Any Internacional dels Llegums
L’Any Internacional dels Llegums va pretendre sensibilitzar l’opinió pública sobre els avantatges nutricionals d’aquest aliment
© Fototeca.cat / COMSTOCK
L’any 2016 va ser proclamat per l’Organització de les Nacions Unides per a l’Agricultura i l’Alimentació (FAO) l’Any Internacional dels Llegums. Aquest fet pretén sensibilitzar l’opinió pública sobre els avantatges nutricionals dels llegums, com a part d’una producció d’aliments sostenible encaminada a aconseguir la seguretat alimentària.
La FAO, amb la col·laboració dels governs i les institucions públiques, les organitzacions no governamentals, les universitats i altres entitats i organismes de tot tipus, vol potenciar el cultiu i el consum de llegums, ja que es tracta d’un grup d’aliments molt valuós des del punt de vista nutricional i des del vessant gastronòmic i mediambiental, i també per la seva accessibilitat econòmica. Al llarg de l’any, es van organitzar múltiples esdeveniments relacionats amb els llegums, des de l’elaboració de materials impresos (llibres de receptes, monogràfics, pòsters, etc.) fins a congressos, jornades i cicles de conferències, entre d’altres.
Els llegums són les llavors netes i sanes procedents de les plantes de la família de les lleguminoses. Aquesta definició inclou els cigrons, les llenties, les mongetes seques o els fesols, els pèsols, les faves i la soja, entre d’altres. No obstant això, els llegums que se solen consumir en fresc, com els pèsols i les faves, a vegades queden exclosos de la definició i es consideren hortalisses.
Des del punt de vista nutritiu, els llegums destaquen tant pels nutrients beneficiosos que contenen (proteïnes, hidrats de carboni, fibra, vitamines, minerals, antioxidants), com pel fet de no aportar (o d’aportar-los en molt petites quantitats) aquells nutrients que es recomana limitar (sal, greixos saturats i sucres). Les característiques de la seva composició expliquen els beneficis que té el seu consum per a la salut: reducció de colesterol i triglicèrids sanguinis, augment de la sensació de sacietat i millora del trànsit intestinal, ajuda en el control del pes corporal, reducció del risc de diferents tipus de càncer i de diabetis mellitus tipus 2, etc. Per aquest motiu, les guies alimentàries recomanen el consum de llegums com a estratègia per a millorar la dieta de la població, i s’aconsella incloure’ls en la dieta entre dues i quatre vegades a la setmana, tenint en compte que una ració equival a 60-80 grams en cru.
A més dels beneficis per a la salut, l’increment del consum de llegums pot representar un estalvi important en el pressupost destinat a l’alimentació. Els llegums són molt barats i són uns bons substituts de la carn.
En l’àmbit gastronòmic, els llegums ofereixen un ventall molt ampli de possibilitats culinàries. La versatilitat de colors, textures i gustos els permet formar part de receptes d’hivern, com són els clàssics potatges, guisats i sopes, i també de receptes refrescants com les amanides, els empedrats, les sopes fredes o els patés.
D’altra banda, el cultiu de llegums contribueix a tenir cura del medi ambient, ja que incloure llegums en sistemes de cultiu intercalats amb altres plantes com els cereals millora la fertilitat del sòl i redueix la dependència dels fertilitzants químics i contribueix, així, a un sistema de producció més sostenible. A més, els llegums ajuden a augmentar la matèria orgànica, la biomassa i l’activitat microbiana del sòl, a la vegada que requereixen molt poca aigua.
La qualitat i la diversitat de les produccions locals a Catalunya és destacable. A gairebé totes les comarques de Catalunya es cultiva algun tipus de llegum: en sobresurten la mongeta del ganxet (al Vallès i al Maresme) i el fesol de Santa Pau (a la Garrotxa), que tenen el distintiu de qualitat de denominació d’origen protegida.
Recomanacions per a l’alimentació en la primera infància, de 0 a 3 anys
La llet materna cobreix totes les necessitats energètiques i nutricionals del nadó fins als 6 mesos, i a partir d’aleshores cal anar incorporant-hi nous aliments de manera progressiva
© Fototeca.cat / Endostock / Dreamstime.com
Durant la primera infància és especialment important afavorir les condicions que permetin l’adquisició progressiva d’uns hàbits alimentaris saludables i una bona relació amb el menjar. En aquesta època, a més de garantir la nutrició adequada i un creixement òptim, l’alimentació ha de consolidar l’adquisició d’hàbits saludables per a l’edat adulta. I és que l’alimentació no és només un acte nutritiu, sinó que facilita espais privilegiats per a la comunicació, ja que permet el contacte físic, visual i auditiu amb la mare, el pare o la figura que els representa. Els àpats han de ser, doncs, espais de contacte, de relació i d’afecte.
Amb la intenció de donar aquesta visió més àmplia a l’alimentació, l’Agència de Salut Pública de Catalunya (ASPCAT) va actualitzar la guia Recomanacions per a l’alimentació en la primera infància, de 0 a 3 anys, editada l’any 2009 pel Departament de Salut. El document vol continuar sent un instrument útil d’informació i d’assessorament tant per als professionals sanitaris dels centres d’atenció primària que ofereixen consell alimentari com per a les famílies i les persones responsables d’escoles bressol. Entre les entitats que van participar en la revisió hi ha la Societat Catalana de Pediatria, l’Associació Catalana d’Infermeria Pediàtrica, el Col·legi de Dietistes–Nutricionistes de Catalunya, el Departament d’Ensenyament i el Departament de Treball, Afers Socials i Família, com també professionals de la pediatria i de la nutrició i la dietètica.
D’acord amb les noves evidències científiques, i fruit d’una revisió bibliogràfica més recent i del treball i consens de diferents professionals de la pediatria, la pedagogia, la nutrició i la dietètica, les principals novetats de la guia són una major flexibilitat en el calendari d’incorporació de nous aliments, la recomanació de respectar la sensació de gana i sacietat dels infants, i el consell d’incorporar preparacions diferents dels triturats, oferint alguns aliments sòlids, aixafats o a trossets, segons l’edat. Així mateix, assenyala que la llet materna de manera exclusiva o, en el cas que no sigui possible, la llet adaptada, cobreix les necessitats energètiques i nutritives fins als 6 mesos, i a partir d’aleshores cal anar incorporant nous aliments de manera progressiva adaptant-se, també, al desenvolupament psicomotor i a l’interès de l’infant. En aquest cas, es recorda que l’ordre d’incorporació de nous aliments no és transcendental, i que, a partir del sisè mes, es poden oferir, gradualment, hortalisses, farines, llegums, carn, peix i ous, fruita, fruita seca aixafada o mòlta i oli d’oliva verge.
Pel que fa a les quantitats, s’insisteix que els adults són els responsables d’adquirir els aliments que consumirà l’infant i de decidir també quan, com i on es menjaran, però és l’infant qui decideix si en vol o no en vol menjar i quina quantitat, ja que és capaç d’autoregular la seva ingesta en funció de les seves necessitats. En canvi, pel que fa als aliments que configuren el segon plat (carn, peix i ous), se subratlla la importància de limitar-ne les quantitats a les necessitats nutricionals dels infants ja que en el nostre entorn se’n consumeixen en excés, i això s’associa a un risc més elevat de desenvolupar obesitat infantil.
Amb relació a les textures, s’aconsella incorporar preparacions diferents dels triturats, ja que oferir alguns aliments sòlids aixafats o a trossets, segons el tipus, permet que l’infant pugui menjar de manera autònoma, reguli millor la quantitat que menja en funció de la gana i que gaudeixi dels diferents gustos, textures, olors i colors dels aliments.
Finalment, la guia també inclou recomanacions concretes per a determinats tipus d’aliments, per a patrons alimentaris particulars i exemples de menús setmanals per a llars d’infants, entre d’altres. També s’hi inclouen consells de seguretat i higiene en la preparació dels aliments.
Debat sobre les taxes a les begudes ensucrades
Catalunya va acordar gravar les begudes ensucrades amb un increment del preu de venda del 20%
© Fototeca.cat / Nicalfe / Dreamstime.com
El passat mes d’octubre, l’Organització Mundial de la Salut va publicar un informe titulat Polítiques fiscals per a l’alimentació i la prevenció de malalties no transmissibles, en què s’insta a prendre mesures d’àmbit mundial per tal de, entre d’altres, reduir el consum de begudes ensucrades i el seu impacte en la salut. En concret, es proposa gravar les begudes ensucrades amb un increment del preu de venda del 20%, amb el propòsit de disminuir-ne el consum i, per tant, també, la prevalença d’obesitat, diabetis tipus 2 i càries dental.
La relació entre el consum de sucres lliures i aquestes malalties està ben documentada. Es consideren sucres lliures els monosacàrids (glucosa o fructosa) i els disacàrids (sacarosa o sucre de taula) afegits als aliments i begudes pel fabricant, cuiner o consumidor, com també els presents de manera natural a la mel, xarops, sucs de fruita i concentrats de fruita per a sucs. És important ressaltar que, des del punt de vista nutricional, les persones no necessiten cap tipus de sucre en la seva alimentació i, de fet, com menys se’n consumeixin, millor per a la salut. L’OMS recomana mantenir la ingesta per sota del 10% de les calories totals consumides al dia, encara que insisteix que, si s’aconsegueix reduir-la a menys del 5%, hi ha beneficis addicionals.
Malgrat que aquestes estratègies fiscals ja han estat aplicades amb èxit en diferents països com Mèxic, França i Hongria, i que molts altres estats com les Filipines, Sud-àfrica i el Regne Unit han anunciat la intenció de sumar-s’hi, la notícia va generar un cert debat. A Catalunya, l’anunci de l’acord de govern per a aprovar el gravamen va despertar aplaudiments i també rebuig. El sector opositor, liderat per la indústria de les begudes ensucrades, considera que aquestes mesures són inútils, injustes per als consumidors amb menys recursos i que culpabilitzen un sol producte. Els seus defensors insisteixen que l’augment del preu en desincentiva el consum i proveeix l’Estat de recursos econòmics per a invertir en salut. Finalment, al novembre, el Parlament de Catalunya va aprovar la creació de l’impost, i un mes més tard el ministre d’Hisenda, Cristobal Montoro, en va proposar un de similar per a l’Estat espanyol.