Per a Catalunya el 2016 va ser un any excel·lent perquè es va consolidar l’activitat del sector gràcies a l’èxit de la missió de l’Agència Espacial Europea (ESA), LISA Pathfinder, i a la primera detecció d’ones gravitacionals des de la Terra. A més a més, la Universitat Politècnica de Catalunya, en col·laboració amb l’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya (IEEC), va posar en òrbita el primer nanosatèl·lit català, el 3Cat-2 , amb finalitats tecnològiques, amb el qual, però, es va perdre el contacte.
Activitat tecnològica
La Xina va provar dues llançadores noves, la Long March 7, que va fer la primera prova el 25 de juny, i la Long March 5, el coet més nou i potent de la flota xinesa. Aquesta darrera llançadora va posar en òrbita el Shijan-17, un satèl·lit geostacionari que té com a missió principal fer experiments de propulsió iònica, una tècnica absolutament vital per a la futura exploració del sistema solar.
L’altra gran novetat de l’any va ser el llançament de la primera missió des del nou cosmòdrom rus Vostochny Cosmodrome, situat en ple territori rus –a la província d’Amur, a l’extrem més oriental del país–, per a evitar les inestabilitats que, de vegades, pateixen les antigues repúbliques soviètiques. En aquesta primera missió es van posar en òrbita, mitjançant un coet Soiuz 2, uns detectors per a estudiar la radiació còsmica i les propietats de l’alta atmosfera.
Vols tripulats
Enguany va morir l’astronauta John Glenn, el primer nord-americà a orbitar la Terra el 1962 i tornar a l’espai l’any 1998, quan tenia 77 anys, per comprovar els efectes del vol espacial sobre una persona d’edat
© NASA
L’any 2016 es va tancar amb la mort de John Glenn. Nascut a l’estat d’Ohio (Estats Units) l’any 1921, va ser el primer astronauta nord-americà que va orbitar la Terra, l’any 1962, a bord de la càpsula Friend-ship 7 del programa Mercury. L’any 1998 va tornar a l’espai, quan tenia 77 anys, per comprovar els efectes del vol espacial sobre una persona d’edat.
L’Estació Espacial Internacional (ISS) va continuar de manera rutinària les seves activitats científiques i tecnològiques, la qual cosa va seguir demostrant que mantenir una base a l’espai és tècnicament factible. L’única incidència va ser, però, la pèrdua, l’1 de desembre, de la nau de subministraments Progress Ms-04.
La Xina també va continuar amb el seu potent programa de vols tripulats. Al setembre, va llançar el minilaboratori Tiangong 2, i un mes més tard va posar en òrbita la Shenzhou 11 amb dos astronautes (taikonautes), els quals van passar un mes treballant al laboratori espacial i van retornar a la Terra el 18 de novembre.
Satèl·lits de telecomunicacions
Després de la intensa activitat de l’any 2015, el nombre de llançaments de satèl·lits de telecomunicacions el 2016 va ser més reduït. Les grans corporacions internacionals com EUMETSAT, INTELSAT o INMARSAT van continuar amb els seus programes de renovació i modernització de la seva flota, de la mateixa manera que ho van fer les organitzacions militars. Però, probablement, les notícies més importants van ser les relacionades amb la consolidació de les llançadores Falcon, de propietat privada, com a competidors comercials i la posada en òrbita d’un satèl·lit indonesi dedicat a activitats bancàries, la qual cosa demostra que els mercats es van fent lloc en el domini espacial.
Satèl·lits de navegació
Els sistemes de navegació són un dels pilars de l’activitat econòmica actual. En aquest sentit, l’ESA va completar gairebé el desplegament del sistema Galileo amb el llançament dels satèl·lits 15-18. Per la seva banda, els Estats Units van renovar completament el seu sistema GPS, amb la substitució dels GPS 2F9, 2F10 i 2F11, Rússia va finalitzar el seu sistema GLONASS i l’Índia va incrementar amb tres satèl·lits addicionals el seu sistema regional.
Observació de la Terra
Els satèl·lits són una eina insubstituïble per a entendre globalment el comportament de la Terra, i per això l’observació de les interrelacions dels sistemes terrestres (atmosfera, hidrosfera, biosfera, etc.) mitjançant satèl·lits és una de les activitats espacials més importants, juntament amb les de protecció civil i de preparació o vigilància de grans infraestructures o de seguiment de conreus i evolució de les ciutats.
Imatge presa pel satèl·lit altimètric Jason-3 que mostra el nivell dels oceans
© NASA / JPL-Caltech / Ocean Surface Topography Science Team
L’Agència Espacial Europea, dins del programa Copernicus, al febrer, des de Plesetsk, va llançar el satèl·lit Sentinel-3A, equipat amb radars i càmeres multiespectrals, amb l’objectiu de monitoritzar els oceans i la vegetació, i a l’abril, des de la Guaiana, el Sentinel-1B. D’altra banda, el 17 de gener, la NASA, en col·laboració amb l’agència espacial francesa, CNES, i EUMETSAT, van llançar el Jason-3, un satèl·lit altimètric capaç d’analitzar el nivell dels oceans i determinar la topografia del fons marí.
També la Xina va continuar amb el seu ambiciós programa d’observació de la Terra. Al maig va llançar el Ziyuan-3 (acompanyat de dos microsatèl·lits argentins, ÑuSat 1 i ÑuSat 2, capaços d’obtenir imatges comercials d’alta resolució), d’observació del territori. També va llançar el TanSat, destinat a mesurar les concentracions de CO2 a l’atmosfera. Mentrestant, l’Índia va llançar els Cartosat 2C,Scatsat-1 i el Resourcesat-2A, gràcies al seu sistema de coets PSLV capaços de posar càrregues importants en òrbita polar. L’ScatSat-1 indi fa servir els senyals de radar que genera per a mesurar la intensitat i la direcció dels vents. El Perú també va posar en òrbita el seu satèl·lit de reconeixement, PeruSat 1, gràcies a un llançament amb el coet europeu Vega des de la Guaiana. En el mateix vol hi anava l’SkySat, encarregat de proporcionar imatges al Google Skybox Imaging. També cal destacar el llançament del World View 4, de la Digital Globe Company, que està digitalitzant el mapa de tota la Terra.
Curiosament, el 15 de desembre, la NASA va posar en òrbita el CYGNSS (Cyclone Global Navigation Satellite System), el qual, en lloc de fer servir els senyals de radar, fa servir el senyal GPS, una tècnica a la qual els investigadors catalans del CSIC i l’IEEC han fet importants contribucions (precisament el3Cat-2 portava un sistema equivalent i ben aviat els investigadors catalans participaran en la instal·lació d’un altre a bord de la ISS). Aquest sistema es va posar en òrbita mitjançant un Pegasus, un coet similar a un míssil creuer que es llança des d’un avió.
En el capítol de satèl·lits meteorològics i d’estudi del medi ambient, cal destacar els llançaments de l’INSAT-3DR indi, del Himawari-9 japonès i del Goes-R nord-americà, tots situats en òrbita geostacionària.
Satèl·lits militars
Les tensions militars van augmentar durant el 2016. L’activitat més intensa va tenir lloc als Estats Units amb el llançament de tres satèl·lits secrets de reconeixement per part de la National Reconnaissance Office, un de comunicacions de banda estreta per a l’exèrcit de Terra i un de geosincrònic per a seguir amenaces físiques i polítiques.
Satèl·lits científics
La sonda Rosetta, de l’Agència Espacial Europea, queva arribar al cometa 67P/Churyumov-Gerasimenko el 6 d’agost de 2014, va acabar la seva missió amb èxit, i el 30 de setembre de 2016, en una maniobra provocada, es va fer estavellar sobre el cometa.
La detecció per primera vegada, gràcies al detector LIGO, de l’emissió d’ones gravitacionals durant la col·lisió de dos forats negres d’unes trenta a quaranta vegades la massa del Sol va ser la notícia científica de l’any. Aquest fet extraordinari i l’aprovació definitiva per l’ESA de la construcció del primer observatori d’ones gravitacionals des de l’espai donen pas a una de les èpoques científiques més notables.
Representació artística de la sonda Juno orbitant al voltant de Júpiter
© NASA / JPL-Caltech / SwRI / Jason Major
El 5 de juliol va arribar a Júpiter la sonda Juno. Havia estat llançada el 5 de juliol de 2011 i després d’un viatge de cinc anys es va situar en una òrbita polar similar a les que fan servir els satèl·lits d’observació de la Terra. El seu objectiu és estudiar el camp de gravetat del planeta i la seva magnetosfera amb la finalitat d’entendre millor l’estructura interna, que es creu que està constituïda per un nucli rocós embolcallat per uns mantells d’hidrogen metàl·lic i molecular. També té com a objectiu quantificar la presència d’aigua a la seva atmosfera.
Desgraciadament no tot va sortir bé. D’una banda, JAXA, l’agència espacial japonesa, al febrer va llançar, amb èxit, l’ASTRO-H, també anomenat Hitomi, un telescopi de raigs X d’última generació destinat a estudiar la física dels forats negres, però al març va deixar de comunicar i poc després es va comprovar que s’havia descontrolat i s’havia trencat en peces. De l’altra, la primera missió russoeuropea del programa ExoMars, per a estudiar el planeta vermell, també va fracassar parcialment. Aquesta missió estava formada per un mòdul orbital destinat a buscar indicis de gasos relacionats amb l’existència de vida, el TGO i un mòdul d’aterratge, el Schiaparelli. El 16 d’octubre es va iniciar la maniobra d’aterratge, però un error de càlcul va provocar la pèrdua del mòdul.