A Catalunya es va detectar una disminució de l'ús del català en llocs com el petit comerç o la consulta del metge
© Fototeca2 / Andrey Stratilatov / Fotolia.com
La realitat socioeconòmica dels territoris de llengua catalana actual ha impactat de ple en la realitat sociolingüística de la llengua, perquè, d’una banda, els últims anys s’ha incorporat un gruix molt important de població al·loglota i, de l’altra, les dinàmiques demogràfiques internes han vist com el retrocés de la fecunditat de la població autòctona fa que els grups catalanoparlants més vells es vegin reemplaçats per grups joves molt menys voluminosos i que tenen comportaments sociolingüístics menys ancorats en la llengua catalana.
El 2016 es van publicar noves dades demolingüístiques com a resultat de les enquestes d’usos lingüístics en els diferents territoris, de l’enquesta pròpia al País Valencià i Andorra i de l’Informe sobre la situació de la llengua catalana de la Xarxa CRUSCAT.
A Catalunya, la llengua catalana continuava mantenint una certa atracció, amb un creixement com a llengua d’identificació, encara que la transmissió familiar en l’àmbit de la llengua n’havia reduït l’atracció. L’ús del castellà era encara superior al del català, que tanmateix es veia afavorit pel fet que la població d’origen castellanoparlant que l’usava era superior a la població d’origen catalanoparlant que no el parlava. Això no obstant, s’ha reduït l’ús del català durant l’última dècada, especialment a l’àrea metropolitana de Barcelona.
Al País Valencià, els resultats sobre el sotrac sociolingüístic produït al final dels anys noranta es van repetir fins l’any 2010, però el 2015 es va detectar que la proporció de població que declarava saber parlar valencià s’havia estabilitzat i que havia crescut la proporció de població que l’entenia, el sabia llegir o el sabia escriure. Amb tot, l’ús continuava sent més important en àmbits familiars o de proximitat que no pas en l’àmbit públic o comercial. Investigadors com Jesús Hernàndez i Dobon (2016) van destacar que al País Valencià la llengua havia sofert un procés d’escolarització, perquè era més comú adquirir la llengua en l’àmbit educatiu que no pas en l’àmbit familiar, i que el valencià tenia el seu màxim potencial en les classes mitjanes.
A les Illes Balears, la valoració de les dades de l’últim estudi del 2014 va ser encara escadussera, però tot apuntava que els catalanoparlants inicials havien reduït el seu pes proporcional durant l’última dècada, tot i que el poder d’atracció del català com a llengua d’identificació continuava sent-li favorable, però menys intens. Pel que fa a l’ús del català, s’havia mantingut relativament estable, malgrat la reducció de la proporció de catalanoparlants inicials.
A Andorra, els canvis socioeconòmics havien propiciat una reducció de la població forana, i van emergir les dinàmiques favorables que la llengua ja mostrava des de feia alguns anys, com ara que fins una cinquena part dels qui no eren catalanoparlants inicials transmetien aquesta llengua als seus fills. En el període 2009-14, el volum de catalanoparlants inicials recuperava una certa envergadura i es convertia en un grup que ja tenia a Andorra un gruix similar al dels castellanoparlants inicials, tendència encara més marcada entre els joves, on ja eren el grup sociolingüístic majoritari.
Per contra, en el cas de la Franja, les noves informacions apuntaven que l’increment en 17,6 punts percentuals de la població al·lòctona en una dècada havia afectat la composició demolingüística de la població, de manera que els catalanoparlants inicials havien deixat de ser el grup hegemònic i passaven a representar tan sols la meitat de la població. El territori ja no era el que tenia més competència oral del català, i fins a una cinquena part de la població declarava que no el sabia parlar, i una quarta part, que no l’usava mai. La tendència per part dels catalanoparlants a transmetre el català, però, no s’havia vist afectada. Després d’una etapa en què els debats polítics a Aragó havien posat en dubte fins i tot la pròpia existència de la llengua, la denominació català passava a ocupar ja la primera posició entre les denominacions espontànies a la Franja. Tanmateix, un estudi de Sorolla (2016) va apuntar que a les comarques centrals, entre la generació dels nascuts a mitjan anys noranta, el català no tan sols es trobava demogràficament minoritzat, sinó que el castellà havia penetrat, fins i tot, en els usos endogrupals com a llengua d’interacció entre catalanoparlants familiars i era la llengua comuna dels nombrosos bilingües familiars. Amb tot, aquest procés desfavorable a la llengua catalana aparentment no ocorria al sud del territori, segons un estudi de Currubí.
A la Catalunya del Nord, una tercera part de la població afirmava saber parlar el català, una xifra similar a la d’una dècada anterior, però només un 6% declarava que en feia un ús predominant o similar al d’altres llengües, i, de fet, l’ús en l’àmbit familiar testificava el trencament de la transmissió, amb percentatges del 12,5% amb la generació dels avis, no superiors al 8% amb la dels progenitors i de l’1% amb la parella o els fills. Amb tot, un de cada cinc enquestats va declarar que usava el català quan visitava la Catalunya del sud, i el 57,9% de la població era favorable a la coo-ficialitat del català i el francès.
En l’àmbit sociopolític, 126 famílies el 2015 i 113 l’any 2016, respecte a les 325 del 2014, van sol·licitar l’escolarització en castellà dels seus fills en centres privats que havia de finançar el Govern català. A més, el Tribunal Superior de Justícia de Madrid va dictar la primera resolució amb relació a l’ajut i va suspendre el pagament dels 6.000 euros a una família per a l’escolarització, fins que el Tribunal Constitucional no resolgués el recurs que havia presentat la Generalitat. A Catalunya, també va tenir un cert ressò el manifest del col·lectiu Koiné, que va revifar el debat sobre l’oficialitat de les llengües en cas de la independència de Catalunya.
Pel que fa al País Valencià, els vots de PSPV-PSOE, Compromís i Podem, i la meitat dels diputats de Ciutadans van permetre derogar la polèmica Llei de senyes d’identitat, aprovada pel PP apressadament i que reconeixia oficialment associacions secessionistes contràries a la normativa de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua. A més, el Govern va proposar reformar el decret de plurilingüisme per a afavorir un sistema educatiu que assegurés l’aprenentatge del valencià (i l’anglès), a diferents nivells de plurilingüisme, amb el qual es tendiria a eradicar el sistema de línies lingüístiques que segrega els alumnes. El Govern també va anunciar la futura aprovació d’un decret que garanteixi que l’Administració atengui en valencià i que faci que aquesta llengua sigui la preferent de l’Administració, com també la creació d’una oficina de garanties lingüístiques.
A les Illes Balears, el Consell va aprovar el decret de llengües estrangeres, pel qual permetia als centres fins a dues assignatures no lingüístiques vehiculades en una llengua estrangera. El decret va modificar el model d’incorporació de l’anglès al sistema educatiu aprovat en el decret de plurilingüisme per l’anterior Govern. També en el 30è aniversari de la Llei de normalització lingüística es va refer el text que el PP havia modificat en l’anterior legislatura i es va recuperar el requisit del català per a ocupar llocs en l’Administració pública.
En el cas de la Franja, el nou Govern va esmenar la Llei de llengües del 2013, coneguda popularment com a LAPAO, i va reconèixer el català i l’aragonès com a propis d’Aragó, i les dues llengües es van incorporar en el currículum de primària, ja que fins ara eren assignatures optatives i extraescolars. També diversos municipis catalanoparlants (i aragonesòfons) van declarar la llengua com a predominant, per tal de configurar un futur mapa sociolingüístic per al desenvolupament de la legislació lingüística.
Pel que fa a la Catalunya del Nord, la nova regió administrativa en la qual quedava inclosa va passar a denominar-se regió d’Occitània, a pesar del desig força generalitzat en aquest territori per incloure País Català a la denominació. La Bressola va celebrar el seu 40è aniversari i Ràdio Arrels, el 25è aniversari. D’altra banda, a l’Alguer es va recuperar un programa en català a la televisió local.
Al mes de novembre, l’Institut d’Estudis Catalans va presentar una nova edició de la Gramàtica de la llengua catalana, que segueix de manera més flexible la normativa gramatical de Pompeu Fabra i que en simplifica alguns aspectes
© IEC
Amb relació a la normativa lingüística, membres de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) i de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) van manifestar la intenció de coo-perar en la normativa de la llengua. L’AVL va signar un acord amb el TERMCAT per a enfortir la col·laboració en qüestions de terminologia. I la secessionista Real Acadèmia de Cultura Valenciana va aprovar, per un marge de vots molt estret, un acord de col·laboració amb l’AVL. A més, l’AVL va publicar el Diccionari normatiu valencià, que incorpora préstecs lingüístics. Per la seva banda, l’IEC va publicar la Gramàtica de la llengua catalana, que segueix de manera més flexible la normativa gramatical de Pompeu Fabra (1918) i que en simplifica alguns aspectes. La publicació va anar acompanyada de l’anunci de l’aparició de la nova Ortografia, que va ocasionar un cert rebombori públic per alguns aspectes com ara la desaparició de bona part dels accents diacrítics.
En termes de cooperació, les diferents direccions generals de Política Lingüística es van mostrar cooperants i les Illes Balears es van reincorporar a l’Institut Ramon Llull.
Amb relació als mitjans de comunicació, IB3 en va renovar el director i es va signar un conveni amb la Universitat de les Illes Balears per a qüestions lingüístiques, i Catalunya va recuperar el senyal d’IB3, per la qual cosa es va resoldre la reciprocitat de canals amb les Illes Balears. El País Valencià va continuar sense cadena pròpia i sense emissions de TV3 ni IB3.
Termes normalitzats pel Consell Superior del TERMCAT (2016)
acceleradora f ECONOMIA I EMPRESA Centre que ofereix finançament, espai i serveis de mentoria a una empresa, generalment una empresa emergent amb una certa estructura, a canvi de participació en el capital d’aquesta empresa.
airén m VITICULTURA I ENOLOGIA 1. Cep originari de la Manxa, mitjanament vigorós i productiu, que dóna el raïm airén. 2. Raïm blanc produït pel cep airén, de maduració primerenca, menut, esponjat i amb els grans mitjans i molt dolços, que s’utilitza preferentment per a fer destil·lats i dóna el vi airén. 3. Vi elaborat amb raïm airén, poc àcid i amb un grau alcohòlic alt.
aiurveda m | medicina aiurvèdica f TERÀPIES ALTERNATIVES Sistema de medicina natural d’origen indi que fomenta l’harmonia entre el cos, la ment i el medi i un estil de vida ètic i saludable, amb l’objectiu de prevenir i guarir les malalties i d’augmentar la durada de la vida.
albarinyo m VITICULTURA I ENOLOGIA 1. Cep originari de Galícia, mitjanament vigorós, que dóna el raïm albarinyo. 2. Raïm blanc produït pel cep albarinyo, de maduració primerenca i amb els grans petits i molt saborosos, que dóna el vi albarinyo. 3. Vi elaborat amb raïm albarinyo, àcid i amb una aroma característica d’albercoc i préssec.
anàlisi de sentiments o d’opinions f MÀRQUETING DIGITAL Tècnica consistent a analitzar de manera automàtica, per mitjà de la mineria de dades i de processadors del llenguatge natural, les intervencions dels usuaris a internet, especialment a les xarxes socials, amb l’objectiu d’obtenir informació rellevant sobre la percepció que tenen de determinats aspectes i sobre les emocions que els desperten.
ànec a la pequinesa o lacat m ALIMENTACIÓ I GASTRONOMIA Plat de la cuina xinesa consistent en un ànec untat tradicionalment amb una barreja de mel, espècies i soia, que es rosteix al forn en un ast i se serveix amb la carn tallada en rodanxes, acompanyada de verdura, generalment ceba i cogombre, salses i unes petites creps.
anivellament m ECONOMIA I EMPRESA Mètode que permet assegurar l’assignació equitativa dels honoraris d’incentiu del gestor entre tots els inversors d’un fons, amb l’objectiu d’assegurar que el gestor de la inversió rep la quantitat adequada i que cada inversor paga la quantitat que li pertoca.
aparcabicicletes m | aparcabicis m TRANSPORT I MOBILITAT Aparcament de bicicletes situat a la via pública que consisteix en una successió d’elements de suport als quals es poden fixar una o més bicicletes per mitjà de cadenats.
aparcament de bicicletes d’enllaç m TRANSPORT I MOBILITAT Aparcament de bicicletes de gran capacitat situat al costat d’una estació o una parada d’un mitjà de transport públic, que s’integra en un sistema de bicicleta d’enllaç.
aprenentatge en línia o digital m EDUCACIÓ Aprenentatge en què s’utilitzen mitjans i dispositius electrònics per a accedir a les activitats i els continguts formatius, d’acord amb una filosofia d’interacció, de flexibilitat i de construcció compartida de coneixement.
àrea de servei per a ciclistes f | biciestació f TRANSPORT I MOBILITAT Espai públic proveït de diversos equipaments per als usuaris de bicicletes, generalment aparcaments de seguretat, lavabos i enllaç amb el transport públic, pensat per a promoure el transport actiu en distàncies mitjanes o llargues.
arrossera f UTILLATGE DE CUINA Aparell en forma d’olla, generalment elèctric, destinat a la cocció de l’arròs, que funciona amb molt poca aigua, aprofitant el vapor que s’hi condensa.
autobús de pila de combustible m TRANSPORT I MOBILITAT Autobús que funciona amb un motor elèctric que extreu l’energia d’una bateria o un supercondensador alimentats amb reactius externs, habitualment hidrogen emmagatzemat i oxigen de l’aire.
autobús de recàrrega ràpida m TRANSPORT I MOBILITAT Autobús elèctric proveït de bateries de baixa capacitat amb un temps de càrrega molt inferior a l’estàndard, que circula d’una manera ininterrompuda recarregant les bateries en cada parada, mentre puja i baixa el passatge, o bé cada vegada que es completa un trajecte.
bicicleta d’enllaç f TRANSPORT I MOBILITAT Sistema de connexió de bicicletes i transport públic consistent en l’oferiment d’aparcaments de bicicletes de gran capacitat en estacions i parades dels mitjans de transport públic, perquè els usuaris que els agafen puguin estacionarhi els vehicles d’una manera còmoda i segura.
bicicleta multiusuari f TRANSPORT I MOBILITAT Sistema de transport constituït per una flota de bicicletes de lloguer per a períodes de temps limitats, amb diversos punts de recollida i retorn.
bicicleta pública f TRANSPORT I MOBILITAT Bicicleta multiusuari de titularitat pública que ofereix una xarxa completa de punts de recollida i retorn, generalment a canvi d’una subscripció.
bloqueig de publicitat m MÀRQUETING DIGITAL Acció d’impedir per mitjà d’un programari específic que es visualitzi sota cap format el contingut publicitari d’una pàgina web o d’una aplicació.
bloquejador de publicitat m MÀRQUETING DIGITAL Programari que permet el bloqueig de publicitat mitjançant la inhabilitació dels anuncis, dels programes que permeten visualitzar-los o dels URL d’on provenen.
boval m | requena m/f VITICULTURA I ENOLOGIA 1. Cep conreat tradicionalment al País Valencià, sobretot a la Plana d’Utiel, molt resistent i productiu, que dóna el raïm boval. 2. Raïm negre produït pel cep boval, menut i amb els grans mitjans o grossos, que dóna el vi boval. 3. Vi elaborat amb raïm boval, àcid, de color intens, amb un grau alcohòlic baix i una aroma fresca i poc intensa, una mica rústega.
bus a peu m | pedibús m TRANSPORT I MOBILITAT Sistema de transport escolar d’infants consistent en una fila de nens a peu conduïda per un o més adults, que els van recollint o deixant en diversos punts d’un itinerari establert que enllaça amb l’escola, seguint un horari fixat.
bus en bici m | bicibús m TRANSPORT I MOBILITAT Sistema de transport escolar d’infants consistent en una fila de nens en bicicleta conduïda per un o més adults, que els van recollint o deixant en diversos punts d’un itinerari establert que enllaça amb l’escola, seguint un itinerari fixat.
bus exprés o d’altes prestacions m [BRT ] m TRANSPORT I MOBILITAT Servei d’autobusos que ofereix unes condicions de freqüència, rapidesa i comoditat superiors a les del servei regular.
cabernet franc m VITICULTURA I ENOLOGIA 1. Cep originari de la regió occitana de Bordeus, vigorós, que dóna el raïm cabernet franc. 2. Raïm negre produït pel cep cabernet franc, amb els grans mitjans o petits, compactes i allargats, que dóna el vi cabernet franc. 3. Vi elaborat amb raïm cabernet franc, amb cos i color, que se sol utilitzar per a cupatges.
cabernet sauvignon [sauvignon: fr] m | cabernet m VITICULTURA I ENOLOGIA 1. Cep originari de la regió occitana de Bordeus, resultat de l’encreuament de cabernet franc i sauvignon blanc, vigorós i productiu, que dona el raïm cabernet sauvignon. 2. Raïm negre produït pel cep cabernet sauvignon, mitjà, irregular i amb els grans petits, esfèrics i amb moltes llavors de gust amarg, que dona el vi cabernet sauvignon. 3. Vi elaborat amb raïm cabernet sauvignon, de color intens, ric en tanins, amb un grau alcohòlic alt i una aroma intensa de fruita, que és idoni per a envellir i se sol utilitzar per a cupatges.
camí o itinerari escolar m TRANSPORT I MOBILITAT Itinerari senyalitzat que condueix a una escola, pensat perquè els alumnes puguin fer tots sols i d’una manera segura, a partir d’uns 8 anys, el camí entre el seu domicili i el centre escolar.
camí pedalable m TRANSPORT I MOBILITAT Via ciclista interurbana separada del trànsit motoritzat, amb calçada pròpia, i situada en un espai natural, que es destina exclusivament a la circulació de bicicletes i vianants.
capital llavor m ECONOMIA I EMPRESA Capital aportat pels fundadors d’una empresa o per inversors de capital de risc destinat a sostenir financerament l’etapa de creació de l’empresa.
carinyena m/f | samsó m VITICULTURA I ENOLOGIA 1. Cep conreat tradicionalment a Aragó i a Catalunya, vigorós, productiu i resistent, que dona el raïm carinyena. 2. Raïm negre produït pel cep carinyena, de maduració tardana, gros, compacte i cilíndric, i amb els grans esfèrics, de color morat i amb la pell gruixuda i aspra, que dóna el vi carinyena. 3. Vi elaborat amb raïm carinyena, amb cos, àcid, de color intens, molt olorós, i ric en tanins i amb un grau alcohòlic alt, que se sol utilitzar per a cupatges amb garnatxa negra.
carrer de convivència m TRANSPORT I MOBILITAT Via pacificada sense voreres en què vianants, bicicletes i vehicles de motor comparteixen la calçada, amb fortes restriccions de velocitat i d’aparcament per als vehicles motoritzats.
carrer de vianants m TRANSPORT I MOBILITAT Via pacificada destinada exclusivament al pas dels vianants.
carrer de zona 30 m TRANSPORT I MOBILITAT Via pacificada en què bicicletes i vehicles de motor comparteixen la calçada, amb una restricció de la velocitat màxima a 30 km/h, i els vianants disposen de voreres.
carril bici o ciclista m TRANSPORT I MOBILITAT Via ciclista separada del trànsit motoritzat però integrada en la mateixa calçada, que es destina exclusivament a la circulació de bicicletes.
carril bici o ciclista protegit m TRANSPORT I MOBILITAT Carril bici separat físicament amb elements laterals del trànsit motoritzat i de la vorera.
centre d’acollida m MIGRACIONS Lloc on són albergats temporalment els sol·licitants de protecció internacional que arriben a un país.
centre d’internament m MIGRACIONS Lloc on són confinats els migrants en situació irregular contra els quals s’ha dictat ordre d’expulsió, en espera que l’expulsió es faci efectiva.
centre de recepció m MIGRACIONS Lloc fronterer on s’atenen les necessitats bàsiques i immediates dels migrants que arriben a un país.
chenin [fr] m | chenin blanc m VITICULTURA I ENOLOGIA 1. Cep originari de la regió francesa de la Turena, vigorós, que dóna el raïm chenin. 2. Raïm blanc produït pel cep chenin, de maduració tardana, mitjà i compacte, que dóna el vi chenin. 3. Vi elaborat amb raïm chenin.
ciber- pref. INFORMÀTICA I INTERNET Forma prefixada del mot cibernètica que indica relació amb els mitjans informàtics o amb internet, especialment des del punt de vista de la seguretat.
cistellet farcit xinès m | shaomai [zh] m ALIMENTACIÓ I GASTRONOMIA Peça de pasta de la cuina xinesa en forma de cistell petit, elaborada amb farina de blat i aigua i farcida amb una barreja de carn de porc, gambes i verdura, que es consumeix cuita al vapor.
clàusula de recuperació f ECONOMIA I EMPRESA Clàusula d’un contracte amb remuneració variable del gestor d’un fons de capital de risc segons la qual, en cas que el rendiment del fons hagi estat inferior al previst, els inversors recuperen una part proporcional de la remuneració del gestor.
client, -a potencial m, f MÀRQUETING DIGITAL Persona física o jurídica que, per les seves característiques, forma part del mercat al qual es dirigeix una empresa però que encara no ha adquirit els seus productes o serveis.
comissió per rendibilitat f ECONOMIA I EMPRESA Percentatge de la rendibilitat que rep el gestor d’una inversió com a incentiu d’acord amb el rendiment del fons o la inversió.
consigna de bicicletes f TRANSPORT I MOBILITAT Aparcament de bicicletes situat a la via pública que consisteix en una successió de compartiments tancats, cadascun dels quals allotja una sola bicicleta.
contacte m MÀRQUETING DIGITAL Client potencial d’una empresa de qui es té algun tipus de dada per a poder establir-hi comunicació, generalment perquè ha mostrat interès pels seus productes o serveis.
cost per acció m [CPA] m MÀRQUETING DIGITAL Sistema de facturació publicitària en què l’anunciant paga en funció del nombre d’accions preestablertes que duu a terme l’usuari vinculades amb l’espai objecte de publicitat.
cost per clic m [CPC] m MÀRQUETING DIGITAL Sistema de facturació publicitària en què l’anunciant paga en funció del nombre de clics de visitants únics que rep l’espai objecte de publicitat.
cost per compromís m [CPE] m MÀRQUETING DIGITAL Sistema de facturació publicitària en què l’anunciant paga en funció del nombre d’interaccions que estableixen els usuaris amb l’espai objecte de publicitat.
cost per contacte m [CPL] m MÀRQUETING DIGITAL Sistema de facturació publicitària en què l’anunciant paga en funció dels contactes que aconsegueix procedents de l’espai objecte de publicitat.
cost per mil m [CPM] m MÀRQUETING DIGITAL Sistema de facturació publicitària en què l’anunciant paga per cada mil vegades que es mostra l’espai objecte de publicitat.
cresta xinesa f | jiaozi [zh] m ALIMENTACIÓ I GASTRONOMIA Peça de pasta de la cuina xinesa en forma de cresta, elaborada amb farina de blat i aigua i farcida amb una barreja de carn, generalment de porc, i verdura, que es consumeix bullida, al vapor o fregida i generalment acompanyada de salsa de soia.
crida a l’acció f [CTA] f MÀRQUETING DIGITAL Missatge contingut en un element gràfic d’una pàgina web o d’altres aplicacions digitals, generalment un bàner o un botó, que incita a fer-hi clic, amb l’objectiu de redirigir el visitant a un contingut determinat.
cumquat m BOTÀNICA Arbust perennifoli de la família de les rutàcies, originari de l’Àsia oriental, que fa entre 2,5 i 4,5 m d’alçària, de fulles alternes, lanceolades i coriàcies d’entre 4 i 9 cm de llarg, flors axil·lars, blanques i aromàtiques, solitàries o agrupades en raïms, pentàmeres i hermafrodites, i fruits ovoidals d’uns 5 cm de llarg i pell ataronjada o vermellosa.
cumquat m ALIMENTACIÓ I GASTRONOMIA BOTÀNICA Fruit comestible del cumquat, de forma ovoidal, d’uns 5 cm de llarg, pell dolça i porosa de color ataronjat o vermellós, i polpa una mica àcida, que es pot consumir fresc i en confitures o salses.
cura de contactes f MÀRQUETING DIGITAL Acció continuada d’una empresa de mantenir i reforçar la relació amb els seus contactes per mitjà de tècniques diverses, sovint campanyes personalitzades de màrqueting per correu electrònic, amb l’objectiu de convertir-los en clients.
detector de vianants m TRANSPORT I MOBILITAT Dispositiu que detecta la presència d’un vianant en una via de comunicació, utilitzat per a modificar el comportament d’un mecanisme de manera que doni prioritat als vianants o els protegeixi.
devolució f MIGRACIONS Acció d’un estat d’enviar un migrant al seu país d’origen o, de vegades, a un tercer país just quan ha creuat la frontera.
digital adj INFORMÀTICA I INTERNET Que té relació amb els mitjans informàtics o amb internet, especialment des del punt de vista del desenvolupament, la formació, la gestió o la comunicació.
dinamització de creixement f MÀRQUETING DIGITAL Conjunt de tècniques de màrqueting que s’utilitzen per a fer créixer de manera molt ràpida el negoci d’una empresa, generalment una empresa emergent.
dinamitzador -a de creixement m, f MÀRQUETING DIGITAL Persona amb un ampli coneixement de les xarxes socials i de l’analítica web que és experta en dinamització de creixement.
educació en línia o digital f EDUCACIÓ Educació a distància que es fonamenta en l’ensenyament en línia i en l’aprenentatge en línia.
electrònic -a adj INFORMÀTICA I INTERNET Que té relació amb els mitjans informàtics o amb internet, especialment des del punt de vista de l’emmagatzematge i la transmissió d’informació i de la comercialització.
embut de conversió m MÀRQUETING DIGITAL Conjunt d’etapes per les quals està obligat a passar un usuari en un lloc web o una aplicació per a arribar a l’objectiu que s’ha proposat en accedir-hi, sovint fer una compra o contractar un servei.
en línia adj INFORMÀTICA I INTERNET Que se sosté o es desenvolupa per mitjà d’internet.
ensenyament en línia o digital m EDUCACIÓ. Ensenyament en què s’utilitzen mitjans i dispositius electrònics per a impartir els continguts formatius, d’acord amb una filosofia d’interacció, de flexibilitat i de construcció compartida de coneixement.
experiència d’usuari f [UX ] f MÀRQUETING DIGITAL Conjunt de coneixements i de percepcions que extreu una persona de la utilització d’un producte o servei en línia, tant pel que fa als resultats obtinguts com pel que fa a la interacció establerta.
experiència de client f MÀRQUETING DIGITAL Conjunt de coneixements i de percepcions que extreu un client de la seva interacció en línia amb una empresa.
expulsió f MIGRACIONS Acció d’un estat d’obligar a sortir del seu territori un migrant que hi està en situació irregular o que ha comès un delicte o una falta de seguretat nacional.
farcellet de brou xinès m | xiaolongbao m ALIMENTACIÓ I GASTRONOMIA Peça de pasta de la cuina xinesa en forma de farcellet, elaborada amb farina de blat i aigua i farcida de gelatina de brou i carn, generalment de porc, que es consumeix cuita al vapor.
farcellet xinès m | huntun [zh] m | wonton m ALIMENTACIÓ I GASTRONOMIA Peça de pasta fina de la cuina xinesa en forma de farcellet o d’anella, elaborada amb farina de blat i aigua i farcida amb una barreja de carn, generalment de porc, gambes i verdura, que es consumeix bullida, sovint en sopes, al vapor o fregida.
finançament alternatiu m ECONOMIA I EMPRESA Conjunt d’instruments financers i de serveis destinats a la provisió de capital per vies diferents de les de la banca.
finançament per factures m ECONOMIA I EMPRESA Sistema de finançament d’una empresa que consisteix a vendre factures seves a una altra empresa o a un conjunt d’inversors.
fondue xinesa [fondue : fr] f ALIMENTACIÓ I GASTRONOMIA Plat de la cuina xinesa consistent en un brou calent, servit a taula dins una olla muntada sobre un fogonet, en la qual els comensals van coent menges diverses, generalment verdura, pasta, marisc, carn o peix, que amaneixen tot seguit amb salses o altres ingredients.
fons amb compromís m ECONOMIA I EMPRESA Fons d’inversió que disposa d’analistes per a estudiar propostes d’inversió i en què els inversors, organitzats com a grup amb un compromís fundacional, decideixen individualment, en cada oportunitat d’inversió, si hi participen o no.
fons de deute m ECONOMIA I EMPRESA Fons d’inversió que actua com a instrument de finançament d’una empresa mitjançant la compra de deute d’aquesta empresa.
garnatxa blanca m/f | lledoner blanc m VITICULTURA I ENOLOGIA 1. Cep originari probablement d’Aragó, vigorós, que dóna el raïm garnatxa blanca. 2. Raïm blanc produït pel cep garnatxa blanca, de maduració tardana, mitjà, compacte i amb els grans mitjans, esfèrics i de color groc, que dóna el vi garnatxa blanca. 3. Vi elaborat amb raïm garnatxa blanca, amb molt de cos, poc àcid, de color groc palla, amb un grau alcohòlic alt i una aroma afruitada i floral.
garnatxa negra m/f | garnatxa m/f | lledoner negre m VITICULTURA I ENOLOGIA 1. Cep conreat tradicionalment a la Mediterrània, resistent a la secada, que dóna el raïm garnatxa negra. 2. Raïm negre produït pel cep garnatxa negra, de maduració tardana, gros, compacte, troncocònic i amb els grans mitjans, de color moradenc i amb la pell fina, que dóna el vi garnatxa negra. 3. Vi elaborat amb raïm garnatxa negra, amb poc cos, poc àcid, de color pàl·lid, amb un grau alcohòlic alt i una aroma de confitura i espècies, que se sol utilitzar per a cupatges i per a fer vins dolços.
garnatxa peluda m/f | lledoner pelut m VITICULTURA I ENOLOGIA 1. Cep originari de Catalunya, vigorós i força productiu, que dóna el raïm garnatxa peluda. 2. Raïm negre produït pel cep garnatxa peluda, mitjà, compacte, amb els grans mitjans, esfèrics i de color gris, i amb la fulla gruixuda i pilosa, que dóna el vi garnatxa peluda. 3. Vi elaborat amb raïm garnatxa peluda.
garnatxa roja o grisa m/f | lledoner gris o roig m VITICULTURA I ENOLOGIA 1. Cep originari de Catalunya, resultat d’una mutació de la garnatxa negra, que s’adapta bé als climes secs i dóna el raïm garnatxa roja. 2. Raïm negre produït pel cep garnatxa roja, de maduració primerenca, menut, compacte, piramidal i amb els grans mitjans, esfèrics i de color rogenc, que dóna el vi garnatxa roja. 3. Vi elaborat amb raïm garnatxa roja.
garnatxa tintorera m/f | tintorera m/f VITICULTURA I ENOLOGIA 1. Cep resultat d’un encreuament de garnatxa negra i petit bouschet, que dóna el raïm garnatxa tintorera. 2. Raïm negre produït pel cep garnatxa tintorera, de maduració primerenca, menut i amb els grans mitjans, esfèrics, de color negre intens i amb la polpa també negra, que dóna el vi garnatxa tintorera. 3. Vi elaborat amb raïm garnatxa tintorera, amb molt de cos i de color molt intens.
generació d’enllaços f MÀRQUETING DIGITAL Tècnica d’optimització natural consistent a fer augmentar el nombre d’enllaços externs a un lloc web que interessa promocionar.
generació de contactes f MÀRQUETING DIGITAL Acció d’una empresa d’aconseguir nous contactes per mitjà de diverses estratègies de captació.
gestió de l’experiència de client f MÀRQUETING DIGITAL Conjunt de procediments que utilitza una empresa per a seguir, supervisar i organitzar la seva interacció amb els clients, que té com a objectiu millorar la percepció que els clients tenen de l’empresa i fidelitzarlos.
gestió de la demanda de transport f [GDT] f TRANSPORT I MOBILITAT Conjunt d’estratègies i polítiques adreçades a respondre d’una manera adequada a les necessitats de transport dels usuaris, afavorint els mitjans de transport més sostenibles, l’existència de trajectes alternatius i la distribució en franges horàries diverses.
gestora de patrimoni familiar f ECONOMIA I EMPRESA Organització que subministra a persones o a famílies acabalades serveis lligats directament o indirectament a la preservació o al creixement del seu patrimoni.
gewürztraminer [de] m VITICULTURA I ENOLOGIA 1. Cep originari del municipi de Tramin, al Tirol del Sud, conreat tradicionalment també a la regió francesa d’Alsàcia i a Alemanya, que dóna el raïm gewürztraminer. 2. Raïm blanc produït pel cep gewürztraminer, de maduració tardana i amb els grans rosats, que dóna el vi gewürztraminer. 3. Vi elaborat amb raïm gewürztraminer, de gust penetrant i amb una aroma característica similar al litxi.
godello m VITICULTURA I ENOLOGIA 1. Cep originari de Galícia, mitjanament vigorós i molt sensible a les malures, que dóna el raïm godello. 2. Raïm blanc produït pel cep godello, menut i amb els grans mitjans o grossos i allargats, que dóna el vi godello. 3. Vi elaborat amb raïm godello, de color pàl·lid, perfumat i amb una acidesa i una dolçor peculiars.
incubadora f | viver d’empreses m ECONOMIA I EMPRESA Centre que durant un període determinat acull empreses en fase inicial, generalment empreses tecnològiques, i els facilita infraestructura i serveis amb l’objectiu d’afavorir-ne el desenvolupament, la consolidació i la competitivitat.
irregularitat sobrevinguda f MIGRACIONS Situació irregular a què ha arribat un migrant perquè ha deixat de complir els requisits que anteriorment complia per a l’estada o la residència en un país.
línia de detenció avançada f TRANSPORT I MOBILITAT Línia d’una zona avançada de bicicletes que la delimita per l’extrem de davant.
llista de blogs f MÀRQUETING DIGITAL Relació dels enllaços a blogs que conté una pàgina web, generalment presentada en forma de columna lateral.
malbec m VITICULTURA I ENOLOGIA 1. Cep originari de les regions franceses de la vall del Loira i Càors, sensible a les gelades i al míldiu, que dóna el raïm malbec. 2. Raïm negre produït pel cep malbec, mitjà i amb els grans esfèrics i amb la pell fina, que dóna el vi malbec. 3. Vi elaborat amb raïm malbec, de color porpra, ric en tanins i amb una aroma afruitada.
malvasia de Sitges o aromàtica o de Banyalbufar m/f VITICULTURA I ENOLOGIA 1. Cep conreat tradicionalment a les regions de Sitges i Banyalbufar, resistent a la secada, que dóna el raïm malvasia de Sitges. 2. Raïm del cep malvasia de Sitges, blanc, mitjà, cilíndric i amb els grans petits i esfèrics, que dóna el vi malvasia de Sitges. 3. Vi dolç elaborat amb raïm malvasia de Sitges, molt àcid, amb un grau alcohòlic alt i amb una aroma intensa de flors.
mandó m | garró m VITICULTURA I ENOLOGIA 1. Cep conreat tradicionalment al País Valencià, de producció mitjana, que dóna el raïm mandó. 2. Raïm negre produït pel cep mandó, mitjà, compacte, troncocònic i sensible a l’oïdi, amb els grans petits i esfèrics, que dóna el vi mandó. 3. Vi elaborat amb raïm mandó, dolç, amb un grau alcohòlic baix i una aroma característica de fruita.
mapa del recorregut del client m MÀRQUETING DIGITAL Diagrama que indica els diferents punts en què un client es relaciona en línia amb una empresa, des del moment que mostra intenció d’adquirir un producte o contractar un servei fins que ho fa, que permet a l’empresa conèixer l’experiència de client dels seus usuaris i millorar-la.
màrqueting d’entrada m MÀRQUETING DIGITAL Conjunt d’accions de màrqueting no intrusives basades en l’ús combinat de diferents tècniques, especialment l’optimització natural, el màrqueting de cercadors, el màrqueting de continguts i les xarxes socials, que té per objectiu captar l’interès dels usuaris i atraure’ls com a clients, sense necessitat d’anar-los a buscar directament.
massatge hawaià m | lomi-lomi m TERÀPIES ALTERNATIVES Massatge que consisteix a localitzar les zones congestionades del cos i dispersarne l’energia mitjançant moviments expansius i rítmics d’efecte relaxant i vigoritzador acompanyats de música, els quals es duen a terme amb els palmells de les mans, els polzes, els artells i els avantbraços.
migració forçada f MIGRACIONS Migració que té lloc com a conseqüència d’un conflicte armat, una situació de violència permanent o de violació dels drets humans, o un desastre natural o humà en el país d’origen.
migració irregular f MIGRACIONS Migració que contravé la legislació vigent en el país de destinació o el país de trànsit.
migració regular f MIGRACIONS Migració que es produeix d’acord amb la legislació vigent en el país de destinació o el país de trànsit.
migrant m, f MIGRACIONS Persona que es desplaça d’un territori a un altre per establir-s’hi d’una manera temporal o permanent.
migrant en situació de bloqueig o bloquejat -ada m, f MIGRACIONS Migrant que no té autorització legal per a quedar-se en el país on és, ja sigui un país de trànsit o el país de destinació, ni pot tornar al país d’origen.
migrant en situació irregular o irregular m, f MIGRACIONS Migrant que no té autorització legal per a ser en el país on és.
migrant en situació regular o regular m, f MIGRACIONS Migrant que té autorització legal per a ser en el país on és.
migrant retingut -uda m, f MIGRACIONS Migrant en situació irregular que està confinat en un centre d’internament.
minibò m ECONOMIA I EMPRESA Actiu de renda fixa emès per una empresa adreçat a petits inversors que adquireixen una part de deute a canvi d’un interès fix, que s’utilitza per a aconseguir finançament.
missatge rebotat o retornat m MÀRQUETING DIGITAL Missatge electrònic que torna a l’emissor sense haver-se pogut lliurar al destinatari, a causa d’un error.
missatge rebotat o retornat permanentment m MÀRQUETING DIGITAL Missatge rebotat com a conseqüència d’un error irresoluble de lliurament, sovint perquè l’adreça electrònica a la qual s’ha enviat és incorrecta o ha deixat de ser operativa.
missatge rebotat o retornat temporalment m MÀRQUETING DIGITAL Missatge rebotat com a conseqüència d’un error resoluble de lliurament, sovint perquè la bústia del destinatari és plena o per un error de funcionament del servidor.
mitjà actiu m TRANSPORT I MOBILITAT Mitjà de transport que forma part del transport actiu.
mobilitat en cap de setmana f TRANSPORT I MOBILITAT Conjunt dels desplaçaments que es porten a terme el dissabte i el diumenge entre el lloc de residència i un altre lloc, tant si tots dos llocs pertanyen a la mateixa població com si pertanyen a poblacions diferents.
mobilitat en dia feiner o en dia laborable f TRANSPORT I MOBILITAT Conjunt dels desplaçaments que es porten a terme de dilluns a divendres entre el lloc de residència i un altre lloc, tant si tots dos llocs pertanyen a la mateixa població com si pertanyen a poblacions diferents.
mobilitat no obligada f TRANSPORT I MOBILITAT Conjunt dels desplaçaments que es porten a terme entre el lloc de residència i el lloc on es desenvolupen activitats vinculades amb el lleure, tant si tots dos llocs pertanyen a la mateixa població com si pertanyen a poblacions diferents.
mobilitat no ocupacional f TRANSPORT I MOBILITAT Conjunt dels desplaçaments que es porten a terme d’una manera no repetida entre el lloc de residència i el lloc on es desenvolupen activitats desvinculades de la feina i l’estudi, generalment relacionades amb el lleure, tant si tots dos llocs pertanyen a la mateixa població com si pertanyen a poblacions diferents.
mobilitat obligada f TRANSPORT I MOBILITAT Conjunt dels desplaçaments que es porten a terme entre el lloc de residència i el lloc on es desenvolupen activitats desvinculades del lleure, tant si tots dos llocs pertanyen a la mateixa població com si pertanyen a poblacions diferents.
mobilitat ocupacional f TRANSPORT I MOBILITAT Conjunt dels desplaçaments que es porten a terme d’una manera repetida entre el lloc de residència i el lloc on es desenvolupen activitats habituals desvinculades del lleure, generalment de tipus laboral o d’estudi, tant si tots dos llocs pertanyen a la mateixa població com si pertanyen a poblacions diferents.
mobilitat pendular f TRANSPORT I MOBILITAT Conjunt dels desplaçaments d’anada i tornada que es porten a terme d’una manera repetida entre el nucli de població on resideixen els viatgers i un nucli de població diferent on desenvolupen una determinada activitat, generalment de tipus laboral o d’estudi.
mobilitat quotidiana o diària f TRANSPORT I MOBILITAT Conjunt dels desplaçaments que es porten a terme cada dia entre el lloc de residència i un altre lloc, amb independència de la causa i tant si tots dos llocs pertanyen a la mateixa població com si pertanyen a poblacions diferents.
monestrell m | garrut m VITICULTURA I ENOLOGIA 1. Cep originari de l’Empordà, conreat tradicionalment també al País Valencià, ben adaptat als climes secs i amb tendència a corbar els sarments, que dóna el raïm monestrell. 2. Raïm negre produït pel cep monestrell, de maduració tardana, menut, compacte i amb els grans petits o mitjans, de color moradenc, de gust fort i amb la pell gruixuda, que dóna el vi monestrell. 3. Vi elaborat amb raïm monestrell, intens, ric en tanins, de gust dolcenc i de color fosc, que se sol utilitzar per a cupatges.
morastell m VITICULTURA I ENOLOGIA 1. Cep conreat tradicionalment a La Rioja i Navarra, que s’adapta bé a sòls argilosos i dóna el raïm morastell. 2. Raïm del cep morastell, negre i amb els grans petits, esfèrics i de color blau o negre intens, que dóna el vi morastell. 3. Vi elaborat amb raïm morastell, molt àcid, de color vermell intens, amb un grau alcohòlic mitjà i una aroma forta, que és apte per a la criança.
moscatell d’Alexandria o de gra gros m VITICULTURA I ENOLOGIA 1. Cep conreat tradicionalment a la Mediterrània, que s’adapta bé a qualsevol zona i que dóna el raïm moscatell d’Alexandria. 2. Raïm blanc produït pel cep moscatell de gra gros, menut i amb els grans grossos, ovoides i dolços, que dóna el vi moscatell d’Alexandria. 3. Vi elaborat amb raïm moscatell d’Alexandria.
moscatell de gra menut o de Frontinhan m VITICULTURA I ENOLOGIA 1. Cep conreat tradicionalment a la Mediterrània des de l’època grecoromana, poc vigorós, que s’adapta bé a qualsevol zona i dóna el raïm moscatell de gra menut. 2. Raïm blanc produït pel cep moscatell de gra menut, de maduració primerenca, petit, compacte i amb els grans petits i dolços, que dóna el vi moscatell de gra menut. 3. Vi elaborat amb raïm moscatell de gra menut, dolç, molt aromàtic, àcid, de color daurat, amb un grau alcohòlic alt i una aroma floral, que se sol prendre a les postres.
oli d’oliva llampant m | oli llampant m ALIMENTACIÓ I GASTRONOMIA Oli d’oliva verge defectuós, generalment de color fosc, acre, amb una olor forta i un grau d’acidesa molt elevat, que no es pot destinar directament al consum humà.
opció cadell f ECONOMIA I EMPRESA Opció que permet al comprador de consolidar els seus guanys sobre l’actiu subjacent a intervals determinats durant la vigència de l’opció, de manera que conserva els guanys fins i tot en cas de moviment invers posterior.
orella f TRANSPORT I MOBILITAT Extensió d’un tram d’una vorera que penetra en l’espai reservat a la calçada, utilitzat per a reduir la distància que s’ha de recórrer a peu en els passos de vianants i per a obligar els vehicles a reduir la velocitat en acostar-s’hi.
ou mil·lenari m ALIMENTACIÓ I GASTRONOMIA Plat de la cuina xinesa consistent en un ou dur de gallina, ànec o guatlla, amb la clara de color d’ambre i el rovell de color verd negrós, de textura gelatinosa i gust fort, que es prepara colgant l’ou cru en un medi alcalí, tradicionalment una barreja de calç, cendra, sal i argila, durant un període que pot oscil·lar entre unes setmanes i uns quants mesos.
país d’origen m MIGRACIONS País de nacionalitat d’un migrant.
país de destinació m MIGRACIONS País on té previst establir-se, o on s’ha establert, un migrant.
país de trànsit m MIGRACIONS País pel qual passa un migrant en el seu desplaçament del país d’origen al país de destinació.
panet al vapor xinès m | mantou m ALIMENTACIÓ I GASTRONOMIA Panet de farina de blat característic del nord de la Xina, sense crosta i de textura suau i esponjosa, que s’elabora coent la pasta al vapor.
parellada m/f | montònec m | montònega f VITICULTURA I ENOLOGIA 1. Cep conreat tradicionalment a Catalunya, sobretot a la regió del Penedès, molt productiu, que dóna el raïm parellada. 2. Raïm blanc produït pel cep parellada, de maduració tardana, gros, compacte i amb els grans grossos, esfèrics i de color verdós amb reflexos daurats i rosats, que dóna el vi parellada. 3. Vi elaborat amb raïm parellada, lleuger, poc àcid, amb un grau alcohòlic baix i una aroma floral, que se sol utilitzar per a fer cava.
pastisset de lluna m ALIMENTACIÓ I GASTRONOMIA Pastisset dolç de forma rodona o quadrada, farcit de pasta de llavors de lotus o de mongetes vermelles, sovint amb un rovell d’ou d’ànec en salaó sencer al centre i decorat a la part superior amb sinogrames i motius diversos en relleu, que es consumeix tradicionalment a la Xina durant la Festa de la Lluna.
peatge de congestió m TRANSPORT I MOBILITAT Peatge que grava la circulació de vehicles per una via de comunicació segons factors diversos, generalment referents al tipus de vehicle, l’ocupació del vehicle o la franja horària, amb l’objectiu d’evitar congestions o de reduir la contaminació.
peatge de cordó o de perímetre m TRANSPORT I MOBILITAT Peatge que grava l’accés de vehicles a una àrea urbana, generalment el centre d’una ciutat, en el moment de travessar un límit establert al seu voltant.
peatge viari m TRANSPORT I MOBILITAT Peatge que grava la circulació de vehicles per una via de comunicació amb un cost elevat de construcció i manteniment.
peatge zonal m TRANSPORT I MOBILITAT Peatge que grava la circulació de vehicles a l’interior d’una àrea urbana, generalment el centre d’una ciutat, tant pel que fa a l’accés com pel que fa a cadascun dels desplaçaments interns que s’hi efectuïn.
pedro ximenes m VITICULTURA I ENOLOGIA 1. Cep conreat tradicionalment al sud-est de la península Ibèrica, molt sensible a les malures, que dóna el raïm pedro ximenes. 2. Raïm blanc produït pel cep pedro ximenes, menut, compacte i amb els grans mitjans, esfèrics, molt llisos i translúcids, que dóna el vi pedro ximenes. 3. Vi dolç elaborat exclusivament amb raïm pedro ximenes, de color fosc, que se sol prendre amb les postres.
percentatge de rebot m MÀRQUETING DIGITAL Expressió en percentatge del rebot que s’ha produït en una campanya de màrqueting.
pescaclics m MÀRQUETING DIGITAL Contingut web, generalment de poca qualitat, presentat sota un títol o un format cridaner per a aconseguir que els usuaris hi cliquin i el reenviïn a les xarxes socials, que té com a únic objectiu obtenir ingressos publicitaris.
petit verdot m VITICULTURA I ENOLOGIA 1. Cep originari de la regió occitana de Bordeus, vigorós i amb els sarments llargs, que dóna el raïm petit verdot. 2. Raïm negre produït pel cep petit verdot, de maduració tardana, menut i amb els grans petits, que dóna el vi petit verdot. 3. Vi elaborat amb raïm petit verdot, molt àcid, ric en tanins, de color intens, amb un grau alcohòlic alt i una aroma intensa.
picapoll blanc m | picapoll m VITICULTURA I ENOLOGIA 1. Cep conreat tradicionalment a Catalunya, sobretot a la regió del Bages, i a Occitània, poc productiu, que dóna el raïm picapoll blanc. 2. Raïm blanc produït pel cep picapoll blanc, de maduració tardana, molt compacte i amb els grans molt petits, esfèrics, saborosos i amb la pell molt prima i tendra, que dóna el vi picapoll blanc. 3. Vi elaborat amb raïm picapoll blanc, lleuger, molt àcid, de color groc brillant, amb un grau alcohòlic mitjà i una aroma poc intensa de cítrics i flors.
picapoll negre m VITICULTURA I ENOLOGIA 1. Cep conreat tradicionalment a Catalunya i a Occitània, sensible a l’oïdi, que dóna el raïm picapoll negre. 2. Raïm negre produït pel cep picapoll negre, poc compacte i amb els grans petits, esfèrics, molt saborosos i amb la pell molt prima i tendra, que dóna el vi picapoll negre. 3. Vi elaborat amb raïm picapoll negre, de color pàl·lid, amb un grau alcohòlic alt i una aroma intensa.
pinot noir [fr] m VITICULTURA I ENOLOGIA 1. Cep originari de la regió francesa de la Borgonya, poc vigorós, que dóna el raïm pinot noir. 2. Raïm negre produït pel cep pinot noir, de maduració primerenca, menut i amb els grans lleugerament ovalats, que dóna el vi pinot noir. 3. Vi elaborat amb raïm pinot noir, amb poc cos o cos mitjà, de color pàl·lid i amb una aroma intensa i característica de fruita vermella.
pista bici o ciclista f TRANSPORT I MOBILITAT Via ciclista interurbana asfaltada i separada del trànsit motoritzat, amb calçada pròpia, que es destina exclusivament a la circulació de bicicletes.
plataforma d’embarcament f TRANSPORT I MOBILITAT Eixamplament del tram d’una vorera adjacent a una parada d’autobús que serveix per a permetre als usuaris de pujar i baixar fàcilment del vehicle, gràcies a l’altura més gran de la vorera respecte de la calçada.
porc lacat m ALIMENTACIÓ I GASTRONOMIA Plat de carn de porc típic de la cuina xinesa que s’elabora rostint en un forn tires de carn, tradicionalment enfilades en un ast, que prèviament s’han untat amb una barreja de mel, espècies, tofu i salses diverses, i s’han deixat assecar.
préstec directe m ECONOMIA I EMPRESA Préstec en què el prestatari rep diners del prestador sense intermediació d’una tercera persona.
préstec participatiu m ECONOMIA I EMPRESA Instrument de finançament alternatiu consistent en un préstec a llarg termini, amb una retribució fixa i una de variable lligada a l’evolució de l’empresa.
principi de no-devolució m | no-devolució f MIGRACIONS Principi de dret internacional segons el qual un estat no pot enviar una persona a un territori on la seva vida o la seva llibertat estiguin en perill, ja sigui el seu país d’origen o un altre país.
publicitat per capital f ECONOMIA I EMPRESA Modalitat de serveis per capital en què una empresa aconsegueix publicitat i difusió als mitjans en formats diversos a canvi de cedir una part del capital al grup de comunicació i publicitat propietari d’aquests mitjans.
quota de presència f MÀRQUETING DIGITAL Percentatge d’aparició d’una marca en un espai o un canal determinats en relació amb el percentatge d’aparició de la resta de marques de la mateixa categoria o del mateix sector durant el mateix període de temps, que indica el seu grau de visibilitat en aquell espai.
rastreig m MÀRQUETING DIGITAL Acció d’una aranya d’explorar llocs web, indexar-ne el contingut i emmagatzemar-lo en el directori d’un cercador.
ràtio de clics f [CTR ] m MÀRQUETING DIGITAL Relació, habitualment expressada en forma de percentatge, entre el nombre de clics que ha rebut un espai publicitari i el nombre de vegades que ha estat vist, la qual s’utilitza per a mesurar l’eficàcia d’una campanya de publicitat en línia.
reassentament m MIGRACIONS Desplaçament d’un refugiat de l’estat on ha sol·licitat asil a un altre estat que accepta concedir-li autorització de residència.
rebot m | correu rebotat o retornat m MÀRQUETING DIGITAL Conjunt de missatges rebotats en una campanya de màrqueting per correu electrònic.
refugiat -ada in situ m, f MIGRACIONS Migrant que adquireix l’estatus de refugiat en el país de destinació per circumstàncies ocorregudes en el seu país d’origen després d’haver-ne marxat, les quals posarien en perill la seva seguretat si hi tornés.
retorn forçós m MIGRACIONS Acció d’un migrant de desplaçar-se al país d’origen o a un país de trànsit com a conseqüència d’una decisió administrativa o judicial que l’obliga a abandonar el país de destinació.
retorn voluntari m MIGRACIONS Acció d’un migrant de desplaçar-se al país d’origen o a un país de trànsit per decisió pròpia, abandonant el país de destinació.
reubicació f MIGRACIONS Desplaçament d’un grup de persones de la seva residència habitual a una altra zona del mateix país.
reubicació forçosa f MIGRACIONS Desplaçament d’un grup de persones de la seva residència habitual a una altra zona del mateix país que es duu a terme contra la seva voluntat, com a part d’una política governamental.
riesling [de] m VITICULTURA I ENOLOGIA 1. Cep originari d’Alemanya i de la regió francesa d’Alsàcia, molt productiu, que dóna el raïm riesling. 2. Raïm blanc produït pel cep riesling, de maduració tardana i amb els grans esfèrics, que dóna el vi riesling. 3. Vi elaborat amb raïm riesling, equilibrat de sucres i d’acidesa, i amb una aroma floral i mineral.
ronda de finançament f ECONOMIA I EMPRESA Oferiment organitzat de participació en el capital d’una empresa a inversors externs amb l’objectiu d’aconseguir finançament.
sauvignon blanc [ sauvignon : fr] m | sauvignon [fr] m VITICULTURA I ENOLOGIA 1. Cep conreat tradicionalment a la regió francesa de la vall del Loira, resistent al fred, que dóna el raïm sauvignon blanc. 2. Raïm blanc produït pel cep sauvignon blanc, de maduració primerenca, menut i amb els grans mitjans, esfèrics i verdosos, que dóna el vi sauvignon blanc. 3. Vi elaborat amb raïm sauvignon blanc, fresc, molt àcid, amb un grau alcohòlic mitjà o alt i una aroma herbàcia.
semàfor amb compte enrere m TRANSPORT I MOBILITAT Semàfor proveït d’un senyal lluminós que indica als vianants quant de temps tenen per a travessar la calçada amb llum verda i sovint també quant de temps s’han d’esperar per a tenir llum verda.
serveis per capital m pl ECONOMIA I EMPRESA Instrument de finançament alternatiu en què una empresa aconsegueix hores de dedicació i expertesa professionals o serveis, com ara l’assessorament o una campanya publicitària, a canvi de cedir una part del capital a les persones que fan aquestes feines o presten aquests serveis.
subirat parent m VITICULTURA I ENOLOGIA 1. Cep originari de Grècia, poc productiu, que dóna el raïm subirat parent. 2. Raïm blanc produït pel cep subirat parent, menut i amb els grans grossos, tendres, ovoides, molt dolços i aromàtics, que dóna el vi subirat parent. 3. Vi elaborat amb raïm subirat parent, fi, dolç, licorós, olorós i amb un grau alcohòlic alt, que se sol prendre amb les postres.
sumoll blanc m | marseguera m/f VITICULTURA I ENOLOGIA 1. Cep originari de la península Ibèrica, poc vigorós, que dóna el raïm sumoll blanc. 2. Raïm blanc produït pel cep sumoll blanc, de maduració primerenca, menut, compacte i amb els grans petits i esfèrics, que dona el vi sumoll blanc. 3. Vi elaborat amb raïm sumoll blanc, lleuger i de color pàl·lid.
sumoll negre m | sumoll m VITICULTURA I ENOLOGIA 1. Cep originari de Catalunya, resistent a la secada, que dóna el raïm sumoll negre. 2. Raïm negre produït pel cep sumoll negre, amb els grans petits o grossos, segons el fenotip, i el·líptics, que dóna el vi sumoll negre. 3. Vi elaborat amb raïm sumoll negre, lleuger, de color fosc pàl·lid, amb un grau alcohòlic baix i una aroma fresca de fruita vermella, que se sol utilitzar per a fer vins rosats i vins negres joves.
syrah m | sirà m VITICULTURA I ENOLOGIA 1. Cep conreat tradicionalment a la regió francesa de la vall del Roine, resistent i poc productiu, que s’adapta bé a qualsevol zona i dóna el raïm syrah. 2. Raïm negre produït pel cep syrah, negre, mitjà, cilíndric, compacte i amb els grans petits, ovoides i generalment amb la pell aspra, que dóna el vi syrah. 3. Vi elaborat amb raïm syrah, opulent, amb cos, de color fosc i amb una aroma característica de fruita i espècies.
tancat de bicicletes m TRANSPORT I MOBILITAT Aparcament de bicicletes d’ús públic o particular consistent en un recinte tancat per mitjà de reixes metàl·liques o barrots, que pot allotjar diverses bicicletes alhora.
tapes cantoneses f pl | dimsum m ALIMENTACIÓ I GASTRONOMIA Assortiment de plats de la cuina cantonesa que se serveix en petites racions, com a aperitiu o bé com a àpat principal, generalment acompanyat de te.
taxa de compromís f MÀRQUETING DIGITAL Indicador que mesura el compromís dels usuaris d’un mitjà social amb una marca, que es calcula amb fórmules diverses segons el mitjà.
taxa de congestió f TRANSPORT I MOBILITAT Taxa que grava la circulació de vehicles a l’interior d’una àrea determinada, sovint urbana, amb independència del nombre i la llargada dels desplaçaments efectuats durant el seu període de vigència, que té l’objectiu de reduir-ne la congestió.
taxa llindar f ECONOMIA I EMPRESA Retorn mínim que ha d’assolir una inversió abans que el gestor en pugui obtenir una comissió per rendibilitat.
te amb perles m ALIMENTACIÓ I GASTRONOMIA Beguda originària de Taiwan consistent en una barreja de te i llet a la qual s’afegeixen boletes de tapioca, que es pren amb una canya gruixuda.
te de Pu’er m ALIMENTACIÓ I GASTRONOMIA Te xinès produït a la regió de Yunnan i en zones limítrofes que s’obté sotmetent les fulles grosses d’arbres adults a un llarg procés de fermentació.
te wulong m ALIMENTACIÓ I GASTRONOMIA Te xinès que s’obté sotmetent les fulles a un procés de semioxidació.
test A/B m MÀRQUETING DIGITAL Test consistent a publicar simultàniament dues versions d’un mateix element digital, sovint un lloc web o una aplicació, a fi de comprovar quina de les dues funciona més bé a partir de les dades de comportament dels usuaris que hi accedeixen, que són redistribuïts de manera aleatòria i proporcional entre les dues versions.
tofu m ALIMENTACIÓ I GASTRONOMIA Pasta alimentosa vegetal obtinguda per coagulació de la llet de soia.
tofu pudent m ALIMENTACIÓ I GASTRONOMIA Tofu de la cuina xinesa d’olor penetrant i gust fort que s’obté fent fermentar tofu fresc, durant diversos mesos, dins una salmorra de llet, verdura, carn i peix, sovint aromatitzada amb mostassa i amarant.
trànsit d’aparcament o d’agitació m TRANSPORT I MOBILITAT Conjunt dels moviments més o menys circulars que descriuen els vehicles en l’interior d’una zona quan van buscant un lloc per a aparcar.
trànsit irregular m MIGRACIONS Trànsit d’un migrant que contravé la legislació vigent en el país de trànsit.
trànsit regular m MIGRACIONS Trànsit d’un migrant que es produeix d’acord amb la legislació vigent en el país de trànsit.
transport a demanda o a requesta m TRANSPORT I MOBILITAT Transport públic de poca capacitat que segueix uns horaris i unes rutes més flexibles que el transport públic convencional, adreçat especialment a usuaris amb poca mobilitat o bé a zones mal comunicades o amb una baixa demanda de transport.
transport actiu m TRANSPORT I MOBILITAT Conjunt dels sistemes de transport que es basen en l’energia pròpia de qui es desplaça, de vegades complementada amb una font d’energia auxiliar.
trasllat m MIGRACIONS Desplaçament d’un migrant del país de destinació a un país de trànsit o a un tercer país, sovint com a conseqüència d’una decisió administrativa.
trepat m VITICULTURA I ENOLOGIA 1. Cep originari de la Conca de Barberà, vigorós, que dóna el raïm trepat. 2. Raïm negre produït pel cep trepat, de maduració tardana, gros, compacte i amb els grans grossos, que dóna el vi trepat. 3. Vi elaborat amb raïm trepat, lleuger, fresc, afruitat, amb un grau alcohòlic baix i poca aroma, que se sol utilitzar per a fer vins rosats i negres.
vaporadora f UTILLATGE DE CUINA Recipient que s’utilitza per a coure aliments al vapor.
vaporadora de bambú f UTILLATGE DE CUINA Vaporadora de forma cilíndrica típica de la cuina asiàtica consistent en un o diversos recipients apilables i una tapa fabricats amb tires de bambú entreteixides, que es col·loca damunt d’una olla o d’un wok amb aigua bullent.
vehicle bimodal m TRANSPORT I MOBILITAT Vehicle equipat per a poder funcionar alternativament en dos modes de transport diferents.
verdejo m VITICULTURA I ENOLOGIA 1. Cep conreat tradicionalment a la regió de Rueda i a la comarca de la Ribera del Duero, a Castella i Lleó, vigorós, que dóna el raïm verdejo. 2. Raïm blanc produït pel cep verdejo, menut i amb els grans petits, esfèrics i de color groc, que dóna el vi verdejo. 3. Vi elaborat amb raïm verdejo, fresc, molt àcid, de color groc verdós i amb una aroma afruitada i vegetal.
vi d’arròs m | mijiu [zh] m | sake m ALIMENTACIÓ I GASTRONOMIA Beguda alcohòlica obtinguda per fermentació de l’arròs.
vi de cereal xinès m | huangjiu m ALIMENTACIÓ I GASTRONOMIA Beguda alcohòlica tradicional de la Xina, de gust suau i dolç, que s’obté de la fermentació d’un cereal, generalment arròs, melca, mill o blat.
via ciclista f TRANSPORT I MOBILITAT Via destinada d’una manera exclusiva o preferent a la circulació de bicicletes.
via pacificada f TRANSPORT I MOBILITAT Carrer que ofereix unes condicions de trànsit, comoditat i seguretat pensades especialment per a afavorir el desplaçament a peu o en bicicleta, enfront dels mitjans de transport motoritzats.
via verda f TRANSPORT I MOBILITAT Camí pedalable habilitat sobre un traçat ferroviari en desús.
viatger -era no obligat -ada m, f TRANSPORT I MOBILITAT Persona que es desplaça d’acord amb l’esquema de la mobilitat no obligada.
viatger -era no ocupacional m, f TRANSPORT I MOBILITAT Persona que es desplaça d’acord amb l’esquema de la mobilitat no ocupacional.
viatger -era obligat –ada m, f TRANSPORT I MOBILITAT Persona que es desplaça d’acord amb l’esquema de la mobilitat obligada.
viatger -era ocupacional m, f TRANSPORT I MOBILITAT Persona que es desplaça d’acord amb l’esquema de la mobilitat ocupacional.
viatger –era pendular m, f TRANSPORT I MOBILITAT Persona que es desplaça d’acord amb l’esquema de la mobilitat pendular.
vinyater m VITICULTURA I ENOLOGIA 1. Cep conreat tradicionalment al camp de Tarragona, poc productiu, que dóna el raïm vinyater. 2. Raïm blanc produït pel cep vinyater, de maduració primerenca, mitjà i amb els grans petits, que dóna el vi vinyater. 3. Vi elaborat amb raïm vinyater, amb un grau alcohòlic baix.
viognier [fr] m VITICULTURA I ENOLOGIA 1. Cep conreat tradicionalment a la regió francesa de la vall del Roine, sobretot a la ciutat de Condrieu, poc productiu i molt sensible, que dóna el raïm viognier. 2. Raïm blanc produït pel cep viognier, de maduració tardana, menut o mitjà, compacte i amb els grans petits, esfèrics, de color blanc ambre i amb la pell gruixuda, que dóna el vi viognier. 3. Vi elaborat amb raïm viognier, suau, fragant, amb un grau alcohòlic alt i una aroma floral i afruitada.
virtual adj INFORMÀTICA I INTERNET Que té relació amb els mitjans informàtics o amb internet, especialment des del punt de vista de la intangibilitat o de l’analogia amb el món real.
vorera pedalable f | vorera bici f TRANSPORT I MOBILITAT Via ciclista que recorre una vorera.
xarel·lo m | cartoixà m | pansa blanca f VITICULTURA I ENOLOGIA 1. Cep conreat tradicionalment a Catalunya, sobretot a la regió del Penedès, resistent a la secada, que dóna el raïm xarel·lo. 2. Raïm blanc produït pel cep xarel·lo, de maduració primerenca, menut, compacte i amb els grans mitjans, esfèrics, dolços i amb la pell dura, que dóna el vi xarel·lo. 3. Vi elaborat amb raïm xarel·lo, amb cos, una mica àcid, amb un grau alcohòlic alt i una aroma afruitada, que se sol utilitzar per a fer cava, especialment de llarga criança.
xarxa ciclista f TRANSPORT I MOBILITAT Conjunt de les vies adaptades a la circulació de bicicletes que connecten diversos punts d’una àrea geogràfica determinada.
xarxa d’inversors privats f ECONOMIA I EMPRESA Conjunt d’inversors organitzats en xarxa per a identificar empreses emergents on puguin invertir capital i expertesa i puguin multiplicar les opcions de recerca de recursos.
xiatsu m TERÀPIES ALTERNATIVES Tècnica japonesa de medicina natural, provinent de la medicina tradicional xinesa, que es basa en l’aplicació de pressió amb els dits, principalment la cara interna dels polzes, i amb els palmells sobre determinats punts dels meridians, amb l’objectiu d’estimular la capacitat autocurativa de l’organisme i de recuperarne l’harmonia natural.
xopsuei m ALIMENTACIÓ I GASTRONOMIA Plat de la cuina xinesa consistent en una barreja saltada de soia germinada, bolets, bambú, verdures diverses tallades a la juliana i trossets de carn, o, de vegades, trossets de marisc, que se sol servir amb arròs i salsa de soia.
zona avançada de bicicletes f TRANSPORT I MOBILITAT Zona de la calçada reservada a les bicicletes, en cas de detenció del trànsit, que està situada davant de la línia de detenció dels vehicles de motor, generalment en l’espai adjacent a una cruïlla, pensada per a oferir més seguretat als ciclistes a l’hora de reprendre la marxa.