Els microprocessadors de l’any
La veritable ànima dels sistemes informàtics, ordinadors, tauletes digitals o telèfons intel·ligents està en el seu microprocessador. Avui dia, el que millor els caracteritza és el nombre de nuclis que tenen i la freqüència (gigahertzs o Ghz) a la qual funcionen. Per això, s’acostumen a qualificar amb aquestes dues característiques. Tanmateix, la microarquitectura del sistema resulta fonamental i fa que sigui insuficient basar les seves característiques tan sols en els nuclis i la freqüència.
Així, les dues marques de microprocessadors amb més presència avui en el mercat, Intel i AMD, tenen arquitectures diferents que afecten la seva potència final. Per exemple, Intel fa servir un sistema anomenat Hyper-Threading, que permet que cada nucli pugui gestionar, simultàniament, dos fils d’informació (thread). Per tant, un Intel de quatre nuclis a 3 Ghz tindrà una potència real quasi el doble de la que ofereix, en la pràctica, un AMD de també quatre nuclis a 3 Ghz, i per a assolir una potència equivalent caldria un AMD de vuit nuclis a 3 Ghz.
Per a potències molt altes, lluny del que es fa servir habitualment, s’utilitzen processadors Intel de deu nuclis a 3 Ghz (en realitat 3,5 Ghz amb "turbo") com el Core i7-6950X, que té un preu de 1.800 euros. El Core i7-6900K amb vuit nuclis a 3,2 Ghz té un preu d’entre 1.150 i 1.200 euros la unitat. Així es podria baixar fins al clàssic Core i7-5820K amb sis nuclis a 3,4 Ghz amb un preu ja més baix, uns 400 euros. El consum habitual en aquesta família de microprocessadors és de 140 W.
A partir d’aquí, hi ha tota una àmplia gamma de processadors fins a arribar als d’ús més habitual, que valen al voltant del centenar d’euros com l’Intel Core i3-6100 (dos nuclis a 3,7 Ghz, amb un consum de 47 W) o l’AMD FX-6300 (sis nuclis amb tecnologia Piledriver a un màxim de 4,1 Ghz amb un consum de 95 W, tot i que no disposa de processador gràfic integrat).
Els que realment són barats són l’Intel G-4400 (dos nuclis sense Hyper-Threading a 3,3 Ghz), el famós Intel Celeron G1840 (dos nuclis sense Hyper-Threading a 2,8 Ghz ) o l’AMD A6-6400K (dos nuclis Piledriver a un màxim de 3,9 Ghz). Tots tres consumeixen uns 50 W i tenen uns preus respectius de 41, 51 o 31 euros.
Com es pot veure, el mercat ofereix tota mena de possibilitats amb preus molt diferents, com també ho són les seves prestacions.
Els telèfons intel·ligents
Com és habitual, el món dels telèfons intel·ligents (smartphones) no para d’evolucionar. El 2016 es van produir anuncis importants (iPhone 7 d’Apple i els nous Pixel de Google), fallides estrepitoses (Galaxy Note 7 de Samsung) i, fins i tot, possibles estafes.
A partir del 16 de setembre es va posar a la venda el nou iPhone 7 (i l’iPhone 7 Plus) d’Apple, amb preus que van des de 739 euros (iPhone 7 amb 32 GB) fins a 1.129 euros (iPhone 7 Plus amb 256 GB). El sistema té un processador A10 Fusion amb quatre nuclis, dos d’altes prestacions i els altres dos de gran eficiència energètica, 2 Gb (3Gb en el Plus) de memòria RAM i una càmera de doble lent amb 12 megapíxels. La pantalla té les mateixes característiques que el model anterior, iPhone 6s, de l’any 2015, fins i tot el sistema 3D Touch Display. Hi ha models amb memòria de 32, 128 i 256 Gb. Tanmateix, alguns analistes es van queixar de la manca del connector jack –com el que es fa servir per a endollar els auriculars a un telèfon mòbil– i del fet que no disposi de recàrrega sense fil.
Més novetat va significar l’entrada de Google en el mercat dels telèfons intel·ligents amb els models Pixel i Pixel XL. Es vananunciar el 4 d’octubre amb la voluntat de ser la competència directa dels iPhone d’Apple, però també d’altres smartphones amb el sistema operatiu Android. Fabricat per l’empresa HTC en nom de Google, el Pixel està equipat amb el sistema operatiu Android 7.1 i es dotarà de realitat virtual amb una nova versió del Google Assistant. Equipat amb el processador Kyro de dos nuclis a 2,4 Ghz, la pantalla és de 5 polzades (5,5 en el Pixel XL) amb definició de 1.920 × 1.080 (2.560 × 1.440 en el Pixel XL) amb una resolució de 12,3 megapíxels i un pes de 168 grams. Els models Pixel, però, també van ser molt criticats perquè no són resistents a l’aigua. Malgrat això, aquest anunci va ser un primer pas prometedor de cara al futur, en què segurament caldrà comptar amb Google com a proveïdor de telèfons intel·ligents.
Samsung va retirar del mercat el Galaxy Note 7 després que les bateries esclatessin o s’incendiessin
© Samsung
La fallida més mediàtica va ser la del Galaxy Note 7 de Samsung. Durant l’estiu del 2016, es van detectar diversos problemes relacionats amb la bateria del dispositiu. De fet, les bateries esclataven o s’incendiaven i el mateix problema es va repetir amb les bateries de substitució que l’empresa va proporcionar als clients. Finalment, l’11 d’octubre, el fabricant de Corea del Sud va anunciar que retirava completament el model del mercat i el deixava de fabricar. Es va estimar que, per aquests problemes, Samsung podria deixar de vendre 20 milions d’unitats i, almenys els primers dies des de l’anunci, la companyia va tenir greus pèrdues a la borsa (aproximadament d’un 10%), ja que s’esperava que, a més de la pèrdua de la imatge de marca, es deixessin de vendre uns 15.000 milions de dòlars per aquest cas.
A mitjan octubre es va detectar el possible frau en el llançament d’un nou telèfon intel·ligent de l’empresa Zetta, localitzada a la població de Zafra (Extremadura). L’empresa comercialitzava uns telèfons intel·ligents amb el nom de Zetta Conquistador i el logo d’un aglà mossegat, i l’anunciava com "el primer mòbil extremeny". Arran de diverses denúncies, però, es van començar a investigar aquests telèfons perquè es creia que es tractava de terminals de l’empresa xinesa Xiaomi als quals, a més de configurar-los i afegir-hi algunes adaptacions del sistema operatiu, se’ls amagava el logo original amb un adhesiu amb el logo de la marca. Els quatre joves que hi ha darrere l’empresa Zetta, junt amb un altre dels fundadors, el xinès Cui Bojun, van reconèixer que els seus telèfons (com els d’Apple) havien estat fabricats a la Xina, però que ells els incorporaven millores al sistema operatiu. Malgrat tot, el problema rau en què, si això és així, aquest sistema operatiu seria d’ús obert i no comercialitzable tot i estar modificat.
Consoles i jocs
El joc Pokémon Go va revolucionar els usuaris de telèfons intel·ligents fent-los cercar, capturar i lluitar amb els personatges Pokémon que s’amaguen en indrets del món real
© Pexels / Pixabay
Una de les aplicacions més utilitzades fins i tot en els telèfons intel·ligents són els jocs. En aquest sentit, la gran novetat del 2016 va ser el joc Pokémon Go, de l’empresa nord-americana Niantic Inc. A partir del 6 de juliol, molts usuaris de telèfons intel·ligents van utilitzar aquest joc en què s’han de caçar els personatges animats de la saga Pokémon. Es tracta de cercar, capturar i lluitar amb els personatges que s’amaguen en llocs del món real, la qual cosa obliga els "caçadors" dels Pokémon a desplaçar-se físicament pels carrers de la ciutat si volen progressar en el joc. La policia de diverses ciutats va haver d’intervenir davant el perill físic que podia representar el joc per al trànsit, per la falta d’atenció més enllà de l’aplicació, per als mateixos jugadors, embrancats en la caça i captura dels Pokémon.
En un altre ordre de coses i més centrat en el món dels ordinadors, l’any 2016 es van complir els 25 anys de l’aparició d’un famós joc d’estratègia per a PC: Civilization, creat per Sid Meier i que avui es considera un clàssic. Es tracta d’un joc d’estratègia per torns: es comença des de l’edat de pedra d’una civilització fins a portar-la a la conquesta de l’espai. El repte del joc resideix en la gestió dels recursos, el descobriment de noves tecnologies i la utilització de l’estratègia que es triï enfront de les civilitzacions rivals. L’objectiu del joc és aconseguir l’hegemonia mundial de la civilització enfront de la resta, a la qual es pot arribar de moltes maneres, com a domini polític, militar, cultural o religiós. El 21 d’octubre va sortir la darrera versió del joc, Civilization VI. Molts jugadors s’havien quedat voluntàriament a la versió Civilization IV (2006), perquè per a aconseguir un "joc políticament correcte" van haver d’eliminar la religió com a factor important del joc Civilization V (2010).
Pel que fa a les consoles de jocs, el 2 d’agost Microsoft va anunciar la Xbox One S, mentre que Sony el 13 d’octubre va posar a la venda la PlayStation VR de realitat virtual que enllaça amb la PlayStation 4 (del febrer del 2013). La de Microsoft és la continuïtat de la clàssica Xbox One (maig del 2013) i no té res a veure amb el Projecte Scorpio de la futura consola de Microsoft prevista per al 2017. La novetat principal de totes aquestes rau en el sistema de realitat virtual que incorpora la PlayStation VR, que és un visor conegut fins ara com Projecte Morpheus. Per contra, Nintendo va avançar molt poques coses de la nova Nintendo Switch. Malgrat tot, en general es pot dir que les consoles de jocs van millorant les seves prestacions i la seva jugabilitat.
D’altra banda, com a reflex del gran mercat que representen els videojocs, nous jocs van assolir la seva versió cinematogràfica. L’any 2016 es van estrenar Assassin’s Creed, dirigida per Justin Kurel, o Warcraft: L’origen, de Duncan Jones, films que s’incorporen a la llarga llista que conformen Lara Croft, Resident Evil, Final Fantasy, Prince of Persia, Doom i Mortal Kombat, entre d’altres.
Vehicles sense conductor
El pilot automàtic dels Tesla està dissenyat per a proporcionar una experiència de conducció sense mans, però encara no el converteix en un vehicle autònom
© Tesla Motors
Una de les propostes de futur més recents són els cotxes autònoms als quals no els cal conductor. La ciència-ficció ja fa temps que en parla i diverses companyies fabricants de cotxes pensen en un futur amb cotxes autònoms en què no caldrà conduir.
L’empresa que ha començat a moure’s per aquest camí ha estat Tesla Motors, creada el 2007 per Elon Musk, entre d’altres. Fabricant de cotxes elèctrics, bateries i sistemes d’emmagatzematge, Tesla Motors no disposa encara de cotxes autònoms, però sí de la possibilitat de fer servir una mena de pilot automàtic.
El pilot automàtic dels Tesla està dissenyat per a proporcionar una experiència de conducció sense mans que permeti als conductors tenir més confiança al volant i incrementar la seva seguretat en la carretera. Aquest pilot automàtic és clarament el sistema més avançat de la seva classe en carretera, però encara no converteix el model de Tesla en un vehicle autònom i no permet al conductor que renunciï a la seva responsabilitat. Des del llançament del pilot automàtic, Tesla ha intentat educar contínuament els clients sobre l’ús d’aquesta característica, recordant-los que són responsables d’estar sempre alerta i presents quan es faci servir el pilot automàtic i que han d’estar preparats per reprendre’n el control en tot moment. Si no ho fessin així, se’n podrien derivar greus conseqüències, com ho va ser la mort de Joshua Brown (Ohio, EUA), propietari d’un Tesla Model S, que el 6 de maig es va encastar sota el remolc d’un camió a Florida, perquè refiant-se excessivament del pilot automàtic mirava una pel·lícula mentre circulava, segons argumenta el seu advocat.
Tanmateix, sembla clara la possible futura disponibilitat d’aquests nous cotxes autònoms, sempre tenint en compte les millores de les carreteres i l’ús dels sistemes anomenats smart cities.
Seixanta anys d’intel·ligència artificial
L’ENIAC, considerada la primera computadora de propòsit general totalment digital, era una màquina gegant
© Paul W. Shaffer / University of Pennsylvania
La informàtica va començar com un camp de recerca científic d’ús militar. L’ENIAC (1946) i altres dels primers ordinadors de la història de la informàtica eren molt voluminosos i costosos. Primer es van començar a fer servir per al càlcul artificial, però en diverses universitats dels Estats Units alguns científics van voler utilitzar els nous ordinadors per a resoldre tota una altra mena de problemes.
L’any 1955, Allen Newell, J.C. Shaw i Herbert Simon van crear el que possiblement va ser el primer llenguatge especialitzat a processar informació: l’IPL-II (Information Processing Language).
El nom de la nova disciplina no es va fer públic fins a la conferència d’estiu de l’any 1956 al Dartmouth College, a Hanover (New Hampshire, EUA). Allà es van trobar per primera vegada els quatre autors pioners i fonamentals dels primers vint anys de la intel·ligència artificial: John McCarthy, Marvin Minsky, Allen Newell i Herbert Simon, els quals van crear grups d’estudi especialitzats en diverses universitats, com el MIT (Minsky), Stanford (McCarthy) i Carnegie-Mellon (Newell i Simon). Sembla que va ser John McCarthy qui va batejar la nova utilització dels ordinadors com la recerca d’una "intel·ligència artificial" (IA).
A la Dartmouth Conference, Newell i Simon ja disposaven d’un programa de proto-IA, el Logic Theorist, que resolia problemes de recerca heurística. Fites importants d’aquest primer període van ser l’intent del General Problem Solver(GPS), semblant a un programa resolutori general de problemes, o també un programa resolutori de problemes generals, que Newell, Simon i Shaw ja havien iniciat l’any 1957. També Rosenblat va començar, el 1958, l’estudi del complex tema del reconeixement de les formes amb el primer Perceptron, una màquina amb la qual es perseguia simular la visió humana i que, per la seva arquitectura informàtica, es troba en l’origen de les modernes xarxes neuronals i el connectivisme. També es va intentar la traducció automàtica de textos, que va resultar molt més difícil del que semblava, atesa la complexitat i l’ambivalència del llenguatge humà.
Des del 1956 fins avui han passat seixanta anys i la "intel·ligència artificial" ha experimentat diverses vicissituds fins a arribar a ser una denominació amb molt de màrqueting i expectatives.