Un any més, l’argumentari de caràcter històric va ser àmpliament utilitzat en conflictes que poc tenen a veure amb la historiografia. Un any més, la importància social d’aquests conflictes va tornar a condicionar la presència mediàtica d’aquesta disciplina.
Així, cal parlar de la sempiterna qüestió del Born. El canvi de color del govern municipal a Barcelona va significar una nova lectura dels usos que s’havien de donar a un lloc que s’havia dotat de tant valor simbòlic. Aquesta nova lectura va tenir el seu punt més calent amb la col·locació i posterior retirada, després d’haver patit innumerables "intervencions" o "sabotatges", de l’estàtua eqüestre de Franco dins de l’exposició "Franco, Victòria, República. Impunitat i espai urbà", amb la qual es volia reflexionar sobre l’ús de la simbologia de la dictadura en l’espai públic, i que, per contra, va generar conflicte en contra de la reflexió.
El conseller Raül Romeva i l’alcalde de Belloy-en-Santerre, Bernard Lictevout, en l’acte commemoratiu pels catalans de la Legió Estrangera morts en la batalla del Somme de la Primera Guerra Mundial
© Generalitat de Catalunya
Un altre conflicte, de natura més política que científica, va ser de nou el relacionat amb les pintures murals del monestir de Santa Maria de Sixena, quan va sortir la sentència que obligava el Museu Diocesà de Lleida i el MNAC a retornar les pintures i altres objectes al seu lloc original. Aquestes pintures i peces van ser rescatades per mossèn Gudiol, a l’agost del 1936, després d’un incendi del monestir que les va posar en perill, un monestir situat fins el 1995 a la demarcació del bisbat de Lleida, actual diòcesi de Barbastre-Montsó (vegeu l’article Art). Un altre esdeveniment que va tenir un cert ressò mediàtic va ser el de l’homenatge als soldats morts a la batalla del Somme (França), una de les més dures de la Primera Guerra Mundial, amb motiu del centenari. El Govern català va ser convidat per retre homenatge als catalans de la Legió Estrangera, dirigits per Camil Campanyà, que allà van lluitar i morir, però es va produir un conflicte diplomàtic en el qual el Govern francès, per pressió de l’espanyol, va estar a punt d’impedir-ho, encara que la delegació catalana finalment hi va poder participar.
Les obres historiogràfiques més destacades que van veure la llum aquest any, per ordre cronològic, van ser l’obra del catedràtic Pedro Barceló, Historia de la Hispania Romana i la de Felip Masó, Historia antigua de Persia. De Ciro a Alejandro.
D’Ivan Armenteros, L’esclavitud a la Barcelona del Renaixement (1479-1516), publicació de la tesi que amb un nom semblant va defensar l’any 2012 a la Universitat de Barcelona, i el treball de Sergi Grau, La invenció dels càtars. La veritable història del bons homes a Catalunya, una història que pretén combatre molts dels mites que s’han transmès respecte a aquesta confessió i la seva persecució. El Rec Comtal. 1.000 anys d’història, d’Enric Hernández March, narra la història d’aquesta infraestructura hidràulica, i Els primers llibres de la Taula de Canvis de Barcelona, del catedràtic Gaspart Feliu Monfort, analitza el funcionament d’aquesta institució.
De Josep-Lluís Carod-Rovira, tot volent fer-les coincidir amb el pròxim cinquè centenari de les famoses noranta-cinc tesis de Martí Luter, es va publicar Història del protestantisme als Països Catalans.
L’historiador econòmic Gabriel Tortella, catedràtic emèrit d’Alcalá de Henares, va ser coautor del llibre Catalunya en Espanya, una anàlisi històrica econòmica, des de la premissa del mutu benefici de la relació, que recorre des de l’edat mitjana fins a l’actualitat, i el professor de la Pompeu Fabra Sthephen Jacobson va publicar Els advocats de Catalunya 1759-1900, anàlisi d’aquesta professió, de les seves institucions i associacions i també de la seva activitat política.
A Francesc Torras Sayol. Un propietari conservador al capdavant de l’acció cooperativa, el professor de la UB, Jordi Planas, analitza un cas de connivència entre dues tendències: el cooperativisme i la defensa activa de l’ordre. El Banco de Barcelona, 1874-1920. Decadencia y quiebra, de Yolanda Blasco i el catedràtic Carles Sudrià, narra la història d’aquesta entitat pionera del sistema bancari espanyol. El professor de la Universitat de València, Fernando Díez Rodríguez, va escriure La imaginación socialista, anàlisi de la tradició intel·lectual que s’empara sota aquest adjectiu.
Els doctors Joaquin Beltrán i Marciano Cárdaba van analitzar el moviment anarcosindicalista a Barcelona i a l’Empordà, el primer en les primeres dècades del segle XX i el segon des del 1870 fins a l’actualitat en el doble estudi Lluitaren per la llibertat.
El professor de la Universitat de Girona, Maximiliano Fuentes, va coordinar el número de la revista Ayer, titulat La Gran Gue-rra de los intelectuales: España en Europa, en el qual es van analitzar les posicions dels intel·lectuals davant el conflicte bèl·lic. També es va publicar Diario de guerra, de Ricardo Lezcano, el diari de l’aleshores jove dramaturg, poeta i intel·lectual, escrit des de Barcelona l’any 1937, en el qual descriu el dia a dia a la Ciutat Comtal.
El director de l’entitat Sant Pere Claver, Joaquim Corral, va publicar El caixer de "la Hispano": Vida, treball i mort en una gran indústria de guerra catalana (1936-1939), crònica a partir del diari de l’avi de l’autor. El catedràtic emèrit de la UAB Borja de Riquer va publicar Cambó en Argentina. Negocios y corrupción política, obra en la qual aprofundeix en la darrera de les èpoques de l’antic cap de la Lliga i influent home de negocis. El matrimoni dels catedràtics Pere Ysàs i Carme Molinero van editar el llibre Las izquierdas en tiempos de transición.
A més, cal mencionar obres com El metro transversal de Barcelona. 1926-2016, de Joan Alberich i Ramón Lascorz On, amb motiu del 90è aniversari de la seva inauguració; Cementiri del Poblenou. Barcelona i el culte funerari, de Jordi Fossas; Les lliçons d’història: el jove Pierre Vilar, 1924-1939, de la catedràtica de la UdG, Maria Rosa Congost, en el qual analitza el període de formació d’aquest geògraf tan influent en la historiografia de Catalunya, i Història de la medicina catalana, de Jacint Corbella, catedràtic de toxicologia de la Facultat de Medicina de la UB, que estudia el desenvolupament d’aquesta disciplina fins a mitjan segle XIX.
Enguany, es va celebrar el segon Congrés d’Història del PSUC organitzat pel sindicat CCOO i desenvolupat al Museu d’Història de Catalunya
© Segon Congrés d'Història del PSUC
Pel que fa als congressos i seminaris que es van realitzar al llarg de tot l’any, cal esmentar "Catalunya i la Societat de Nacions", on, a partir del 95è aniversari de la Conferència que aquesta societat va celebrar a Barcelona tractant temes de comunicacions i trànsits, s’exposen diferents aspectes de les relacions entre Catalunya i aquella organització; el Segon Congrés d’Història del PSUC, organitzat pel sindicat CCOO i celebrat al Museu d’Història de Catalunya; el 68è Congrés d’Història del Parlamentarisme, organitzat a Palma per la UIB; la XIV Trobada d’Història de la Ciència i la Tècnica a la UJI; el congrés "Ferran II i la Corona d’Aragó", organitzat per l’IEC; el VII Congrés Internacional Ibero-americà Dofime, De Relatione, organitzat pels departaments de Filosofia, Ciències de l’Antiguitat i per l’Institut d’Estudis Medievals, tots tres de la UAB, i el congrés de clausura de l’Any Llull, organitzat per l’Aula Lul·liana a Barcelona.
Entre les iniciatives institucionals de l’any 2016, va destacar la desenvolupada pels departaments d’Afers Exteriors, Salut i Justícia, l’anomenat Programa d’Identificació Genètica de Desapareguts durant la Guerra Civil. Aquesta acció va institucionalitzar, dotant-lo d’oficialitat, el Banc d’ADN dels desapareguts de la Guerra Civil, un projecte impulsat des de fa uns quants anys per la UB, per tal de localitzar algun dels 4.794 casos que estan registrats en el cens de persones desaparegudes durant el conflicte.
Per l’aniversari de l’inici de la guerra, es van desenvolupar un conjunt de simposis, exposicions i conferències, com el celebrat a la seu de l’IEC, "A 80 anys del cop d’Estat de Franco. La Generalitat de Catalunya i la Guerra Civil (1936-1939)", o el Col·loqui Internacional Walter Benjamin 2016, que, titulat "Les guerres civils a l’època contemporània", va organitzar un seguit de conferències amb la participació d’un nombrós grup d’especialistes. El Departament de Presidència de la Generalitat de Catalunya va proclamar el 15 d’octubre com el Dia Nacional en memòria de les víctimes de la Guerra Civil i de la repressió franquista, i durant el 2016 es va commemorar el 50è aniversari de la Caputxinada, amb un acte institucional, diverses exposicions i xerrades.
L’Arxiu Nacional de Catalunya va incorporar el fons Francesc Boix, un soldat fotògraf al front del Segre i de l’Ebre, presoner a Mauthausen i finalment testimoni de descàrrec dels judicis de Nuremberg
© Arxiu Municipal de Catalunya / Generalitat de Catalunya
D’altra banda, la Comissió de la Dignitat va cedir a l’Arxiu Nacional de Catalunya el fons fotogràfic de Francesc Boix, un arxiu la importància del qual rau en haver viscut, primer com a soldat fotògraf al front del Segre i de l’Ebre, després com a presoner a Mauthausen i finalment com a testimoni de descàrrec dels judicis de Nuremberg.
El premi Jaume Vicens i Vives, que atorga la Secció Històrico-Arqueològica de l’IEC, va ser enguany per a la tesi doctoral de Jaume Enric Zamora Escala, Els arxius i el conflicte polític en el segle XX: el cas dels arxius catalans (1931-1939).
El repàs no pot concloure sense un breu recordatori dels historiadors que ens van deixar aquest any: el mallorquí Gregori Mir, autor d’El mallorquinisme polític, i l’exconseller de Cultura i historiador Joaquim Ferrer.