Aquest 2016 el fet casteller va convertir-se en un fenomen plenament viral a la xarxa social Facebook, quan Red Bull TV va publicar a l’octubre un vídeo resum del Concurs de Castells de Tarragona que va aconseguir 80 milions de visualitzacions, més d’un milió de comparticions, més de 410.000 likes i més de 36.000 comentaris. Dies més tard, The Guardian també va augmentar la viralitat dels castells amb un vídeo propi, que va arribar a tenir més d’un milió i mig de visualitzacions, 20.000 comparticions, 18.000 likes i més de 900 comentaris, el qual, a més, va generar una certa polèmica política, ja que assegurava que els castells són "un símbol de la història de la Catalunya independent".
Si fins ara la cultura catalana s’havia projectat a l’exterior gràcies a fires, exposicions, cinema, mitjans de comunicació, etc., en aquesta ocasió va ser a través dels canals 2.0.
Més enllà d’aquest impacte a les xarxes, diversos mitjans tradicionals també van destacar àmpliament el Concurs de Castells, des de la revista alemanya Der Spiegel –la de més tiratge de tot el continent– fins a la televisió estatal xinesa CCTV, que va destacar especialment la presència dels Xiquets de Hangzhou, passant pels equips del canal francoalemany Arte, d’Euronews i de l’emissora de Singapur StarHub Cable, com també multitud de periodistes francesos i alemanys, fotoperiodistes d’Associated Press, Reuters, France Presse, entre d’altres.
Precisament, en l’àmbit de la fotografia i la cultura popular, el fet casteller també va tenir una presència remarcable al Festival Visa pour l’Image de Perpinyà, de la mà de Joan Figueras. La mateixa capital de la Catalunya del Nord també va ser l’indret escollit per a celebrar-hi la 29a edició de l’Aplec Internacional de la Sardana, al juliol. Al final de l’any, les Falles de València van ser declarades Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la UNESCO.
Llull, el procés i el Barça
La Generalitat i el Govern de les Illes Balears van portar l’exposició itinerant “La veritat inefable. El Llibre d’Amic e Amat de Ramon Llull” a nou universitats de França, el Regne Unit i Alemanya (a la foto Humboldt – Universität zu Berlin)
© Institut Ramon Llull / Humboldt - Universität zu Berlin
El món també va poder conèixer les manifestacions catalanes durant aquest 2016 gràcies a l’Any Llull, amb motiu del setè centenari de la mort del savi mallorquí. Gràcies a un acord entre la Generalitat i el Govern de les Illes Balears, l’exposició itinerant "La veritat inefable. El Llibre d’Amic e Amat de Ramon Llull" va recórrer nou universitats d’Alemanya, França i el Regne Unit (Ruhr-Universität Bochum, Otto-Friedrich-Universität Bamberg, Université Paul-Valéry Montpellier 3, Aix-Marseille Université, Albert-Ludwigs-Universität Freiburg, Humboldt-Universität zu Berlin, University of Leeds, University of Birmingham i Queen Mary of London). A banda d’això, vint-i-cinc ciutats d’arreu del continent van acollir actes amb la participació d’especialistes i traductors de l’obra lul·liana; les universitats de Granada (Espanya) i Mòdena (Itàlia) van acollir al maig sengles jornades dedicades a l’escriptor i filòsof; a l’octubre va tenir lloc una jornada a l’Institut del Món Àrab de París per a estudiar la relació que Llull va tenir amb el món àrab; el Théatre Regional de Bugia (Algèria) va acollir un concert de Lídia Pujol que va recuperar l’entorn musical del segle de Llull; Tunis (Tunísia) també va viure una vetllada musical relacionada amb el filòsof de la mà de Manel Camp, i Maria del Mar Bonet també va dur l’Any Llull a Cuba.
Així mateix, l’artista Miquel Barceló va retre homenatge a Llull amb un fresc gegantí, de 190 6 m, dibuixat amb fang en una de les façanes de vidre del pati intern de la Bibliothèque Nationale de France, en un dels actes internacionals més importants del setè centenari. Alhora, aquest happening també va servir per a inaugurar l’exposició sobre l’artista mallorquí que la institució va acollir fins a l’agost.
També hi va haver actes sobre Llull al Festivaletteratura de Màntua i a Nàpols (Itàlia); a Ciutat de Mèxic, Guadalajara i Puebla (Mèxic); a Mont-real (Quebec); a Cork, Oxford i Birmingham (Regne Unit), i a Szeged (Hongria). Joan Margarit, Joaquim Nadal i Pere Villalba van dur la celebració al Festival de Literatura d’Óbidos (Portugal). I, finalment, l’any també va il·luminar Roma, al setembre, amb una taula rodona i la presentació del monumental estudi del filòleg Pere Villalba sobre el savi mallorquí. Aquest mateix estudi també s’havia presentat a la Sorbona de París al juny.
Com ja és habitual des del 2012, enguany el procés independentista també va participar en la projecció de la cultura catalana al món, encara que, com ja es va detectar el 2015, l’explosió global d’informacions sobre l’actualitat política catalana va tendir a moderar-se, pel fet que no hi va haver novetats periodístiques rellevants. Sigui com sigui, a l’hora d’informar-ne, bona part dels mitjans internacionals sovint ho van continuar fent servint-se d’imatges com a recurs en què apareixien castellers, sardanistes, jornades gastronòmiques, futbol, etc.
I precisament, considerant l’esport com a cultura, el 2016, el FC Barcelona va celebrar el desè aniversari de l’acord amb l’UNICEF i, alhora, va inaugurar una oficina permanent a Nova York, en què va aconseguir que l’Empire State Building s’il·luminés de blaugrana i que el mític Waldorf Astoria lluís la bandera del club a la façana. Més de 150 mitjans d’arreu van cobrir els actes a la ciutat nord-americana.
El trident Serra-Plensa-Savall triomfa
Un dels noms que també va brillar amb llum pròpia aquest any a l’hora de projectar la cultura catalana a l’exterior va ser el del cineasta Albert Serra, que va meravellar Canes amb l’estrena de La mort de Lluís XIV, al maig. La pel·lícula va ser guardonada amb el premi Jean Vigo 2016, que fins ara havia estat reservat a produccions franceses. Aquest mateix cineasta, al setembre, va oferir un seminari a la Universitat de Texas A&M, mentre el Festival Internacional de Cinema de Toronto (Canadà) programava dues pel·lícules seves: La Singularitat –projecte que va representar Catalunya a la 56a Biennal d’Art de Venècia del 2015– i La mort de Lluís XIV. En aquest mateix festival, el cineasta Juan Antonio Bayona va realitzar la première mundial del seu últim film, A Monster Calls.
Encara en l’àmbit del setè art, el Festival Internacional de Cinema Mediterrani de Montpeller va retre un homenatge a l’actor Sergi López, en què se li dedicà una extensa retros-pectiva. Així mateix, la 66a edició de la Berlinale va projectar quatre films catalans; el Festival de Cinema de Rotterdam (Països Baixos) va programar quatre pel·lícules catalanes i va dedicar una retrospectiva a Pere Portabella, i la 60a edició del BFI London Film Festival va incloure nou pel·lícules catalanes.
En altres termes, al febrer, va tenir lloc el Copenhaguen Catalan Film Festival, i la Universitat de Massachusetts (UE) va celebrar la vuitena edició del Catalan Film Festival; al març, el Festival Internacional de Cine de Guadalajara (Mèxic) va seleccionar cinc produccions catalanes; a l’abril, la Universitat de Colorado-Denver (EUA) va celebrar la Ventura Pons Cultural Week i el Festival Bafici de Buenos Aires (Argentina) va seleccionar deu produccions catalanes; al maig, els curtmetratges nominats als Premis Gaudí 2016 van viatjar al Short Films Festival de Xangai (Xina) i el Seattle International Film Festival va seleccionar sis pel·lícules, i, al setembre, tretze produccions catalanes van exhibir-se al Festival Internacional de Cinema de Sant Sebastià.
Paral·lelament, l’escultor Jaume Plensa també va aconseguir un impacte global, ja que va realitzar exposicions al Tampa Museum de Florida (EUA), a la Galerie Lelong de París, al Toledo Museum of Art (EUA), a Sältevo (Suècia) i al Max Ernst Museum de Brühl (Alemanya), amb una exposició creada exclusivament per a la institució.
De nou, Dalí i Miró van seguir projectant la cultura catalana al món. El Dalí Museum de Florida va acollir de gener a juny l’exposició "Disney and Dalí: Architects of the Imagination", mentre que a Londres hi va tenir lloc la mostra "Miró’s Studio", que recreava el taller que l’artista tenia a Mallorca, i, entre els mesos de febrer i juny, el museu Schirn de Frankfurt (Alemanya) va exposar les pintures murals i de gran escala de Miró. Així mateix, entre el juny i el novembre, el Museu d’Art Contemporani de Baie-Saint-Paul (Quebec) va exposar a través d’un centenar d’obres l’amistat entre Picasso i Apel·les Fenosa.
Encara en el camp de l’art, Marcel·lí Antúnez va recollir el premi d’Art del XIX Japan Media Arts Festival; onze galeries catalanes van participar a la fira internacional ArcoMadrid; l’exposició "Asian Protocols", d’Antoni Muntadas, va fer estada al Japó, i catorze artistes catalans van participar en la primera edició del Festival MIRA Digital Arts Festival de Berlín.
Un altre nom propi que brilla arreu del planeta és el gambista i compositor Jordi Savall, que amb la Capella Reial de Catalunya i Hespèrion XXI va fer gira pels EUA, França, Itàlia, Suïssa, Holanda, Colòmbia i la Xina.
El 2016, també va ser l’Any Granados, amb concerts a Nova York, Londres i París –que sovint completaven el programa amb peces d’altres compositors catalans com Isaac Albéniz o Frederic Mompou–. I, sobre homenatges, el New England Conservatory de Boston (EUA) va retre’n un a Pau Casals, al novembre. Així mateix, el pianista i compositor Carles Santos va ser l’encarregat d’oferir el concert de clausura de la Biennal d’Art Contemporani de Berlín.
"Tours" globals
Quant als grups de música pop-rock i actual, el 2016 Che Sudaka va estar vint-i-quatre dies de gira per Suïssa, Alemanya i Àustria; Za! –Premi Ciutat de Barcelona 2016– va viatjar al Regne Unit per presentar-hi el seu àlbum Loloismo; La Pegatina va dur la seva rumba a la fira Babel Med Music de Marsella (Occitània); Els Catarres i Ocellot se’n van anar de gira a la Xina; Albert Pla va dur el musical Guerra de gira per Colòmbia, Xile, Uruguai i l’Argentina; Oques Grasses va presentar el seu nou àlbum al Regne Unit; Pau Riba va actuar a Nova York; Love of Lesbian va tocar a Mèxic; Sílvia Pérez Cruz va actuar a París, l’Argentina i Xile; Nueva Vulcano i Betunizer van actuar a l’All Tomorrow’s Parties de Manchester (Regne Unit); Marina Rossell va cantar Moustaki en una gira de quatre concerts al Quebec i Canadà; David Carabén va actuar a Nova York amb motiu de la Diada i Las Migas també van dur el seu flamenc de gira pels Estats Units.
El concert Global Connections: Catalonia va dur la música electroacústica catalana del grup Ensemble a Xicago, EUA
© Institut Ramon Llull / Global Connections: Catalonia
A més, sis grups catalans van participar en el Festival Eurosonic de Groningen (Països Baixos), la plataforma de promoció de músics joves d’Europa; el concert Global Connections: Catalonia va dur la música electro-acústica catalana a Xicago (EUA); la Univer-sitat de Belgrad (Sèrbia) va celebrar els deu anys de docència d’estudis catalans convidant el cantautor Roger Mas, i quatre grups van actuar en el Festival South by Southwest d’Austin (EUA).
En aquest mateix sentit, diverses companyies de teatre també van ampliar horitzons més enllà de les fronteres catalanes. Els Chapertons van actuar a Alemanya; David Espinosa i Xavier Bobés van ser convidats al London International Mime Festival; Catalunya va tenir per primera vegada un estand institucional a la fira APAP de Nova York, un dels principals punts de trobada del sector de les arts escèniques i música als EUA; Atresbandes va recórrer el Regne Unit representant-hi diversos espectacles i participant en el prestigiós festival Fringe d’Edimburg; The Farrés Brothers van presentar Tripula a la fira de teatre per a nens Panoptikum de Nuremberg (Alemanya); el festival Temporada Alta de Girona va programar algun dels seus espectacles a Buenos Aires (Argentina), Montevideo (Uruguai) i Lima (Perú) entre els mesos de gener i febrer; La Fura dels Baus va obrir el XV Festival Iberoamericano de Teatro de Bogotá (Colòmbia) i al març i al juny va dur l’òpera Oedipe a la Royal Opera House de Londres; tres companyies catalanes van participar en el Festival Tête-a-Tête de Rastatt (Alemanya); la companyia de dansa Sol Picó va actuar a Mâcon (França); Teatre Animal va fer més de quaranta funcions per la Xina; cinc companyies catalanes i balears van participar en el Festival Bonheur des Mômes Le Grand-Bornand (França); el director Sergi Belbel va ser convidat a la Universitat de Richmond en qualitat de NEH Visiting Artist in Residence; dotze empreses catalanes d’arts en viu van ser presents a la fira CINARS del Canadà, i el Théâtre de Nesle de París va estrenar al novembre Dues dones que ballen, de Josep M. Benet i Jornet.
Literatura universal
En l’àmbit literari, l’Institut Ramon Llull (IRL) va subvencionar la traducció a llengües estrangeres de setanta obres catalanes, una xifra una mica per sota de la d’anys anteriors: 87 el 2015, 77 el 2014, 85 el 2013; 97 el 2012; 93 el 2011, i 105 el 2010. Entre d’altres, cal destacar l’obra d’Emili Teixidor Pa negre, que va sortir publicada a l’anglès; l’obra poètica de Joan Margarit, al francès; La casa del silenci, de Blanca Busquets, al mercat nord-americà; La maledicció dels Palmisano, de Rafel Nadal, que va arribar als lectors anglesos; la traducció grega de Jo confesso, de Jaume Cabré, que va atènyer la sisena edició, i el Llibre d’absències, de Miquel Martí i Pol, que es va traduir a l’alemany.
Així mateix, el Centre d’Études Catalanes (CEC) de la Sorbona i l’École Normale Supérieure de Lió van dedicar sengles jornades a la poesia de Joan Brossa; la Universitat de Harvard va organitzar una conferència sobre traducció amb J.V. Foix com a figura central; el Centre for Catalan Studies de la Queen Mary University va reflexionar sobre Mercè Rodoreda i Maria-Mercè Marçal; la traducció alemanya d’Incerta glòria, de Joan Sales, va ser nominada al Leipzig Book Fair Translation Prize; la revista gal·lesa The Seventh Quarry va publicar –en anglès i català– Six Catalan Poets, article dedicat a la poesia catalana contemporània, i nou escriptors catalans van llegir la seva obra en el festival Authors’ Reading Month de Brno (República Txeca).
Impactes en tots els camps
El Celler de Can Roca va tornar a posar la gastronomia catalana al mapamundi i esdevingué el segon millor restaurant del món, mentre que Joan Roca es va endur el premi al millor xef
© El Celler de Can Roca
En un altre àmbit, el Celler de Can Roca va tornar a posar la gastronomia catalana al mapamundi i va esdevenir el segon millor restaurant del món segons el rànquing de la revista Restaurant mentre que Joan Roca es va endur el premi al millor xef. Així mateix, el Dalí Museum de Florida va inaugurar al setembre una exposició sobre l’univers creatiu de Ferran Adrià.
Una altra cita que cada dos anys projecta Catalunya al món és la Biennal d’Arquitectura de Venècia (Itàlia). Quatre estudis catalans van ser presents al pavelló central com a part de l’exposició principal, "Reporting from the Front", als quals se’n van sumar dos més de l’espai dedicat específicament a Catalunya i una vintena de dins del pavelló espanyol.
La cultura catalana també es va projectar gràcies a altres actes. La Universitat Rennes 2 va organitzar al febrer dos recitals que unien música i poesia catalana; la Universitat Bretagne-Sud Lorient va celebrar una jornada d’estudis catalans al març, mes en què la de Bolonya també va analitzar la pluralitat de gèneres en la literatura catalana i la Sorbona va acollir un simposi internacional sobre la Barcelona dels anys seixanta; a l’abril, la Universitat de Missouri va reflexionar sobre el nacionalisme català, mentre que per Sant Jordi el Consell de Diplomàcia Pública de Catalunya (Diplocat) va convidar 17 periodistes estrangers i 14 llibreters perquè visquessin la diada de primera mà; a l’octubre, la Universitat de l’Havana va acollir el cicle "Art, Literatura i Identitat a la Barcelona del 1900" i la de Bamberg va organitzar el 25è Col·loqui Germanocatalà. Finalment, al novembre, el cantautor Lluís Llach va conversar sobre la seva obra amb estudiants de la Sorbona.