El virus del Zika
Exercicis bàsics d’estimulació en nens amb microcefàlia, una malaltia que durant l’any 2016 es va confirmar que tenia una relació causal amb el virus del Zika
© Agència Brasil
Segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), el virus del Zika és un flavivirus que es va identificar per primera vegada en macacos (Uganda, 1947). El 1952 es va identificar en l’ésser humà a Uganda i Tanzània, i posteriorment s’han registrat brots de malaltia per aquest virus en altres paï-sos de l’Àfrica, Amèrica, Àsia i el Pacífic.
El virus del Zika es transmet a les persones a través, principalment, de la picada de mosquits infectats del gènere Aedes, i sobretot d’Aedes aegypti, en les regions tropicals, però també per transmissió sexual o per transfusions de sang.
La malaltia pel virus del Zika sol ser relativament lleu per a les persones adultes i no necessita tractament específic, però sí que afecta de manera negativa els fetus. Així, al juliol del 2015, el Brasil va anunciar una relació causal entre la infecció pel virus del Zika i el desenvolupament de la síndrome de Guillain-Barré (una afecció rara que ataca els nervis dels pacients de totes les edats), i, a l’octubre del mateix any, la seva associació amb la microcefàlia en nadons, que durant el 2016 es va confirmar.
En l’actualitat, no hi ha vacunes per a prevenir la infecció pel virus, però l’Institut Nacional d’Al·lèrgia i Malalties Infeccioses (NIAID, sigles en anglès), que forma part dels Instituts Nacionals de Salut (NIH, per les sigles en anglès) dels Estats Units, va començar a administrar-ne una en fase experimental a voluntaris sans, amb l’objectiu de posar a prova la seguretat i la capacitat de generar una resposta en el sistema immunitari.
En una investigació, dirigida per Hongjun Song, de la Universitat Johns Hopkins de Baltimore (Estats Units), es van poder cultivar en el laboratori minicervells generats amb cèl·lules mare neurals, amb els quals es va poder estudiar com afecta el cervell fetal el virus del Zika. Aquests minicervells també permetran l’anàlisi sistemàtica de l’eficàcia de diverses molècules en investigació o comercialitzades amb propietats neuroprotectores o antivirals per a combatre altres malalties, com per exemple la malaltia de Parkinson.
Mentrestant, un equip internacional va seqüenciar un cep viral que s’usarà com a material de referència de l’OMS per a identificar la presència de la infecció a la sang i facilitar el diagnòstic de la malaltia.
A l’Estat espanyol, davant de l’epidèmia per virus del Zika en zones d’Amèrica del Sud, es va extremar la vigilància de casos de la malaltia, protocol pel qual es van notificar, fins al mes de novembre, 305 casos confirmats d’infecció, tots en persones procedents o que havien visitat països afectats, excepte dos casos de transmissió per via sexual. En tres casos es va detectar Zika congènit; en tots, les mares es van infectar en zones de risc. A Catalunya es van notificar 118 dels casos confirmats a tot l’Estat espanyol. Al juliol, una dona afectada pel virus del Zika va donar a llum el primer nadó nascut a l’Estat amb malformacions associades al virus.
Brot d’enterovirus
Catalunya va registrar el 2016 un brot d’enterovirus que va afectar més d’un centenar de nens, la gran majoria dels quals van evolucionar favorablement, excepte dos nens que van morir a Mataró i Sabadell.
A partir del final de març es van començar a diagnosticar pacients amb quadres clínics d’enterovirus, com rombencefalitis –malaltia de tipus inflamatori que afecta la tija cerebral i el cerebel–, atàxia –dificultat de coordinació dels moviments que caracteritza certes malalties neurològiques–, mioclònies i somnolència en el context d’un quadre clínic de febre, infecció respiratòria, gastrointestinal o exantema cutani. La Subdirecció General de Vigilància i Resposta a Emergències de Salut Pública (SGVRESP) de Catalunya va posar en marxa un programa de vigilància epidemiològica activa per a conèixer l’extensió del brot, la seva caracterització i establir-ne les mesures adequades de prevenció, perquè, fins al moment, aquesta malaltia que, pels seus símptomes, es pot confondre amb d’altres, no és de declaració obligatòria.
Els enterovirus són els responsables d’una important quantitat d’afeccions banals, com pot ser l’herpangina o la síndrome coneguda com boca-mà-peu, a més d’altres afeccions exantèmiques, que circulen amb freqüència per les escoles infantils. També poden causar simptomatologia respiratòria i intestinal i, en alguns casos, pot desencadenar una meningitis benigna de bon pronòstic.
Impost a begudes ensucrades, tabac i alcohol
Segons els epidemiòlegs, endocrinòlegs, pediatres i l’Organització Mundial de la Salut, un consum més baix de begudes ensucrades implicaria una reducció de la ingesta de sucres lliures i, en conseqüència, de la ingesta calòrica total, cosa que suposaria una millor nutrició i una disminució pel que fa al nombre de persones que presenten sobrepès, obesitat, diabetis tipus II i càries dental. Per això, a l’octubre, l’OMS va proposar als estats d’encarir un 20% els impostos a aquestes begudes ensucrades per reduir-ne el consum, tenint en compte que en alguns països aquestes begudes són més econòmiques que l’aigua. Alguns països com Hongria o Mèxic, el país amb més prevalença de diabetis tipus II del món, ja tenen aplicats aquests impostos i estan obtenint bons resultats en termes de salut pública.
Al mes de desembre, el Govern de l’Estat espanyol també va proposar un impost sobre les begudes ensucrades, que, si s’aprova, reportarà una recaptació total de 200 milions d’euros per a l’any 2017, a la vegada que crearà un conflicte de competències amb la Generalitat de Catalunya, la qual, al mes de novembre, va aprovar aquest impost en els seus pressupostos per al 2017 i amb el qual va calcular recaptar 41 milions d’euros.
Al mes de desembre, l’Estat espanyol també va apujar els impostos sobre el tabac –en el cas dels cigarrets, el 2,5%, i per a la picada d’embolicar, el 6,8%– i per a les begudes d’alta graduació (5%), de les quals queden excloses la cervesa i el vi.
Pla de Salut de Catalunya 2016-20
El Departament de Salut va anunciar que l’atenció sanitària domiciliària a l’àrea de Barcelona, portada per una empresa privada, passaria a mans de l’Institut Català de la Salut (ICS) de la Generalitat
© Generalitar de Catalunya
El Govern de la Generalitat de Catalunya va aprovar, el 19 de juliol, el Pla de Salut de Catalunya 2016-20. El nou pla se centra en vint-i-vuit objectius, l’evolució dels quals s’avaluarà anualment, i que es focalitzen, entre d’altres, a seguir augmentant l’esperança de vida amb bona salut; reduir les desigualtats sanitàries, tant territorials com per nivell socioeconòmic; disminuir la mortalitat per càncer i per malalties circulatòries, respiratòries i mentals; millorar els indicadors de risc –tabaquisme, sedentarisme, mals hàbits alimentaris i consum excessiu d’alcohol–; reduir l’impacte de malalties prevalents –com el VIH, les infeccions de transmissió sexual o la fractura de fèmur– i millorar la qualitat dels serveis i la seguretat. Les principals novetats que contempla el pla és que prioritza l’estudi i la millora dels determinants socials de la salut a través de dues vies: consolidant l’enfocament interdepartamental i contemplant actuacions preferents sobre poblacions socialment més vulnerables.
Dins d’aquest pla, també es va presentar un nou model d’atenció que deixa de considerar la transsexualitat com a malaltia psiquiàtrica, ja que se suprimeix el requisit, previ al tractament hormonal i quirúrgic, del diagnòstic psicològic que constatava que la persona que volia canviar de sexe patia un trastorn. A més, les persones que vulguin rebre el tractament passaran de ser ateses a la Unitat d’Identitat de Gènere (UIG), de l’Hospital Clínic de Barcelona, on se’ls diagnosticava una disfòria de gènere (nom pel qual es reconeix el trastorn), a una unitat específica del CAP Manso de Barcelona, on rebran tot el suport durant el procés complet amb equips multidisciplinaris formats per infermers, experts en psicologia clínica, treballadors socials i metges especialistes en atenció primària, endocrinologia i ginecologia.
Desprivatització de serveis sanitaris
El Departament de Salut de la Generalitat va iniciar un procés de desprivatització de serveis assistencials concertats amb centres privats. El procés va començar per la Clínica del Vallès, del grup Quirónsalud, que el passat 31 d’agost va finalitzar el contracte amb el Servei Català de la Salut pel qual duia a terme una activitat quirúrgica per valor de 7,5 milions d’euros anuals. Des de llavors, els pacients són derivats a l’Hospital del Parc Taulí de Sabadell i al Consorci Sanitari de Terrassa.
El Departament de Salut també va anunciar que l’atenció sanitària domiciliària a l’àrea de Barcelona, des de fa vint-i-dos anys gestionada per l’empresa SARDomus, serà gestionada per l’Institut Català de la Salut (ICS), des del mes de setembre del 2017, servei per al qual haurà d’incorporar 148 nous professionals. També va anunciar la seva intenció de comprar, per 55 milions d’euros, l’Hospital General de Catalunya, propietat del grup Quirónsalud, per tal d’incorporar-lo a la xarxa sanitària pública. L’anunci del conseller Antoni Comín va provocar polèmica, ja que l’entitat privada va assegurar que no tenia intenció de vendre’l ni sabia res de l’oferta.
Finalment, es va aprovar una moratòria per a la creació del Consorci Sanitari de Lleida, proposat l’any 2014. Aquest consorci preveia integrar i compartir els recursos de l’Hospital Arnau de Vilanova i els equips d’atenció primària de la província de Lleida, gestionats per l’Institut Català de la Salut, amb els de l’Hospital Santa Maria de Lleida i el Comarcal del Pallars, a Tremp, gestionats per l’empresa pública Gestió de Serveis Sanitaris.
Canvis al capdavant de Sanitat
El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, al començament de gener va confiar la cartera de Salut del seu Govern a Antoni Comín, la qual cosa va sorprendre el sector sanitari català, que en època democràtica sempre ha estat liderat per un facultatiu (Ramon Espasa, Josep Laporte, Xavier Trias, Eduard Rius, Xavier Pomés, Marina Geli i Boi Ruiz).
Comín (fill i nét dels polítics Alfons Carles Comín i Ros i Jesús Comín Sagüés) és llicenciat en filosofia i ciències polítiques, va ser militant del PSC i diputat per aquesta formació, però el 2014 va anunciar la seva baixa del partit arran de l’incompliment del programa electoral. Després va impulsar l’associació Socialisme, Catalunya i Llibertat i en les eleccions autonòmiques del 27 de setembre de 2015 es va presentar dins de la candidatura de Junts pel Sí i en va resultar elegit.
Puigdemont, en el seu discurs d’investidura, va anunciar que la prioritat del seu Govern en sanitat era garantir l’atenció universal, i Comín treballa en una nova llei d’universalització de l’atenció sanitària, un dret que es va veure limitat amb el Reial Decret Llei 16/2012, aprovat pel Govern central (amb la ministra Ana Mato).
Al mes de novembre, el president Mariano Rajoy va designar la catalana Dolors Montserrat i Montserrat (Sant Sadurní d’Anoia, 1973) com a ministra de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat per a la seva segona legislatura. La nova ministra, en substitució d’Alfonso Alonso, és filla de Dolors Montserrat i Culleré, una veterana del PP català.
Montserrat, advocada i diputada per Barcelona al Congrés espanyol des del 2008, afronta el nou càrrec amb nombrosos reptes als quals el sector demana solució a curt termini: la universalitat de l’assistència (limitada a immigrants irregulars i altres col·lectius), la gestió clínica, la prescripció infermera, l’assistència a pacients d’altres autonomies, l’eventualitat laboral (qüestionada per sentències del Tribunal de Justícia de la Unió Europea) i la millora del finançament del conjunt del Sistema de Salut de l’Estat.
Profilaxi preexposició (PrEP)
La PrEP, una pastilla de profilaxi preexposició contra la sida, és una mesura addicional que no anul·la les pautes tradicionals de prevenció
Al final de novembre, al VII Congreso Nacional que el Grupo de Estudio del Sida (GESIDA) va celebrar a Sant Sebastià, es va presentar un medicament per a prevenir la sida. La pastilla, anomenada profilaxi preexposició (PrEP), elimina durant unes hores el risc de contagi del virus i permet tenir relacions sexuals amb gent infectada sense riscos. El seu percentatge d’eficàcia és del 86% i evitaria la propagació de la malaltia, que a l’Estat espanyol afecta entre 130.000 i 160.000 persones. Aquesta teràpia, que ja s’aplica en alguns països com França, és una mesura addicional que no anul·la les pautes clàssiques de prevenció.
Al començament de desembre, el Departament de Salut va anunciar que durant l’any 2017 participaria en un estudi d’implantació de la PrEP, coordinat pel Ministeri de Sanitat, juntament amb altres comunitats com Madrid, el País Basc i Andalusia, per a corroborar l’eficàcia d’aquest medicament i comprovar els efectes secundaris que se’n puguin derivar.
XXVIII Premi Internacional Catalunya per a tres investigadors oncològics
El Govern de la Generalitat va atorgar enguany el XXVIII Premi Internacional Catalunya a Josep Baselga, Manel Esteller i Joan Massagué. Tots tres són destacats investigadors, amb gran reconeixement internacional, de la recerca oncològica, amb la qual han contribuït significativament a l’avenç de la biomedicina mundial. Josep Baselga, director mèdic del Memorial Sloan Kettering Cancer Center de Nova York, des del 2013, treballa per desenvolupar teràpies molecularment dirigides per a tractar el càncer, amb una atenció especial en el càncer de mama. Manel Esteller dirigeix des del 2008 el Programa d’Epigenètica i Biologia del Càncer de l’Institut d’Investigacions Biomèdiques de Bellvitge (IDIBELL), a l’Hospitalet de Llobregat, i el Grup de Recerca en Epigenètica del Càncer. Joan Massagué és director científic des del 2014 del Memorial Sloan Kettering Cancer Center, a Nova York, i és en aquest centre on desenvolupa principalment la seva activitat investigadora, centrada en l’estudi de la metàstasi. A aquesta edició del Premi Internacional Catalunya hi van concórrer 138 candidatures provinents de 57 països.