de llibres venuts, dels quals el 54,69% eren en català. Els llibres més venuts van ser L’analfabeta que va salvar un país, de Jonas Jonasson; Desig de xocolata, de Care Santos; L’altra, de Marta Rojals; Eufòria, de Xavier Bosch, i El primer heroi, de Martí Gironell. En l’apartat de no-ficció els autors més venuts van ser el cuiner Joan Roca, Ramon Gener, Jaume Barberà i Kilian Jornet.
La llibreria Documenta va obrir les portes en un nou emplaçament, al carrer Pau Claris de Barcelona
© Llibreria Documenta
El 22 de maig es va presentar l’acord entre el Departament de Cultura i el Gremi de Llibreters per a la venda de llibres a les biblioteques. L’experiència va començar com a pilot amb 15 llibreries i 15 biblioteques d’arreu de Catalunya a partir del mes d’octubre. El dia 27 la llibreria Documenta va obrir les portes en un nou emplaçament al carrer Pau Claris de Barcelona.
El dia 6 de juny Maria Teresa Cabré va esdevenir la nova presidenta de la Secció Filològica de l’IEC en substitució d’Isidor Marí, que ho havia estat des del 2010. El dia 11 l’Ajuntament de Barcelona va començar les obres de remodelació de la Vil·la Joana, al parc de Collserola, per convertir-la en la casa dels creadors literaris (70 places per a estades temporals).
El 2 de setembre l’històric segell editorial Tàndem es va integrar en l’estructura del Grup Bromera. El dia 15 es va tancar la Setmana del Llibre en Català amb un bon balanç. S’hi van vendre 16.200 llibres i revistes amb una facturació de 241.000 euros, el 14,3% més que l’any 2013. També va créixer el nombre de públic assistent a les 230 activitats programades durant la Setmana, que va passar de 25.000 a 28.000 persones.
Maria Teresa Cabré, nova presidenta de la Secció Filològica de l’IEC
© Institut d'Estudis Catalans
El dia 2 d’octubre MacLehose Press va publicar per primera vegada en anglès Incerta glòria, de Joan Sales. El dia 10, l’Ajuntament de Tarragona va fer públics alguns canvis en el premi de novel·la Pin i Soler per tal de rellançar-lo: l’edició de l’obra guanyadora va passar de Columna a Angle Editorial i la dotació es va mantenir en 21.000 euros, però van deixar de ser considerats com a avenç dels drets d’autor. El dia 11 es va inaugurar a Ribes de Freser l’Espai Joan Triadú. El dia 13 Marçal Sintes va anunciar que al final del 2014 deixava la direcció del CCCB, i, l’endemà, es va fer públic que Vicenç Villatoro el substituiria. El 18 d’octubre l’Editorial Moll, de Mallorca, va anunciar que tancava les portes per dificultats econòmiques després de vuitanta anys des de la seva fundació i d’intentar remuntar la situació financera mitjançant el crowdfunding i altres recursos; l’editorial ha estat considerada una de les peces clau per a la normalització del balear i de la cultura catalana en general. El dia 26 es va inaugurar al castell de Concabella (Segarra) l’Espai Manuel de Pedrolo, que acull el seu fons documental. El dia 30 es va aprovar la nova llei de propietat intel·lectual que, entre altres coses, preveu més rigor en la lluita contra la pirateria en línia i la imposició de taxes per als internautes. Aquesta llei va ser rebuda amb molt desacord i indignació per diversos col·lectius.
Premis i distincions 2014
La Setmana del Llibre en Català va tenir un bon balanç de visitants i participants, vora les 28.000 persones
© La Setmana
El premi Josep Pla va ser per a Els ambaixadors, d’Albert Villaró. Yannick García va guanyar el premi Documenta amb La nostra vida vertical. Pel que fa als premis Ciutat de Palma, el Llorenç Villalonga de narrativa va ser per La dona sense ulls, de Maria Rosa Font Massot; el Joan Alcover de poesia va a anar a raure en una obra en castellà. Els premis Edebé van ser per La nova vida del senyor Rutin, de David Nel·lo (infantil) i per a La tomba d’Aurora K., de Pedro Riera (juvenil). El premi Ramon Llull va ser atorgat a Care Santos per Desig de xocolata. Ramon Guillem va rebre el premi Maria-Mercè Marçal de poesia per la seva obra La set intacta. Amb el títol Esborraràs les teves petjades, Xevi Sala va guanyar el premi Roc Boronat.
Els guanyadors dels premis Recull de Blanes van ser: L’altre costat del mirall, d’Iñaki Rubio (narrativa); La Paula es queda sense paraules, de Jordi Serra Mayoral (conte infantil); Les coses i els miratges, de Joan Carles González Pujalte (poesia); Coses nostres, de Ramon Madaula (teatre); Eugeni S. Reig, l’amic de les paraules, de Joan Tudela (retrat literari); i Joaquim Ruyra i Carles Rahola, vides i morts paral·leles, de Josep Víctor Gay (periodisme).
El premi de poesia Cadaqués a Rosa Leveroni va ser per a l’obra L’illa misteriosa, de Jordi Valls. El premi de novel·la breu Ciutat de Mollerussa es va concedir a Josep Pastells per La síndrome de Pèlach Canyes. El guanyador dels Jocs Florals de Barcelona va ser Melcion Mateu amb el poemari Illes Lligades. També es va concedir el premi extraordinari Memorial 1714 al poema Inventari de Montjuïc, de Marcel Riera.
Els premis Ciutat de Tarragona van ser els següents: el premi Pin i Soler de narrativa va quedar desert; El Tinet de narrativa curta per internet va ser per a Pau Berenguer amb Cosins llunyans, i el Vidal Alcover de traducció va ser per a Miquel Cabal Guarro pel projecte de traducció de Petersburg, d’Andrei Beli.
Premis literaris
Pel que fa als premis literaris de Girona, el Prudenci Bertrana es va atorgar a la novel·la El dia que vaig fer vuit anys, d’Antoni Pladevall; el Miquel de Palol de poesia a Ciència exacta, de Manuel Forcano; el Carles Rahola d’assaig a La Transició franquista, de Marta Rovira, i el Ramon Muntaner de literatura juvenil a Romeu i Julieta. Segona part, de Francesc Puigpelat.
El premi Godó de reporterisme i assaig periodístic es va concedir a Les lleis del castell. Notes sobre el poder de Carles Casajuana. El premi Nèstor Luján de novel·la històrica va ser atorgat a La rosa entre els llops, de Joaquim Molina. Pel que fa als premis Octubre en les diferents categories, l’Andròmina de narrativa es va atorgar a Juli Alandes per l’obra Trencatenebres ; el Joan Fuster d’assaig a Albert Sáez per El periodisme després de Twitter. Notes per repensar un ofici, i finalment, el Vicent Andrés Estellés de poesia a Jordi Mas per Febrer. Xavi Morató Garcia va ser guardonat amb el premi Born de teatre per Un peu gegant els aixafa a tots.
Pel que fa als premis Ciutat de Barcelona, en la categoria de literatura catalana el premiat va ser Joan Carreras per Cafè Barcelona ; en la categoria d’assaig l’obra premiada va ser Unson profund. Dietari d’un curs de literatura universal, d’Enric Iborra, i en la de projecció internacional el guardonat va ser Jaume Cabré per l’obra Jo confesso. Finalment, en la categoria de traducció en llengua catalana es va premiar Jordi Martín Lloret, per la seva versió de L’escuma dels dies, de Boris Vian.
El Premi d’Honor de les Lletres Catalanes va ser concedit a Raimon, i l’escriptor Jaume Cabré, l’historiador Hilari Raguer i l’editor Lluís Pagès van rebre la Creu de Sant Jordi.
Rafel Nadal, autor de l’obra Quan en dèiem xampany, va ser el guardonat amb el premi de narrativa Maria Àngels Anglada. Per la seva banda, a Vicenç Pagès Jordà i a Jaume Vallcorba se’ls va concedir el Premi Nacional de Cultura 2014. El premi de la Crítica Catalana de narrativa va ser concedit a Dos taüts negres i dos de blancs, de Pep Coll, i el de poesia, a Alba del vespre, de Carles Duarte.
El premi Crítica Serra d’Or de novel·la va ser per a l’obra Climent, de Josep M. Fonalleras; el de poesia per a L’oració total, de Carles Camps Mundó; el de narració per a Vine com estàs, de Mercè Ibarz; el d’estudis literaris per a Sobre literatura del segle XIX, d’Antònia Tayadella; i finalment el de traducció va ser per a Dolors Udina per La senyora Dalloway, de Virginia Wolf.
A Jaume Pérez Montaner li va ser concedit el premi Jaume Fuster dels escriptors catalans. La Lletra d’Or va ser atorgada a Joan-Lluís Lluís per Les cròniques del déu coix.
Cal destacar que l’obra inèdita de Perejaume, Mareperlers i ovaladors, de la qual Enciclopèdia Catalana va fer una edició de 999 exemplars (més 50 acompanyats d’un gravat de l’autor), fou guardonada amb el premi al Llibre Més Ben Editat en la categoria de Bibliofília del Ministeri d’Educació, Cultura i Esport. Pel que fa al premi Samaruc de literatura infantil, va ser per a Josep Ballester per l’obra Diversos i dispersos versos conversos i perversos dels universos, i el de categoria juvenil, per a Xavier Aliaga per l’obra El meu nom no és Irina.
El premi Trajectòria va recaure en l’escriptora Carme Riera
© La Setmana
El premi Trajectòria va ser concedit a l’escriptora Carme Riera, i el premi Cervantes Chico a escriptors de llibres infantils va ser per a Maite Carranza. Dins els premis literaris de Lleida, el Josep Vallverdú d’assaig va ser per a Carlos Ruiz Caballero per La digitalització de l’altre, i el Màrius Torres de poesia per a Nati Soler per La lentitud del ramat. A Gandia, el Joanot Martorell de narrativa va ser declarat desert i l’Ausiàs March de Poesia va recaure en Joan Navarro per El plom de l’ham. El Premi Carlemany al foment de la lectura va ser per a L’escapista, de Verònica Sánchez Orpella, i el Documenta per a Puja a casa, de Jordi Nopca. A la Nit de Santa Llúcia, el Sant Jordi de novel·la va ser per a L’àguila negra, de Joan Carreras: el Carles Riba de poesia, per a Refraccions, d’Hilari de Cara; el Mercè Rodoreda de contes, per a Gent que tu coneixes, de M. Mercè Cuartiella; el Josep M. Folch i Torres de novel·la infantil, per a Hachiko. El gos que esperava, de Lluís Prats, i el Joaquim Ruyra de novel·la juvenil, per a Un fill, d’Alejandro Palomas.
Els llibres de l’any
Durant el 2014 alguns llibres en català van destacar especialment per la seva notable qualitat. Dins del gènere narratiu, cal destacar L’altra, de Marta Rojals; Dies de frontera, de Vicenç Pagès; La cinquena planta, de Manuel Baixauli, i La terapeuta, de Gaspar Hernàndez. Quant a poemaris, cal esmentar El castell de la puresa, de Pere Gimferrer, i Ningú més i l’ombra, de Màrius Sampere.
En l’apartat de biografies i dietaris, cal remarcar Espriu, transparent, d’Agustí Pons; La Primavera a Pequín. Un dietari, de Francesc Parcerisas, i Retrobar l’ànima, d’Esteve Miralles. A banda d’aquests títols, cal tenir en compte la reedició feta per Acontravent d’Els darrers dies de la Catalunya republicana, d’Antoni Rovira i Virgili, i la traducció de Salinger, una biografia escrita per David Shields i Shane Salerno.
Absències de l’any
El 2014 ens van deixar algunes persones representatives de la cultura i la literatura catalana. La primera va ser el promotor editorial i autor d’assaigs, obres de teatre i novel·les juvenils Martí Olaya, el dia 5 de gener. El 9 de gener va morir Josep Maria Castellet, escriptor, crític i editor. El 24 de febrer va traspassar el poeta Joan Vergés, i el 6 de març, el també poeta, editor i promotor cultural Xavier Sabater. El 8 de març va morir Joan Sunyol, poeta i activista cultural, i el 21 del mateix mes Josep Maria Andreu, poeta i escriptor de cançons. El filòleg i teòleg Modest Prats ens va abandonar el 29 de març. El 14 d’abril van tenir lloc dues defuncions, la de l’escriptor i historiador Albert Manent i la del filòleg i bibliògraf Amadeu J. Soberanas, conservador del Gabinet de Manuscrits de la Biblioteca de Catalunya. El 23 d’abril va traspassar Gerard Vergés, poeta, assagista i traductor. Al mes de juny hi va haver dues pèrdues més, la de la filòloga Francesca Bartrina el dia 11, a 45 anys, i la del poeta i sociolingüista Francesc Vallverdú el dia 12. El 8 de juliol va finar Josep Forment, editor, traductor i escriptor, a 52 anys. Jaume Vallcorba, editor, filòleg, professor universitari i assagista ens va deixar el 23 d’agost. El 30 del mateix mes va morir Manuel Serrat Crespo, escriptor i traductor. El 9 de setembre ho va fer la poeta i traductora Montserrat Abelló, i el dia 23 d’aquest mateix mes Teresa Rovira, bibliotecària i investigadora de literatura infantil i juvenil. El 16 de novembre va morir el filòleg i lingüista Antoni M. Badia i Margarit, a 94 anys, i el 13 de desembre va traspassar l’escriptor i periodista Joan Barril.
Literatura castellana
El procés de concentració editorial dins el panorama espanyol va viure un nou i vital episodi amb la compra dels segells comercials de Santillana (des d’Alfaguara fins a Punto de Lectura, passant per Taurus i Suma de Letras, i deixant de banda només els dedicats a llibre de text escolar) pel cada cop més poderós grup Penguin Random House. A més, la retirada de Beatriz de Moura (protagonista d’una llarga conversa biogràfica amb Juan Cruz al llibre Por el gusto de leer) va significar el darrer pas per a la integració de Tusquets dins el grup Planeta. Un altre nom històric que es va jubilar va ser Constantino Bértolo, el qual va deixar en la direcció de Caballo de Troya, la seva darrera editorial, l’escriptora Elvira Navarro com a part d’un curiós sistema en què cada any una persona diferent detindrà el càrrec. A més, Harper Collins va aprofitar la fira de Frankfurt per a anunciar el seu desembarcament a Espanya el 2015. I no podem abandonar aquest apartat sense esmentar la desaparició de tres editors: l’històric Josep Maria Castellet, mort a 87 anys; el ja mencionat Jaume Vallcorba, responsable de Quaderns Crema i Acantilado, a 64 anys, i Josep Forment, lligat darrerament a Alrevés, amb només 52 anys.
El 2014 va ser, de fet, també un any marcat pel comiat de diversos noms destacats de la literatura castellana: la degana de les lletres espanyoles, Mercedes Salisachs, ens va deixar a 97 anys; Ana María Matute ho va fer als 88 (una darrera novel·la de la guanyadora del premi Cervantes del 2010, Demonios familiares, tot i quedar inacabada, va veure la llum un parell de mesos després del seu adéu); el Nobel colombià Gabriel García Márquez va morir a l’edat de 87 anys, i Ana María Moix, també editora en algun moment, va marxar als 66 anys i amb ella van desaparèixer els premis culturals que portaven el nom del seu germà Terenci. La poesia també va patir especialment aquesta collita de baixes, des de Leopoldo María Panero (a 65 anys) fins a uns altres dos premis Cervantes, l’argentí Juan Gelman (a 83 anys) i el mexicà José Emilio Pacheco (a 74 anys), passant per Félix Grande (a 76 anys). I no podem oblidar els també mexicans Luis Villoro (a 91 anys) i Federico Campbell (a 72 anys), el canari Isaac de Vega (a 93 anys) i el basc Ramiro Pinilla (a 91 anys).
L’Argentina, per la seva banda, va celebrar el centenari del naixement de dos dels seus més grans narradors, Adolfo Bioy Casares i Julio Cortázar, però la festa dedicada al segon es va veure tacada quan Aurora Bernárdez, primera dona de l’autor de Rayuela, va impedir (mitjançant l’agència de Carmen Balcells) la publicació a l’editorial Circe d’una biografia de l’escriptor a la qual Miguel Dalmau havia dedicat dos anys de treball. I no van acabar aquí els conflictes literaris lligats amb aquest país sud-americà, perquè el seu caràcter de literatura convidada a la fira del llibre de París es va traduir en dues absències polèmiques: les de les plomes menys amables amb la presidenta Cristina Fernández, que no van ser incloses en el grup de representació oficial (cal recordar que és el Govern qui escull qui envia a l’esdeveniment), i la de Ricardo Piglia, a qui els organitzadors de la fira van acusar de tenir "exigències pròpies d’una estrella del rock ".
El tinent Luis Gonzalo Segura va ser condemnat a dos mesos d’arrest per la publicació de l’obra Un paso al frente, molt crítica amb l’estament militar espanyol
© Tropo Editores
No va resultar necessari creuar l’Atlàntic, però, per a trobar motius de controvèrsia. A Espanya, el tinent Luis Gonzalo Segura va ser condemnat a dos mesos d’arrest i pèrdua de destinació pel contingut de la seva novel·la Un paso al frente (editada per Tropo), molt crítica amb una sèrie d’actituds antiquades que encara segueixen vigents dins l’estament militar espanyol. I, als Països Baixos, l’Instituto Cervantes d’Utrecht va cancel·lar la presentació de Victus, d’Albert Sánchez Piñol, traduït aquest any al neerlandès, per les pressions de l’ambaixada espanyola, que va considerar el tema tractat al llibre massa "sensible" a una setmana vista del tres-cents aniversari de l’11 de setembre de 1714.
En un ordre completament oposat de coses, relacionat amb el diàleg i no pas amb la censura, Lectyo, xarxa social lligada al món de la lectura que va posar en marxa la Fundación Germán Sánchez Ruipérez, va assolir la xifra de 20.000 usuaris durant els primers deu dies d’existència. I la revista Granta va tornar a tenir edició espanyola gràcies als esforços de Valerie Miles, Aurelio Major i Joan Tarrida, responsable de Galaxia Gutenberg.
La revista Granta va tornar a tenir edició espanyola gràcies a Galaxia Gutenberg
Galàxia Gutenberg
Pel que fa als premis, En la orilla, de Rafael Chirbes, va fer doblet amb dos dels guardons més importants en una obra de l’any precedent, el de la Crítica i el Premio Nacional de narrativa, però va perdre l’edició inaugural del Mario Vargas Llosa que va recaure en Juan Bonilla i el seu Prohibido entrar con pantalones. També va debutar el premi Carlos Fuertes, concedit al nicaragüenc Sergio Ramírez. A més, el colombià Jorge Franco es va endur l’Alfaguara per El mundo de afuera, el mexicà Sergio González Rodríguez va guanyar l’Anagrama d’assaig per Campo de guerra, Félix G. Modroño va aconseguir l’Ateneo de Sevilla per El secreto del Arenal, Ramón Pernas va triomfar a l’Azorín amb Hotel Paradiso, Fernando Aramburu va obtenir el Biblioteca Breve per Ávidas pretensiones, Carmen Amoraga va rebre el Nadal per La vida era eso i Juan Trejo va ser distingit pel Tusquets gràcies a La máquina del porvenir. En una temporada plena de títols amb autoria mediàtica, el Primavera de novel·la i l’Espasa d’assaig van recaure en dos rostres televisius tan populars com els de Màxim Huerta (per La noche soñada) i Risto Mejide (per Urbrands), mentre que el Planeta va ser per al mexicà Jorge Zepeda Patterson per Milena o el fémur más bello del mundo. El premi Herralde va ser per a la també escriptora mexicana Guadalupe Nettel, amb Después del invierno. Tornant als Premios Nacionales, el de poesia va anar a parar a Nueva York después de muerto, d’Antonio Hernández, el d’assaig va recaure en Adela Cortina i ¿Para qué sirve realmente la ética?, el de literatura infantil i juvenil va assenyalar cap a Diego Arboleda i l’obra Prohibido leer a Lewis Carroll, i el de les lletres va reconèixer Emilio Lledó. El Formentor, per la seva banda, va celebrar la carrera d’Enrique Vila-Matas (autor aquest 2014 de Kassel no invita a la lógica), així com el Reina Sofía de poesia iberoamericana va reivindicar María Victoria Atencia, el Príncipe de Asturias de les lletres va assenyalar John Banville i el Cervantes va encimbellar Juan Goytisolo. A l’estranger, finalment, Clara Sánchez va guanyar el Roma per El cielo ha vuelto, mentre que Javier Marías, que també va presentar novetat editorial amb Así empieza lo malo, va obtenir el Tomasi di Lampedusa i va quedar finalista dels nord-americans National Book Critics Circle Awards amb Los enamoramientos.
Almudena Grandes va publicar Las tres bodas de Manolita
© Ivan Giménez / Tusquets Editores
Altres publicacions destacables de l’any van ser Niños en el tiempo, de Ricardo Menéndez Salmón; Los hemisferios, de Mario Cuenca Sandoval; Limbo, d’Agustín Fernández Mallo; Autopsia, de Miguel Serrano Larraz; La mujer loca, de Juan José Millás; el doblet de Jenn Díaz amb Mujer sin hijo i Es un decir ; Las tres bodas de Manolita, d’Almudena Grandes (nova entrega dels seus Episodios de una Guerra Interminable); Las Inviernas, de Cristina Sánchez-Andrade; Za Za, emperador de Ibiza, de Ray Loriga; La buena reputación, d’Ignacio Martínez de Pisón; Días de Nevada, de Bernardo Atxaga; Alabanza, d’Alberto Olmos; Voy, de Gabi Martínez; La parte inventada, de Rodrigo Fresán; El cielo de Lima, de Juan Gómez Bárcena; Una madre, d’Alejandro Palomas; Franz y Greta, de David Cameo (escriptor abans conegut amb el pseudònim de Pablo Tusset); Monasterio, del guatemalenc Eduardo Halfon; El gran frío, del tàndem Rosa Ribas-Sabine Hofmann; Los cuerpos extraños, de Lorenzo Silva; la sàtira Viento de tramuntana, de l’exeditor Sergio Gaspar; La soledad de los perdidos, de Luis Mateo Díez; Morir bajo tu cielo, de Juan Manuel de Prada; El balcón en invierno, de Luis Landero; Los huérfanos, de Jorge Carrión; El impostor, de Javier Cercas; Como la sombra que se va, d’Antonio Muñoz Molina (sobre l’assassí de Martin Luther King); etc. I, dins el terreny del best-seller, no podem oblidar els thrillers El juego de Ripper, d’Isabel Allende; El paciente, de Juan Gómez-Jurado; La piel dorada, de Carla Montero; Regreso a tu piel, de Luz Gabás; El último tuareg i Medusa, del veterà Alberto Vázquez-Figueroa, i la recuperació (degudament revisada) de La pirámide inmortal, de Javier Sierra.
Literatura anglosaxona
Los hemisferios va ser el nou títol de Mario Cuenca Sandoval
© Ruiz de Almodóvar
Potser aquesta mena de fenòmens no acaba de ser la resposta a la crisi que pateix la indústria editorial, però els segells internacionals que hagin publicat la trilogia Cinquanta ombres d’en Grey poden estar prou satisfets. L’editorial, Vintage Books, va anunciar aquest 2014 que la saga de l’anglesa E.L. James s’havia unit a les de Crepuscle i Harry Potter en assolir els 100 milions d’exemplars venuts arreu del món. Pel que fa a J.K. Rowling, va tornar a l’univers del famós mag adolescent amb una història curta i una carta, la que sota la veu d’Albus Dumbledore va dirigir a Cassidy Stay, una noia texana de 15 anys que va sobreviure a l’assassinat dels seus pares i els seus quatre germans, i que havia citat Harry Potter al funeral per tots ells. Rowling, a més, va prendre part en la campanya del referèndum sobre la independència d’Escòcia en donar un milió de lliures als defensors del "no".
I no deixem encara les xifres milionàries. Un jutjat de Massachusetts va obligar Misha Defonseca a tornar 22,5 milions de dòlars a la seva editorial nord-americana, Mt. Ivy Press, en demostrar-se que quasi tot el que havia explicat a les seves memòries Misha: A Mémoire of the Holocaust Years era fals. Defonseca (que de fet es diu Monique De Wael) va perdre els seus pares a mans dels nazis, però no és jueva ni va passar quatre anys perduda pels boscos del centre d’Europa, adoptada per un ramat de llops.
Un altre malentès entre editorials i autors va ser el que va afectar Martin Amis, el qual va veure com el seu darrer llibre, The Zone of Interest, era rebutjat pels seus segells habituals a Alemanya i França, Hanser i Gallimard, en una decisió que alguns van explicar pel contingut de la novel·la (una "comèdia" marca de la casa ambientada al camp de concentració d’Auschwitz) i que uns altres van justificar per la suposada baixa qualitat de l’obra.
I encara es van produir més polèmiques. Mentre que Tess Gerritsen va demandar la Warner Bros perquè la productora no havia reconegut prou la seva aportació al film Gravity, d’Alfonso Cuarón, com a autora d’un llibre homònim i responsable del desenvolupament de parts de la seva trama, Moira Greyland va acusar públicament la seva mare, la ja difunta escriptora fantàstica Marion Zimmer Bradley, d’haver-la sotmès a abusos sexuals entre els 3 i els 12 anys, fet que va provocar la consternació entre els seguidors d’aquesta.
El National Book Critics Circle Awards va reconèixer Chimamanda Ngozi Adichie
© Chimamanda Ngozi Adichie
Als Estats Units, E.L. Doctorow va obtenir el Prize for American Fiction de la Biblioteca del Congrés; els National Book Critics Circle Awards van reconèixer Americanah, de Chimamanda Ngozi Adichie, i Metaphysical Dog, de Frank Bidart, dins les categories de novel·la i poesia respectivament; The Goldfinch, de Donna Tartt, va assolir el Pulitzer de ficció; els National Book Awards van anar a parar a mans de Phil Klay i Louise Glück per la novel·la Redeployment i el poemari Faithful and Virtuous Night, i Danielle Steel va rebre la Legió d’Honor francesa. A l’altra banda de l’Atlàntic, el premi Costa al llibre de l’any va recaure en The Shock of the Fall, de Nathan Filer; el Baileys Women’s Prize va ser per a una altra debutant, Eimear McBride, amb A Girl is a Half-Formed Thing, i Salman Rushdie es va endur el PEN Pinter. A més, el primer Man Booker obert a escriptors de les barres i els estels va recaure en l’australià Richard Flanagan per The Narrow Road to the Deep North.
Nathan Filer va guanyar el premi Costa per The Shock of the Fall
© Costa Books Awards / Borough Press FYI
Aquest any, les lletres anglosaxones es van acomiadar d’Elizabeth Jane Howard (90 anys), Justin Kaplan (88 anys), Phyllis Krasilovsky (87 anys), Peter Matthiessen (86 anys), el canadenc Alistair MacLeod (77 anys), Sue Townsend (68 anys), Maya Angelou (86 anys), Mary Stewart (97 anys), la premi Nobel sud-africana Nadine Gordimer (90 anys), l’irlandès Dermot Healy (66 anys), Walter Dean Myers (76 anys), Allen Grossman (82 anys), Thomas Berger (89 anys), Amiri Baraka (79 anys), Michael Jacobs (61 anys), l’australià Boyd Oxlade (70 anys), Sebastian Barker (68 anys), el gal·lès Dannie Abse (91 anys), Karl Miller (83 anys) i James Thompson, autor de novel·la negra instal·lat a Finlàndia (49 anys).
Literatura francesa
A França, la trobada entre política i afers (extra)maritals acostuma a deixar sucosos titulars de premsa i autèntics best-sellers. I aquesta equació es va complir plenament amb Merci pour ce moment, en què l’exprimera dama Valérie Trierweiler va explicar la seva versió del triangle amorós que va tenir François Holland com a vèrtex principal i l’actriu Julie Gayet com a tercera en discòrdia, a més de revelar intimitats poc amables del president de la República. El llibre va batre el rècord de vendes de la Fnac el mateix matí de la seva aparició i en un parell de setmanes havia assolit els 600.000 exemplars, tot plegat eclipsant qualsevol altre títol de la tradicional rentrée gal·la.
No deixem les polèmiques de banda perquè, per segona temporada consecutiva, l’exdirector de l’FMI Dominique Strauss-Kahn va portar als tribunals una obra que el tenia com a protagonista. En aquest cas es va tractar de La ballade de Rikers Island, d’un Régis Jauffret que ja tenia experiència tractant els escàndols sexuals (i fins i tot de sang) dels prohoms del seu país. I, mentre s’espera la sentència d’aquesta causa, se’n va resoldre una altra. Finalment, tot i haver venut 150.000 còpies de La première chose qu’on regarde, Grégoire Delacourt només va haver de pagar 50.000 euros a l’actriu Scarlett Johansson per haver-la fet servir com a personatge de la novel·la.
El guardonat amb el premi Nobel, Patrick Modiano, va presentar un nou llibre, Pour que tu ne te perdes pas dans le quartier
© C. Héllie / Gallimard Éditors
En terrenys menys espinosos, el noi prodigi de 15 anys Arthur Pauly va perdre davant el canadenc Dany Laferrière la possibilitat d’ingressar a l’Académie Française, tot i que va anunciar que ho tornaria a provar. Per la seva banda, Bernard Pivot es va convertir en el nou president de l’Académie Goncourt.
El premi gros de les lletres franceses, el Goncourt, va recaure en Lydie Salvayre per Pas pleurer. A més, el Grand Prix du Roman de l’Académie va ser per a Adrien Bosc i la novel·la Constellation, David Foenkinos va obtenir el Renaudot amb Charlotte i Yanick Lahens es va endur el Femina per Bain de lune. Clar que la distinció més important de l’any va ser el premi Nobel que va rebre Patrick Modiano, que també va treure una novetat a les llibreries amb la novel·la Pour que tu ne te perdes pas dans le quartier.
Katherine Pancol va obtenir un gran èxit amb la publicació dels tres volums de la saga Muchachas
© Sylvie Lanceron / Albin-Michel Éditeurs
Altres obres destacables de la temporada van ser Pétronille, d’Amélie Nothomb; Oona & Salinger, de Frédéric Beigbeder; Le Royaume, d’Emmanuel Carrère; Viva, de Patrick Deville; Central Park, de Guillaume Musso; els tres volums de la saga Muchachas, de Katherine Pancol, i Sagan 1954, en què Anne Berest va recordar els seixanta anys de l’aparició de Bonjour tristesse i com va canviar la vida de la seva autora, Françoise Sagan.
I, entre els noms que ens van deixar, podem esmentar François Cavanna, de 90 anys; l’historiador Jacques Le Goff, també de 90 anys; el filòsof Jean-François Mattéi, de 73; el belga Philippe Ebly, de 93; el poeta occità Pierre Bec, a l’edat de 92 anys; l’escriptor, autor teatral i actor Daniel Boulanger, també de 92 anys, i l’escriptor Claude Ollier, de 91 anys.
Literatura italiana
El triestí Claudio Magris es va convertir en el primer autor italià reconegut amb el prestigiós premi de literatura en llengües romàniques de la Fira Internacional del Llibre de Guadalajara. I, tot parlant de guardons, direm que l’Strega va reconèixer Francesco Piccolo i la seva novel·la Il desiderio di essere come tutti, mentre que el Bancarella va anar a parar a mans de Michela Marzano per L’amore è tutto, el Campiello opera prima va destacar La fabbrica del panico, de Stefano Valenti, i el Viareggio Rèpaci va apostar per La vita in tempo di pace, de Francesco Pecoraro, i Mancanze, d’Alessandro Fo (germà del Nobel Dario Fo), dins les categories de narrativa i poesia, respectivament.
L’Strega va reconèixer Francesco Piccolo i la seva novel·la Il desiderio di essere come tutti
© Premio Strega / Daniele La Malfa
Un any més, Andrea Camilleri (guanyador també del premi Pepe Carvalho a una trajectòria, que s’entrega coincidint amb el festival BCNegra) va liderar la llista d’escriptors compulsius al seu país en publicar quatre títols: La piramide di fango, La creatura del desiderio, Inseguendo un’ombra i Donne. Altres obres destacades van ser Il male non dimentica, de Roberto Costantini; La fine è il mio inizio, de Tiziano Terzani; La moglie magica, de Sveta Casati Modignani; Una mutevole verità, de Gianrico Carofiglio; In fondo al tuo cuore, de Maurizio de Giovanni, i Non è più come prima, de Massimo Recalcati. Com a polèmica, cal mencionar que Paolo Limiti va demandar la Twentieth Century Fox per haver plagiat, suposadament, el seu llibre Bugiardo e incosciente, a la pel·lícula The Other Woman, amb Cameron Diaz.
Finalment, aquest 2014 ens va deixar una figura tan popular com polivalent: el cantant, compositor, actor, presentador televisiu i, és clar, poeta i novel·lista Giorgio Faletti, víctima d’un càncer a 63 anys. També van morir Eugenio Corti, a 93 anys; la poeta Maria Luisa Spaziani, a 91, i el filòsof Manlio Sgalambro, a 89 anys.
Literatura alemanya
Saša Stanišić va obtenir el guardó de la fira de Leipzig per Vor dem Fest (‘Abans de l’hora’)
© Museu d'Història de Catalunya / Pep Parer
Al començament d’any, el diari Die Welt va publicar en entregues dominicals un paquet de cartes, fotografies i diaris personals fins ara desconeguts de Heinrich Himmler, un dels principals artífexs dels camps d’extermini nazis. Pel que sembla, la troballa havia tingut lloc a Tel-Aviv a principi dels anys vuitanta, però l’escàndol dels diaris falsos de Hitler va fer que els seus propietaris triguessin tres dècades més a fer-los públics. I, sense abandonar encara les tortes lletres del Tercer Reich, direm que l’estat de Baviera va canviar de parer per segona vegada i va decidir que finalment llançarà una edició anotada de Mein Kampf (‘La meva lluita’) el 2015, any que caduquen els seus drets d’autor i no podrà seguir impedint-ne l’aparició (la decisió inicial de publicar-lo no va prosperar a causa de les pressions d’un grup de supervivents de l’Holocaust).
L’Ingeborg Bachmann va destacar Wir waren niemals hieq (‘Mai vam ser aquí’), de Tex Rubinowitz
© Bachmann-Preis
El bosnià Saša Stanišić, exiliat a Alemanya durant la guerra balcànica de principi dels noranta i que ha desenvolupat la seva carrera literària en la llengua de Goethe, va obtenir el guardó de la fira de Leipzig per Vor dem Fest (‘Abans de l’hora’). Jürgen Becker va ser reconegut amb el Georg Büchner, mentre que Marcel Beyer va rebre el Kleist. L’Uwe Johnson i el Deutscher Buchpreis van ser per a Kruso, de Lutz Seiler, mentre que Angelika Klüssendorf es va endur el Hermann Hesse, Arnold Stadler va triomfar al biennal Bodensee i l’Ingeborg Bachmann va destacar Wir waren niemals hier (‘Mai vam ser aquí’), de Tex Rubinowitz. El suís Peter Stamm va aconseguir el Friedrich Hölderlin (en la seva versió anual), i el Schweizer Buchpreis va assenyalar Lukas Bärfuss per Koala (‘Coala’). Finalment, la notícia de la creació del premi Siegfried Lenz en reconeixement de tota una trajectòria va venir acompanyada del nom del seu primer guanyador, l’israelià Amos Oz. Lenz, però només va gaudir d’aquest honor durant uns quants mesos, ja que va morir a l’octubre a l’edat de 88 anys.
A més de la celebració del centenari del naixement d’Arno Schmidt, cal esmentar també la desaparició aquest any d’Urs Widmer, a 75 anys; Helga Königsdorf, a la mateixa edat; Elfriede Brüning, amb 103 anys, i Uwe Timm, a 82.
Literatura dels països de l’Est
Karol Sidon, ni més ni menys que el gran rabí de Praga i la República Txeca, va resultar ser l’autor d’Altschulova Metoda (‘El mètode d’Altschul’), primera part d’una tetralogia entre el thriller i la ciènciaficció que havia aparegut sota el pseudònim de Chaim Cigan, un suposat immigrant txec al Canadà, i que es va convertir en un dels grans best-sellers de la temporada al país de Bohumil Hrabal, escriptor que, per cert, també va ser protagonista en celebrar-se el centenari del seu naixement.
La situació a Ucraïna va fer que Andrei Kurkov, que viu a uns cinc-cents metres de la ja famosa plaça de Maidan, publiqués els seus diaris entre els mesos de novembre del 2013 i abril del 2014. I sense abandonar la influència russa, durant els Jocs Olímpics d’Hivern de Sotxi, la llei contra la propaganda gai i la blasfèmia promulgada pel Govern de Vladímir Putin va ser contestada amb una carta oberta de dos-cents escriptors, entre els quals hi havia Günter Grass, Salman Rushdie i Margaret Atwood.
Imre Kertész va rebre de mans del president d’Hongria, János Áder, l’Orde de Sant Esteve, el principal honor oficial hongarès, tot i les protestes del partit ultranacionalista Jobbik, que va exhibir els seus dubtes sobre l’amor del Nobel del 2002 per la seva terra. El seu compatriota Péter Nádas va obtenir el premi Würth de literatura europea. I, per tancar l’apartat de guardons, Goran Gocić va aconseguir el NIN serbi per Tai, mentre que Liudmila Ulítskaia es va endur l’Österreichischer Staatspreis, i el Booker rus va reconèixer Vladímir Xarov per Vozvraixenie v Egipet (‘El retorn a Egipte’).
Goran Gocić va ser guardonat amb el premi Nin serbi per la seva novel·la Tai
© Grad Beograd
Finalment, aquest 2014 van traspassar Tadeusz Różewicz, darrer nom de la gran generació de poetes polonesos del segle XX, a 92 anys; el lituà de naixement Icchokas Meras, a 80 anys; els poetes romanesos Nina Cassian i Traian T. Coşovei, amb 89 i 59 anys respectivament; els búlgars Valeri Petrov i Valentin Fortunov, a 94 i 56 anys; el bielorús Ryhor Baradulin, a l’edat de 79 anys; el montenegrí Čedo Vuković (93); l’eslovè Miloš Mikeln (83); els serbis Miodrag Pavlović (85) i Svetlana Velmar-Janković (80); el txec Milan Kozelka (65) i el rus Mark Freidkin, a 60 anys.