Un any més, i el 2014 ja va ser el tercer consecutiu, el principal esdeveniment en la projecció exterior de Catalunya va tenir lloc a l’interior de les fronteres del país. De la mateixa manera que el 2012 i el 2013 les principals capçaleres d’arreu del món van girar la vista cap a Catalunya per informar de l’actualitat política, l’any de l’intent de referèndum d’independència del 9 de novembre no podia ser menys. I, durant tot l’any, Catalunya va tenir una presència constant a les pàgines dels principals mitjans d’arreu, en una sèrie de reportatges que, més enllà de la política estricta, podien parlar també de castells, de sardanes, de calçots o de Sant Jordi.
Es van aixecar castells a diverses ciutats europees sota el lema “Catalans want to vote”, per a internacionalitzar la reclamació d’un referèndum d’independència a Catalunya
© Colla Vella dels Xiquets de Valls / Jordi Badia Clols
El fet casteller, com ja és habitual d’uns anys ençà, ha passat a ser el mascaró de proa de la cultura catalana a escala internacional. Durant aquest 2014, van aparèixer castells a la cadena de televisió nord-americana NBC i en una de japonesa, al diari argentí Clarín i a l’italià La Repubblica. A més a més d’aquestes aparicions esporàdiques al llarg de l’any, Òmnium Cultural va implicar les colles en una jornada internacional al principi de juny, anomenada "Catalans want to vote", per a internacionalitzar la reclamació d’un referèndum d’independència a Catalunya, amb torres humanes a París, Londres, Berlín, Brussel·les, Lisboa, Ginebra i Roma. Per tant, un gran nombre de mitjans francesos, britànics, alemanys, belgues, portuguesos, suïssos i italians van reflectir el món casteller lligant-ho amb l’actualitat política, des dels prestigiosos Die Welt, Le Soir, RTL, Jornal de Notícias, The Guardian, L’Express o La Stampa, fins a molts d’altres de menor reconeixement global.
Però els castells no van ser els únics que van sortir a l’exterior el 2014. Al març, l’Escolania de Montserrat va fer una gira pels Estats Units que va captivar mitjans com The New York Times, el qual li va dedicar un ampli reportatge audiovisual. Al novembre, l’Orfeó Català també va actuar a Viena (Àustria), en el marc dels actes de celebració del Tricentenari.
En canvi, les sardanes, que anys enrere havien estat l’únic estendard del folklore català a l’exterior, cada cop van perdent més aquest paper. L’elecció, enguany, de la ciutat romanesa de Timis¸oara per a celebrar-hi l’Aplec Internacional de la Sardana i Mostra de Grups Folklòrics no va contribuir gaire a fomentar-ne la difusió. Tot amb tot, al gener, el canal alemany ZDF es va desplaçar expressament a Barcelona per gravar un reportatge sobre la sardana i el procés independentista, en què la reportera aprenia a ballar-ne i preguntava als sardanistes sobre els seus sentiments nacionals.
Encara sense sortir de la cultura popular, cal ressaltar que la companyia informàtica Microsoft va decidir al principi d’any promocionar el seu servei Microsoft Cloud amb un anunci sobre la festa major de Barcelona en què apareixien des dels castellers fins als bastoners, passant pels gegants i capgrossos i els diables.
A Londres es va celebrar el “Sant Jordi al Borough Market” amb un gran èxit
© Generalitat de Catalunya
La diada de Sant Jordi, com ja és tradició, també va servir als casals catalans i universitats d’arreu per a parlar de Catalunya enmig de llibres i roses, a més a més d’organitzar col·loquis, concerts i passis de pel·lícules. A Londres (Regne Unit) va ser on va tenir lloc la celebració més destacada, el diumenge 27, amb el "Sant Jordi al Borough Market", una mena de mercat cultural que va acollir una desena d’estands, ballada de sardanes i l’actuació de Pau Alabajos.
Passant de la cultura popular a l’alta cultura, la traducció a l’anglès d’El quadern gris, de Josep Pla, va rebre grans elogis de la crítica americana. The Gray Notebook, traduït per Peter Bush, va rebre ressenyes d’allò més elogioses en mitjans com The New York Times Book Review i The Paris Review. Així mateix, la traducció de Bush a l’anglès d’una altra obra cabdal de la literatura catalana, Incerta glòria, de Joan Sales –publicada per MacLehose–, va ser designada un dels deu llibres de l’any per The Economist en la categoria de ficció. Al novembre, va tenir lloc la presentació a la British Library de Londres.
L’èxit qualitatiu d’aquestes traduccions es va emmarcar en les ajudes que l’Institut Ramon Llull (IRL) atorga cada any per a fomentar que la literatura catalana es conegui arreu. Amb els números del 2014 ja gairebé tancats, la xifra total d’obres de la literatura catalana traduïdes a altres llengües durant aquest any va ser de 77 (85 l’any passat; 97 el 2012; 93 el 2011; 105 el 2010, i 93 el 2009). És a dir, una xifra notablement inferior a la d’anys anteriors.
Precisament, aquest 2014 va ser el primer any que Catalunya i la ciutat de Barcelona es van presentar a la Fira del Llibre de Frankfurt (Alemanya) amb un únic estand, tant per rebaixar costos com per contribuir a projectar la cultura catalana amb una única veu més nítida.
Multitud de grups catalans, com els barcelonins Che Sudaka, van fer gires mundials
© Melody Smith
Més enllà de les obres, els seus autors també van tenir presència global. Jaume Cabré, Albert Sánchez Piñol, Najat El Hachmi, Núria Amat, Mariona Cabassa, Javier Cercas, Francesc Parcerisas, Marta Pessarrodona, Care Santos i Salem Zenia van ser convidats a la Fira del Llibre de Göteborg, al setembre, amb l’objectiu de donar a conèixer la literatura catalana a Suècia i, per extensió, a la resta de països nòrdics. Al novembre, Jaume Cabré va desplaçar-se a Budapest (Hongria) per promocionar-hi la traducció a l’hongarès de Jo confesso, mentre que, a l’abril, Francesc Serés va ser convidat al PEN World Voices Festival de Nova York i Joan-Lluís Lluís, al Blue Metropolitan Literary Festival de Mont-real (Canadà).
Com ja és habitual, el català també va tenir presència a la fira Expolangues de París del febrer i, al març, quatre universitats franceses (Sorbonne Nouvelle-París 3, Lille 3, Rennes 2 i Picardie-Jules Verne) van programar tot d’activitats culturals i musicals relacionades amb Catalunya. Al març també es va saber que la universitat de referència en l’estudi de llengües al Japó, la Tokyo University of Foreign Studies, havia decidit oferir estudis de llengua i cultura catalanes, i ha esdevingut la tercera universitat del país a oferir-ne, a més a més de la de Hosei i la d’Osaka. Al juny també es va fer públic que la Universitat de Massachusetts oferiria a partir de setembre un "Minor" en Estudis Catalans que constaria de 15 crèdits.
Música
Jaume Cabré va ser present a la Fira del Llibre de Göteborg
© Göteborg Book Fair / Niklas Maupoix
A banda de la literatura, qui també va passejar-se per mig món va ser la banda de rumbaska La Pegatina, amb concerts a Itàlia, França, Àustria, Suïssa, els Països Baixos, Bèlgica, Alemanya, la Xina, el Regne Unit, etc. Si fa no fa, una ruta mundial de primer ordre com la dels barcelonins Che Sudaka amb el 1111 live tour 2014, que van passar també per Hongria, Nova Zelanda i Austràlia, entre d’altres.
Al juliol, Txarango, Mishima i Headbirds van protagonitzar una tarda catalana al Central Park de Nova York dins del reconegut SummerStage Festival, actuant davant d’unes 3.000 persones. Al novembre, els Love of Lesbian van actuar a Mèxic, i Paco Ibáñez, al Théâtre des Champs-Élysées de París.
En un registre més pausat, l’Orquestra Simfònica de l’ESMUC també va fer la seva primera gira europea, a París i a Brussel·les, i el cantant i compositor Joan Dausà va realitzar entre maig i juny una gira per diverses universitats alemanyes, possibilitant que els estudiants de català l’utilitzessin com a proposta didàctica per a treballar la llengua a les aules.
Al novembre, el Huddersfield Contemporary Music Festival (Regne Unit), referent internacional de la música contemporània i experimental, va acollir compositors catalans com Carlos Casas, Luis Codera, Ferran Fages o Hèctor Parra, que l’any passat hi havia estat compositor resident.
D’altra banda, el músic català més reconegut internacionalment, Jordi Savall, també va ser notícia en rebutjar el Premio Nacional de música en la modalitat d’interpretació per les nefastes polítiques del Govern espanyol en matèria musical. Més enllà del ressò espanyol que va tenir la seva negativa, ell va continuar amb els seus concerts arreu del món, des de Bèlgica fins als Emirats Àrabs Units, passant per Turquia o Suïssa.
Arquitectura
Catalunya va tornar a ser present als “Eventi Collaterali” de la Biennal d’Arquitectura de Venècia (Itàlia) amb l’obra Arquitectures Empeltades / Grafting Architecture
© Pere Francesch / Institut Ramon Llull
Un altre àmbit en què la cultura catalana va projectar-se al món va ser el de l’arquitectura, i més concretament, del disseny. Catalunya va tornar a ser present als "Eventi Collaterali" de la Biennal d’Arquitectura de Venècia (Itàlia), que enguany va arribar a la catorzena edició. Ho va fer amb l’obra Arquitectures Empeltades/Grafting Architecture, comissariada per Josep Torrents i Alegre, que acollia setze obres arquitectòniques que mostraven el canvi de paradigma que s’està produint en l’arquitectura contemporània del país.
Al setembre, Barcelona va ser la ciutat convidada a la Setmana del Disseny de Pequín, un dels esdeveniments més rellevants d’Àsia en matèria de disseny, arquitectura i urbanisme. Va presentar-hi l’exposició "Barcelona, a future inspired by design", que presentava la capital catalana com un ecosistema complet de disseny i creativitat, i que va ser guardonat amb el premi a la millor exposició.
Al novembre, a Viena es van poder veure tot de maquetes de la Pedrera en l’exposició "Gaudí. Una arquitectura de l’anticipació", projectada en el marc dels actes del Tricentenari.
Així mateix, al març, la sala CAUE du Bas-Rhin d’Estrasburg (França) va acollir l’exposició "Vogadors. Jeune architecture catalane et baléare", una mostra de panells que sintetitzaven el projecte presentat a la Biennal d’Arquitectura de Venècia del 2012.
Gastronomia
El xef Ferran Adrià va tancar El Bulli el 2011, però continua sent un referent universal. El Drawing Center de Nova York va acollir al gener una exposició de dibuixos seus que mostraven el procés creatiu que seguia per a elaborar cada plat. I, poques setmanes després, al Museum of Science de Bòston va obrir portes la mostra "Innovation in the Art of Food: Chef Ferran Adrià", presentada el 2012 a Barcelona i que l’any passat ja es va poder veure a Londres.
Així mateix, el xef Nandu Jubany (una estrella Michelin) va obrir el 15 de setembre un restaurant a Singapur, Foc, amb el qual té la intenció d’exportar la cultura catalana a través de la cuina al Sud-est asiàtic.
En un àmbit més modest, els calçots també tenen un paper a l’hora de projectar la cultura catalana al món. Al març van protagonitzar un reportatge al britànic The Independent i, a l’abril, a The Australian, en què la periodista s’exclamava: "Després del primer, no puc parar".
Dansa, teatre i cinema
Cinc companyies d’arts escèniques (Sergi López i Jorge Picó; Ytuquepintas; KulbiK Dance Company; La Veronal/Lali Ayguadé, i PSIRC) van participar al juliol en el Festival Off d’Avinyó (França), amb èxit de públic i de crítica. Aquell mateix mes, a Hannòver (Alemanya), la Cia. La Tal, Los Galindos, CampiQuiPugui, Adrian Schvarzstein, Duo Laos i Mr. Dyvinetz van participar en el Kleines Fest d’arts de carrer. I també a Alemanya, a Coblença, a l’agost sis companyies més (Tutatis, EFS, CQP Productions, JAM, Max Calaf Sevé i Mr. Dyvinetz) van participar en el festival Gauklerfest. I, al novembre, la Companyia Olveira/Salcedo va dur l’espectacle de marionetes Deixeu-li fer (o la història d’en Patufet) al Golden Magnolia Shanghai Puppet Festival & Competition de Xangai (Xina).
En l’àmbit de la dansa contemporània, el Festival Rencontres Chorégraphiques Internationales de Seine-Saint-Denis (França) va oferir entre maig i juny les actuacions de quatre companyies del país (El Conde de Torrefiel, La Veronal, Pere Faura i Sònia Sánchez). Així mateix, quatre més també van participar en el festival de Krefeld (Alemanya), amb el fet rellevant que Thomas Noone Dance va ser l’encarregat d’inaugurar-lo. A més a més d’aquesta companyia barcelonina, també hi van participar Pere Faura, Sònia Sánchez i Increpación Danza.
Cinematogràficament parlant, el 2014 va ser l’any de la pel·lícula de Jaume Balagueró [REC]4: Apocalipsis, protagonista màxim del Festival de Cinema Fantàstic de Catalunya, el quart lliurament d’una saga de terror que ha generat adeptes arreu del planeta.
Entre l’abril i el maig, Catalunya va ser la convidada al Festival CinEScultura de Ratisbona (Alemanya). El certamen, nascut per donar a conèixer el cinema i la cultura espanyola i llatinoamericana, va tenir enguany un programa marcadament català, complementat amb xerrades literàries, concerts, exposicions i espectacles teatrals.
Pintura
Quant a l’àmbit pictòric, el Museu de Montmartre va acollir a final d’any "D’Utrillo a Picasso. Els artistes catalans a Montmartre, 1889-1906", presentada com "la primera exposició consagrada al cercle català" constituït per Miquel Utrillo, Ramon Casas, Santiago Rusiñol i Pablo Picasso.
També cap a final d’any, Joan Miró va ser el protagonista d’una exposició retrospectiva al museu Albertina de Viena, amb prop de 100 pintures, dibuixos i objectes de l’artista. La Galerie am PARK de Frankfurt, d’altra banda, va presentar una exposició d’artistes espanyols, amb obres de Salvador Dalí, Antoni Tàpies, Albert Ràfols-Casamada i Joan Hernández Pijuan, entre d’altres.
Altres
El Barça és un ambaixador inqüestionable de la cultura catalana al món. Aprofitant un partit de Lliga de Campions contra el Manchester City, la Universitat de Manchester va acollir al febrer una jornada sobre el club blaugrana i la cultura catalana, amb la presència del vicepresident Carles Vilarrubí. En altres ocasions, jornades similars han tingut lloc en universitats com les de Glasgow, París 3 Nouvelle Sorbonne i Amsterdam.
D’altra banda, al gener la Maison Européenne de la Photographie de París (França) va dedicar l’exposició "Camouflages" a Joan Fontcuberta, premi Hasselblad de fotografia 2013. I, finalment, a l’agost Barcelona va ser la convidada a l’Stockholm Culture Festival, en què es van organitzar una vintena d’activitats catalanes.