El 2016 es van commemorar el centenari de l’obra Democràcia i educació,de John Dewey, el cinquantenari de la mort de Célestin Freinet, mestre i pedagog progressista, i el centenari de la xarxa pública del Patronat Escolar de Barcelona. També, amb motiu del setè centenari de la mort de Ramon Llull, es van celebrar diversos congressos, actes i publicacions des del punt de vista de la seva aportació educativa.
Durant l’any es va mantenir la conflictivitat dels darrers cursos, encara que menys intensa malgrat que els problemes no havien estat resolts (lleis d’educació, taxes acadèmiques, reducció de les inversions educatives, etc.). Així, al maig i al setembre hi va haver protestes dels representants sindicals a causa de les retallades, que afecten el nombre i les condicions laborals del professorat, i al mes de maig, el dia 26, els instituts i les universitats es van unir en una vaga contra les revàlides a secundària.
Meritxell Ruiz (esquerra) va substituir Irene Rigau com a consellera d’Ensenyament en el nou Govern de la Generalitat de Catalunya
© Generalitat de Catalunya
Altres fets destacats van ser que Meritxell Ruiz va substituir Irene Rigau com a consellera d’Ensenyament, amb motiu del nou Govern de la Generalitat de Catalunya, i, sobretot, el cas de diverses denúncies a un professor per abusos a menors en el col·legi Maristes de Sants-Les Corts (Barcelona). Tant l’opinió pública com el mateix col·legi, el claustre de professorat i els pares de l’escola van condemnar els fets, i des del Departament d’Ensenyament es va instar els centres educatius a aplicar el protocol d’actuació en aquests casos i a insistir en la prevenció perquè això no torni a passar.
Finalment, cal destacar la revaloració que va tenir la filosofia, amb un augment de matrícules a les facultats i els màsters de formació de professorat, arran de la sèrie de televisió Merlí, que té un professor filòsof com a protagonista.
Inversions, les més baixes d’Europa i del conjunt de l’Estat
Segons els informes de l’OCDE i de la Fundació Jaume Bofill d’aquest 2016, les inversions educatives catalanes se situen a la cua d’Europa, per sota de la mitjana espanyola, que ja és molt baixa. Mentre Dinamarca inverteix el 8,7% del PIB, Finlàndia el 6,7%, Portugal el 5,27% i Espanya el 4,47%, Catalunya només ho fa el 2,91%. Entre els anys 2009 i 2013, el 95% dels ajuntaments catalans van reduir el pressupost en educació, i en el 30% dels consistoris la reducció va superar el 40%. Amb aquestes xifres, la Fundació Jaume Bofill va recomanar doblar la despesa educativa, fins a situar-la en els 10.800 milions d’euros.
En un context en què el 36% dels infants de l’Estat viuen en la pobresa o en risc d’exclusió, la despesa social va continuar essent insuficient –malgrat l’augment d’un 23% d’ajuts de menjador (amb una despesa de 69 milions d’euros)–, especialment la política de beques d’estudi, que se situa a la cua d’Europa.
Paral·lelament, la generació més ben formada de la història es va seguir veient forçada a emigrar a la recerca de feines més qualificades i més ben remunerades.
Augment de l’alumnat malgrat la davallada demogràfica
El curs 2016-17 va començar a Catalunya amb 1.570.011 alumnes matriculats –7.822 més que l’any anterior, sobretot de secundària–, i més docents, en total, 66.461 en el sector públic, amb 798 més que l’any anterior a secundària, la majoria per a reforços. Segons els sindicats, però, en faltarien encara 12.000 per tenir la ràtio d’abans de les retallades.
A causa de la baixa natalitat, el descens d’alumnes en l’educació infantil va afectar més les aules de P3, de manera que algunes escoles van haver de tancar línies d’aquest nivell
© Fototeca2 / Monkey Business / Fotolia.com
Tanmateix, som davant la davallada de natalitat més gran dels últims trenta anys, i la xifra d’alumnat estranger també baixa. Segons els analistes, aquest fet pot representar en un futur pròxim una oportunitat per millorar el sistema, atesa la reducció de població escolar. Mentrestant, però, es van produir desa-justos a causa de l’augment del nombre de matrícules a secundària obligatòria (més de 6.949 alumnes, 310.454 en total) i postobligatòria, i la reducció a P3 (–6.300 alumnes), cosa que va suposar el tancament de línies, encara que cap centre es va quedar sense grup de P3. Ara mateix, la manca de mestres és més palesa que mai.
Malgrat que, segons les dades del Ministeri d’Educació, el curs 2015-16, l’alumnat estranger matriculat a l’Estat va disminuir per quart any consecutiu, Catalunya es va mantenir com la comunitat amb el nombre més elevat d’estrangers (172.002), seguida de Madrid (131.082). La província de Girona va presentar la màxima proporció d’alumnat estranger de tot l’Estat (18%). Per darrere, Lleida (16,4%), Almeria (16%) i Tarragona (15,2%); a Barcelona, la xifra va ser de l’11%.
Pel que fa a la relació entre escola pública, concertada i privada, un 65% de l’alumnat estudia en centres públics, un 33% en centres concertats i només l’1,3% en centres privats. Segons les estadístiques, durant el curs 2016-17, l’ensenyament públic va superar el privat en totes les demarcacions. A tot Catalunya hi ha 3.789 centres públics, davant de 1.654 de privats o concertats. El Barcelonès té 671 centres privats o concertats davant dels 593 de titularitat pública.
Amb el nou curs, l’oferta d’estudis de formació professional de grau superior a distància es va ampliar amb un conveni entre la UOC i Jesuïtes Educació. Aquesta modalitat va creixent any rere any, i si el curs 2007-08 hi havia 1.340 alumnes, durant el curs 2015-16 els matriculats van ser 13.400 estudiants.
Innovació, l’Escola Nova 21
Al mes d’abril es va presentar la plataforma Escola Nova 21, una iniciativa de 26 escoles preocupades per la innovació i per l’ensenyament de les competències necessàries en una societat digital i globalitzada. Es proposen canvis profunds que tinguin en compte els coneixements actuals sobre la manera d’aprendre. La plataforma, coordinada per Eduard Vallory i Boris Mir, té el suport del Centre Unesco, la Fundació Jaume Bofill, la Universitat Oberta de Catalunya i la Caixa, i el Departament d’Ensenyament acompanya i facilita aquesta iniciativa. Al llarg de l’any, es van anar afegint a la proposta altres escoles fins a arribar a unes 200, entre les quals hi ha les dels jesuïtes i els escolapis, amb els projectes Horitzó 2020 i Summem, respectivament.
Avaluacions
A l’Estat espanyol, el percentatge de població entre 18 i 24 anys que no acaba altres estudis diferents de l’ESO va seguir baixant, fins a arribar al 19,8%, dos punts menys que fa dos anys, cosa que la situa com la més baixa de la història. Catalunya va ser una de les nou comunitats amb la taxa per sota de la mitjana estatal.
Els resultats el curs 2015-16 en la selectivitat van ser similars als del 2015, amb el 97% d’aprovats i una nota mitjana de 6,6.
Com que la llei Wert no es va arribar a aplicar, tampoc no es van fer les revàlides de 4t d’ESO, ni de batxillerat, ni es van separar els alumnes de 4t d’ESO, tal com preveia la LOMCE, en classes per a estudiants amb un bon expedient i altres de rendiment més baix, ja que la mesura atempta contra el model d’escola inclusiva i resta oportunitats als alumnes més fluixos.
Malgrat que hi va haver famílies que es van oposar que els seus fills fessin les proves de competències bàsiques, finalment uns 70.000 alumnes de 6è i 65.000 de 4t d’ESO van fer la prova. Els resultats de 6è van ser molt similars als de cursos anteriors, correctes malgrat un lleuger retrocés, excepte en català. Cal destacar la puntuació de competència matemàtica, que amb 77,9 punts va ser la més alta del 2016. Com el curs passat, les altres tres competències avaluades van assolir una puntuació al voltant del 75: 74,5 punts en català, 74,1 en castellà i 73,2 en anglès.
A 4t d’ESO, per primera vegada va pujar el nivell d’anglès (71) per sobre dels 70 punts necessaris per a assolir la competència. També es va constatar una lleugera millora en català (76,9) i castellà (76,5); en canvi, va baixar el resultat en matemàtiques (68,1) per culpa de la part de geometria. Aquest 2016 s’hi va afegir, a més, una prova de competències científiques i tecnològiques (67,2).
Els resultats de l’Estat espanyol a les proves PISA del 2015 –conegudes al desembre del 2016– van mostrar una millora, perquè per primera vegada es van superar les mitjanes de l’OCDE (que alhora van patir una davallada). A Catalunya, es va superar la mitjana estatal i la de l’OCDE en matemàtiques, ciències i comprensió lectora.
La Universitat catalana
Per quart any consecutiu, el Govern català va congelar les taxes a proposta de la Junta del Consell Interuniversitari de Catalunya, tenint en compte que les taxes universitàries són les més cares d’Espanya, de manera que la mateixa carrera pot arribar a costar el doble o fins i tot el triple que en altres universitats de l’Estat. Per això, al final d’octubre, es va presentar una declaració conjunta dels rectors reclamant millores. A més, l’Associació Catalana d’Universitats Públiques (ACUP) va demanar més autonomia, finançament públic, reducció dels preus públics de matrícula de grau i màster, compromís amb els acords del Consell Interuniversitari de Catalunya i la incorporació de nou personal docent i de recerca.
El 3 de març, les universitats van fer vaga contra el disseny de títols de 3+2 o 4+1 anys. Tanmateix, i per evitar greuges interuniversitaris, es va acordar que els títols existents duraran quatre anys, i que només els nous títols podran ser de tres cursos. Entre els nous títols de tres anys, la Universitat Pompeu Fabra va oferir les carreres de Global Studiesi de Bioinformàtica, ambdues amb nombroses classes en anglès per captar estudiants estrangers.
El nombre d’estudiants es va situar en 173.340 el curs 2014-15, gairebé el doble que el 2010-11 (94.898), mentre que en el mateix període, segons dades de l’Observatori del Sistema Universitari, es va perdre una quarta part del professorat, es va reduir el professorat funcionari (del 52% al 37%) i van créixer els contractes a temps parcial (del 35% al 47%). Igualment, la contractació de joves investigadors va ser un 36% inferior respecte als anys anteriors, el professorat lector va ser un 42% inferior i la figura d’ajudant va desaparèixer, la qual cosa va deixar pas a la contractació de becaris. La falta de places a concurs, que impedeix un relleu generacional, va comportar, a més, l’augment de l’edat del professorat; actualment, el 46% té 50 anys o més, respecte al 36% que hi havia anteriorment. Davant d’aquesta situació, i de la pressió social, va quedar ajornada l’aplicació del Pla Serra Húnter, que preveia una contractació de professorat d’excel·lència internacional.
Malgrat tot, Catalunya disposa del tercer millor sistema universitari europeu. El rànquing Times Higher Education (THE) va situar la UAB, la UPF i la UPC entre les 50 universitats joves capdavanteres del món i, en dades absolutes, les tres úniques universitats de l’Estat espanyol que es troben entre les 90 primeres d’Europa són la UAB (posició 70), la UPF (80) i la UB (86). Segons la classificació THE pel que fa a les millors universitats amb més de 400 anys d’història, la UB, fundada el 1450, va ocupar el lloc 24è del món, i és l’única de l’Estat espanyol que hi consta.
La UB va ser de nou la millor posicionada segons els QS World University Rankings 2016-17. Situada en la posició 160, va guanyar sis llocs amb relació a l’edició anterior i va ser l’única de l’Estat espanyol entre els 200 millors centres del món. En el lloc 203 va quedar la UAB, la UPF va millorar i va passar a la posició 293, mentre que la UPC va passar del lloc 299 al 321. En la classificació del CWUR World University Rankings, la UB i la UAB van liderar les universitats espanyoles en els llocs 122 i 222 del món, respectivament.
La UB va ser, per tercer any consecutiu, l’única universitat espanyola entre les 200 millors del món, segons l’Academic Ranking of World Universities (ARWU) 2016, situada entre la posició 151 i la 200 de la classificació. La UAB, la UPC i la UPF van ocupar posicions en el tram 301-400, i la URV hi va aparèixer per primera vegada.
Per a la University Ranking by Academic Performance (URAP) 2016-17, la UB va ocupar la 45a posició del món, i va ser l’única de l’Estat espanyol que figura entre els 50 millors centres universitaris en productivitat científica. En el mateix rànquing, les següents més ben situades van ser la UAB (126è lloc) i la Universitat de València, que va ocupar la posició 213. De nou, la UB va ser la primera de l’Estat (posició 65) en el rànquing d’universitats innovadores Reu-ters, seguida per la UPC (85) i la UAB (86).
Finalment, en els rànquings estatals, les tres millors universitats van ser catalanes. La UPF, la UAB i la UB van encapçalar la llista de la Fundación Conocimiento y Desarrollo (CYD), mentre que la UPC, la UdG i la URV es van situar entre les 20 primeres, en la 7a, 12a i 16a posicions, respectivament.
La presència d’estudiants internacionals a les universitats catalanes va créixer el 13,44%, els últims tres cursos, i el 69% si ho comparem amb les dades de fa sis cursos, i se situa al nivell de Dinamarca o els Països Baixos. Segons les dades del curs 2014-15, més de 23.000 alumnes internacionals estan matriculats en graus (10.597), màsters (6.331) i doctorats (6.287).
La Universitat Politècnica va inaugurar un campus al Besòs on s’imparteixen els estudis d’enginyeries que es feien a l’antiga Escola Industrial
© UPC
A l’octubre, la Universitat Politècnica de Catalunya va inaugurar el seu campus del Besòs després de deu anys d’obres. Uns 3.500 estudiants i 500 professors es van instal·lar en tres edificis d’arquitectura sostenible, a prop del barri de la Mina. El campus acull els estudis d’enginyeries que es feien a l’antiga Escola Industrial del carrer d’Urgell, a més de les enginyeries de Química i de Materials.
La reforma de la Universitat de Barcelona va continuar reduint en un 50% el nombre de departaments i facultats, i va quedar pràcticament enllestida abans de les eleccions al rectorat al final d’any. A la Universitat Autònoma de Barcelona, la farmacòloga Margarita Arboix va ser elegida nova rectora, mentre que a la Universitat de Barcelona ho va ser el catedràtic de matemàtiques Joan Elias.